ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.43f76edc · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 41/23·21 november 2023·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 21 de novembre del 2023 - ROJ: STSJAD 276/2023
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI41/23
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:276) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 21 de novembre del 2023 - ROJ: STSJAD 276/2023).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 21 novembre 2023 (n° 41/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 276/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:276)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 276/2023, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 21 novembre 2023, recours n° 41/23 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:276) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 21 mars 2020, un bloc rocheux de granit, d'environ 1,3 m³ selon le rapport technique versé au dossier, heurte le capot d'un véhicule circulant sur la route secondaire CS200, au point kilométrique 1,400 de la paroisse concernée. Le véhicule, conduit par Mme L., transporte M. C. en qualité de passager. Les deux occupants sont blessés et le véhicule est endommagé.
Les victimes présentent une demande d'indemnisation au Comú X, titulaire de la voie, le 26 mai 2021. Faute de réponse, l'administration est réputée avoir rejeté la demande (« denegació presumpta »), et les consorts Alvarado et Cañete saisissent la juridiction. Par jugement n° 22-2023 du 17 mars 2023, le Tribunal de Batlles fait droit partiellement à la demande.
Le Comú X interjette appel. Il soutient, en substance, que la zone n'était pas cartographiée au titre du risque naturel de chute de blocs, que la chute d'un bloc rocheux ne saurait être assimilée à un simple éboulement de pierres, que l'événement relève de la force majeure, qu'aucune faute de service n'est caractérisée et que l'administration ne peut agir sur un risque qu'elle ne connaît pas. Il invoque également l'absence de transmission préalable des conclusions de la partie demanderesse, qui l'aurait privé de la possibilité de répondre à la réclamation définitive.
La partie intimée répond que la zone était cartographiée avec une « perillositat mitjana d'esllavissament superficial » susceptible d'affecter la CS200, que le rapport d'expertise relevait des traces d'anciens éboulements et que la route avait connu d'autres chutes de pierres. Elle estime que la chute de rochers ne saurait constituer un cas de force majeure.
Question de droit
La question posée est de savoir si le titulaire d'une voie publique engage sa responsabilité administrative pour une chute de blocs rocheux survenue sur cette voie, lorsque le risque de chute n'était pas identifié par les documents de zonage avant le sinistre, et que la voie ne disposait pas de dispositifs de protection.
Le fondement invoqué est l'article 59.1 du Code de l'administration, dans sa rédaction en vigueur à la date des faits, qui retient comme cause de responsabilité administrative la « falta de servei », qu'elle résulte d'une mauvaise organisation du service, d'un fonctionnement illégal ou techniquement défectueux, ou de l'absence de fonctionnement lorsque le service était tenu d'agir. La Cour relève que cette notion est « indissociable » de celle de faute imputable à l'administration.
Le tribunal est également amené à se prononcer sur la compétence de la Sala Administrativa, fondée sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Solution et dispositif
Le Tribunal retient l'absence de faute de service et réforme le jugement de première instance. Il constate l'absence de connaissance préalable du risque, en raison de plusieurs éléments :
la zone était cartographiée au titre d'un « esllavissament superficial » (glissement superficiel), mais le risque de chute de blocs rocheux, qui doit figurer sur la carte spécifique des risques de chute, n'y était pas recensé ;
le rapport d'expertise mentionnait des traces d'anciens éboulements, mais « res indica » que le titulaire de la voie en ait eu connaissance ;
le seul incident antérieur, du 9 mars 2020, concernait un « petit despreniment de pedres » qui n'avait pas atteint la chaussée ;
les deux autres incidents, des 7 novembre 2020 et 22 janvier 2021, sont postérieurs au sinistre, et le second concernait un bloc d'environ 30 × 30 cm.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (41/23) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Andorra la Vella, el 21 de novembre de 2023.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació núm. 0000041/2023.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- Els Srs. Alvarado i Cañete va interposar demanda jurisdiccional contra la denegació presumpta de la sol·licitud presentada el 26 de maig del 2021 davant del COMÚ X, en petició d'indemnització per responsabilitat administrativa pels danys i perjudicis patits arran de l'accident de circulació derivat de la caiguda d'un bloc rocós, ocorreguda el 21 de març del 2020, a la carretera secundària 200 (CS200), al punt quilomètric 1,400 de la parròquia X.
