• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

STCOR 3/2013 (Tribunal de Corts, 9 janvier 2013)

Note : la métadonnée de référence fournie était incomplète (« Juridiction andorrane, — »). La référence ci-dessus est reprise du texte intégral de la décision.

Faits et procédure

Les faits, tels qu'établis par le Tribunal, se sont déroulés le 21 février 2011, vers 11 heures, à Soldeu (Canillo). Le conducteur d'un microbus, en attente de clients d'un hôtel, refuse de transporter jusqu'à son domicile un individu qui le lui demande. Une discussion s'engage. Le conducteur descend du véhicule. L'homme, Ramirez, approche son visage de celui du conducteur ; ce dernier le repousse par la poitrine, puis Ramirez lui porte un coup de poing au visage.

La victime subit une fracture de l'apophyse pyramidale du maxillaire supérieur gauche, avec atteinte de la paroi antérieure et du rebord orbitaire, une tuméfaction des parties molles, une hypoesthésie hémifaciale gauche, un hématome infraorbitaire, une épistaxis et un torticolis. Elle reste 64 jours en arrêt de travail. Le service de médecine légale fixe le quantum doloris à 2/7.

Le ministère public retient la qualification de délit majeur de lésions dolosives ayant nécessité un traitement médical postérieur à la première assistance, prévu et réprimé par l'article 113.2 du Code pénal. Il requiert dix-huit mois de prison conditionnelle qualifiée. À l'audience, il modifie ses réquisitions en retenant la circonstance atténuante de minorité (moins de vingt-et-un ans) et sollicite neuf mois.

La défense conteste les faits et la qualification. Elle soutient à titre principal la légitime défense (article 27 du Code pénal), à titre subsidiaire une contravention de lésions dolosives (article 477) assortie d'une amende, et plus subsidiairement un délit majeur avec une peine d'un mois et une responsabilité civile partielle.

Le défendeur n'a pas comparu, malgré une citation par édits. Le jugement est donc rendu par défaut (en rebeldia processal).

Question de droit

Le Tribunal devait répondre à trois questions :

1. Les faits constituent-ils le délit majeur de lésions dolosives prévu à l'article 113.2 du Code pénal, et le prévenu en est-il l'auteur ?
2. La légitime défense peut-elle être retenue en présence d'une altercation réciproque ?
3. Quelle est la peine applicable, compte tenu de la minorité du prévenu, et quelles sont les conséquences civiles du fait dommageable, notamment au regard d'un éventuel partage de responsabilité ?

Solution et dispositif

Sur la qualification. Le Tribunal retient que les lésions sont établies par les témoignages, par le rapport des urgences effectué le jour même et par le rapport du service de méd

Andorra la Vella, nou de gener del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-021-2/11, seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses que requereixen el seguiment d'un tractament mèdic per a la seva curació contra Ramirez nascut el 27 de febrer de 1992 a Calella (Barcelona, Espanya), fill de Blasco i de Álvarez, de nacionalitat espanyola, amb darrer domicili (...) Incles, Canillo i avui en ignorat aprador, el qual no compareix malgrat haver estat degudament citat per edictes; és defensat per la lletrada Sra. Sainz, essent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. ENTITY_9; actua de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

RESULTANT:

que són fets provats i així es declara, que en data 21 de febrer del 2011, vers les 11 hores, Zurita es trobava a l'interior del microbús que conduïa, estacionat a la Carretera de Soldeu (Canillo), esperant els clients de l'hotel per compte del qual treballava; que se li apropà el processat Ramirez demanant-li de traslladar-lo fins al seu domicili; que en negar-s'hi en G.N. tot dient-li que el microbús estava reservat als clients de l'hotel, s'inicià una discussió entre ambdós arrel de la qual G.N. baixà de l'autobús; que S.C. posà la seva cara molt a prop de la de G.N. que aleshores el va empentar pel pit per separar-lo d'ell, donant-li tot seguit en S.C. un fort cop de puny a la cara arrel del qual G.N. patí una fractura de l'apòfisi piramidal de l'os maxil·lar superior esquerre, amb afectació de la paret anterior i la vora orbitària, una tumefacció de parts toves adjacents a la fractura, una hipoestèsia hemifacial esquerre per contusió sobre nervi infraorbitari, una hematoma infraorbitari esquerre, epistaxis autolimitada i un esquinç cervical, que requeriren de tractament posterior per a la seva curació i arrel de les quals G.N. va estar 64 dies de baixa , havent-se establert el quantum doloris en 2/7 segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes.

El perjudicat ha reclamat pels perjudicis sofert a l'igual que la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per les prestacions abonades al perjudicat.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació, de tractament mèdic posterior a la primera assistència tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal i essent-ne el processat Ramirez responsable en concepte d'autor, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, sol·licita se li imposi una pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a satisfer la responsabilitat civil amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

En l'acte de la vista oral modifica la seva qualificació provisional en el sentit de que concorre en el processat, la circumstància modificativa atenuant de la responsabilitat penal de ser menor de 21 anys a la data de producció dels fets, procedint per tant imposar-li una pena de nou mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, més el pagament de les despeses processals causades. Pel que fa a la resta, eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

RESULTANT: que la lletrada Sra. Álvarez MIÑO CASTILLO, Advocada de Ramirez no es mostra d'acord ni amb l'exposició de fets ni amb la qualificació jurídica ni petició de pena efectuada pel Mgfc. Ministeri Fiscal; exposa que qui va tenir una actitud agressiva va ser Zurita que empentà al seu defensat el qual es va defensar donant-li un cop lateral amb la mà oberta a la cara; que no ha quedat provat que el seu defensat donés un cop a de puny a en G.N. ni que fos el causant de les lesions per aquest patides per tot el què demana que, essent d'aplicació la circumstància excloent de legítima defensa prevista a l'article 27 del Codi Penal, s'acordi l'absolució del seu defensat; subsidiàriament, considera els fets constitutius d'una contravenció penal de lesions doloses prevista a l'article 477 del Codi penal i concorrent l'atenuant d'edat jovenívola, en tenir el seu defensat 19 anys al moment dels fets, demana se li imposi una multa que deixa a criteri del Tribunal i que no pot ésser superior a 3000 EUR; més subsidiàriament encara, si es consideren els fets constitutius d'un delicte major, demana s'imposi al seu defensat la pena de un mes de presó condicional qualificada a satisfer una part de la responsabilitat civil, en la proporció que determini el tribunal a tenor de la implicació que el perjudicat va tenir en el desenllaç dels fets d'autes.

En l'acte de la vista oral eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

CONSIDERANT:

que de la prova practicada davant del Tribunal se'n desprèn que en data 21 de febrer del 2011 es produí efectivament una discussió entre Zurita i Ramirez arrel de la qual el primer empentà al segon i el segon donà al primer un fort cop de puny que li causà les lesions ans descrites: una fractura de l'apòfisi piramidal de l'os maxil·lar superior esquerre, amb afectació de la paret anterior i la vora orbitària, una tumefacció de parts toves adjacents a la fractura, una hipoestèsia hemifacial esquerre per contusió sobre nervi infraorbitari, una hematoma infraorbitari esquerre, epistaxis autolimitada i un esquinç cervical, que requeriren de tractament per a la seva curació (collaret cervical tou, antibioteràpia, fisioteràpia ...), segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes (folis 93 a 95).

Que aquests fets han quedat provats tant per la declaració del perjudicat com per la del testimoni Capellà així com per l'informe d'atenció a urgències on el perjudicat va ser atès poc després dels fets d'autes (el mateix dia 21.02.2011 a les 14.09 hores) on es constataren les lesions descrites, les quals foren ensems posteriorment confirmades pel Servei de Medicina Legal i Forense i són perfectament compatibles amb la forma d'agressió pel perjudicat i testimoni descrita: concretament un cop de puny a la cara propinat pel processat, amb ensems molta violència tenint en compte l'entitat de les lesions causades.

CONSIDERANT: que així, els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació, de tractament mèdic posterior a la primera assistència tipificat i penat respectivament a l'article 113.2 del Codi Penal, essent-ne el processat Ramirez responsable en concepte d'autor, per la seva participació personal i directa en els fets.

Que concorre en el processat la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, de ser menor de 21 anys a la data de producció dels fets, no podent-se però apreciar la circumstància excloent de legítima defensa al·legada per la defensa, en tractar-se en el present cas d'una baralla mútuament consentida i no d'una agressió proporcionada a l'empenta que certament ha quedat provat va donar primer el perjudicat al processat, únicament per apartar-lo doncs aquell se li apropava, amenaçant d'agredir-lo com efectivament succeí tot seguit.

CONSIDERANT: que així i de conformitat amb el què disposa l'article 56 del Codi Penal, procedeix imposar al processat, una pena de sis mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos anys i, de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, el pagament de les despeses processals causades.

CONSIDERANT: que el responsable penalment ho és també civilment per tot el què, de conformitat amb el què disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, Ramirez indemnitzarà a :

Zurita en els imports de:

620,16 EUR en concepte de despeses mèdiques no abonades per la C.A.S.S., quantitat acceptada per la defensa del processat;

715,80 EUR per la part de salari deixat de percebre durant la baixa laboral, quantitat acceptada per la defensa del processat;

3.000 EUR en concepte de pretium doloris (2/7) .

a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en l'import de 3.014,83 EUR en concepte de prestacions abonades al perjudicat segons justificants obrant en autes (folis 79 a 85).

Que no hi ha lloc a apreciar cap concurrència de culpes, com pretén la defensa del processat, en ser el resultat lesiu patit per Zurita responsabilitat única i exclusiva de Ramirez en mèrits del més amunt ja indicat, havent de ser totes les quantitats indicades, augmentades del interès legal a comptar de la fermesa de la sentència.

VIST

les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Ramirez, en rebel·lia processal, com autor d'un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació, de tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal, concorrent la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, de ser menor de 21 anys a la data de producció dels fets, a la pena de SIS (6) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE DOS (2) ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades.

I en concepte de responsabilitat civil, Ramirez indemnitzarà a Zurita en l'import de QUATRE-MIL TRES-CENTS TRENTA-CINC EUROS AMB NORANTA-SIS CÈNTIMS (4.335,96 EUR) i a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en l'import de TRES MIL CATORZE EUROS AMB VUITANTA-TRES CÈNTIMS (3.014,83 EUR), quantitats augmentades totes elles de l'interès legal a comptar de la fermesa de la sentència.

Aquesta sentència és, pel que fa al rebel, susceptible de recurs d'audiència en un termini de quinze dies a comptar del lliurament personal de la còpia de la sentència de conformitat amb el què disposen els articles 247 i següents del Codi de Procediment Penal i és, pel que fa a les altres parts, susceptible de recurs d'apel·lació en un termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .