• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STCOR 19/2013 (ECLI:AD:TCORAD:2013:19)

Faits et procédure

Le prévenu, M. Anaya, de nationalité portugaise, a confié son véhicule Jaguar au garage de M. Coll pour des réparations d'un coût total de 8 795,94 euros, qu'il n'a acquittées que partiellement. Le garagiste a retenu le certificat d'immatriculation (« carta groga » ou permis de circulation) en garantie du paiement du solde.

Le 12 février 2010, le prévenu a déclaré auprès du Service de police la perte de ce document, alors qu'il savait qu'il se trouvait entre les mains du garagiste. Le même jour, il s'est rendu avec le véhicule à l'inspection technique, puis le véhicule a été repris par un tiers, sans que le document soit remis. Quelques jours plus tard, il a sollicité auprès du Registre des véhicules du ministère de l'Économie un duplicata du permis de circulation, établi le 2 mars 2010 mais jamais délivré.

Le Ministère public a qualifié les faits de délit majeur de création médiate de document faux par particulier (article 438.1 du Code pénal) et de délit majeur d'usage de document faux (article 438.2). Il a requis dix-huit mois de prison conditionnelle, avec un sursis de quatre ans. La défense a contesté la qualification, subsidiairement soutenu que l'usage, s'il existait, ne pouvait relever que de la tentative, et invoqué la nullité des déclarations faites au Service de police sans assistance d'un avocat.

Le prévenu, en situation de rébellion processuelle, n'a pas comparu. Le Tribunal a statué en jugement oral et public, sous la présidence du magistrat Enric Anglada Fors, rapporteur.

Question de droit

La décision soulève trois questions. La première est procédurale : la déclaration recueillie au stade policier sans assistance d'un avocat peut-elle être retenue ? La deuxième est substantielle : la déclaration mensongère de perte d'un permis de circulation, suivie de la demande de duplicata, constitue-t-elle la création médiate d'un document faux au sens de l'article 438.1 du Code pénal ? La troisième porte sur l'usage : une création de document non suivie de remise ni d'utilisation est-elle punissable au titre de l'article 438.2, y compris en tentative ?

Solution et dispositif

Sur la nullité. Le Tribunal déclare nulle la déclaration du prévenu devant le Service de police. Il se réfère à la jurisprudence andorrane constante et à la décision du Tribunal constitutionnel du 7 septembre 2010, qui a déclaré inconstitutionnels les « incisos » des articles 24 et 25 du Code de procédure pénale prévoyant l'assistance d'un avocat à partir de la vingt-quatrième heure de la garde à vue. Ces dispositions ont été ensuite modifiées par la loi qualifiée 87/2010.

Sur la création médiate. Le Tribunal retient l'infraction. Il estime établi que le prévenu savait que le document n'était pas perdu mais retenu par le garagiste, et que cette fausse déclaration a conduit un fonctionnaire, dans l'exercice de ses fonctions, à créer un document public. Il s'appuie sur les témoignages de M. Coll et de M. Cano, chef du Service des véhicules, lequel a confirmé que le prévenu avait soll

Andorra la Vella, trenta de gener del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-065-2/11 seguida pels presumptes delictes majors de creació mediata i ús de document inveraç per particular contra Anaya, nascut el dia 20 d'abril de 1972 a Ferral-Montalegre (Portugal), fill de Pera i d'Codina, de nacionalitat portuguesa, de professió cuiner, en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat i defensat pel lletrat Sr. Morillo, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Sanç i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el mateix Magistrat.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, en el decurs de l'any 2009, el processat Anaya, nascut el 20 d'abril del 1972, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, portà el seu vehicle marca Jaguar model X16, matrícula (...), al taller de reparació de vehicles T., propietat d'Coll, on se li efectuaren diverses reparacions amb un cost total de 8.795,94 euros, suma que el processat abonà parcialment.

Que el dia 12 de febrer del 2010, durant el matí, el processat Anaya presentà denúncia al Servei de Policia exposant que havia perdut el permís de circulació del vehicle Jaguar, conscient que dit extrem no era cert, tota vegada que el referit document estava en possessió d'Coll que el tenia juntament amb el vehicle Jaguar al seu taller, no havent-los retornat al processat Anaya per quant aquest darrer no li havia pagat la totalitat de la factura de reparació.

Que el mateix dia 12 de febrer del 2010, vers les 15.45 hores, a demanda del processat Anaya, Coll portà al Anaya i a un amic seu anomenat Raya, amb el vehicle marca Jaguar a les oficines de la ITV per fer-li passar la corresponent inspecció tècnica al vehicle.

Que en un moment donat mentre el processat Anaya i Coll es trobaven a l'interior de les oficines de la ITV, on presentaren el permís de conducció del vehicle Jaguar i el processat satisfeu l'import de revisió que es proposava fer, Raya marxà del lloc juntament amb el vehicle Jaguar descrit, retenint nogensmenys Coll el permís de circulació del vehicle, en concepte de garantia de pagament de la reparació.

Que dies desprès el processat Anaya presentà el certificat de pèrdua del permís de circulació que havia obtingut al Servei de Policia, al Registre de vehicles del Ministeri d'Economia del M. I. Govern d'Andorra, sol·licitant un duplicat del permís de circulació del vehicle Jaguar que fou realitzat el dia 2 de març del 2010, sense arribar a ser-li lliurat.

Fonaments de dret

RESULTANT: que, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius dels delictes majors de creació mediata i ús de document inveraç per particular tipificats a l'article 438.1 i .2 del Codi Penal, del qual en considera responsable, en concepte d'autor, al processat Anaya, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana s'imposi a l'encausat la pena de divuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, més el pagament de les despeses processals, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.