2.- En la sentència núm. 22-2023, de data 17/03/2023 el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda pels agents.
3.- En el seu escrit d'apel·lació el COMÚ X estima, en substància,
que:
Incorrecta valoració de la prova, compte tingut que la zona on es va produir el sinistre no està catalogada ni afectada per risc natural geològic per caiguda de blocs rocosos.
No es pot comparar un petit despreniment de pedres amb el que representa la caiguda d'un bloc rocós.
La producció del sinistre es correspon amb un supòsit de força major.
No s'ha produït una manca de servei.
L'informe d'Cano comportarà que es modifiqui el mapa de risc de caiguda de blocs rocosos als efectes d'incloure aquella zona com d'un cert risc per caiguda de blocs, i que l'Administració prengui mesures per evitar la caiguda de nous blocs rocosos, però l'Administració no pot actuar si no coneix l'existència del risc.
Es va sol·licitar al Tribunal de Batlles que es donés trasllat de l'escrit de conclusions de la part agent als efectes de valorar la reclamació definitiva que formularia el Sr. C de les seves lesions, però no se li va donar trasllat.
4.- En la seva contesta la part agent -ara apel·lada- estima, en substància, que:
La zona sí estava cartografiada amb perillositat mitjana d'esllavissament superficial que pot afectar la CS200.
L'informe d'ENTITY_12 recull l'existència de marques d'antics despreniments.
La CS200 ha patit altres despreniments de pedres, com recull el certificat del director del Servei de Circulació.
La caiguda del roc no pot ser considerat com un supòsit de força major.
El Comú ha de respondre dels danys per la manca de servei.
El Comú podia haver valorat l'informe del metge forense al seu escrit de conclusions.
5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, tot insistint en que no és el mateix el risc d'esllavissades superficials que el risc natural geològic per caiguda de blocs rocosos; que a les actuacions consten dos certificats que acrediten que amb anterioritat no s'havia produït cap altre sinistre per caiguda de blocs rocosos, i que l'Administració no pot actuar ni prendre mesures protectores si no coneix l'existència del risc.
S'afegeix també que no va rebre l'escrit de conclusions de la part agent abans de fer les seves pròpies -tal com ho havia demanat-, la qual cosa li va impedir analitzar i contrarestar prèviament la reclamació definitiva formulada per l'agent.
Al seu escrit de conclusions la part apel·lada es va remetre a les al·legacions formulades en oposar-se al recurs d'apel·lació.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- El fet en origen consisteix en que, el dia 21/03/2020, un roc granític de grans dimensions (1,3 m3 segons l'informe d'Cano obrant als folis 282 i següents de les actuacions) impactà en el capot del vehicle marca D., matrícula andorrana XXXX, conduït i propietat de la Sra. L., i en el que anava d'acompanyant el Sr. C. A resultes del sinistre va patir danys tant el referit automòbil, el qual es trobava assegurat prop de la companyia Garzón i de Araujo, com lesions corporals els Srs. L. i C..
La qüestió que cal resoldre és la relativa a si el COMÚ X, com a titular de la carretera on es va produí l'accident, és o no responsable dels danys patits pels agents.
Doncs bé, l'article 59.1 del Codi de l'Administració (en la redacció vigent en el moment dels fets) estableix que constitueixen causa de responsabilitat administrativa la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho. D'aquest enunciat es desprèn que la falta de servei és indissociable de la noció de culpa imputable a l'Administració, que ha de respondre front als usuaris del funcionament defectuós dels serveis públics.
És un fet reconegut per ambdues parts que el titular de la via on es va produir l'accident (la CS200) és el COMÚ X, i també que la carretera no disposava de sistemes de seguretat per evitar l'impacte en cas de caigudes de blocs rocosos.
