ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.fae8befd · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 104/21·28 May 2021·
Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2021 - ROJ: STSJAD 166/2021
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket104/21
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:166) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2021 - ROJ: STSJAD 166/2021).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 28 mai 2021 (n° 104/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD, Civil, 28 mai 2021 (ROJ : STSJAD 166/2021)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD, Civil, 28 mai 2021, ROJ : STSJAD 166/2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:166 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue.
Faits et procédure
Par contrat d'arrendament (bail d'habitation) conclu le 20 juin 2014, la société bailleresse Tur a loué à la locataire, Mme Ricart, un appartement situé dans un immeuble d'Encamp, ainsi qu'une place de parking et un cellier au sous-sol. Le bail prévoyait, au pacte 6e, que le logement serait remis en état neuf, installations et services compris.
Le litige porte sur les charges de chauffage et d'eau. Le 20 juin 2015, le bailleur a adressé à la locataire la liquidation de la période 2014/2015. La locataire a contesté ces consommations par courriel du 29 juin 2015, soit neuf jours plus tard. Elle a restitué la possession du logement le 10 août 2016.
Saisi d'une demande en résolution du bail et en paiement, le Tribunal unipersonnel du Batlle (16 juillet 2018, complété par un arrêt d'aclariment du 2 octobre 2018) a :
prononcé la résolution du contrat ;
condamné la locataire au paiement de 5 400 EUR de loyers impayés, de 2 000 EUR d'occupation indue et de frais de procédure ;
fixé les charges de chauffage à 1 836,27 EUR (2014/2015) et 913,06 EUR (2015/2016), puis, pour la période du 1er juillet 2015 au 10 août 2016, à la moyenne de consommation des autres logements du bloc 0, sous déduction de 250 EUR d'acomptes.
La locataire a interjeté appel. Elle ne contestait ni la résolution du bail ni les sommes relatives à l'exécution de celui-ci. Elle demandait que la méthode de calcul fondée sur la moyenne des autres logements soit étendue à l'ensemble de la période d'occupation, et non limitée à la période postérieure à sa réclamation du 29 juin 2015. Elle sollicitait également la révocation de la condamnation aux dépens de première instance.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia (recours n° 104/21, sentence n° 096-2021) était composée du président et ponent Albert Andrés Pereira, ainsi que des magistrats Carles Cruz Moratones et Vincent Anière.
Précision : dans la partie consacrée aux conclusions de l'intimé, le texte désigne la partie adverse tantôt comme « Tur », tantôt comme « A SL ». Cette divergence de dénomination n'est pas explicitée dans la décision.
Question de droit
La question posée était de savoir si l'excès de consommation de chauffage, imputable au bailleur en raison d'un thermostat défectueux, devait être mis à la charge de la locataire pour la seule période postérieure à sa réclamation, ou pour l'ensemble de la durée du bail.
Deux points étaient donc en jeu :
L'imputabilité du dysfonctionnement : la Cour relève que la défectuosité du thermostat, établie par expertise, relevait de la propriétaire. Cette question n'était pas discutée.
La date d'origine du dysfonctionnement : il s'agissait de déterminer si la surconsommation avait commencé à la date de la réclamation ou dès le début du bail, et, par suite, à partir de quel moment la locataire pouvait être tenue des consommations réelles.
Accessoirement, se posait la question des dépens de première instance, dont la loc
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2021 - ROJ: STSJAD 166/2021 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 28 mai 2021 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (104/21) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket104/21
Judgment Date28 May 2021
Holding / DispositionCassation partielle
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC.- 0000104/2021 ORIGEN: 1000185/2016 - 00
NIG: 5300542120160001480
PARTS:
Apel·lant : Sra. Ricart
Advocat : Sra. Pérez
Apel·lat : Tur Procurador : Sr. Carretero Advocat : Sr. Galan
SENTÈNCIA 096-2021
Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 104/21 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Primer.- En data 16 de juliol de 2018 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència amb la següent decisió.
"Que estimant majoritàriament la demanda interposada per la representació processal de la societat Tur contra la Sra. Ricart, ha de declarar i declara la resolució del contracte d'arrendament atorgat entre les parts el 20.06.2014 relatiu a la unitat immobiliària radicada a l'XXXX, atorgat entre les parts, així com a pagar:
Primer.- La suma total de 5.400 EUR, en concepte de rendes endarrerides, incrementada pels interessos legals corresponents a partir del dia 10.10.2016 (contesta a la demanda), i fins el seu total pagament.
Segon.- La quantitat de 2.000 EUR en concepte d'ocupació indeguda, havent-se d'augmentar dita quantitat de l'interès legal corresponent a comptar de la fermesa de la present resolució.
