ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.69aed8ed · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 168/19·22 juin 2020·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 22 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 88/2020
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle168/19
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:88) — En matière de droit_constitutionnel, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 88/2020).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 22 juin 2020 (n° 168/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 88/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:88)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 88/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:88), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 juin 2020, recurs 168/19 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige naît d'une action en recouvrement de créance. Le 31 juillet 2015, M. Ayuso assigne M. Benítez, associé à 50 % avec lui d'une société anonyme (A, SL), en paiement de 90 000 euros. Cette somme correspond à la moitié d'un prêt contracté par le demandeur auprès d'un établissement bancaire pour faire face aux avals solidaires consentis par les deux associés au profit de la société. Le demandeur sollicitait en outre les intérêts contractuels jusqu'à liquidation de la dette et l'intégralité des frais, y compris les honoraires d'avocat, de procureur et d'experts, en invoquant la témérité et la mauvaise foi du défendeur.
Le défendeur conclut au rejet de la demande ou, à titre subsidiaire, à une condamnation limitée à 59 174,20 euros, ou à 88 939,61 euros à titre infiniment subsidiaire. Il sollicite par ailleurs que les dépens soient mis à la charge du demandeur, faute de requête extrajudiciaire préalable.
Par jugement du 27 mars 2019, le Tribunal de Batlles, statuant à la majorité, condamne M. Benítez au paiement de 58 691,56 euros, assortis des intérêts légaux, ainsi que des dépens. Le fondement retenu pour ces derniers est la règle du vaincu supportant les frais (« victus fert expenses », Code 7, 51, 5), les frais devant être liquidés en phase d'exécution.
M. Benítez interjette appel en limitant expressément son recours à la condamnation aux dépens de première instance. Il demande que chaque partie supporte ses propres frais et, subsidiairement, qu'aucune condamnation ne soit prononcée au titre des dépens d'appel. M. Ayuso conclut à la confirmation du jugement, avec condamnation de l'appelant aux dépens d'appel.
Question de droit
La question posée à la Sala Civil est double.
En premier lieu, la Cour doit déterminer à partir de quel seuil de succès une demande peut être regardée comme « substantiellement accueillie » au sens de l'imposition des dépens. L'appelant soutient que l'accueil n'a été que partiel, non majoritaire, et que la condamnation ne repose ni sur les arguments du demandeur ni sur des preuves produites en temps utile.
En second lieu, la Cour doit apprécier l'incidence de l'absence de requête extrajudiciaire préalable sur l'imposition des dépens, à laquelle l'appelant attribue un effet dirimant.
Solution et dispositif
Sur le premier point, la Sala reprend un critère qu'elle qualifie de « réitéré » : l'accueil à hauteur de 80 % de la demande suffit à caractériser une estimation substantielle ouvrant la condamnation aux dépens. La Cour relève que la somme allouée, 58 691,56 euros, représente 65,21 % de la créance réclamée, soit en deçà de ce seuil. Elle en déduit qu'il n'y a pas lieu de condamner le défendeur aux dépens de première instance. La Cour aj
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (168/19) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, el 22 de juny del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En data 31.07.15, la representació processal del senyor Ayuso interposà demanda en reclamació de quantitat contra el senyor Benítez ambdós, part agent i defenent, socis al 50% de la societat A, SL.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 168/19 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
El Sr. Ayuso sol·licitava que es dictés sentència condemnant al Sr. Benítez a satisfer-li la suma de 90.000.-EUR, corresponent al 50% del préstec que el Sr. Ayuso havia hagut de contractar amb l'entitat bancària X per fer front a les obligacions per ell assumides per davant d'aquesta entitat, a resultes dels diversos avals solidaris prestats per ambdós en relació als préstecs atorgats per la dita entitat bancària a la societat A, S.L.
Quantitat que demanava fos majorada amb els interessos meritats fins a la data de la total liquidació del deute per part del demandat, calculats en base a les condicions fixades al contracte de préstec atorgat entre el senyor Ayuso i X el dia 19.02.15, així com amb la totalitat de les despeses ocasionades a l'agent, incloent els honoraris derivats de la intervenció d'advocat, procurador i perits, per la seva temeritat i mala fe.
Segon.- En data 18.09.15, la representació processal del senyor Benítez contestava la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant que es dictés sentència desestimant íntegrament la demanda i, subsidiàriament, condemnant al Sr. Benítez a títol principal al pagament de la quantia de 59.174,20 EUR, que correspon al 50% del deute derivat de l'aval subscrit en data 9 de gener de 2014, o bé, a títol subsidiari, al pagament de la suma de 88.939,61 EUR, que es correspon al 50% dels deutes avalats.
En qualsevol dels casos d'estimació de la demanda, la quantitat objecte de la condemna havia de ser incrementada amb els interessos legals a comptar de la data de la contesta, oposant-se en tot cas a què fossin oposables al Sr. Benítez les condicions unilateralment pactades pel Sr. Ayuso amb X, per no haver-hi intervingut. I en relació a les costes, sol·licitava que les mateixes fossin imposades a la part agent per la seva manifesta temeritat i mala fe, sol·licitant expressament que en cap cas es condemnés al Sr. Benítez al seu pagament, en no haver existit cap requeriment extrajudicial previ per l'agent.
