• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STCOR 13/2013 (ECLI:AD:TCORAD:2013:13)

Faits et procédure

Le Tribunal de Corts, siégeant en formation collégiale à Andorra la Vella, a été saisi de la cause n° TC-014-6/12 concernant des faits qualifiés d'actes sexuels sans consentement et d'abus sexuel consistant en un accès charnel par voie vaginale, commis sur une mineure par une personne exerçant de fait l'autorité familiale sur elle. Le prévenu, de nationalité espagnole, était en détention provisoire pour les besoins de la procédure. Le ministère public a soutenu l'accusation.

Les faits retenus comme établis se déroulent en deux temps. Pendant les vacances d'été 2011, alors que la famille résidait à Tarragone, le prévenu, profitant de l'absence du père de la victime et de la présence seule de l'enfant au domicile, a commis plusieurs attouchements, des baisers et des pénétrations vaginales. Une plainte a été déposée en Espagne, mais la mineure s'est rétractée et la procédure a été provisoirement classée. À Noël 2011, la famille s'est installée en Principauté d'Andorre, où les agissements se sont poursuivis de façon réitérée, notamment lorsque la mère était absente ou endormie.

Les faits ont été révélés lorsque l'équipe éducative de l'établissement scolaire a constaté des carences émotionnelles et d'hygiène chez la mineure, qui s'est alors confiée à sa tutrice et à une psychopédagogue. L'examen médico-légal a établi une pénétration vaginale remontant à quinze ou vingt jours au minimum, avec cicatrisation de l'hymen. La victime présente un stress post-traumatique nécessitant un suivi médical.

Le prévenu a initialement nié les faits, puis reconnu partiellement lors de l'instruction, en limitant ses aveux à quatre épisodes. Le ministère public a requis quatorze ans de réclusion, l'expulsion définitive du territoire, une interdiction de contact de douze ans et 30 000 euros de réparation du préjudice moral.

Question de droit

La question centrale était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si les éléments de preuve réunis, principalement les déclarations de la victime et les constatations médicales, suffisaient à établir la matérialité des infractions et l'imputabilité au prévenu en dépit de sa dénégation et des contradictions soulevées par la défense. Il s'agissait, d'autre part, de fixer la sanction applicable, en articulant les règles de qualification, de continuation, de détermination de la peine et des peines complémentaires prévues par le Code pénal andorran.

Sur le premier point, la défense faisait valoir que la victime avait inventé les faits pour dissimuler d'éventuelles relations personnelles, qu'elle s'était rétractée de sa plainte espagnole et que son comportement scolaire révélait une personnalité mensongère et précoce. Le tribunal devait donc apprécier la crédibilité du témoignage de la victime au regard de ces éléments.

Solution et dispositif

Le tribunal retient la qualification des

Andorra la Vella, vint-i-cinc de gener del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-014-6/12 seguida pels presumptes delictes majors continuat d'actes sexuals sense consentiment i abús sexual consistent en accés carnal per via vaginal, essent l'autor persona que exerceix de fet l'autoritat familiar sobre la víctima, contra Ruiz, nascut el dia 13 de maig del 1975 a Donostia - San Sebastian (Guipúscoa -Espanya), fill de Nogués i de Capellà, de nacionalitat espanyola, solter, sense professió, pres per raó de la present causa i defensat per la Lletrada Sra. Esparza, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Blasco i actuant de ponent el Magistrat Sr. Raya, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats que el processat Ruiz, nascut el dia 13 de maig del 1975, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals, company sentimental d'ençà deu anys de Villegas amb la que convivia juntament amb les dues filles menors de na P., Nuñez i Izquierdo, i el fill comú d'ambdós Nogués, sent el seu domicili radicat, fins al desembre del 2011, al XXXX i a partir d'aquest mes al Principat, a la vila de Sant Julià de Lòria.

Durant les vacances escolars de l'estiu del 2011, moment en què el grup familiar tenia fixada la seva residència a Tarragona, l'acusat M.., aprofitant de l'absència d'en P. per motius laborals i trobant-se sols al domicili, efectuà diversos tocaments al pit i als genitals de la Izquierdo -d'onze anys d'edat i nacionalitat andorrana- al temps que li feia petons a la cara, arribant a despullar-la i penetrar-la vaginalment. Aquests actes es repetiren en diverses ocasions, sempre amb les mateixes condicions, demanant-li el processat de no explicar-lo a ningú.

A mitjans del mes d'agost, Izquierdo explicà aquests fets al seu pare biològic Izquierdo, que els denuncià per davant dels Mossos d'Esquadra, obrint-se actuacions judicials al Jutjat d'Instrucció núm. 3 de Reus, DP-4142/2011-G, que foren arxivades provisionalment en data 30 de setembre en desdir-se la menor.

Per Nadal del 2011 la família es traslladà a viure al Principat, on aquests actes del processat M.. es continuaren produint de manera reiterada, sempre aprofitant els moments en què la mare Villegas no hi era o ja es trobava dormint, anant aleshores l'acusat al dormitori de la menor, fent-li treure la roba, efectuant-li tocaments al pit i genitals, donant-li petons a la cara i penetrant-la vaginalment en algunes ocasions, tot dient-li el processat M.. que no ho expliqués a ningú.