Tercer.- Els següents imports en concepte de calefacció i aigua :
Per l'exercici 2014/2015 : 1.836,27 EUR
Per l'exercici 2015/2016: 913,06 EUR
Per la resta, del 01.07.2015 al 10.08.2016, el què resulti acreditat en període d'execució de sentència, en funció de la mitjana de consum efectiu de calefacció devengada pels altres àtics del bloc 0. A aquest import s'hi haurà d'afegir les despeses d'aigua potable fins el dia 10.08.2016 que també seran acreditades en període d'execució de sentència, juntament amb l'import de 250 EUR en concepte d'acomptes fins el 10.08.2016.
Quart .- La totalitat de les costes processals incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador de l'agent, a acreditar en període d'execució de sentència. Pel que fa a les despeses de la pericial practicada, caldrà atenir-se al que s'ha esmentat en el FONAMENT DE DRET SISÈ.
Cinquè.- A les sumes a les que la defenent ha estat condemnada a satisfer, cal compensar-hi la quantitat per ella dipositada a l'agent, en concepte de dipòsit, d'un import de 1.100 EUR."
Segon.- Contra l'esmentada resolució la Sra. Ricart ha interposat recurs d'apel·lació.
Per escrit de recurs de data 21 de setembre de 2018 la Sra. Ricart demanava que es revoqui parcialment la sentència d'instància i que se'n dicti una nova amb els següents punts:
"1. Declarar que la Sra. Ricart ha de satisfer en concepte de consum de calefacció del seu pis l'import resultant de calcular la mitjana de consums dels restants tres àtics del mateix edifici, des de l'inici del contracte d'arrendament, és a dir, des de l'exercici 2014/2015 i fins el retorn de la possessió el 10 d'agost del 2016.
Que a tal efecte l'import en concepte de consum de calefacció corresponent al 2014/2015 i al 2015/2016 és de 1.379,83 EUR (700,33 EUR i 679,50EUR) segons el que ja s'exposava en l'escrit de conclusions i el que resulti realment acreditat en període d'execució de sentència fins el 10 d'agost del 2018. Imports que se'ls hi haurà de deduir els acomptes tal i com diu la Sentència del Tribunal a quo.
Revocar la condemna al pagament de les costes processals de la primera instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
3.- Confirma la resta de pronunciaments continguts en la sentència."
Tercer.- Per escrit de data 11 de setembre de 2020 la representació processal de la societat A SL sol·licitava que es confirmés la sentència recorreguda i que s'imposés a la Sra. Ricart la totalitat de les costes generades per la tramitació de la present causa en ambdues instàncies, incloent les despeses derivades de la intervenció de la procuradora i l'advocat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La representació de la societat agent va interposar demanda de desnonament i reclamació de quantitat, amb motiu de la falta de pagament de la renda per part de la demandada, respecte de l'habitatge ubicat a l'avinguda Joan Martí núm. 000-000 (edifici E), bloc 0, 0 0, de la vila d'Encamp, així com de la plaça d'aparcament núm. 00 i del quartet traster núm. 00, situats a la planta soterrani -1 del mateix edifici.
La sentència del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Civil, ha estimat majoritàriament la demanda, declarant la resolució del contracte d'arrendament signat per les parts el 20 de juny de 2014, i condemnant la demandada al pagament de les rendes endarrerides, de la quantitat de 2.000 EUR en concepte d'ocupació indeguda, amb els corresponents interessos legals, i de l'import de les despeses en concepte de calefacció i aigua.
Respecte d'aquest darrer concepte, la sentència ha conclòs, a la vista del dictamen pericial practicat en les actuacions, que el termòstat de l'habitatge funcionava de forma deficient, de manera que la calefacció seguia funcionant encara que s'hagués arribat a la temperatura desitjada pel llogater. Això va produir un consum excessiu, sense que la propietat realitzés les comprovacions adients, un cop l'arrendatària li va mostrar la seva disconformitat amb els consums, mitjançant correu electrònic de data 29 de juny de 2015.
Com a conseqüència d'aquests fets, la sentència condemna la llogatera al pagament dels consums registrats fins a la data en que va presentar la reclamació pel mal funcionament del sistema (29 de juny de 2015), mentre que, a partir d'aquell moment, només haurà de satisfer una quantitat que correspongui a la mitjana del consum dels altres tres àtics del mateix bloc i edifici.
Segon.- La demandada ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia. No discuteix els pronunciaments relatius a la resolució del contracte d'arrendament ni a la condemna al pagament de les quantitats meritades en execució del mateix. En la seva opinió, el termòstat funcionava de manera defectuosa des d'un inici, de manera que no ha de satisfer les quantitats registrades des que va ocupar l'immoble fins que va formular una queixa pels consums excessius. Aquesta queixa la va fer el 29 de juny de 2015, pocs dies després de ser-li notificada la liquidació del període inicial, que va considerar excessiva, i la propietat no va fer cap comprovació del funcionament del sistema, que la prova pericial ha acreditat que era defectuós. En conseqüència, sol·licita que s'estengui a tot el període el mètode de càlcul consistent en aplicar la mitjana dels consums dels altres àtics del mateix bloc, i que no es limiti el mateix al període posterior a la data en què va formular la queixa esmentada.
