ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.fc959bbd · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 191/2024·16 d’octubre del 2024·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 16 d'octubre del 2024 - ROJ: STSJAD 331/2024
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol191/2024
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2024:331) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 16 d'octubre del 2024 - ROJ: STSJAD 331/2024).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 16 octobre 2024 (n° 191/2024) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 331/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:331)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 331/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:331, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Recurs n° 191/2024, 16 octobre 2024 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par contrat du 6 septembre 2017, la société ORG_0 a donné à bail à M. Manzanares un appartement situé à Escaldes-Engordany, moyennant un loyer mensuel de 600 euros, auquel s'ajoutaient des charges de chauffage et d'eau chaude. Le locataire ayant cessé de payer plusieurs mensualités, la bailleresse a, le 30 juin 2023, assigné en résiliation du contrat, en expulsion et en paiement de sommes.
Par jugement du 8 mai 2024 (désigné « Sentència 69/2024 » dans le dispositif de l'arrêt d'appel), la juridiction de première instance a prononcé la résiliation du bail avec effet au 19 mai 2023, ordonné la restitution du logement sous peine d'expulsion, et condamné le locataire au paiement de 2 763,19 euros au titre des loyers impayés et assimilés, ainsi qu'à une indemnité d'occupation de 600 euros par mois à compter du 1er juin 2023, outre les charges, les intérêts et les dépens.
Le locataire a interjeté appel sur deux moyens. Le premier tenait à l'absence de production, par la demanderesse, des quittances ou factures établissant les impayés, ce qui le privait de la possibilité d'identifier l'origine de la somme réclamée. Le second soutenait que la bailleresse avait émis régulièrement les quittances de loyer pendant la procédure, de sorte que l'action en résolution ne pouvait prospérer.
La bailleresse s'est opposée à l'appel et a demandé la confirmation intégrale du jugement.
Question de droit
La Cour devait déterminer si le bailleur qui sollicite la résiliation du bail et le paiement d'arriérés de loyers doit identifier les mensualités impayées et justifier l'origine de sa créance, et comment se répartit la charge de la preuve entre le créancier et le débiteur lorsque le locataire allègue sa libération.
Plus précisément, la question était double : d'une part, la portée de l'exigence de précision de la créance au regard des droits de la défense ; d'autre part, l'articulation entre la charge de la preuve des faits libératoires, pesant sur le débiteur, et la charge de la preuve de l'existence et de l'origine de la créance, pesant sur le créancier.
Solution et dispositif
La Cour retient le premier moyen et ne juge pas nécessaire d'examiner le second. Elle relève que la demande chiffrait l'arriéré à 3 457,63 euros sur la base d'un extrait de compte dont le solde commençait au 1er jan
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (191/2024) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol191/2024
Data de la resolució16 d’octubre del 2024
Dispositiu / FalladaCassation totale
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
PARTS:
Apel·lant: Sr. Manzanares
Advocat: Sr. Suárez
Apel·lat: ORG_0
Representant: Sra. Guerrero
Advocat: Sr. Plana
OBJECTE: LAFU, càrrega de la prova
SENTÈNCIA 000181/2024
Andorra la Vella, 16 d'octubre del 2024.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 191/2024 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 30-6-2023, la representació processal de la societat ORG_0 formulava demanda de desnonament, resolució de contracte i reclamació de quantitat contra el Sr. Manzanares .
2.- El Sr. Manzanares , articulava excepció peremptòria de defecte legal en el mode de proposar la demanda i subsidiàriament s'oposava a les pretensions de la part demandant.
3.- Substanciat el procediment pels seus tràmits, el dia 8-5-2024 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Que estimant substancialment la demanda formulada en data 30 de juny del 2023 per la societat ORG_0 contra el Sr. Manzanares ha de declarar la resolució, a comptar del 19 de maig del 2023, del contracte d'arrendament celebrat el 6 de setembre del 2017 en relació amb l'ús de l'apartament radicat a l'Av. A núm. 00, Edifici E ,0 pis, 0 porta, de la Parròquia d'Escaldes-Engordany, amb l'obligació del Sr. Manzanares de deixar-lo a disposició de la part demandant, sota apercebiment de desnonament.
I, condemnar al Sr. Manzanares a pagar a la societat ORG_0 l'import de 2.763,19 EUR en concepte de lloguers impagats i, assimilats, més 600 EUR/mes o, la part proporcional que correspongui en cada cas, que resulti impagada en concepte d'ocupació indeguda, des de l'1 de juny del 2023 i, fins a l'efectiu retorn de llur possessió, més les despeses complementàries de calefacció i, aigua que s'acreditin fins el retorn de la possessió i, finalment els interessos devengats per les esmentades quantitats i a satisfer les costes judicials de l'agent en els termes del cinquè i setè Fonament de Dret".
4.- El Sr. Manzanares ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant es dicti nova sentència en aquesta alçada, revocant-la i acollint les pretensions que va articular en el seu escrit rector.
5.- La representació processal de la societat ORG_0, en canvi, s'ha oposat al recurs d'apel·lació que es plantejava, sol·licitant la íntegra confirmació de la resolució recorreguda amb imposició al recurrent de les costes ocasionades.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Per contracte de 6-09-2017, la societat ORG_0 arrendava al Sr. Manzanares , l'apartament radicat a l'Avda. A 00, edifici E, 0 pis, 0 porta d'Escaldes-Engordany, fixant-se la renda en l'import de 600.- EUR mensuals, al marge de les despeses complementàries d'aigua calenta i calefacció.
El demandant deixava per pagar diferents mensualitats, exercitant la societat demandant una acció en resolució de contracte d'arrendament i reclamació de quantitat.
El Tribunal "a quo" ha estimat de manera substancial la demanda articulada, declarant la resolució del contracte d'arrendament amb efectes des del dia 19-5-2023, amb obligació per a l'arrendatari de retornar la possessió a la societat arrendadora sota advertiment de desnonament en cas de no fer-ho voluntàriament. Tanmateix, se'l condemnava a pagar la quantitat de 2.763,19 EUR en concepte de lloguers impagats i, assimilats, més 600 EUR/mes o, la part proporcional que correspongui en cada cas, que resulti impagada en concepte d'ocupació indeguda, des de l'1 de juny del 2023 i, fins a l'efectiu retorn de llur possessió, més les despeses complementàries de calefacció i, aigua que s'acreditin fins al retorn de la possessió i, finalment els interessos meritats per les esmentades quantitats i a satisfer les costes judicials.
Segon.- El Sr. Manzanares s'alça contra aquesta decisió segons dos motius de recurs.
En primer lloc, sosté que la part demandant no havia incorporat al seu escrit rector, els rebuts que no haurien estat pagats sobre els quals fonamentava la seva reclamació. Sosté que la manca d'aportació dels mateixos generava indefensió atès que en definitiva no podia determinar l'origen de la quantitat que se li reclamava.
D'altra part, refereix que durant la substanciació del procediment, la societat ORG_0 havia girat amb normalitat els rebuts de la renda de cada mes. En aquesta eventualitat considera que l'acció resolutòria de contracte d'arrendament que s'articulava en la demanda no podia triomfar.
Tercer.- Manca de definició del deute: estimació del recurs d'apel·lació.
En l'escrit de demanda presentat per la societat ORG_0 es situa el ròssec deutor en l'import de 3.457,63.- EUR, fonamentant-se per això en les previsions comptables inserides en l'extracte de compte del demandat. Si s'examina amb atenció aquest document, s'aprecia com s'inicia el dia 1-1-2023, preveient un deute acumulat de 2.763,19.- EUR sense precisar-ne en cap moment el seu origen o causa.
La determinació d'aquest import resulta rellevant atès que és aquell en què la Batlle ha fixat el ròssec deutor pendent de pagament -desestimant per això la restant reclamació articulada- i la societat arrendadora, s'ha aquietat al pronunciament assolit sobre aquesta qüestió, descartant en conseqüència que puguin existir impagaments posteriors a la data assenyalada.
En aquestes coordenades, la part recurrent s'ha queixat en tot moment de la indefensió que patia derivada del fet de no conèixer amb exactitud l'origen dels impagaments que se li atribueixen i aquesta afirmació l'hem de compartir. En efecte, si bé correspon al deutor la càrrega de la prova dels fets impeditius o obstatius de manera que enfront d'una reclamació concreta li correspon justificar haver-se'n alliberat a través dels mitjans admesos pel nostre ordenament (pagament, compensació, etc), no és menys cert que el creditor ha de justificar necessàriament l'origen de la seva reclamació amb identificació de les factures o pel que aquí ens interessa amb indicació de les mensualitats de renda impagades. A manca d'aquesta precisió, no sembla poder-se exigir al deutor que justifiqui trobar-se al corrent de pagament atès que en definitiva això suposaria exigir-li un esforç important per a reconstituir les relacions econòmiques amb l'arrendador, quan és aquest darrer qui disposa de plena facilitat probatòria per a justificar l'extrem indicat.
En aquesta eventualitat, hem de convenir amb la part recurrent que no s'ha trobat en disposició de poder-se defensar amb plenes garanties, el què es traduirà en la desestimació de la demanda amb estimació del recurs articulat per aquesta raó, sense que resulti necessari examinar el segon motiu articulat.
Quart.- La desestimació de la demanda articulada es traduirà en la imposició de les costes a la part demandant (art. 350 del CPC), sense que s'hagi de fer pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada (354.2 del CPC).
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Manzanares contra la Sentència 69/2024 de data 8-5-2024 que revoquem íntegrament, disposant en el seu lloc la desestimació de la demanda articulada per la societat ORG_0, imposant a aquesta darrera el pagament de les costes ocasionades en la instància i sense fer pronunciament respecte de les costes en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
