ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ad76cf40 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 29/23·26 de setembre del 2023·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2023 - ROJ: STSJAD 288/2023
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol29/23
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:288) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2023 - ROJ: STSJAD 288/2023).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 26 septembre 2023 (n° 29/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 288/2023 (26 septembre 2023, Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala Administrativa)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala Administrativa, 26 septembre 2023, ROJ STSJAD 288/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:288, recours n° 29/23 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un avocat, M. Amorós, fait l'objet d'une procédure disciplinaire engagée par le Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra (désigné « le Sancho » dans la décision) à la suite d'une plainte d'une consœur. Par décision de la Junta disciplinaire de première instance du 10 février 2022, il est déclaré responsable de l'infraction légère prévue à l'article 31.4.c) des statuts collégiaux et à l'article 13.3 de la loi 48/2014 sur l'exercice de la profession d'avocat, et se voit infliger un avertissement écrit.
M. Amorós forme un recours administratif. Dans ce recours, il demande, à titre principal, la nullité de plein droit de « l'incoaci[ó] de l'expedient sancionador », et « altressí tercer » il déclare vouloir assister à la désignation des membres de la Junta disciplinaire de seconde instance. La Junta disciplinaire de seconde instance, désignée par la Junta de Govern le 22 avril 2022, rejette le recours le 11 mai 2022 et confirme la sanction. Le 22 avril 2022, le président de la Junta disciplinaire avait communiqué à l'intéressé la composition de cette juridiction, en lui accordant un délai de cinq jours naturels pour formuler une éventuelle récusation. La décision relève qu'aucune récusation n'a été présentée (non précisé dans la décision : le détail de la composition nominative de la Junta).
Parallèlement, M. Amorós avait introduit un recours contentieux contre l'ouverture de la procédure disciplinaire. Ce recours avait été déclaré irrecevable par un aute du Tribunal de batlles du 10 juin 2022, confirmé en appel, puis un recours d'amparo avait été déclaré inadmissible par le Tribunal constitutionnel.
Dans le présent recours, M. Amorós demande l'annulation de la désignation des membres de la Junta disciplinaire de seconde instance, et la reprise des actes de procédure à un stade antérieur. Il soutient que la désignation aurait dû se faire en sa présence, et par insaculation au sens strict. Le Tribunal de batlles, par jugement n° 15/2023 du 13 février 2023, rejette la demande. M. Amorós interjette appel.
Devant la Sala Administrativa, le Col·legi soutient notamment que les statuts ne prévoient pas la présence d'un tiers à l'acte de désignation, et qu'une coutume de non-participation de l'intéressé est établie depuis plus de trente ans. L'appelant conteste la preuve de cette coutume et réclame la production du procès-verbal de la réunion de la Junta de Govern du 24 mars 2022. Par aute du 25 juin 2023, la Sala n'a pas admis ce document comme pièce nouvelle en appel (non précisé dans la décision : les motifs détaillés de cet aute).
Question de droit
La décision pose deux questions principales.
La première porte sur la nature de l'acte attaqué et sur la recevabilité de la demande. La Sala relève que la désignation de la juridiction disciplinaire de seconde instance est un acte de simple procédure (acte de tràmit), qui ne met pas fin à la procédure. Seule la résolution du 11 mai 2022, qui rejette le recours administratif et confirme la sanction, est définitive et susceptible de recours contentieux. La Sala note que la demande « podia haver estat inadmesa », sans en tirer de conséquence formelle, puisqu'elle rejette l'appel sur le fond.
La seconde porte sur le fond. Il s'agit de déterminer si l'absence de M. Amorós à l'acte de désignation constitue, au regard du Code de l'administration (CA), une transgression « totale et absolue » de la procédure légalement établie (art. 50 c) CA, nullité de plein droit), ou
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació número TSJA 0000029/2023. »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2023 - ROJ: STSJAD 288/2023 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 26 septembre 2023 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (29/23) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol29/23
Data de la resolució26 de setembre del 2023
Dispositiu / FalladaConfirmation
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000031/2022 Núm. Rotlle: TSJA-0000029/2023
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació número TSJA 0000029/2023.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Amorós va interposar demanda jurisdiccional contra la designa que el 22 d'abril del 2022 efectuà la Junta de Govern del Sancho dels membres que havien de conformar la Junta disciplinària de 2ª instància en l'expedient que, amb referència núm. 13/21/72, incoà el Sancho al mateix Sr. Amorós.
La demanda presentada pretenia que es dictés sentència que declarés la nul·litat de la designació qüestionada i que acordés la retroacció de les actuacions del procediment disciplinari "al moment posterior a la presentació del recurs administratiu contra la resolució de la Junta disciplinària de 1ª instància el 15 de març del 2022, tot i declarant que la designació dels membres de la Junta disciplinària de 2ª instància s'ha de fer en un acte en el qual tingui l'ocasió d'assistir el company Amorós o la persona que ell designi i on es procedeixi a la seva designació per insaculació i no per cap altre mitjà."
2.- En la sentència núm. 15/2023, del 13/02/2023, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda.
3.- En el seu escrit d'apel·lació la part agent estima, en substància, que:
S'infringeix l'art. 49.1 del Codi de l'Administració en relació amb els articles 36, 37.3 i 39.1 del mateix text legal.
El President del Sancho no es va pronunciar sobre la petició d'estar present en el moment de la designació dels companys que havien de formar part de la Junta disciplinària de segona instància.
A l'expedient no consta l'acta de la designa dels membres de la Junta disciplinària de segona instància per part de la Junta de Govern.
El fet que, en altres ocasions, no s'hagi acordat que l'expedientat estigui present en la designa de la Junta disciplinària de segona instància, no significa que el Sancho pugui obviar les previsions del Codi de l'Administració.
El Sancho ha al·legat un costum (que en la designa dels membres de la Junta disciplinària de segona instància no ha estat mai present cap persona aliena a la Junta de Govern) que no ha provat.
4.- En la seva contesta el Sancho estima, en substància, que:
L'art. 99.2 dels Estatuts del Sancho no preveu que cap membre extern a la Junta de Govern pugui assistir a aquell acte.
No s'ha omès cap formalitat en la designació dels companys que havien de conformar la Junta disciplinària de segona instància, ni tampoc s'ha privat a la part agent de cap mitjà de defensa.
Es va desestimar de forma tàcita la petició del Sr. Amorós d'estar present en l'acte de nomenament de la Junta disciplinària de segona instància.
La decisió sobre l'assistència de l'expedientat al procediment d'insaculació és una potestat discrecional de l'Administració i no pas de l'administrat.
El Sr. Amorós no explica quins eren els seus dubtes, neguits o pors que motivaren la seva petició d'assistir a aquella designa.
No s'ha aportat cap indici que demostri que l'elecció no s'hagi fet de "forma neutre, objectiva i a sort".
El Sr. Amorós mai ha demanat una acta de la reunió de la Junta de Govern del Sancho celebrada en data 24/03/2022.
La part agent va al·legar que no existia una acta d'aquella reunió al seu escrit de conclusions, però aquesta al·legació no es contenia a la demanda.
Durant més de 30 anys el Sancho ha venint designant els membres de la Junta disciplinària de segona instància per insaculació.
5.- El Sr. Amorós ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions, tot afegint que: 1) l'acta que es volia adjuntar amb l'escrit d'oposició al recurs d'apel·lació -que, per aute de data 25/06/2023, dictat en aquest recurs d'apel·lació, no es va admetre com a prova-, hauria d'haver estat a l'expedient; 2) no està acreditada la substitució de dues companyes inicialment designades; 3) el programa www.echaloasuerte.com no hi ha ni rodolins (o boles), ni sac (o bossa), ni mà innocent; 4) la utilització d'aquest programa confirma les seves sospites conforme la insaculació no ha existit, i 5) que l'art. 99.2 dels Estatuts certament no preveu la presència de cap membre extern a la Junta de Govern al procediment d'insaculació, però tampoc ho prohibeix.
6.- A l'últim, el Sancho al seu escrit de conclusions al·lega que els dos documents aportats amb l'escrit d'oposició al recurs d'apel·lació (l'acta de la reunió de la Junta de Govern de data 24/03/2022, i els Estatuts del Sancho aprovats al febrer de 1992), no es van aportar abans perquè la part agent no va argumentar a la seva demanda que no hi hagués un acta, ni que negués que des de feia més de trenta anys la designació dels membres de la Junta disciplinària de segona instància s'hagués fet per insaculació.
7.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Prèviament, s'ha de presentar un breu resum dels fets a l'origen del litigi.
Arran d'una queixa presentada per una Advocada, el Sancho va incoar un procediment disciplinari al Sr. Amorós, que es va resoldre per Acord de la Junta disciplinària de data 10/02/2022 (folis 130 i següents de les actuacions), en la que se'l considera responsable de la infracció lleu prevista a l'art. 31.4.c) dels Estatuts col·legials i 13.3 de la Llei 48/2014, de l'exercici de la professió d'Advocat, tot imposant-li una sanció consistent en una amonestació escrita.
