• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STCOR 103/2013 (Tribunal de Corts, 17 juillet 2013)

Faits et procédure

Le prévenu, de nationalité portugaise, sans antécédents pénaux, a noué à partir de novembre 2011 une relation d'amitié avec un mineur, né le 31 août 1999, résidant comme lui en Principauté. Le mineur fréquentait fréquemment le domicile du prévenu.

Entre juillet et novembre 2012 (les faits retenus s'étendent jusqu'au 22 novembre 2012), profitant de moments où ils étaient seuls, le prévenu a montré au mineur des films pornographiques de sa propriété. À plusieurs reprises, pendant le visionnage, il s'est masturbé devant le mineur en l'incitant à faire de même, ce que celui-ci refusait. À plusieurs reprises également, les deux protagonistes se sont masturbés simultanément, et une fois mutuellement, le mineur ayant accepté après que le prévenu lui eut proposé d'utiliser des gants de cuisine. Une perquisition au domicile a permis de saisir soixante-dix cassettes VHS et un DVD à caractère pornographique.

Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur continué de réalisation de comportements sexuels avec une personne mineure de quatorze ans (article 147.1 du Code pénal), de délit majeur continué d'exhibition sexuelle devant des mineurs (article 156) et de délit mineur d'exhibition de matériel pornographique à des mineurs (article 157). Il a requis trente mois d'emprisonnement ferme, douze ans d'interdiction de contact, l'expulsion définitive du Principat, ainsi qu'une peine complémentaire de dix-huit mois d'emprisonnement ferme et d'amende de 2 000 euros pour les délits des articles 156 et 157. Il a également demandé une indemnisation de 2 000 euros au titre du préjudice moral.

Le prévenu, qui a toujours nié les faits, a été jugé en audience publique devant le Tribunal de Corts, dont la décision est rendue par le magistrat Jean-Marie Ferrandez, rapporteur.

Question de droit

La décision soulève deux questions principales.

En premier lieu, se pose la question de la preuve : la déclaration de la victime, seul témoignage direct, peut-elle suffire à établir la culpabilité pour des infractions de nature sexuelle, alors que le prévenu conteste les faits ? Le tribunal doit concilier ce constat avec le principe de présomption d'innocence et avec le principe de libre appréciation de la preuve posé à l'article 160 du Code de procédure pénale.

En second lieu, se pose la question de la qualification juridique des actes, notamment en ce qui concerne la caractérisation du comportement sexuel au sens de l'article 147.1 du Code pénal, la continuation des infractions et la détermination de la peine, y compris la question de l'expulsion.

Solution et dispositif

Sur la preuve, le tribunal rappelle que, dans les infractions de comportement sexuel, qui se commettent habituellement dans l'intimité, le témoignage de la victime peut constituer la seule preuve disponible. Il lui reconnaît une efficacité probatoire suffisante pour renverser la présomption d'innocence, «

Andorra la Vella, disset de juliol del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-140-3/12 seguida pels presumptes delictes majors continuat de realització de comportaments sexuals amb una persona menor de 14 anys i continuat d'executar actes d'exhibició sexual davant de menors d'edat i delicte menor d'exhibició de material pornogràfic a menors d'edat, contra Tejera, nascut el dia 25 de setembre del 1968 a Paço-Arcos de Valdevez (Portugal), fill de Manuel i de Maria Glòria, de nacionalitat portuguesa, divorciat, de professió pintor, pres per raó de la present causa i defensat pel Lletrat Sr. Briones, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Arnau i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Aguilar.

RESULTANT:

que són fets provats i així es declara que, d'ençà el mes de novembre del 2011, el processat Tejera, nascut el 25 de setembre de 1968, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, inicià una relació d'amistat amb el menor Duque, nascut el 31 d'agost de 1999, essent ambdós veïns i residents a la XXXX des de l'any 2005, i passant el menor F. moltes estones al domicili del processat D.A..

Des del mes de juliol del 2012 i fins el dia 22 de novembre del 2012, aprofitant que es trobaven ambdós sols al seu domicili, el processat D.A. posà al menor pel·lícules de contingut pornogràfic de la seva propietat, que ambdós visualitzaven conjuntament. En varies ocasions, mentre miraven la pel·lícula pornogràfica, el processat es masturbava davant el menor, incitant-lo a fer el mateix, ço que no volia fer el menor.

Posteriorment, i en varies ocasions, el processat va convèncer al menor arribant ambdós a masturbar-se simultàniament i, en una vegada, a masturbar-se l'un a l'altre, havent acceptat el menor de fer-ho després que el processat li va oferir d'utilitzar uns guants de cuina.

Practicada per Agents de Servei de Policia una perquisició al domicili del processat, s'incautaren un total de 70 pel·lícules en format VHS i un DVD de contingut pornogràfic.

Fonaments de dret

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major continuat de realització de comportaments sexuals amb una persona menor de 14 anys, d'un delicte major continuat d'executar actes d'exhibició sexual davant de menors d'edat, i d'un delicte menor d'exhibició de material pornogràfic a menors d'edat, tipificats respectivament als articles 147.1, 156 i 157 del Codi Penal, dels quals estima responsable en concepte d'autor el processat Tejera, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana imposar-li, de conformitat amb l'article 160 del Codi Penal, la pena de trenta mesos de presó ferma, dotze anys de prohibició d'entrar en contacte amb el menor Duque i expulsió definitiva del Principat pel delicte major continuat de l'article 147.1, i de 18 mesos de presó ferma i multa en la quantia de 2.000 euros pels delictes major i menor dels articles 156 i 157 del Codi Penal, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el processat D.A. indemnitzarà al menor F. en la quantitat de 2.000 EUR en concepte de perjudici moral.

En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

Decisio

CONSIDERANT: que els fets declarats provats constitueixen:

un delicte major de realització de comportaments sexuals amb una persona menor de 14 anys, tipificat a l'article 147.1 del Codi Penal, que castiga qualsevol comportament sexual, llevat de l'accés carnal, realitzat amb una persona menor de 14 anys, doncs, en el present cas, en una ocasió, el processat es va fer masturbar per la víctima, que era menor de catorze anys, després de facilitar-li la utilització de guants de cuina per fer-ho, essent aquesta actuació constitutiva del comportament sexual previst a l'esmentat article.

un delicte major continuat d'executar actes d'exhibició sexual davant d'un menor d'edat, tipificat a l'article 156 del Codi Penal, doncs el processat en varies ocasions es va masturbar davant de la víctima que era menor de 14 anys, mentre visualitzaven conjuntament pel·lícules de contingut pornogràfic de la seva propietat quan es trobaven sols a casa del processat. El delicte s'aprecia com a continuat perquè consta que foren vàries les ocasions en que l'acusat va cometre aquests actes d'exhibició sexual, donant-se la identitat subjectiva d'autor i de víctima, de precepte penal infringit i coincidència temporal.

un delicte menor continuat d'exhibició de material pornogràfic a menors d'edat, tipificat a l'article 157 del Codi Penal, ja que el processat, aprofitant que es trobava sol al seu domicili amb la víctima que era menor d'edat, va posar-li pel·lícules de contingut pornogràfic de la seva propietat per a visualitzar-les conjuntament, i en varies ocasions, donant-se la identitat subjectiva d'autor i de víctima, de precepte penal infringit i coincidència temporal.

CONSIDERANT: que dels esmentats delictes majors i menor n'és penalment responsable en el concepte d'autor el processat Tejera, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com ha quedat perfectament acreditat per la prova practicada a l'acte del judici oral i, en particular, per les declaracions del menor perjudicat.

Queda clar que, com ja té declarat aquest Tribunal, que en els delictes de comportament sexual, que habitualment són executats en un àmbit d'intimitat, és corrent disposar com a única prova la declaració de la víctima; i al testimoni d'aquesta, la jurisprudència li atorga eficàcia probatòria suficient per a desvirtuar el principi de la presumpció d'innocència, sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat. La vigència en el Procediment Penal Andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma "testis unus, testis nullus", el qual no té cap eficàcia en el Procediment Penal i, molt menys, quan es tracta de delictes de comportament sexual en què la prova de càrrec directa habitualment s'integra pel sol testimoni de la víctima. Aquest testimoni però, haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives que li reforcin i la persistència i la fermesa de la víctima en la seva declaració, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions.

En el present cas, tot i que l'acusat sempre ha negat els fets, aquests es consideren provats en base a la declaració del menor Duque en l'acte del judici oral, declaració que s'ha mantingut des del principi, tant davant dels Serveis de Policia com davant del Batlle instructor. A més, d'una part, resulta de l'informe medicoforense que consta en autes (Folis 15 a 19) que el menor es presenta com "una persona fràgil...", "fàcilment manipulable...", "amb un alt percentatge de seguretat que la seva credibilitat és elevada", per tant, sense cap capacitat de manipulació per part seva i, d'altra part, s'ha trobat a casa del processat un total de setanta pel·lícules de contingut pornogràfic, cosa que el menor no ha pogut inventar, avalant així la credibilitat de les seves declaracions. Per tant, no hi ha cap motiu, compte tingut de la personalitat del menor, de les declaracions del Agent de Policia núm. PO361 que ha explicat a la vista oral les circumstàncies en les quals es trobava el menor, estava plorant quan va dir-li que havia passat així com de la presència efectiva de les pel·lícules pornogràfiques, per a pensar que el menor li vulgui mal a l'acusat amb qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat.

CONSIDERANT: que no concorren en l'acusat Tejera circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i, a efectes de penalitat s'ha de tenir en compte, tant el que disposa l'article 160 del Codi Penal, com, de conformitat amb allò que disposa l'article 56 del Codi Penal, la gravetat dels fets i les circumstàncies personals i familiars de l'acusat que no té antecedents penals i té arrelament al País, ja que té un fill menor, ço que no justifica declarar l'expulsió d'aquest darrer demanada pel Ministeri Fiscal.

CONSIDERANT: que tot responsable criminalment ho és també civilment, de conformitat amb allò que disposen els articles 90 i ss. del Codi Penal, i en el dit concepte Tejera haurà d'indemnitzar a Ramirez, en la seva condició de mare i representant legal del menor Duque, en la quantitat de mil cinc-cents (1.500) euros, per raó del perjudici moral sofert per aquest.

CONSIDERANT: que de conformitat amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar al processat el pagament de les despeses processals causades.

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Tejera com a responsable penalment en el concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, del delicte major de realització de comportaments sexuals amb una persona menor de 14 anys, a la pena de DIVUIT (18) MESOS DE PRESÓ, dels quals DOTZE (12) MESOS FERMS i la RESTA CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna durant dos (2) anys, i PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB EL MENOR Duque durant cinc (5) anys, del delicte major continuat d'executar actes d'exhibició sexual davant d'un menor d'edat i del delicte menor continuat d'exhibició de material pornogràfic a menor d'edat, a la pena d'UN (1) ANY DE PRESÓ, del qual TRES (3) MESOS FERMS i la RESTA CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna durant dos (2) anys, i MULTA en la quantia de MIL (1.000) EUROS, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, Tejera haurà d'indemnitzar a Ramirez, en la seva condició de mare i representant legal del seu fill menor Duque, en la quantitat de mil cinc cents (1.500) euros per raó del perjudici moral sofert per aquest.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi de procediment penal (text refós).