ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.26a332fb · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 44/20·18 March 2021·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 18 de març del 2021 - ROJ: STSJAD 83/2021
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket44/20
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:83) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 18 de març del 2021 - ROJ: STSJAD 83/2021).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 18 mars 2021 (n° 44/20) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 83/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:83)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 83/2021, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 18 mars 2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:83) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Agullo, assujettie à l'impôt sur les sociétés (IS) en Andorre, a inscrit dans ses déclarations des exercices 2016 et 2017 des charges de personnel correspondant à la rémunération de son administrateur unique, M. Esparza. Par une résolution du 27 mai 2019, le Département des tributs et des frontières a considéré ces montants comme des charges non déductibles. La Commission technique tributaire a rejeté le recours formé contre cette résolution par décision du 27 septembre 2019.
La société a saisi le Tribunal de Batlles, qui a rejeté sa demande par jugement du 15 mai 2020 (sentence n° 33/2020, Section administrative). Elle a interjeté appel le 31 juillet 2020. Son moyen principal tenait à la jurisprudence de 2018 : selon elle, les autoliquidations de l'IS des exercices 2016 et 2017 ne pouvaient plus être modifiées. Le Gouvernement d'Andorre, intimé, a soutenu que l'article 48 de la loi visée dans le mémoire (désignée dans le texte par la mention « Llei 2082007 », référence non précisée dans la décision) impose aux statuts de déterminer le système de rémunération de l'administrateur, et que les statuts de la société ne prévoyaient en l'espèce qu'une simple faculté.
La Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice, saisie en appel (rouleau TSJA-0000044/2020, recours 44/20), était composée des magistrats Albert Andrés Pereira (président), Elsa Puig Muñoz et Bernard Plagnet (rapporteur). Elle s'est reconnue compétente sur le fondement de l'article 39.3 de la Loi qualifiée de la justice.
Question de droit
La décision pose deux questions.
La première porte sur la déductibilité, en matière d'IS, de la rémunération perçue par l'administrateur unique d'une société anonyme, lorsque les statuts se bornent à prévoir la possibilité d'une rémunération décidée par l'assemblée générale, sans en fixer le mode de calcul. La question renvoie à l'article 13.2 de la Loi 95/2010 du 29 décembre relative à l'impôt sur les sociétés, dans la rédaction issue de l'article 5 de la Loi 17/2011 du 1er décembre.
La seconde concerne l'effet dans le temps de l'interprétation jurisprudentielle : la société soutenait qu'une jurisprudence postérieure aux exercices litigieux ne pouvait justifier la remise en cause de leurs autoliquidations.
Solution et dispositif
Sur la déductibilité
Le Tribunal rappelle le texte applicable, qu'il cite dans sa rédaction issue de la loi de 2011 :
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (44/20) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket44/20
Judgment Date18 March 2021
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000065/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000044/2020
SENTÈNCIA 28-2021
PARTS:
Apel·lant: Agullo
Representant: Sra. Águila
Advocat: Sr. Codina
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Manzano
Advocada: Sra. Manzanares
Andorra la Vella, el divuit de març de dos mil vint-i-u.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000065/2019.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 44/20 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La societat Agullo va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de data 27 de setembre de 2019 mitjançant la qual no s'admetien, en relació a la liquidació de l'impost sobre societats, les deduccions relatives a les remuneracions percebudes per part de l'administrador de la societat.
2.- En la sentència del 15 de maig de 2020 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat Agullo.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 31 de juliol de 2020, la societat Agullo estima en substància:
-En virtut de la jurisprudència de 2018 no es poden modificar les autoliquidacions de l'IS dels exercicis 2016 i 2017.
4.- En la seva contesta de data 29 de setembre del 2020, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància:
L'article 48 de la Llei 2082007 preveu que "els estatuts han de determinar el sistema que s'ha de seguir per a aquesta retribució"; en l'espècie, els estatuts de Agullo no preveuen una obligació sinó una mera possibilitat de remuneració de l'administrador.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- En una resolució de data 27 de maig de 2019, el Departament de Tributs i de Fronteres estima "Atès que en la revisió de la documentació aportada es constata que els imports especificats com a despeses de personal en concepte de remuneració de l'administrador en ambdues declaracions són despeses no deduïbles" (foli 42, revers).
Per resolució de data 27 de setembre del2019, la Comissió Tècnica Tributària ha desestimat el recurs interposat per l'entitat jurídica Agullo contra la resolució del 27 de maig de 2019 (foli 6).
Tercer.- L'article 5 de la Llei 17/2011, de l'1 de desembre ha modificat la redacció de l'article 13.2 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre:
"2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l'acompliment d'aquests càrrecs només són deduïbles quan siguin previstes en els estatuts de la societat, i tenen pel perceptor la consideració de rendes subjectes a l'impost sobre societats o a l'impost sobre les activitats econòmiques, segons si es tracta d'una persona jurídica o de persones físiques, segons el cas." (la negreta és nostra).
En aquest cas, l'article 30.4 dels estatuts de la societat disposa:
"El càrrec d'administrador podrà ser remunerat si així ho acorda la junta general segons les modalitats i el quantum que decideixi la mateixa junta" (foli 20).
Resulta clarament d'aquestes disposicions que els estatuts preveuen una "possibilitat" de remuneració i no una obligació. A més els estatuts no preveuen el mètode de càlcul de la remuneració.
Efectivament, l'import de la remuneració del Sr. Esparza, Administrador Únic de la societat- és molt diferent d'un any a l'altre:
-Exercici 2016: reunió de la Junta del 1 d'agost de 2016: "la remuneració pel càrrec exercit com Administrador Únic del Sr. Esparza serà de 24.000.-EUR ,pagats durant el segon semestre de l'any 2016" (foli 176)
-Exercici 2017: reunió de la Junta del 1 de desembre de 2017: "s'acorda aprovar que la remuneració pel càrrec exercit com Administrador Únic del Sr. Esparza serà de 41.084,98.-EUR pagats durant l'any 2017 (foli 174).
En conseqüència, les remuneracions de l'Administrador Únic són despeses no deduïbles.
En efecte, en aquestes hipòtesis, les condicions de deducció de les remuneracions han de ser més rigoroses que les condicions previstes pels assalariats. En efecte, en aquests cas, la remuneració pot constituir, de fet, una distribució dels beneficis de la societat, que no és una despesa deduïble.
Aquesta consideració explica la modificació de l'article 13 i els termes de la nova redacció han de ser interpretats de manera estricta (v. més amunt).
L'exposició de motius justifica la modificació en els termes següents:
"En aquest sentit, es parteix del fet que la relació jurídica que hi ha entre els administradors i la societat és de caràcter mercantil i, per tant, quan els estatuts determinin una obligació de retribució a l'òrgan d'administració, aquesta retribució ha de ser sempre deduïble de l'impost de societats, atès el seu caràcter d'obligatori." (la negreta és nostra).
Quart.- Aquest raonament es conforme a la jurisprudència d'aquesta Sala (per exemple, sentència 41/2018 del 18 de maig de 2018).
L'argument de la retroactivitat no pot prosperar: la jurisprudència no adopta una reglamentació. El jutge interpreta les disposicions de la Llei, les quals s'apliquen a comptar de l'entrada en vigor de la Llei. Per exemple, en la sentència del 18 de maig de 2018, aquesta Sala s'ha pronunciat sobre una liquidació de l'impost de societats de 2014.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Agullo contra la sentència núm. 33/2020, dictada el 15 de maig de 2020 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la Comissió Tècnica Tributària del 27 de setembre de 2019 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