El Sr. Amorós va presentar recurs administratiu (folis 134 a 144 de les actuacions). Interessa destacar que al referit escrit es sol·licitava que es declarés la nul·litat de ple dret de "la incoació (sic) de l'expedient sancionador", i, per "altressí primer, dic i sol·licito", demanava "que en el cas que no s'estimi la nul·litat de ple dret de l'expedient, es declari que els actes reprotxats en el plec de càrrecs al company Amorós no són constituís de cap falta i s'arxivi l'expedient".
Com a "altressí segon dic i sol·licito": "Que acompanyo a aquest escrit la resolució de 15 de març de 2021 citada (Document 1) i també la resolució de 29 de juliol (s'ha escrit juny) de 2021 (Document 2), així com de la interposició de recurs contenciós administratiu en el que es sol·licitada la suspensió del procediment administratiu sancionador (Document 3)". Aquest darrer document consta en autes però només el primer i els dos darrers folis (folis 158 a 160).
I finalment, al recurs administratiu de la part agent consta (foli 144 de les actuacions):
"ALTRESSI TERCER DIC:
Únic. Que aquesta part vol assistir a la designació dels companys de la Junta disciplinària de 2ª instància"
Observi's que el recurs no es dirigeix contra la resolució que va posar fi al procediment disciplinari (la de data 10/02/2022), sinó contra "la incoació (sic) de l'expedient sancionador".
El Sancho, en una interpretació clarament favorable als interessos de la part agent, va entendre que allò que volia recórrer el Sr. Amorós era la resolució de data 10/02/2022 -en la que se'l considera responsable de la infracció lleu, tot imposant-li una sanció consistent en una amonestació escrita-, i no la decisió d'incoar el procediment.
Per a la resolució d'aquest recurs, el Sancho va nomenar una Junta disciplinària de segona instància, que, per resolució de data 11/05/2022 (folis 177 i següents de les actuacions), va desestimar el recurs formulat pel Sr. Amorós i va confirmar la resolució de la Junta disciplinària de primera instància de data 10/02/2022.
Val a dir que la part agent també va interposar recurs contenciós contra la incoació del procediment disciplinari (procediment del Tribunal de Batlles 2000076/2019), en el qual es va dictar aute, de data 10/06/2022, que acordà no admetre a tràmit la demanda presentada, aute que fou recorregut també en apel·lació pel Sr. Amorós, i que va ser confirmat a la STSJA 42/2021 (núm. de rotlle TSJA- 0000043/2020). Posteriorment, el Sr. Amorós va interposar recurs d'empara (causa 2021-46-RE) que fou inadmès per aute del Tribunal Constitucional de data 14/06/2021, contra el que va interposar recurs de súplica, desestimat per nou aute de data 14/07/2021.
Tercer.- I una vegada més el Sr. Amorós han procedit a recórrer un altre acte de tràmit, com és la designació de la Junta disciplinària de segona instància, compte tingut que no és el que clou el procediment, i no ha causat indefensió a l'interessat, de fet, en la demanda no es diu que així hagi estat.
En efecte, consta al foli 15 de les actuacions (que es correspon amb el document núm. 5 dels que es van adjuntar a la demanda), que el President de la Junta disciplinària va comunicar al Sr. Amorós, per carta del 22/04/2022, la composició de la Junta disciplinària de segona instància, tot atorgant un termini de cinc dies naturals per formular recusació, si així ho considerava. I no consta que el Sr. Amorós n'hi presentés cap. Així doncs, si no tenia cap objecció en els membres que s'havien designat, d'això en resulta que la presència del Sr. Amorós a l'acte de nomenament de la Junta disciplinària de segona instància -tot i no haver estat sol·licitada per l'interessat-, en cap cas li ha causat indefensió.
Prova evident de que es tracta d'un acte de tràmit és que a la demanda es diu que s'interposa "per tal que la resolució de 2 de maig del 2022 de la Junta de Govern no adquireixi fermesses i poder-la impugnar", tot afegint que "9. Ens hagués agradat impugnar aquesta decisió conjuntament amb la resolució de la Junta disciplinària de 2ª instància, però malauradament no s'ha disposat de prou temps per tenir el recurs completament preparat i per tant, per no perdre el termini que indica l'escrit de 10 de maig s'interposa el recurs mitjançant aquesta demanda".
I és que l'únic acte contra el que es podia interposar recurs contenciós és la resolució d'11/05/2022 que desestima el recurs administratiu interposat per l'agent i conforma la sanció imposada, que és el que és definitiu i clou el procediment (no el sancionador, que és un procediment iniciat d'ofici per el Sancho a la vista de la denúncia presentada i que ja va finalitzar amb la resolució inicial, sinó el nou procediment que es va iniciar, a instància de part, amb el recurs administratiu interposat per l'interessat).
Per tot això, la demanda es podia haver inadmès.
En qualsevol cas, cap de les pretensions de la demanda poden ser ateses. En efecte, l'agent sol·licitava que el Tribunal "declari la nul·litat de l'elecció dels membres de la Junta disciplinària de 2ª instància, retrotregui les actuacions al procediment disciplinari 13/21/72 al moment posterior a la presentació del recurs administratiu contra la resolució de la Junta disciplinària de 1ª instancia el 15 de març del 2022, tot i declarant que la designació dels membres de la Junta disciplinària de 2ª instància s'ha de fer en un acte en el qual tingui ocasió d'assistir el company Amorós o la persona que ell designi i on es procedeixi a la seva designació per insaculació i no per cap altre mitjà."
Doncs bé, l'art. 50 c) del Codi de l'Administració estableix que són nuls de ple dret els actes que transgredeixen d'una manera total i absoluta el procediment legalment establert a llur respecte, o que violen les regles essencials per a l'expressió de la voluntat dels òrgans col·legials, mentre que l'art. 51 disposa que són anul·lables els actes de l'Administració que comporten qualsevol transgressió de l'ordenament administratiu, compresa la desviació de poder, i que, tanmateix el vici de forma només comportarà l'anul·lació si les formalitats omeses eren indispensables perquè l'acte assolís el seu fi o si els interessats s'han vist privats de mitjans de defensa establerts en llur interès.
Per això, la discussió ha de quedar circumscrita a si l'absència del Sr. Amorós a aquell acte suposa una transgressió total i absoluta del procediment legalment establert, o si es tractava d'una formalitat que era indispensable perquè l'acte assolís el seu fi, o si l'interessat s'ha vist privat de mitjans de defensa establerts en llur.
En qualsevol cas, cap indefensió ha causat a l'interessat el fet de no haver estat present en el procediment de designa de la Junta disciplinaria de segona instància, designa que s'ha de regir per les previsions estatutàries. Així, l'art 99.2 dels Estatuts del Sancho (BOPA 20/01/2016), en endavant ECOAA, estableix:
"2. La Junta Disciplinària de Segona Instància es constitueix amb caràcter especial per a cada recurs, amb nou col·legiats o col·legiades, designats per insaculació per la Junta de Govern d'entre els membres exercents que no han format part de la Junta Disciplinària de Primera Instància ni han instruït l'expedient. La Junta Disciplinària de Segona Instància és presidida pel membre amb més antiguitat en l'exercici de la professió."
És a dir, no es preveu l'assistència de cap persona aliena a la Junta de Govern, sense que aquesta obligació se'n pugui derivar dels art. 36, 37.3, 39.1 i 49.1 del Codi de l'Administració.
A més, l'art 99.2 dels ECOAA parla d'insaculació. I, segons el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, insaculació és l'acció d'insacular, i al mateix diccionari s'explica la seva història: "Procediment d'elecció, anomenat també de sac o de sac i sort, pel qual el rei aprovava una llista de totes les persones idònies per als càrrecs el nom de les quals era col·locat, en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis de la corporació."
Però que el referit article es refereixi a la insaculació com a sistema de designació, com també ho fan els art. 212 i 213 del Codi de Procediment Civil, no vol dir que hagi d'haver uns rodolins i una bossa, sinó que s'ha de garantir que el sistema d'elecció ha de ser per atzar. I a la demanda simplement es qüestiona la manca d'assistència del Sr. Amorós a l'acte d'elecció, però cap element s'aporta per posar en dubte el sistema emprat pel Sancho.
A més, la manca d'inclusió a l'expedient administratiu enviat pel Sancho de l'acta que reculli com es va fer la tria de la Junta disciplinària de segona instància, no és rellevant, compte tingut que l'interessat va rebre la informació sobre quins eren els membres d'aquella Junta (foli 161), tot recordant-li la seva facultat de recusar-los, la qual cosa no va fer.
En definitiva, cal confirmar la sentència apel·lada.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Amorós.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.