Aquests fets sortiren a la llum en constatar l'equip educatiu del centre on era escolaritzada la menor, certes mancances emocionals i de higiene, explicant Izquierdo a la seva tutora i a la psicopedagoga de l'escola el que li havia passat i li estava passant.

L'examen mèdic forense practicat a la menor Izquierdo per la Dra. Capellà constatà que havia estat penetrada vaginalment amb un temps d'antiguitat d'entre quinze i vint dies mínim sent ja cicatritzada la membrana himeneal.

A conseqüència dels fets Izquierdo pateix un estrès posttraumàtic repetit que ha requerit i requereix de tractament mèdic.

Fonaments de dret

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius dels delictes majors continuat d'actes sexuals sense consentiment i abús sexual consistent en accés carnal per via vaginal essent l'autor persona que exerceix de fet l'autoritat familiar sobre la víctima, tipificats als articles 147.1, 147.2 i 147.3 del Codi Penal, sent responsable el processat en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana se li imposi la pena principal de catorze anys de presó i les penes complementàries d'expulsió definitiva del Principat i prohibició de contactar amb la víctima per un període de dotze anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb l'article 18 del Codi de Procediment Penal sol·licita s'indemnitzi a la víctima en la quantia de 30.000 euros en concepte de perjudici moral i en les quantitats que, en el seu cas, restin acreditades en període d'execució de sentència, derivades de les eventuals visites psicològiques que hagi de seguir, així com de les seves conseqüències.

A l'acte del judici oral confirma i eleva a definitiu el seu escrit de qualificació provisional.

Decisio

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius dels delictes majors, continuat d'actes sexuals sense consentiment i, abús sexual consistent en accés carnal per via vaginal, essent l'autor persona que exerceix de fet l'autoritat familiar sobre la víctima, tipificats a l'article 147, apartats 1, 2 i 3 del Codi Penal.

El processat, que convivia amb la seva companya sentimental i mare del seu fill petit així com les dues filles menors d'aquesta, va aprofitar quan la seva companya era fora i es trobava sol amb la menor o la família era dormint, per tocar-li el sexe i els pits, donar-li petons i penetrar-la vaginalment. Aquests actes realitzats sobre una menor, (al moment dels fets la Izquierdo tenia entre 11 i 12 anys d'edat), comesos per una persona que era com un pare, doncs així li diu la menor amb la que conviu des de què aquella tenia aproximadament quatre anys, mereixen un reprovament penal, donat que, d'una banda, s'aprofità de la immaduresa i innocència d'un infant i, d'altra, de la posició de superioritat i autoritat moral que té la persona que habitualment actua com a pare i conviu amb la família formant part d'aquesta.

CONSIDERANT: que els fets han estat negats pel processat, atribuint-los a una invenció de la menor per tapar possibles relacions que aquella ha pogut tenir, arribant a declarar haver patit assetjament de la seva part.

Contràriament però, en el present cas no només es disposa per intentar acreditar els fets objecte d'acusació, amb la declaració de la víctima, doncs pel tipus de delicte que es tracta, - contra la llibertat sexual-, no és d'aquells que s'acostumen a cometre davant de terceres persones, essent el més habitual que l'autor o responsable busqui expressament la soledat, sinó també amb les conclusions de l'informe mèdic realitzat sobre la menor que la perit forense Dra. Capellà, ratificà a la vista oral, on es constata que la menor havia estat penetrada vaginalment, presentant a més aquesta hematoma i irritació a la zona vaginal.

És així igualment destacable que la menor Izquierdo tant bon punt acabà l'exploració ginecològica que se li practicà i a la que en un primer moment no prestava la seva col·laboració, en ser interrogada per la seva mare sobre qui havia estat, senyalà entre plors que "el D.".

Les contradiccions que denúncia la seva defensa són de dades merament perifèriques : si els fets es produïren al sofà o la seva habitació, no sent la ubicació temporal dels episodis descrits un fet fonamental atesa la seva reiteració en el temps. Ni tampoc és contradictori el fet que es retractes de la seva primera denúncia efectuada a Espanya, i sobre la qual aquest Tribunal té competència atesa la seva nacionalitat, atès que s'ha reafirmat sobre la veracitat dels fets que va denunciar en el seu moment i dels quals es va desdir, d'un costat, perquè no volia perjudicar ningú i en concret a la seva mare i, d'altre, per pressions familiars.

CONSIDERANT: que obren en autes declaracions del processat efectuades durant el tràmit d'instrucció i a petició pròpia, en les que reconeix els fets malgrat els limiti a quatre episodis concrets i en les que dona detalls importants. Així la seva declaració obrant als folis 557 i ss, quan diu que "va empentar amb el referit òrgan sexual, que té constància de què a la Izquierdo li va fer mal encara que està segur que no hi va haver-hi penetració, que en el mateix moment que va veure que havia fet mal a la Izquierdo es va aixecar ràpidament del sofà i va marxar" per continuar dient "procedint el declarant a penetrar vaginalment a la menor, que dita penetració fou molt ràpida, no arribant a ejacular dins de la vagina de la menor".

