ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.f03e2f19 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 56/23·21 novembre 2023·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 21 de novembre del 2023 - ROJ: STSJAD 282/2023
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle56/23
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:282) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 21 de novembre del 2023 - ROJ: STSJAD 282/2023).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 21 novembre 2023 (n° 56/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 282/2023 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 21 novembre 2023)
Note éditoriale : le champ « référence canonique » fourni (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplet, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 282/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:282, rouleau TSJA-0000056/2023, sentence 62-2023).
Faits et procédure
Les faits sont liés à une demande d'attribution de la « clau 2b.2 » du POUPE (Pla d'ordenació urbana de la parròquia d'Escaldes-Engordany, désigné dans la décision « POUPE »). Le 7 avril 2022, les propriétaires de trois parcelles, dont la société Galan i Ribes, SL, ont sollicité cette clé. Leur demande reposait sur un accord de remembrement et sur le transfert de l'édificabilité au sol de la parcelle 4, acquise auprès d'un tiers, vers la parcelle 2. Ils invoquaient l'article 118 des normes urbanistiques du POUPE, qui exige la production d'une étude volumétrique.
La commune d'Escaldes-Engordany (le Comú) n'ayant pas répondu, la demande a été regardée comme tacitement rejetée. Les intéressés ont formé un recours d'alzada devant la Comissió Tècnica d'Urbanisme (CTU), qui l'a rejeté par résolution n° 350169/2022 du 3 octobre 2022. Cette résolution a retenu que les parcelles n'étaient pas incluses dans le « CE » (« àmbit del CE »), condition nécessaire à l'octroi de la clé 2.b.
Saisi par les intéressés, le Tribunal de batlles a, par sentence n° 32/2023 du 8 juin 2023, annulé partiellement la résolution de la CTU. Il a retenu que celle-ci avait introduit des questions non alléguées par les parties sans accorder le trâmit d'audiència de dix jours ouvrables prévu par l'article 125 du Codi de l'Administració, et a ordonné la rétroactivité de la procédure jusqu'au moment où ce trâmit aurait dû être accompli.
Le Govern d'Andorra a interjeté appel. Le Comú d'Escaldes-Engordany a déclaré soutenir ce recours, tandis que la société intimée s'y est opposée. La Sala Administrativa du Tribunal superior de justícia a été saisie et a statué le 21 novembre 2023 (ponente : Mme Elsa Puig Muñoz).
Question de droit
La question posée à la Sala était double :
Une autorité administrative statuant sur un recours administratif peut-elle fonder sa décision sur des motifs non invoqués par les parties sans les mettre en mesure de présenter des observations, et l'omission de ce trâmit d'audiència entraîne-t-elle l'illégalité de l'acte ?
Le juge d'appel doit-il confirmer la rétroactivité de la procédure ordonnée en première instance, ou l'appelant peut-il invoquer une absence d'indéfensabilité (indefensió) pour s'y opposer ?
Le Govern soutenait, en substance, que la sentence ne désignait pas les questions nouvelles, qu'aucune question nouvelle n'avait été introduite, que la CTU agissait dans le cadre de la compétence que lui confère l'article 132.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU), et que la situation juridique des intéressés n'avait pas changé. Le Comú ajoutait que l'article 125 ne trouve à s'appliquer qu'en cas de requalification juridique, non dans les procédures réglées.
Solution et dispositif
La Sala confirme la sentence de première instance. Elle reconnaît que la sentence ne précise pas les questions nouvelles, mais estime que cette lacune ne prive pas l'appelant de la connaissance de ces questions, identifiées dans l'acte de demande. Elle relève surtout qu'il n'est pas établi que le rapport du Comú, qui soulevait la nécessité d'une étude volumétrique, ait été communiqué aux demandeurs afin qu'ils puissent discuter de sa nécessité.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (56/23) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 2000059/202 Núm. Rotlle: TSJA-0000056/2023
SENTÈNCIA 62-2023
PARTS :
Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA Representant: Espada Advocada: Coll
Apel·lat: Galan i Ribes, SL Representant: Castillo Advocat: Blasco
Apel·lat: COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY
Representant: Guerrero Advocat: Esparza
Andorra la Vella, el 21 de novembre de 2023.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació núm. 0000056/2023.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 56/23 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Galan i la societat Ribes, SL van interposar demanda jurisdiccional contra la resolució núm. 350169/2022, de la Comissió Tècnica d'Urbanisme (en endavant CTU), de data 3 d'octubre de 2022, per la qual es va desestimar el recurs d'alçada interposat contra la desestimació tàcita de la sol·licitud núm. 7099045, de data 7 d'abril de 2022, per la qual es pretenia l'atorgament de la clau 2b.2 a les parcel·les de la seva propietat.
2.- En la sentència núm. 32/2023, de data 8 de juny, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda pels agents i ha declarat que la resolució núm. 350169/2022, de la CTU, no és ajustada a dret en quant va introduir qüestions no al·legades per les parts interessades sense donar el preceptiu tràmit d'audiència per un termini de deu dies hàbils, en aplicació de l'art. 125 del Codi de l'Administració. La referida sentència va acordar la retroacció del procediment fins al moment en que la CTU havia d'haver donat el referit tràmit d'al·legacions.
3.- En el seu escrit d'apel·lació, la representació del GOVERN D'ANDORRA estima, en substància, que:
La sentència considera que la CTU ha introduït noves qüestions, però no identifica quines són.
No és d'aplicació l'art. 125 del Codi de l'Administració compte tingut que no s'ha introduït cap qüestió nova.
La resolució de la CTU respecta les competències que l'art. 132.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre de 2000 (LGOTU) li atribueix, que no és altre que resoldre els recursos d'alçada interposats contra actes de l'Administració comunal en matèria urbanística.
La resolució de la CTU no vulnera el principi de congruència, compte tingut que la situació jurídica dels interessats no ha variat.
La sentència apel·lada col·loca a les demandades en una situació d'indefensió per no poder conèixer els motius pels quals s'ha declarat la no conformitat a dret de la resolució de la CTU.
4.- El COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY va presentar escrit en el qual es mostrava d'acord amb el recurs d'apel·lació formulat pel GOVERN D'ANDORRA, tot mantenint que el precepte esmentat per la sentència (art. 125 del Codi de l'Administració aleshores vigent), és d'aplicació en aquells supòsits en els quals es pugui procedir a una modificació de la qualificació jurídica sobre els fets exposats en el recurs o la decisió impugnada, però no quan es tracti d'un procediment reglat.
5.- La representació de la part agent -ara apel·lada- es va oposar al recurs al·legant que:
L'apel·lant no realitza cap crítica de la sentència, limitant-se a deixar constància de la seva discrepància i a dir que li causa indefensió.
Al fonament jurídic cinquè, la sentència apel·lada inclou les qüestions introduïdes per la CTU -que no per la resolució comunal-, clarament identificades, i que han format part del debat jurídic i que l'apel·lant no pot desconèixer quan les ha abordat en tots els seus escrits processals.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- La sol·licitud presentada pels agents
En data 07/04/2022 els agents van presentar una sol·licitud (folis 115 i següents de les actuacions), en la qual manifesten que són propietàries de tres parcel·les (que identifiquen amb els núm. 1, 2 i 3 en el plànol del foli 124), i afirmen que, "per tal d'assolir l'opció Clau 2b2 del POUPE, i a fi de complir amb els requisits establerts en l'art. 118 de les normes urbanístiques del POUPE, i gaudir de l'aprovació del Comú d'Escaldes-Engordany, les propietats de les parcel·les descrites han subscrit un conveni de reparcel·lació dels espais a fi de determinar, entre altres disposicions, les zones no edificables sobre rasant, l'edificabilitat en cadascuna de les parcel·les resultants, tant pel que fa la volumetria del sòcol, que limitaran les eventuals edificacions".
També informaven que, per tal d'arribar a l'espai d'una sola peça mínima de 1.800 m2 que estableix la normativa, havien subscrit un conveni amb el BU per adquirir la seva parcel·la (la que al plànol del foli 124 s'identifica com a parcel·la 4).