Tercer.- Els dies 09.10.15 i 30.10.15 les parts agent i defenent, respectivament, van replicar i duplicar, com és acostumat. La part agent en la seva rèplica estava d'acord en què el Sr. Benítez no hagués d'assumir les condicions del préstec bancari atorgat el dia 19.02.15, sempre i quan el defenent li abonés la suma de 88.939,61 EUR de forma immediata. Per la seva banda, la part defenent en la seva dúplica reiterava els arguments emprats en la contesta, posant però de relleu que amb la demanda no s'havia acreditat si el Sr. Benítez va avalar la totalitat de la suma reclamada.
Quart.- Després de practicar els mitjans de prova proposats, i presentades les respectives conclusions, en data 27.03.19, el Tribunal de Batlles dictà sentència, amb la següent part dispositiva:
"ACORDA:
Que donant lloc majoritàriament a la demanda interposada pel Sr. Ayuso contra el Sr. Benítez, ha de condemnar i condemna aquest darrer a pagar la suma total de 58.691,56 EUR, augmentada pels interessos legal comptadors des de la fermesa de la present resolució i fins a la total resolució del deute, així com les costes processals causades, segons allò disposat al darrer Fonament de dret de la present decisió."
El darrer Fonament de dret, estableix en relació a les costes:
"Finalment, l'estimació majoritària de la demanda (58.691,56 EUR que representa més del 50% de la reclamació inicial -90.000EUR-) suposa la condemna de la part defenent en costes judicials causades per la regla del venciment objectiu introduïda per l'Emperador Zenó: "victus fert expenses" (Cod.7, 51, 5), a acreditar en període d'execució de sentència, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit."
Cinquè.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Benítez, centrant el seu objecte únicament en la condemna al pagament de les costes judicials i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions de data 11.6.19, demana la revocació parcial de la sentència en el sentit de què no se la condemni al pagament de les costes d'instància, havent d'assumir cada part les seves.
Pel que fa a les costes que es generin en aquesta alçada, sol·licita principalment que es condemni a l'adversa al seu pagament i, subsidiàriament, que no s'efectuï imposició de costes en aquesta alçada.
Sisè.- En data 12.07.19, la representació processal del Sr. Ayuso va presentar escrit de contesta a les conclusions demanant la confirmació de la sentència de primera instància amb imposició a la contrapart de les costes d'aquesta segona instància.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La representació processal del Sr. Benítez s'alça únicament contra la condemna en costes que conté la resolució d'instància, i fonamenta la seva oposició en els següents motius d'impugnació:
1.- En primer lloc, sosté que l'estimació de la demanda no ha estat majoritària, sinó parcial, i per tant, aquest extrem tampoc pot emparar la condemna en costes efectuada, sobre tot quan la condemna no es basa en els arguments de la part agent i en base a unes proves que no es van obtenir fins al judici de proves del procediment i no a l'inici del plet;
2.- I en darrer terme, considera que la inexistència de requeriment extrajudicial previ impedeix la imposició de les costes processals;
Segon.- Quant al primer motiu de greuge que articula la part recurrent el mateix ha de ser estimat per quant tal i com ja ha tingut ocasió de pronunciar-se aquesta Sala, per entendre que existeix una estimació substancial de la demanda a efectes de la imposició de les costes, cal que aquesta sigui d'un 80%. En aquest sentit es pronuncia, entre altres, la Sentència dictada en data 24 de juliol de 2018, rotlle TSJC-117-2018: "El segon motiu es centra en la imposició de les costes de la instància. Però aquest motiu tampoc es pot acceptar perquè és criteri reiterat dels nostres tribunals que en l'estimació d'un 80% d'una reclamació de quantitat és suficient per consideració d'una estimació substancial de la demanda a efectes d'imposició de les costes".
En conseqüència, com sigui que la sentència d'instància condemna al Sr. Benítez al pagament d'una quantitat (58.691,56.- EUR) que representa el 65,21% de la quantitat que se li reclamava per l'agent (90.000.- EUR), no procedeix que la part defenent sigui condemnada al pagament de les costes judicials d'instància i, en conseqüència, la Sentència en aquest aspecte ha de ser revocada.
Sense perjudici de l'anterior, no està de més, a criteri de la Sala, aclarir que en aquest cas el Tribunal d'instància resol en base als arguments introduïts per ambdues parts litigants i que el moment processal en què es practiquen determinades proves ha de ser valorat cas per cas per determinar si el fet d'aportar-les en un moment posterior a la demanda constitueix la mala fe suficient per merèixer una condemna en costes processals. En tot cas, aquest no és el cas del supòsit que ens ocupa.
Tercer.- Malgrat l'estimació de l'argument anterior ja podria impedir que la Sala es pronunciés sobre el darrer argument invocat per la part recurrent, constatem una confusió que considerem necessari aclarir.
I és que quan aquesta Sala ha dit que l'absència de requeriment extrajudicial previ comporta que no s'efectuï pronunciament en costes processals, el seu àmbit d'aplicació es cenyeix exclusivament al supòsit en què el demandat s'aplana a la demanda.
En conseqüència, aquest motiu de recurs no pot prosperar.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Benítez contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 27.03.19, revocant-la parcialment en el sentit de deixar sense efecte la condemna en costes imposada, sense que hi hagi lloc a efectuar cap pronunciament en relació a les costes generades en aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