Tercer.- Segons el pacte 6e del contracte d'arrendament de 20 de juny de 2014, l'arrendatària havia de rebre el pis en estat de nou, compreses les instal·lacions i els serveis en perfecte estat. Aquesta previsió concorda amb l'obligació de l'arrendador que recull l'article 26.4 de la Llei d'arrendament de finques urbanes, que ha d'efectuar en la finca arrendada les reparacions necessàries perquè pugui continuar destinant- se a la finalitat per a la qual va ser arrendada, obligació que s'estén a les instal·lacions generals i a la resta d'elements d'ús comú.
Tanmateix, segons resulta del dictamen pericial incorporat a les actuacions (folis 189 i següents), el termòstat de l'habitatge no funcionava correctament, ja que no s'aturava un cop assolida la temperatura fixada, sinó que continuava funcionant la calefacció, amb el consegüent consum excessiu.
La sentència apel·lada ha considerat que aquesta deficiència és imputable a la propietat, conclusió que es comparteix plenament i que no és en realitat discutida per les parts. Ara bé, el problema es planteja a l'hora de determinar a partir de quin moment es va produir aquest mal funcionament i, per tant, s'han d'establir els efectes derivats del mateix. Sobre aquest punt, la sentència recorreguda només determina un sistema de càlcul alternatiu a partir del moment en què l'arrendatària va presentar una queixa al respecte, el 29 de juny de 2015, mentre que condemna aquesta part al pagament de la totalitat dels consums registrats en el període anterior.
Aquesta conclusió no pot ser compartida. En efecte, el resultat de la prova pericial ha posat de relleu que el termòstat de la calefacció no funcionava correctament, i aquesta deficiència no es va iniciar en el moment de la reclamació de l'arrendatària, sinó que aquesta queixa obeïa precisament a un consum excessiu anterior, que s'ha de presumir que es produïa des de l'inici de l'arrendament, ja que en tot moment es va registrar unes xifres superiors a les dels altres pisos del mateix bloc.
D'altra banda, la reclamació de la llogatera es va produir pocs dies després de la data en què va tenir coneixement de l'import que se li reclamava pel concepte litigiós. El 20 de juny de 2015 està datada la carta en què es comunica a l'arrendatària la liquidació corresponent al període 2014/2015 (foli 32 de les actuacions), mentre que la interessada va manifestar la seva disconformitat el 29 del mateix mes i any, és a dir nou dies després. Com és lògic, no es pot exigir a la llogatera que conegués el defecte i reclamés la seva correcció abans del moment en què se li va notificar la primera de les liquidacions discutides i, en conseqüència, va estar en condicions d'advertir el funcionament defectuós del termòstat.
En conseqüència, s'ha de concloure que el mètode de càlcul que la sentència apel·lada utilitza per calcular els consums del període posterior a la reclamació de la interessada, que consisteix en atenir-se a la mitjana dels consums dels altres àtics del mateix bloc 0, s'ha d'aplicar a tota la vigència del contracte i de l'ocupació indeguda posterior, i de la quantitat resultant, a determinar en període d'execució de sentència, s'hauran de deduir els acomptes realitzats per la recurrent.
Procedeix, doncs, estimar parcialment el recurs en aquest punt.
Quart.- Respecte de les costes processals que la sentència d'instància ha imposat a la demandada, s'ha de tenir en compte que la demanda ha estat estimada en la seva major part, tant pel que fa a la resolució del contracte d'arrendament com a la reclamació de les quantitats meritades en execució del mateix. En conseqüència, resulta plenament ajustada a dret la condemna en matèria de costes que fa la sentència de la Batllia, d'acord amb la constitució de l'emperador Zenó (Codi 7, 51, 5). A més, la sentència ja ha tingut en compte la situació d'insolvència de la recurrent pel que fa a les despeses de la pericial que va ser proposada per aquesta part.
Cinquè.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació determina que no procedeix fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Ricart contra la sentència dictada el 16 de juliol de 2018 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Civil, que va ser objecte d'aclariment per aute de 2 d'octubre de 2018, en el sentit de revocar exclusivament l'apartat 3r de la seva part dispositiva i, en el seu lloc, condemnar la demandada a abonar a l'agent, en concepte de despeses de calefacció, la quantitat que resulti acreditada en període d'execució de sentència, en funció de la mitjana del consum efectiu de calefacció meritada pels altres àtics del bloc 0 de l'immoble on s'ubica l'habitatge arrendat, més l'import de les despeses d'aigua potable, tot això des del 20 de juny de 2014 fins al 10 d'agost de 2016, i prèvia deducció dels acomptes realitzats per l'arrendatària.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-