Però les parts difereixen sobre el fet de si la carretera havia de tenir aquestes proteccions. Doncs bé, la sentència d'instància reconeix que "l'indret on es produí l'accident no es troba cartografiat com una zona amb certa perillositat natural de produir-se despreniments de blocs rocosos, i això en base a la zonificació reglamentària de Govern de l'any 2016, la zona en qüestió si que es troba cartografiada amb perillositat mitjana d'esllavissament superficial que podria afectar a la CS200 (vid. f. 310 i 311). En tot cas si que, en la seva trajectòria, el bloc rocós precipitat travessà una franja de perillositat molt baixa per caiguda de blocs rocosos (vid. f. 310).", i considera que "tal i com deriva de l'informe emès per l'empresa Cano, el contingut del qual no és en aquest sentit contrariat, en aquell mateix vessant muntanyós "existeixen varies desenes de blocs disseminats que són una font potencial de nous despreniments. Podem dir que ens trobem en una zona amb una potencialitat elevada de produir- se nous esllavissaments dels blocs rocosos inclosos en el dipòsit de vessant. Per tant, tot i que amb un període de recurrència probablement mig o alta fenòmens de característiques similars es poden reproduir a la zona" (f. 314 i fotografies f. 311 i 312). Igualment consta en autes que pocs dies abans del sinistre, concretament el 9 de març del 2020, es comunicà al COMÚ X un despreniment de pedres en aquella zona, si bé de menor importància doncs el mateix no arribà al referit vial (vid. f. 266 i 267)."
Tanmateix, allò que resulta rellevant és si la Administració coneixia l'existència del risc i no el va evitar. Així, si bé és cert que la zona sí estava cartografiada amb perillositat mitjana d'esllavissament superficial que pot afectar la CS200, no és comparable el risc per caiguda de blocs rocosos -que ha de venir recollit al mapa de risc que delimita les zones on hi ha aquest risc-, amb el d'esllavissades superficials.
A més, com reconeix la sentència apel·lada, el propi informe d'Cano recull (foli 284) que "La zona on s'ha produït i ha afectat el despreniment no està en general cartografiada com a una zona amb certa perillositat natural de produir-se despreniments de blocs rocosos, en base a la zonificació reglamentària de Govern. Tot això, la trajectòria ha travessat una zona de perillositat molt baixa".
És cert que l'informe d'Cano recull l'existència de marques d'antics despreniments, però allò que és rellevant és si el titular de la via coneixia aquest fet, i res indica que així fos.
A l'últim, pel que fa els altres incidents a la mateixa via -la CS200- cal dir que ha patit tres despreniments de pedres, els dies 09/03/2020, 07/11/2020 i 22/01/2021. Però, només el primer és anterior a l'accident (recordem que es produï el 21/03/2020) i en aquell cas les pedres no van arribar al vial, compte tingut que a l'informe de novetats (full 267) es diu que una veïna va denunciar un "petit despreniment de pedres", i un cop desplaçada la patrulla no es va apreciar res a la calçada.
Pel que fa els altres dos sinistres, ambdós són posteriors a l'accident que van patir els agents. A més, el que es va produir el 07/11/2020, no era per un bloc rocós sinó que es tractava de pedres petites (foli 268). I, pel que fa al que es produï el 22/01/2021, també és posterior a l'accident que van patir els agents, per la qual cosa no pot justificar que el COMÚ X conegués el risc abans d'aquest accident, a més, si bé a l'informe de novetats (foli 271) res es diu sobre les dimensions de la pedra, sí es recull que, com aleshores passava una pala llevaneus, va aprofitar per retirar-la, i al certificat obrant al foli 266 es diu que va ser un bloc de 30x30 cm aproximadament.
En definitiva, no s'ha produït una manca de servei, compte tingut que el risc per caigudes de blocs rocosos no era conegut abans del sinistre.
És cert que l'informe d'Cano hauria de comportar que es modifiqués el mapa de risc de caiguda de blocs rocosos als efectes d'incloure aquella zona com d'un cert risc per aquesta eventualitat, i que l'Administració prengui mesures per evitar la caiguda de nous blocs. A més, un cop ja produït l'accident que van patir els agents, i mentre aquell mapa no es modifiqui, si es produeix un nou accident per caiguda de blocs rocosos, el COMÚ X no podrà ja al·legar que desconeixia el risc, però l'Administració no pot actuar si no coneix prèviament l'existència del risc. I aquest coneixement no es tenia abans de l'accident patit el 21/03/2020.
Per això, procedeix l'estimació del recurs d'apel·lació interposat pel COMÚ X.
Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel COMÚ X.
Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar que no procedeix la reclamació d'indemnització presentada per la part agent prop del COMÚ X.