Declaracions que són coincidents amb les de la Izquierdo quan relata, -en la declaració enregistrada de la menor com a prova preconstituida i que aquest Tribunal va poder escoltar a l'acte de la vista oral-, que l'acusat li posà el penis a la vulva i que li feia mal, declaració prestada amb un evident estat tensional, nervis i plors.

CONSIDERANT: que així les coses la declaració de la menor ha resultant absolutament creïble pel Tribunal. És més, objectivament els perits psicòlegs, han determinat amb contundència que mostrava signes objectius d'haver patit els abusos que relata. Altrament convé remarcar que la declaració de Izquierdo no ve motivada per cap mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat, ens al contrari ja que mantenia amb aquest una relació de afecte i confiança, rellevada per la mare de la menor.

Tanmateix però no ha quedat acreditat que fos una menor mentidera com pretén fer veure la seva defensa, doncs l'única mentida constatada pels professionals de l'escola es relativa al fet que intentava aconseguir un entrepà, ja que tenia gana, i que únicament corrobora l'estat de deixadesa general que tan ella com la seva germana presentaven, tant respecte de la roba que duien com el seu estat de higiene corporal, (roba interior bruta, fort olor corporal, polls als cabells), evidenciat per la perit forense al seu informe (folis 27,28 i 29).

El Tribunal no pot retenir les declaracions del testimoni de la defensa, germana de l'acusat, Sra. Giner, atés que el seu coneixement de la conducta i actitud de la menor és única i exclusivament de referència, es a dir , allò que li deia la mare de la menor o l'acusat quan parlaven per telèfon.

Tampoc es de rebut pretendre atribuir a la menor, avui de 14 anys, una actitud promíscua que justifiqui els fets denunciats. D'una banda, el fet d'enviar una nota a un company de classe demanant de portar preservatius, nota que malgrat haver estat destruïda, ha estat reconeguda i acceptada per la Izquierdo, no acredita res més que allò que és normal en una noia preadolescent.

Precisament la promiscuïtat sol ser una de les seqüeles en aquelles persones o menors que han estat objecte d'abusos sexuals sent part del tractament terapèutic prestat a la menor per les psicòlogues que l'han ates arran dels fets d'autes, dirigit a prevenir-lo

CONSIDERANT: que dels esmentats delictes majors continuats n'és responsable en concepte d'autor el processat Ruiz per haver realitzat personalment els fets, de conformitat amb les disposicions dels articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Tant el Dr. Tamarit, metge psiquiatra que l'examinà, com el Sr. Tamarit, psicòleg del Centre Penitenciari, coincideixen a dir que no presenta cap tipus de patologia, tenint les seves capacitats volitives i cognitives al 100%, no presentant cap tipus d'anomalia psíquica ni patològica, sent això si, una persona immadura amb un discurs ambivalent i ambigu.

Que l'article 56 del Codi Penal disposa que per a l'apreciació de la pena a imposar s'ha de tenir en compte, a banda de les circumstàncies agreujants i/o atenuants concurrents si es el cas, les circumstàncies personals i la gravetat dels fets, establint a més l'article 59 del mateix text legal, pel cas d'infracció continuada, que la pena prevista pel delicte ha de ser augmentada fins a la meitat del seu límit superior quan així ho aconsellin el nombre i la gravetat d'accions o omissions realitzades, i sent el present cas, actes i abusos sexuals sobre una menor, el Tribunal estima que aquesta ha de ser fixada en 12 anys.

Per l'exposat, procedeix imposar a més de la pena principal de presó, la pena complementària d'expulsió del Principat per un termini de 20 anys i atenent la necessitat de protecció a la víctima, la prohibició de contactar amb Izquierdo per un període de 10 anys, de conformitat amb el que disposa l'article 38, apartat 1 i 3 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que de conformitat amb les disposicions de l'article 94 del Codi Penal, el processat Ruiz haurà d'indemnitzar Izquierdo pels fets d'autes, havent quedat acreditat que aquesta ha patit un perjudici dolorós, per lo que tenint en compte la reclamació efectuada pel Ministeri Fiscal i la valoració, tant del metge forense com dels perits psicòlegs que l'han examinat i li han prescrit un tractament, es determina l'import únic de 15.000 euros pel concepte de perjudici moral.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a Ruiz el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Ruiz com a responsable penal en concepte d'autor dels delictes majors continuat d'actes sexuals sense consentiment i continuat d'abús sexual consistent en accés carnal per via vaginal, essent l'autor persona que exerceix de fet l'autoritat familiar sobre la víctima, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DOTZE ANYS DE PRESÓ, les complementàries d'EXPULSIÓ del Principat per un termini de VINT (20) ANYS i la de PROHIBICIÓ DE CONTACTAR AMB Izquierdo per un període de DEU (10) ANYS i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil es condemna a Ruiz a indemnitzar a Izquierdo en la quantitat 15.000 euros pel concepte de perjudici moral.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .