ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.fb1529a0 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 91/20·29 octobre 2020·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 29 d'octubre del 2020 - ROJ: STSJAD 170/2020
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle91/20
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:170) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 d'octubre del 2020 - ROJ: STSJAD 170/2020).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 octobre 2020 (n° 91/20) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 170/2020 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 octobre 2020)
Les époux Puga et Machado ont conclu, le 18 novembre 2013, un convention régulatrice de leur séparation. Le Tribunal unipersonnal del Batlle l'a approuvée par sentence du 27 novembre 2013, à l'exception de son pacte 9e, qui concernait la liquidation du régime matrimonial. Les parties n'ont pas contesté la force obligatoire de ce pacte entre elles.
Le convention portait sur la société X SL, dont chacun des époux détenait 50 % du capital. Les participations de M. Machado ont été acquises par Mme Puga, qui a ensuite cédé 1 % à son frère et conserve ainsi 99 % du capital. Le pacte 9e, apartat B, points 5 et 8, constatait une dette envers la CASS (sécurité sociale andorrane) d'environ 9 000 euros, née de différences de cotisations. Les parties ont convenu que « ser[ait] la societat "X SL" la que assumeixi dita regularització » et que, « si això no fos possible », l'épouse le ferait « en els millors terminis ».
Faute de paiement par la société ou par Mme Puga, M. Machado a réglé la dette à la CASS, puis a agi en remboursement. Par sentence du 15 janvier 2020, le Tribunal unipersonnal del Batlle a fait droit à sa demande et condamné Mme Puga à lui verser 3 664,36 euros, avec intérêts légaux à compter de la contestation de la demande (3 septembre 2018) et dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
Mme Puga a interjeté appel. Elle soutenait, en substance, un défaut de légitimation passive : l'action aurait dû être dirigée en premier lieu contre la société X SL, et seulement à titre subsidiaire contre elle. Elle invoquait en outre l'existence d'un doute justifiant l'absence de condamnation aux dépens de première instance. M. Machado a conclu à la confirmation et à la condamnation de l'appelante aux dépens des deux instances.
Question de droit
La Sala Civil devait trancher deux questions. La première portait sur la légitimation passive : une personne peut-elle être condamnée à payer une dette qu'elle a souscrite par convention, au cas où un tiers (en l'espèce la société) ne l'acquitterait pas, sans que ce tiers ait été préalablement poursuivi ? La seconde concernait la répartition des dépens, et notamment l'existence d'un doute juridique suffisant pour écarter le principe de la condamnation de la partie succombante.
Solution et dispositif
Sur la légitimation passive, le Tribunal écarte le moyen. Il relève que le convention « regula exclusivament les conseqüències personals i patrimonials » de la séparation entre les époux, « que són els únics obligats per aquest instrument ». La société X SL n'étant pas partie à l'acte, elle « no és part en el conveni ni resulta obligada per les seves estipulacions », en application de l'adage alteri stipulari nemo potest (Digeste 45, 1, 38, 17, et Institutes 3, 19, 19). La Cour en déduit que l'obligation imposée à la société est « nul·la i ineficaç ». Elle ajoute que l
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (91/20) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 91/20 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En data 15 de gener del 2020 el Tribunal Unipersonal del Batlle dictà sentència amb la següent decisió:
"Que estimant íntegrament la demanda interposada pel senyor Machado contra la senyora Puga condemno a aquesta darrera a satisfer a la part agent l'import total de TRES MIL SIS-CENTS SEIXANTA-QUATRE EUROS AMB TRENTA-SIS CÈNTIMS D'EUROS (3.664,36 euros) quantitat que serà augmentada dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda (03.09.2018) i, amb imposició de les costes processals incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador de l'agent, a acreditar en període d'execució de sentència."
Segon.- Contra l'esmentada sentència, la representació processal de la Sra. Puga formulà recurs d'apel·lació.
Per escrit de data 24 de juliol del 2020, la representació processal de la Sra. Puga presentà el seu escrit de conclusions, i en virtut dels arguments que s'hi exposen, demana la desestimació de les pretensions formulades pel Sr. Machado en el petitum de la demanda i la condemna al pagament de les costes processals a l'adversa.
Tercer.- El 3 de setembre del 2020, la representació processal del Sr. Machado aportà el seu escrit de contesta a les conclusions mitjançant el qual sol·licita la confirmació de la sentència d'instància i la condemna en costes d'ambdues instàncies a la part apel·lant, incloent els honoraris d'advocat, procurador i saig.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- El Sr. Machado va formular demanda contra la Sra. Puga en reclamació de la quantitat de 3.664,36EUR, més els interessos legals meritats des de la contestació a la demanda. Aquesta pretensió es fonamenta en l'incompliment del conveni regulador de separació que va ser signat pels interessats en data 18 de novembre de 2013.
Cal tenir en compte que el conveni va ser aprovat per sentència del Tribunal unipersonal del Batlle de 27 de novembre de 2013, amb excepció precisament del seu pacte 9e, en què es basa aquesta reclamació, atès que feia referència a la liquidació del règim econòmic matrimonial, però això "sens perjudici de la validesa i eficàcia que aquest pacte pugui tenir entre aquells que l'han acordat". Sobre aquest punt, les parts en cap moment del procés han posat en qüestió la força d'obligar que revesteix aquest pacte per a les mateixes.
Segons l'esmentat conveni, les participacions del Sr. Machado en l'entitat X SL, que fins llavors havien estat de titularitat per meitat dels consorts, passaven a ser adquirides per la Sra. Puga. A més, segons el pacte 9e, apartat B, punts 5 i 8, es feia constar que els interessats havien contret un deute amb la CASS d'uns 9.000 EUR, que obeïa a diferències de cotització, per a la regularització del qual es va pactar que:
"Tenint en compte l'origen del deute, acorden les parts que serà la societat "X SL" la que assumeixi dita regularització. I si això no fos possible, serà l'esposa que ho faci en els millors terminis".
Com que ni la referida entitat ni la Sra. Puga van satisfer el deute amb la CASS, l'agent va realitzar el pagament que en l'actualitat reclama en aquest procés.
La sentència de la Secció Civil del Tribunal de Batlles ha estimat íntegrament la demanda i ha condemnat la defenent a que aboni la quantitat reclamada, amb imposició de les costes causades.
La representació de la demandada ha interposat el present recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en la manca de legitimació passiva de la Sra. Puga, ja que considera que la reclamació s'havia d'haver adreçat primerament contra la societat X SL, i només de forma subsidiària contra la recurrent. Al mateix temps, defensa que existia un dubte de suficient entitat que justificaria la no imposició de les costes de la instància.
SEGON.- Com s'acaba d'exposar, amb motiu de la separació dels interessats, es va signar un conveni el 18 de novembre de 2013, que, a més d'altres extrems que ara no són rellevants, va abordar la situació de l'entitat X SL, de la qual cadascun dels consorts era titular del 50% de les participacions que composaven el capital social. En virtut del conveni, l'agent va vendre les seves participacions a la demandada, que va passar a controlar el 100% de la societat, encara que després ha transmès un 1% a un germà seu, de manera que continua disposant del 99% del capital social.
La CASS havia reclamat als consorts una quantitat propera als 9.000 EUR, per diferències en la cotització dels mateixos, i, segons l'apartat B.8 del pacte 9e del conveni, es va acordar que la societat assumiria la regularització d'aquest deute i, si això no fos possible, seria l'esposa qui ho faria en els millors terminis, tal com ha quedat exposat.
Plantejat el problema en aquests termes, s'ha de descartar la concurrència de la manca de legitimació passiva que invoca la recurrent. La sentència apel·lada ha considerat que la Sra. Puga va obligar una societat que li pertanyia, però que la subsidiarietat en el pagament no apareix tant evident i, per tant, admet l'acció directa contra la demandada.
En realitat, s'ha de considerar que el conveni regulador de la separació entre les parts regula exclusivament les conseqüències personals i patrimonials de la mateixa respecte dels cònjuges, que són els únics obligats per aquest instrument. Des d'aquesta perspectiva, és clar que la societat X SL no és part en el conveni ni resulta obligada per les seves estipulacions, en aplicació del principi alteri stipulari nemo potest (Digest 45, 1, 38, 17, i Institucions 3, 19, 19). En conseqüència, resulta nul·la i ineficaç l'obligació que se li imposa de satisfer el deute que els interessats -i no la societat- havien contret amb la CASS com a assegurats per compte propi.
Partint d'això, l'agent no podia dirigir-se contra l'entitat X SL, que no és part en el conveni, i, per això, és perfectament admissible l'acció que interposa l'agent contra la Sra. Puga, que es va obligar a abonar aquestes quantitats pel cas que la societat no ho fes, tal com ha succeït efectivament.
En qualsevol cas, el conveni de separació obliga a la recurrent a satisfer la quantitat reclamada quan "no fos possible" que ho faci la societat, i aquest incís no es refereix només a un supòsit d'insolvència, sinó a qualsevol altra circumstància. Des d'aquesta perspectiva, és evident que la societat no ha assumit el deute per voluntat de la recurrent, que assumeix el control d'aquella com a titular del 99% de les participacions, cosa que justifica plenament l'acció dirigida contra ella.
Procedeix, doncs, desestimar aquest motiu d'impugnació.
TERCER.- Segons la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, procedeix imposar al vençut el pagament de les costes del procés, segons la constitució de l'emperador Zenó recollida al Codi 7, 51, 5. D'altra banda, no s'aprecien circumstàncies ni l'existència de dubtes jurídics de suficient entitat que justifiquin l'aplicació del criteri corrector resultant de la Novel·la 82, capítol X, de manera que s'ha de confirmar la imposició de les costes de la primera instància que ha efectuat la sentència de la Batllia.
QUART.- El mateix criteri del Codi 7, 51, 5 condueix a imposar també a la recurrent el pagament de les costes causades en aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Puga contra la sentència dictada el 15 de gener de 2020 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Civil, que es confirma en els seus propis termes, amb imposició a la recurrent de les costes causades en aquesta instància, incloent honoraris d'advocat i procurador.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
