ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e49c0fab · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 54/23·27 novembre 2023·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 27 de novembre del 2023 - ROJ: STSJAD 287/2023
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle54/23
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:287) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 27 de novembre del 2023 - ROJ: STSJAD 287/2023).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 27 novembre 2023 (n° 54/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 287/2023 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 27 novembre 2023)
Par une sentence du 5 avril 2023, le Tribunal de Corts (première instance) a déclaré M. Manzano coupable du délit mineur d'« incompliment reiterat de resolució judicial referent al pagament de pensions alimentàries », prévu et réprimé par l'article 427.2 du Code pénal. Il a été condamné à quatre mois d'arrest nocturn condicional qualificat, assortis d'une obligation de régler régulièrement les pensions échues, avec un sursis de quatre ans. Le jugement de première instance l'a également condamné aux dépens, y compris les honoraires d'avocat de la partie querellante, sans prononcer de responsabilité civile.
Les faits retenus sont les suivants. Un enfant est né en 2003 de la relation entre la querellante et le prévenu, qui s'étaient mariés en 2003 et séparés en 2006. Une sentence de séparation du 17 décembre 2008, confirmée en appel le 28 avril 2014, a confié la garde de l'enfant à la mère et mis à la charge du père une pension alimentaire de 500 euros mensuels, ainsi que 50 % des dépenses extraordinaires. À partir d'août 2013 (le fondement de droit indique juillet 2013), le prévenu, bien qu'ayant exercé une activité professionnelle et disposé de ressources suffisantes, a manqué de manière répétée à cette obligation. Les arriérés ont été fixés à 63 471,79 euros de pensions et 4 910,47 euros de dépenses extraordinaires.
M. Manzano a interjeté appel, sollicitant la révocation partielle de la décision. Il demandait que l'ensemble des dépens, y compris les honoraires de son propre conseil au titre de la demande civile, soit mis à la charge de la querellante. Il invoquait les articles 19 et 175 du Code de procédure pénale, faisant valoir que la demande civile n'avait pas été retirée alors que les paiements réclamés étaient déjà exécutés par la voie civile. Le Ministère public et la conseil de la querellante se sont opposés au recours.
Question de droit
La cour devait trancher deux points :
Les dépens de première instance, incluant les honoraires d'avocat de la partie querellante qui s'est constituée accusation particulière, pouvaient-ils être mis à la charge du condamné, alors que la demande de responsabilité civile n'a pas été accueillie ?
Les dépens d'appel pouvaient-ils être imposés à l'appelant ?
Solution et dispositif
La cour a rejeté le recours. Elle a relevé que la demande civile n'était pas injustifiée mais « improcedent i gaireb é inútil », dès lors que la querellante disposait d'une sentence civile exécutoire (17 décembre 2008, confirmée le 28 avril 2014) condamnant le prévenu au paiement des pensions, cette créance étant précisément en cours d'exécution dans le cadre des procédures civiles.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (54/23) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Rotlle: TSJP 00000054/2023 Núm. de Causa: 6000188/2018
SENTÈNCIA 25-2023
PARTS:
Apel·lant: Sr. Manzano
Advocat: Sr. Miró
Apel·lats: MINISTERI FISCAL
Sra. Diez
Advocada: Sra. Serra
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint-i-set de novembre de dos mil vint-i-tres.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 05 d'abril del 2023 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte menor d'incompliment reiterat de resolució judicial referent al pagament de pensions alimentàries. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 05-04-2023 amb la següent part dispositiva:
"D E C I D E I X:
Condemnar Manzano com autor responsable del delicte menor d'incompliment reiterat de resolució judicial referent al pagament de pensions alimentàries tipificat i penat a l'article 427.2 del Codi Penal, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUATRE MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL QUALIFICAT a l'obligació de satisfer regularment les pensions que es vagin devengant, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i se'l condemna també al pagament de les depeses processals, inclosos els honoraris d'advocat de la part querellant, no havent -hi lloc a exigir responsabilitat civil.
Contra la present sentència es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal."
II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:
"Són fets provats i així es declara, que fruit de la relació entre Diez i el processat Manzano, nascut el xx de maig de xxx, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, nasqué un fill, en data 22 de juliol del 2003, de nom XXX. En data 10 de novembre del 2003, la parella havia contret matrimoni, separant-se l'any 2006.
En data 17 de desembre del 2008 es va dictar una sentència de separació, confirmada en grau d'apel·lació per sentència del Tribunal Superior de Justícia de data 28 d'abril del 2014 i recaiguda en el marc dels autes B-0941-3/2006- on s'atribuí, entre altres, la guarda i custòdia del menor a la mare Sra. LL. i es fixà, a càrrec del pare, una pensió d'aliments de 500 EUR mensuals pel fill comú menor d'edat, així com el 50% de les despeses extraordinàries.
D'ençà el mes d'agost del 2013 i fins a l'actualitat, el processat H., malgrat haver gaudit d'ocupació laboral i malgrat disposar de recursos econòmics suficients, ha incomplert de forma reiterada amb la seva obligació de pagar la corresponent pensió per aliments, deixant de pagar totalment o parcialment la pensió imposada, havent arribat el processat a deure especialment, l'import de 63.471,79EUR en concepte de pensions per aliments endarrerides i de 4.910,47 EUR en concepte de despeses extraordinàries endarrerides.".
III.- RESULTANT: que contra dita resolució interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de Manzano, sol·licitant la revocació parcial d'aquesta, en el sentit que s'imposi a la querellant Sra. Diez totes les costes judicials, incloses les dels honoraris d'advocat del seu defensat en quant a la reclamació civil efectuada en primera instància per la querellant; demana també que s'imposin a la mateixa les costes processals de la segona instància, inclosos els honoraris d'advocat del recurrent.
Considera que certament s'han de pagar a Diez els honoraris d'advocat exposats per aquesta per l'acció penal, però no en quant als honoraris per a la responsabilitat civil que va demanar i que no se li van atorgar.
Basa les seves pretensions en els articles 19 i 175 del Codi de procediment penal, observant que la querellant no va retirar la reclamació de la responsabilitat civil, mentre que els pagaments que es demanaven ja s'estan executant per la via civil.
Sosté que s'ha de tenir en compte les normes orientadores d'aplicació dels honoraris professionals del Col·legi d'advocats enunciades en el punt 27.15.
IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat. Entén que la decisió recorreguda és ajustada a dret, pel que fa a la imposició de les despeses processals causades i els honoraris d'advocat.
V.-RESULTANT: Que també s'oposa al recurs la representació lletrada de la Sra. Diez, posant de relleu que la seva representada no ha comés ella cap il·lícit penal, no ha de ser condemnada al pagament de costes judicials. Considera que el recurs sols obeeix a dilatar els incompliments del recurrent en el pagament de les pensions.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que en el cas d'autes la Sra. Diez, querellant s'ha constituït en acusació particular, interessant la condemna de Manzano a una pena susceptible de constrènyer-lo al pagament de les pensions que hauria deixat de satisfer des del mes de juliol de 2013, havent arribat el processat a deure especialment, l'import de 63.471,79EUR en concepte de pensions.
També ha demanat la representació la representació lletrada de la Sra. LL., en concepte de responsabilitat civil que s'aboni a la seva representada dits imports.
La sentència del Tribunal de Corts condemna Manzano, a una pena de 4 mesos d'arrest nocturn qualificat a l'obligació de satisfer regularment les pensions que es vagin devengant, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, i el condemna també al pagament de les depeses processals, inclosos els honoraris d'advocat de la part querellant no havent -hi lloc a exigir responsabilitat civil.
Pel que fa a la responsabilitat civil la sentència d'autes considera, amb bon criteri, que la demanda no és injustificada, sinó improcedent i gairebé inútil, atès que la demandant disposa d'una Sentència civil executòria (Sentència de 17-12-2008 confirmada per Sentència de 28-04-2014) condemnant el processat al pagament de les pensions, la qual es troba precisament executant-se en el marc de les causes civils.
Es desprèn de la redacció del fallo de la Sentència impugnada que les despeses processals al pagament de les quals al processat se'l condemna, són relatives a l'acció penal i a l'exercici de l'acció de l'acusació particular i a la promoció de la querella criminal, que s'han imposat al condemnat, a bon dret.
Procedeix observar que la documentació aportada per la representació lletrada de la Sra. LL., i l'argumentació desenvolupada han tingut per finalitat justificar l'exercici de l'acusació particular és a dir, l'impagament de les pensions, l'import de les pensions impagades i el fet que Manzano durant el període d'impagament havia ingressat diners derivats de la venda d'un pis, d'una herència i de cobrament d'una pensió d'invalidesa desvirtuant de tal manera les al·legacions del processat, que pretenia no haver pogut pagar.
Per tant la decisió apel·lada, pel que fa a les costes processals i honoraris d'advocat és conforme a les disposicions dels articles 174 i següents del Codi de Procediment Penal.
II.- CONSIDERANT: que procedeix desestimar el recurs, condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals de segona instància inclosos els honoraris d'advocat de la part apel·lada.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECIDIM
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Manzano.
2.- CONFIRMAR la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 05 d'abril de 2023.
3.- Imposar a la part apel·lant el pagament de les costes processals de segona instància inclosos els honoraris d'advocat de la part apel·lada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