I la sol·licitud es concretava així:
"Que se'ns vulgui atorgar la Clau 2b.2, en el sentit exposat en el cos de la present sol·licitud i la documentació acompanyada, i a l'empara de les disposicions de l'article 118 de les Normes Urbanístiques del POUPEE, amb el conseqüent trasllat de l'edificabilitat sobre sòcol de forma íntegra de la parcel·la 4 a la parcel·la 2 de titularitat de Ribes"
El COMÚ no va donar resposta expressa a aquesta sol·licitud, la qual cosa suposa que existeix una presumpció de que aquesta sol·licitud ha estat desestimada, ço que faculta als interessats a interposar recurs davant la CTU, però sense que hi hagi cap acte administratiu -el silenci negatiu és exclusivament una presumpció, no és un veritable acte administratiu-, la qual cosa comporta que no es pugui saber -precisament perquè la sol·licitud no s'ha resolt-, els motius de la denegació.
Així les coses, la CTU havia de resoldre el recurs, partint de la dada de que es presumeix que el COMÚ ha desestimat la sol·licitud, i a la vista de les al·legacions dels interessats i de les contingudes a l'informe del COMÚ. En altres paraules, havia de resoldre el recurs tenint en compte únicament aquestes al·legacions, estimant el recurs en cas que les considerés ajustades a dret, o desestimant el recurs en cas contrari. I si volia motivar la seva resolució en al·legacions diferents de les invocades pel recurrent, necessàriament havia d'haver-lo escoltat - mitjançant el corresponent tràmit d'al·legacions-, abans de dictar la seva resolució.
Doncs bé, en el cas en espècie el cert és que la CTU introdueix motius no invocats per la part recurrent -ni tampoc pel COMÚ al seu informe -del qual no consta que se'n donés trasllat als interessats-, la qual cosa comportava que necessàriament s'havia de donar un tràmit d'al·legacions previ a la part recurrent. I la CTU no ho va fer.
Cinquè.- La sentència apel·lada. Resolució de la controvèrsia
Com s'ha dit, la sentència del Tribunal de Batlles considera que la resolució de la CTU no és ajustada a dret, compte tingut que va introduir qüestions no al·legades per les parts interessades, sense haver donat el preceptiu tràmit d'audiència per un termini de deu dies hàbils, en aplicació de l'art. 125 del Codi de l'Administració aleshores vigent. La sentència va acordar la retroacció del procediment fins al moment en que la CTU havia d'haver donar el referit tràmit d'al·legacions.
Al recurs d'apel·lació formulat pel GOVERN D'ANDORRA, no es posa en dubte que, si es plantegen qüestions no al·legades per les parts, s'ha d'obrir un tràmit d'al·legacions, però considera que la sentència no identifica quines són les qüestions no invocades per les parts que requerien d'aquest tràmit. És cert que a la sentència no s'identifiquen, tanmateix, aquesta circumstància no comporta que el GOVERN D'ANDORRA no pugui saber quines eren aquestes qüestions noves, compte tingut que s'identificaven perfectament a l'escrit de demanda. Així, la part agent considera que no es podia posar en dubte que les seves propietats estiguin dins de l'àmbit del "CE", compte tingut que el COMÚ no ho va qüestionar, la qual cosa és certa - tampoc a l'informe de data 14/07/2022-, ni, òbviament, es posa en dubte al recurs d'alçada.
A més, el fet que les parcel·les no estiguessin incloses al "CE" - com es diu a la resolució de la CTU-, impedeix que puguin tenir la clau 2.b, que és la que sol·liciten els interessats.
Endemés, el COMÚ també defensava -veure informe de data 14/07/2022-, que amb la sol·licitud dels agents no s'adjuntava un estudi volumètric, que, segons el propi COMÚ, era essencial per resoldre la sol·licitud. I, en efecte, com s'ha vist, l'art. 118 de les NNUU del POUPEE exigeixen l'aportació d'aquest estudi.
Però resulta que, com s'ha dit, tampoc consta que es donés trasllat als sol·licitants d'aquest informe, als efectes de discutir si era o no necessari.
En definitiva, la retroacció acordada per la sentència d'instància ha de ser confirmada, sense que la part apel·lant pugui al·legar que estigui en una situació d'indefensió.
Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel GOVERN D'ANDORRA.
