• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STCOR 100/2014 (Tribunal de Corts, Andorre, 26 novembre 2014)

Note : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral de la décision.

Faits et procédure

Le litige concerne des faits d'agression sexuelle commis par un mineur, âgé de seize ans au moment des faits, sur une autre mineure, âgée de près de quinze ans. Selon le fait établi par le tribunal de première instance, les faits principaux se sont déroulés le 3 février 2011 au domicile du mis en cause. Après une relation consentie de baisers, la victime a refusé tout rapport sexuel ; le mis en cause l'a alors maintenue par la force sur le lit, a tenté de lui retirer ses vêtements et de lui écarter les jambes, jusqu'à l'intervention du père du mis en cause, qui a permis à la victime de quitter les lieux. Le même jour, dans les toilettes d'un bar voisin, le mis en cause a commis un acte d'ordre sexuel en présence de la victime. La décision relève également des faits postérieurs (propos injurieux, contact par messagerie, comportements d'intimidation), dont la date précise n'est pas établie dans le texte (« data no concretada posterior al 3 de febrer del 2012 »).

Le Tribunal col·legiat de Menors a, par acord du 4 mars 2014, retenu la culpabilité du mineur pour agression sexuelle, lésions psychologiques ayant requis un traitement médical et injures, au sens des articles 144, 113.2 et 174 du Code pénal. Il a prononcé une mesure éducative de privation de sortie nocturne (22 h à 7 h) pendant six mois et une mesure de liberté surveillée avec assistance éducative pendant un an. Il a en outre condamné le mineur, et subsidiairement ses parents, à indemniser la victime des frais psychiatriques et psychologiques, ainsi que d'un montant de 3 000 euros au titre du pretium doloris (évalué à 3/7), l'infraction de coactions n'ayant pas été retenue.

Le mineur a interjeté appel, en soutenant exclusivement que le premier juge avait mal apprécié les éléments de preuve. Le Tribunal de Corts, après audience publique, a rejeté l'appel.

Question de droit

La décision soulève trois questions principales :

1. L'étendue du contrôle de l'appel sur l'appréciation des preuves : dans quelle mesure la juridiction d'appel peut-elle substituer sa propre appréciation de la preuve à celle du juge de première instance, lorsque la preuve repose essentiellement sur des déclarations ?
2. La force probante du témoignage de la victime : à quelles conditions une déclaration unique de la victime, en l'absence de témoin direct, suffit-elle à renverser la présomption d'innocence ?
3. Le contrôle de la proportionnalité de la sanction : la juridiction d'appel peut-elle réviser la mesure prononcée en première instance et, le cas échéant, à quelles conditions ?

Solution et dispositif

Le Tribunal de Corts répond, sur le premier point, que la faculté de révision de l'appel doit « s'exercer toujours avec mesure » et seulement lorsque l'erreur d'appréciation de la preuve « résulte tout à fait

Andorra la Vella, vint-i-sis de novembre del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra l'Acord dictat en data 4 de març del 2014 per l'Hble. Tribunal Col·legiat de Menors, en la causa núm. JM-001-3/12 seguida per uns delictes majors d'agressió sexual, lesions psicològiques que han requerit de tractament mèdic per a la seva curació i per un delicte menor d'injúries, sent part apel·lant el menor Ropero representat per la lletrada Sra. Duque i parts apel·lades la menor Espada representada per la lletrada Sra. Ricart i el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. ENTITY_6; actua de ponent la magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència, la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : El Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"Que són fets provats i així en ressurt del material instruït obrant en les actuacions i de la prova practicada en la vista oral, que en data 3 de febrer del 2011 vers les 17.15 hores, el menor Ropero, convidà a la menor Espada al seu domicili radicat al XXXX, a la qual cosa la menor accedí. Que una volta al pis, trobant-s'hi en el mateix únicament el germà de Ropero, de vuit anys d'edat, Ropero i Espada anaren a l'habitació del menor, lloc on Ropero va estar xatejant amb amics a través de la xarxa social Facebook. Que els dos menors, trobant-se asseguts al llit, es feren petons a la boca de forma consentida. Que la menor li digué, al demanar-li Ropero si volia mantenir relacions sexuals, que no. Que malgrat aquesta negativa, Ropero la subjectà pels braços amb força, estirant- la sobre el llit, fent-li una succió amb els llavis al costa esquerra del coll de Espada i una altra a l'alçada del pit dret, per damunt de la samarreta que la menor duia posada. Que Ropero aconseguí treure-li el sostenidor a la menor, mentre aquesta es trobava subjecta i no es podia moure de sota del cos del menor encausat.

Que en un moment, i sabent de la presència al domicili del germà petit, Ropero s'alçà del llit i procedí a tancar amb pestell la porta de l'habitació, adreçant-se de nou vers Espada, abaixant-se els pantalons i els calçotets. Que la menor s'aixecà del llit amb intencions d'abandonar el domicili, moment en que Ropero fregà el seu penis contra les cames i la cintura de la menor, agafant-la per la cintura i empenyent-la de nou sobre el llit, posant-se-li al seu damunt, provant de baixar-li els pantalons, sense èxit, intentant obrir-li les cames fent força amb les mans a l'alçada de les cuixes i dels genolls de la menor, resistint-s'hi ella.

Que en aquell moment arribà al domicili el pare del menor, Amador, i picà a la porta de l'habitació, desistint el menor de les seves accions vers la menor perjudicada i alliberant-la. Que a l'obrir la porta el menor per parlar amb el seu pare, Espada aprofità l'ocasió per agafar el sostenidor i la jaqueta, i marxar del domicili.

Que una volta ja fora del domicili i atès que no duia posat el sostenidor, Espada entrà en el bar més pròxim al domicili del menor encausat, essent l'ORG_0, i accedint a l'interior dels serveis amb la intenció de posar-se el sostenidor. Que en aquell moment, entrà a l'interior dels serveis Ropero, que l'havia seguit des del seu domicili, i dient-li "aquí podem terminar lo que no hemos terminado antes". Que la menor li reiterà que no volia fer res, dient-li Ropero que el deixés mirar mentre ella es posava el sostenidor, baixant-se els pantalons, masturbant-se i ejaculant sobre la pell de l'esquena de la menor. Que ambdós sortiren del bar i marxaren cadascun per la seva banda.

Que el dia 3 de febrer del 2012, el menor encausat es posà en contacte amb la menor Espada a través del Messenger, ensenyant-li a través de la webcam, un dau que contenia imatges de postures sexuals, tot dient-li que ho havien de "provar".

Que en data 3 de maig del 2012, trobant-se a la sortida de l'escola, Espada prengué l'autobús per dirigir-se al seu domicili, pujant al mateix Ropero juntament amb un amic seu. Que el menor encausat es situà a poca distància de Espada, i aquesta pogué escoltar com Ropero afirmava al seu acompanyant que ella era la persona que l'havia denunciat. Que a l'arribar a la parada d'autobús de destí, Espada baixà, fent-ho també Ropero i el seu amic. Que una volta ja al domicili, la menor juntament amb la seva mare pogueren observar com Ropero rondava a proximitats del domicili.

Que així mateix, en data no concretada posterior al 3 de febrer del 2012, i tal i com ho va reconèixer el dia de la vista oral el menor encausat, Ropero es dirigí vers la perjudicada, i davant d'altres menors no identificats li digué "puta" i que "se n'anava amb qualsevol".

RESULTANT SEGON : La part dispositiva de la resolució conté el següent pronunciament:

"ACORDEM :

Primer.- Que hem d'imposar i imposem a Ropero, com autor responsable del delicte major d'agressió sexual, del delicte major de lesions psicològiques que han requerit tractament mèdic per la seva curació i del delicte menor d'injúries, tipificats i penats als articles 144, 113.2 i 174 del Codi Penal, la mesura educativa de privació de sortir els vespres del domicili familiar de les 22.00 hores fins a les 07.00 hores, durant un termini de sis mesos, així com la mesura educativa de llibertat vigilada amb assistència educativa durant el termini d'un any.

Segon.- I en concepte de responsabilitat civil, Ropero, subsidiàriament amb ell els seus progenitors Srs. Amador i Pastor indemnitzaran a la perjudicada Espada en la quantitat de:

les despeses psiquiàtriques o psicològiques de la menor fins a la finalització del tractament per trastorn d'estrès posttraumàtic, a acreditar en execució de sentència.

El 25% de les factures no satisfetes per la CASS i relacionades amb el tractament d'estrès posttraumàtic, a acreditar en execució de sentència.

En concepte de pretium doloris, valorat en 3/7, en l'import de 3.000.- euros, atès la no condemna pel delicte de coaccions.

Tercer.- Així mateix, procedirà la imposició al menor Ropero de les costes processals causades.

Quart.- Contra aquest acord es pot interposar recurs d'apel·lació davant del M.I. Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposa l'article 54 de la llei qualificada de la Jurisdicció de Menors i l'article 199 i següents del Codi de Procediment Penal."

RESULTANT TERCER : La part apel·lant, la lletrada Sra. Duque, interposa recurs d'apel·lació en temps i forma legals, en estimar que el Tribunal Col·legiat de Menors ha efectuat una incorrecta valoració de la prova practicada.

Precisa que al moment dels fets, el seu defensat tenia 16 anys i Espada en tenia quasi 15; que ha quedat acreditat que na Espada se sentia atreta per Ropero però no volia mantenir cap relació sexual amb ell i aquesta negativa és la que no va voler entendre el menor que va retenir a na Espada a la seva habitació i la va forçar a l'alçada de les cuixes i dels genolls, per tal que obrís les cames i poder mantenir relacions sexuals; que afortunadament, va arribar el pare de Ropero i el menor no va poder executar els seus propòsits; que poc importa el comportament anterior i posterior de na ENTITY_11; que la noia va marxar de l'habitació tant aviat li va ser possible ja que abans, en Ropero havia tancat amb pestell la porta i tenia a na Espada sota d'ell, fortament agafada; que quan arribà el pare de Ropero, na Espada no va cridar ni es va queixar perquè no és la seva personalitat, no es creia el que li acabava de passar i tenia vergonya, sentiments comprensibles d'una persona que acaba de ser abusada sexualment i que no es troba en un entorn de protecció; que a més, posteriorment, Ropero l'ha assetjat i insultat provocant en la menor absentisme escolar i visites al psicòleg; afegeix que Ropero té altres denúncies/constatacions efectuades per altres noies per fets similars i ha estat descrit pel psicòleg Sr. Manso com un xicot impulsiu, nerviós però no perillós ni que pogués fer mal i és justament aquesta impulsivitat la quina va fer que no acceptés el "no" de la Espada per resposta.

Que ha quedat provat en la present causa que la menor Espada presenta succions i equimosis, empremtes de dits als seus braços i a les seves cames a l'alçada de les cuixes i dels genolls, blaus en forma de dits compatibles segons la forense, amb el relat de fets exposat per la víctima; la psicòloga declarà davant del Tribunal, que la menor presenta un trastorn per estrès posttraumàtic compatible amb la situació d'abús que va viure amb el ENTITY_10; el relat de fets de la víctima presenta igualment segons la Forense, un alt grau de credibilitat ; la situació d'abús viscuda comportà, segons el psicòleg tractant de la menor, que aquesta trenqués amb el desenvolupament normal de la seva sexualitat podent presentar conductes d'hipersexuaitat en les quines la menor no s'oposa a mantenir relacions sexuals atès la por del rebuig; ambdues psicòlogues intervinents han manifestat davant del tribunal d'instància, que Espada no és una persona extrovertida tot el contrari, el que explica, si cal, que no cridés en aquella situació; també conclouen que és normal, tenint en compte les circumstàncies personals de la menor (adolescent nou vinguda al país sense xarxa social ....) el possible flirteig amb la única intenció de "caure bé" a la resta de companys i buscar la seva acceptació a través d'aquella conducta i aquesta manera de ser, amb la intenció d'agradar, no va ser entesa per Ropero que no només realitzà els actes corresponents al 3 de febrer del 2011 sinó que amb posterioritat i amb total intenció directa o indirecta, va desacreditar la menor al centre escolar on acudia;

I per raó de tot l'exposat, demana la desestimació del recurs i la confirmació de l'Acord de data 4 de març del 2014 , condemnant a l'adversa a satisfer les costes del recurs, amb expressa inclusió dels honoraris d'Advocat

En l'acte de la vista oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions i la seva oposició al recurs.

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

CONSIDERANT PRIMER : El recurs interposat es fonamenta exclusivament en una incorrecta valoració de la prova efectuada pel tribunal d'instància.

En aquest sentit, si bé el Tribunal d'apel·lació pot, en qualsevol recurs, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Tribunal d'instància, no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació. Doncs bé i d'acord amb aquest principi -article 158 del Codi de Procediment Penal- aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, arriba a idèntica conclusió que l'Hble. Tribunal Col·legiat de Menors, és a dir, estima que hi ha prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència que empara el menor Ropero.

Efectivament, si bé en els delictes de comportament sexual, generalment executats en un àmbit privat, és habitual trobar-se com a única prova directa, les versions de l'acusat i de la víctima, normalment contradictòries, el testimoni de la víctima ha de tenir, segons jurisprudència reiterada i constant d'aquest tribunal, eficàcia suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat; a més, el testimoni ha de ser sotmès a contradicció de les parts i ha de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat i l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions.

CONSIDERANT SEGON : En el present cas, forçós és de constatar que la declaració de la víctima Espada ha estat sempre ferma, clara, precisa, reiterada i constant. Ja explicà a les seves companyes primer i a l'orientador de l'escola després, que havia estat forçada sexualment per Ropero explicant davant del Servei de Policia que si bé el dia d'autes anà al domicili de Ropero de forma voluntària i començà a petonejar-se amb el mateix de forma també consentida, el que succeí després fou contra la seva voluntat, havent en Ropero fet ús de la força malgrat expressar-li clarament ella que no volia que passés res més.

Així, relatà que "Quan vam arribar al pis de Ropero hi havia el seu germà petit de 8 ó 9 anys d'edat; vam entrar a l'interior de la seva cambra i vam estar xatejant amb els amics i amigues durant uns minuts pels facebook amb el seu ordinador. En un moment donat em va donar un petó a la boca, va començar a morrejar-me i vam caure els dos sobre del seu llit. Em va agafar fortament pels braços, em va treure a la força la samarreta i els sostenidors i també va intentar treure'm els pantalons. Mentre tant, em va agafar pels braços, es va seure sobre la meva cintura, em va donar un "xupeton" al coll i va intentar fer-me "xupetons" al pit i al meu cos. Durant tota aquesta estona em vaig estar negant a que em donés petons i/o em despullés. De sobte es va aixecar i va tancar la porta amb un cadenat. Li vaig preguntar perquè tancava la porta amb el cadenat i em va contestar "tranquila, no pasa nada, és para que no entre mi hermano pequeño". Acte seguit es va despullar, es va treure els pantalons i calçotets, quedant-se només amb la samarreta. Trobant-nos els dos de peu em va abraçar fortament i va fregar el seu penis erecte contra les meves cames i cintura. Vaig haver de forcejar per tal que em deixés, i vaig intentar obrir el cadenat, interposant-se ell amb la mà per evitar que l'obrís. Em va tornar a agafar, fent-me caure novament sobre del llit, tirant-se sobre meu una altra vegada, agafant-me amb les mans i les cames i va intentar posar el seu penis entre els meus pantalons per la cintura, essent en aquell moment que el pare de Ropero va trucar a la porta de l'habitació (....)" . Segueix explicant (folis 12 i ss.), que una volta fora del domicili i atès que no duia posat el sostenidor, entrà en el bar més pròxim, accedint a l'interior dels serveis amb la intenció de posar-se el sostenidor. Que Ropero la va seguir dient-li "aquí podem terminar lo que no hemos terminado antes"; que ella li reiterà que no volia fer res, masturbant-se aleshores en Ropero que ejaculà sobre la pell de l'esquena de la menor.

Que aquest relat dels fet, Espada el va mantenir a la Batllia, davant dels diferents facultatius (forense, psicòlegs )

als que va acudir i davant del Tribunal el dia de la vista oral, resultant el mateix perfectament creïble, no només per la seva persistència i coherència sinó també per quan no ha aparegut que la noia tingués cap mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat ans el contrari, ha reconegut fins i tot que aquell li agradava. Altrament, tant la Forense Dra. Barba com la psicòloga Dra. Gutierrez han coincidit en afirmar que el relat de la menor presenta un alt grau de credibilitat tant pel llenguatge corporal i verbal emprat - amb gran quantitat de detalls - com pel resultat a la prova de credibilitat del testimoni efectuada.

Altrament, concorren en el present cas, dades objectives perifèriques que corroboren i reforcen la declaració de la víctima doncs immediatament després dels fets, el Servei de Medicina Legal i Forense l'examinà i constatà (folis 14 i ss.) com na Espada presentava lesions i concretament :

"a l'avantbraç dret a una distància de 12,5 cm. del colze, en la zona radial, s'evidencia equimosis de 2 per 1,4 cm. de dimensions màximes" precisant-se que "aquestes lesions són compatibles amb haver estat agafada amb certa força i relliscar el dit sobre la pell en ser discretament allargada i en el sentit de la direcció de l'extremitat"

"a cara interna d'ambdues cuixes, diverses equimosis compatibles amb el fet d'haver estat forçada a obrir les cames:

1 a la dreta:

l'equimosis més proximal d'un cm. de diàmetre i compatible amb digitopressió.

la més gran, a una distància d'11 cm. del genoll, de 4 per 2 cm. de dimensions màximes.