En l'acte del judici oral ratifica el seu escrit de qualificació provisional i l'eleva a definitiu, modificant no obstant el seu relat de fets en el sentit de que el processat no presentà el duplicat del permís de circulació a la ITV, com havia fet constar el seu dia en l'escrit de qualificació provisional.

RESULTANT: que, la defensa de Anaya, manifesta estar parcialment d'acord amb l'exposició dels fets efectuada pel Ministeri Fiscal, però discrepa de la qualificació jurídica en entendre que no s'ha produït el delicte major de creació mediata i ús de document inveraç per particular, no essent responsable de la referida infracció penal el seu defensat i conseqüentment sol·licita l'absolució del Sr. A. com a presumpte autor del delicte major que se l'imputa car no seria responsable del mateix, sense que hi hagi lloc a reclamar responsabilitat civil.

El dia de la vista oral, ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de qualificació provisional, afegint que les declaracions prestades pel seu defensat per davant del Servei de Policia foren efectuades sense presència de lletrat i doncs demana la nul·litat de les mateixes. Exposa subsidiàriament, que si és considerés que hi ha responsabilitat criminal, el delicte d'ús de document inveraç per particular, ho seria només en grau de temptativa.

Decisio

CONSIDERANT: que respecte a la qüestió plantejada per la defensa d'Anaya en el seu informe, referent a que aquest va declarar davant del Servei de Policia sense assistència lletrada, pel qual la mateixa no pot tenir efecte i ha de declarar-se la seva nul·litat, s'ha d'exposar que es tracta d'una qüestió ja resolta de forma repetida pels Tribunals andorrans en el sentit de que, efectivament, procedeix declarar la nul·litat de la declaració realitzada pel processat per davant del Servei de Policia (folis 11 a 14), de conformitat amb el disposat a la sentència del Tribunal Constitucional de 7 de setembre del 2010, que declara la inconstitucionalitat dels "incisos" dels articles 24 i 25 del Codi de Procediment Penal que establien l'assistència lletrada al detingut a les 24 hores de la detenció, norma que ha estat derogada i modificada posteriorment per la Llei Qualificada 87/2010.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius del delicte major de creació mediata de document inveraç per particular, tipificat a l'article 438.1 del Codi Penal, puix que del relat fàctic realitzat resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements configuradors del tipus penal abans esmentat.

Els fets que han donat lloc al referit delicte han quedat sobradament acreditats en el curs de la present causa, doncs el mateix ve constituït per la creació del duplicat del permís de circulació del seu vehicle, com a conseqüència de la denuncia de pèrdua del mateix efectuada pel processat el 12 de febrer del 2010 per davant del Servei de Policia d'Andorra (foli 51), quan en realitat no l'havia perdut, la qual cosa, a diferència de l'apuntat per la seva defensa, s'estima plenament acreditat pel Tribunal, no existint dubte raonable de que fos així, compte tingut de la testifical practicada a l'acte del judici oral, de la que es desprèn clarament que Anaya sabia que la carta groga no estava extraviada sinó en possessió del Sr. Coll, mecànic que la tenia retinguda a compte del deute de la reparació del vehicle, com aquest últim ha manifestat en el dit acte, circumstància que també ha corroborat el Sr. Cano, Cap del Servei de Vehicles del M. I. Govern d'Andorra, quan ha indicat, també a la vista oral, que l'encausat li sol·licità un duplicat del dit document oficial en base a que l'havia perdut.

Que d'aquesta manera el processat Anaya aconseguí que un funcionari públic en exercici de les seves funcions, creés un document públic -duplicat del permís de circulació o carta groga- com a conseqüència d'un fet que en realitat no s'havia produït -la seva pèrdua-, el que configura evidentment el tipus penal de creació mediata de document inveraç previst i penat a l'article 438.1 del Codi Penal, com ha proclamat reiteradament aquest mateix Tribunal de Corts (entre d'altres, Sentències núm. 278/06 del 20 de desembre del 2006 en la causa TC-125-5/05, núm. 12/09 del 22 de gener del 2009 en la causa TC-128-1/06 i núm. 144/09 del 2 d'octubre del 2009 dictada en la causa TC-070-3/08).

CONSIDERANT: que, d'altra banda, els fets declarats provats no constitueixen el delicte d'ús de document inveraç per particular tipificat a l'article 438.2 del Codi Penal pel que ve també acusat el processat pel Ministeri Públic, ni tan sols en grau de temptativa, com de forma subsidiària ha sol·licitat en el seu informe la direcció lletrada de l'inculpat, puix que, si bé va demanar un duplicat del permís de circulació a Govern amb una finalitat concreta, el cert és que finalment no li fou lliurat, tot i haver-se efectivament creat, el que comporta que no el pogués utilitzar i ni tan sols pogués portar a terme algun dels actes que objectivament haurien produït el resultat esperat, com estableix l'article 17 del Codi Penal al definir l'execució imperfecta del fet il·lícit com a temptativa, la qual cosa determina, indefectiblement, l'absolució d'Anaya per dit il·lícit penal.

CONSIDERANT: que de l'esmentat delicte major de creació mediata de document inveraç per particular, n'és responsable, en concepte d'autor, el processat Anaya, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del vigent Codi Penal, com resulta plenament acreditat de la prova practicada a l'acte del judici oral.

CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT: que no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que hem d'absoldre i absolem a Anaya del delicte major d'ús de document inveraç per particular del que venia acusat pel Ministeri Fiscal.

Que hem de condemnar i condemnem a Anaya, com a responsable penalment en concepte d'autor del delicte major de creació mediata de document inveraç per particular, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de CINC MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena de dos anys i al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació, salvat el processat que, donada la seva situació de rebel·lia processal, podrà formular recurs d'audiència.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .