ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.4125a487 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 68/18·19 December 2018·
Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 19 de desembre del 2018 - ROJ: STSJAD 402/2018
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket68/18
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2018:402) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 19 de desembre del 2018 - ROJ: STSJAD 402/2018).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 19 décembre 2018 (n° 68/18) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
La décision émane de la Sala administrative du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, siégeant à Andorre-la-Vieille le 19 décembre 2018 (recours n° 68/18, numéro de protocole 1000122/2015). Elle est rendue par une formation de trois magistrats, sous la présidence du magistrat rapporteur.
M. Bueno, assuré auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), a été victime d'un accident du travail le 16 mai 2014, à la suite duquel il a subi l'amputation des deux derniers doigts de la main gauche, non dominante. Par décisions des 14 septembre et 23 novembre 2015, la CASS a prononcé sa guérison médicale et lui a reconnu une pension d'invalidité au taux de 33,50 %.
Le requérant a saisi le Tribunal unipersonnel (section administrative) d'une demande d'annulation de ces décisions. Par jugement du 29 mai 2018, ce tribunal a rejeté la demande dans son intégralité. M. Bueno a interjeté appel, en soutenant, en substance, que le jugement avait écarté sans motif suffisant les conclusions du rapport d'expertise, qui évaluait le déficit à 48 %, et qu'il convenait de prendre en compte l'atteinte des autres doigts, la perte d'utilité totale de la main et les séquelles de l'épaule gauche. La CASS a conclu à la confirmation du jugement, en insistant sur la prise en compte de la perte de fonctionnalité de la main plutôt que sur la sommation des déficits partiels de chaque doigt.
Les parties ayant obtenu la substitution de l'audience orale par une procédure écrite, la cause a été tranchée sur conclusions.
Question de droit
La juridiction devait répondre à deux questions principales :
Quelle est la force probante du rapport d'expertise médicale lorsque le juge n'est pas lié par ses conclusions, au regard de l'article 47 de la Loi de la juridiction administrative et fiscale ?
Comment articuler, dans l'application du barème UCANSS, l'évaluation anatomique et l'évaluation fonctionnelle d'une main atteinte de lésions multiples (amputations, rigidité, neurinome) et d'une lésion associée de l'épaule, afin de déterminer le taux d'incapacité permanente partielle (IPP) ?
Solution et dispositif
Sur le premier point, le Tribunal rappelle une doctrine constante de la Sala : bien que le juge ne soit pas lié par le résultat de l'expertise, celle-ci constitue un élément de jugement d'une importance particulière lorsqu'il s'agit d'appliquer des connaissances spécialisées de la science médicale (fondament 4).
Sur le second point, la juridiction retient que le barème UCANSS commande de partir d'un examen anatomique de la main, l'examen fonctionnel n'ayant qu'un rôle correctif (apartat 1.2). Elle distingue les dispositions applicables :
l'apartat 1.2.1 relatif aux amputations ;
l'apartat 1.2.2 relatif à l'atteinte des fonctions articulaires, dont la règle de l'appréciation globale de la fonction de la main vise les seules limitations articulaires et non le cas d'amputations ;
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (68/18) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket68/18
Judgment Date19 December 2018
Holding / DispositionCassation partielle
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 1000122/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000068/2018
SENTÈNCIA 113-2018
PARTS:
Apel·lant: Sr. Bueno
Representant: Ídem
Advocada: Sra. Sevillano
Apel·lat: Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS)
Representant: Sra. Amorós
Advocada: Sra. Giner
M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz
Andorra la Vella, dinou de desembre de dos mil divuit.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000122/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 68/18 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Bueno va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 14 de setembre i 23 de novembre de 2015, en virtut de les quals es va acordar atorgar-li l'alta mèdica, amb reconeixement d'una pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral amb un grau de menyscabament del 33,50%.
La sentència de 29 de maig de 2018 del Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat íntegrament la demanda i ha declarat que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- Disconforme amb els pronunciaments de la sentència, l'agent ha interposat el present recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
La sentència ha prescindit de les conclusions de l'informe pericial de manera improcedent.
S'ha de tenir en compte també l'afectació dels dits restants i la inutilitat total de la mà esquerra, com a conseqüència de l'amputació dels dits 2on i 3er d'aquesta mà.
A més, cal afegir la valoració de les lesions de l'espatlla esquerra, tal i com ho recull el dictamen pericial.
3.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Insisteix especialment en què s'ha de tenir en compte la pèrdua de la funcionalitat de la mà, enlloc de procedir a la suma de les invalideses parcials de cada dit.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'objecte d'aquest procés versa sobre la determinació del grau d'invalidesa que pateix l'interessat com a conseqüència de l'accident de treball que va patir el 16 de maig de 2014, de resultes del qual va sofrir l'amputació del 2on i 3er dit de la mà esquerra, els quals formen un monyó conjunt, i una rigidesa important del 4rt dit de la mateixa mà, amb la presència d'un neurinoma dolorós entre el 2on i el 4rt metacarpià. Al mateix temps, presenta una limitació dels últims graus d'amplitud articular de l'espatlla esquerra, que podria derivar del fet de portar el braç en cabestrell.
L'informe pericial que va emetre l'Àrea de Medicina Legal i Forense va valorar aquestes lesions en 48% d'IPP, però la sentència apel·lada no ha seguit les conclusions d'aquest informe, en considerar que la pèrdua total de la mà no dominant donaria lloc a un grau d'invalidesa del 60%, de manera que, en aquest cas, no procedeix una addició de les diferents lesions, sinó que s'han de valorar les limitacions funcionals, que els serveis mèdics de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) van valorar en un 30%, al que s'ha d'afegir un 5% per la limitació articular de l'espatlla esquerra.
Tercer.- Com a punt de partida per resoldre la qüestió litigiosa, s'ha de partir de la reiterada doctrina d'aquesta Sala, segons la qual, encara que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, això no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.
En aquest cas concret, no es poden compartir les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, la qual, com abans s'ha exposat, no ha considerat procedent la suma de les diferents lesions que pateix l'assegurat a la mà esquerra -no dominant-, sinó tenir en compte només les limitacions funcionals d'aquesta extremitat.
Segons l'apartat 1.2 del barem de la UCANSS, l'examen detallat i complet d'una mà ha de comportar en primer lloc una valoració de les lesions anatòmiques, entre les quals l'amputació, mentre que la valoració funcional només és un element correctiu, que modula l'aspecte estrictament anatòmic.
En efecte, el barem no contempla només la pèrdua de funcionalitat de la mà. Segons el seu apartat 1.2, s'ha de partir d'un examen anatòmic i modular-lo d'acord amb un examen funcional. En aquesta línia, l'apartat 1.2.1 es dedica a la valoració de les amputacions, l'apartat 1.2.2 a l'afectació de les funcions articulars i, en fi, l'apartat 1.2.5 a les seqüeles nervioses i vasculars.
Doncs bé, aquest darrer apartat es remet, pel que fa a les seqüeles nervioses, a les seqüeles sobre el sistema nerviós perifèric, que examina l'apartat 4.2.5 del barem.
En conseqüència, en aplicació de l'apartat 1.2 del barem, no resulta procedent substituir completament la valoració anatòmica per la funcional, ja que d'aquesta manera el criteri merament suplementari o moderador substitueix el que ha de ser l'element de valoració principal. La referència del barem a que, en el cas de lesions múltiples, l'apreciació es farà sobre la funció global de la mà i no per l'addició de les diverses lesions (apartat 1.2.2 del barem) es refereix a les limitacions articulars i no, com succeeix en aquest cas, al supòsit en què s'han produït una o més amputacions.
S'ha de reprendre, doncs, el dictamen pericial de l'Àrea de Medicina Legal i Forense, que ha procedit a realitzar una valoració de les limitacions anatòmiques que el recurrent ha patit com a conseqüència de l'accident laboral.
D'aquesta manera, s'ha de ponderar l'amputació dels dos dits de la mà esquerra, a raó d'un 12% per cadascun d'ells, segons l'apartat 1.2.1 del barem. A aquest percentatge del 24% s'haurà d'afegir un 10% pel neurinoma dolorós entre el 2on i el 4rt dit de la mateixa mà, en aplicació dels apartats 1.2.5 i 4.2.5 del barem, així com un altre 10% per la limitació articular de l'espatlla esquerra, segons l'apartat 1.1.2 del barem.
Per tot això, s'ha de reconèixer al recurrent un grau d'incapacitat total del 44%, si es té en compte, com diu l'informe pericial, que totes les seqüeles afecten una mateixa unitat funcional.
Quart.- El recurrent no discuteix els pronunciaments de la sentència apel·lada sobre la impossibilitat d'aplicar en aquest cas l'element professional i, d'altra banda, l'informe pericial psiquiàtric descarta l'existència de cap percentatge de minva susceptible de valoració.
En conseqüència, procedeix estimar parcialment el recurs d'apel·lació que formula la part agent.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Bueno contra la sentència dictada el 29 de maig de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal, la qual es revoca i deixa sense efecte.
Segon.- Estimar en part la demanda interposada per la part agent i, en conseqüència, declarar no ajustades a dret i anul·lar les resolucions impugnades de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) de 14 de setembre i 23 de novembre de 2015, amb reconeixement a l'interessat d'un grau d'invalidesa del 44%, amb efectes des del 21 de setembre de 2015.
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