A una distància de 6,5 cm. de la ròtula, equimosis de 3 per 3,45 cm. de dimensions màximes.

A una distància de 5,5, cm., de la vora inferior de la ròtula a nivell de la cara interna de la cama, equimosis de 4 per 2 cm. de dimensions màximes.

2.- A l'esquerra:

S'evidencia la presència de 5 equimosis a cara interna de la cuixa esquerra. Les més grans de 4 per 1,5 cm; i de 2 per 1 cm. de dimensions màximes respectivament.

Equimosis a 5 cm. de la vora inferior del genoll de 2 per 1,7 cm. de dimensions màximes."

Aquestes lesions, produïdes en el mateix espai temporal i corresponent per temporalitat amb la data dels fets, són perfectament compatibles amb la forma de producció de l'agressió relatada per la perjudicada i fan sospitar segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense de constant referència "que la menor ha estat víctima d'agressió sexual (...)"; en l'acte de la vista oral, la forense Dra. Barba ratificà dit informe precisant que les lesions observades - i que consten en les fotografies obrant en autes folis 34 i ss. - no serien compatibles ni amb el salt d'una tanca ni amb el fet d'agafar a la noia per treure-se-la de sobre, com pretén en Ropero sinó amb la força emprada per fer-li obrir les cames, força que s'ha de creure fou de notable entitat en haver-se produït les marques descrites tot i dur la menor el pantalon posat.

Altrament, s'ha constatat igualment que és arrel dels fets d'autes - i no d'altres - que la menor pateix lesions psicològiques doncs, segons ho confirmaren davant del tribunal els psicòlegs Srs. Agullo i Gutierrez, ha estat diagnosticada d'un trastorn per estrès posttraumàtic, havent-se trencat el desenvolupament normal de la seva sexualitat, requerint de tractament per a la seva curació.

Tots aquests elements no es veuen en absolut desvirtuats ni per la personalitat de la menor que fou degudament valorada en l'acord avui recorregut, ni per la seva reacció davant la situació doncs no cal oblidar que, ella mateixa declarà que es va oposar com va poder a l'agressió, no cridant ni demanant ajuda per quant no se li va ocórrer en ser la primera vegada que es trobava en una situació com aquella, el que coincideix amb la valoració de la personalitat de la menor efectuada per la psicòloga Sra. Gutierrez que la descriu com una noia introvertida que va poder perfectament fins i tot donar dos petons al seu agressor a l'hora de marxar dels llocs.

CONSIDERANT TERCER : Pel que fa a la mesura imposada val a dir que és jurisprudència constant dels tribunals que la fixació de la pena, dins dels límits màxim i mínim establerts en la llei penal, és qüestió d'arbitri judicial que correspon al Tribunal que jutja els fets en la primera instància doncs, com s'ha dit, té la immediació pròpia d'aquest primer grau de jurisdicció, la qual cosa li permet abastar un coneixement directe i personal dels fets i de l'acusat que és necessari per imposar la pena proporcionada a la naturalesa , la gravetat del delicte comès i la personalitat de l'acusat; que això no vol dir però que les penes imposades pel tribunal d'instància no puguin ser revisades en grau d'apel·lació, si bé aquesta facultat ha d'exercir-se amb mesura i justificadament quan es pugui considerar que la pena imposada és desproporcionada en relació a la gravetat dels fets i a les circumstàncies concurrents, el que no és en absolut el cas d'autes i pel que fa a la responsabilitat civil, la indemnització del pretium doloris ha estat fixada de conformitat amb els criteris jurisprudencials dels tribunals andorrans i les despeses psicològiques i psiquiàtriques a les que s'ha donat lloc, són únicament les relatives al trastorn per estrès posttraumàtic que com ja s'ha indicat, els psicòlegs Srs. Agullo i Gutierrez han confirmat davant del Tribunal el dia de la vista oral, deriva exclusivament de l'agressió d'autes i no de vivències anteriors de la perjudicada .

CONSIDERANT QUART : Per raó de tot l'exposat, procedeix la plena confirmació de la resolució impugnada, i la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.

CONSIDERANT CINQUÈ: Tenint en compte el principi de venciment objectiu, les costes de la present apel·lació, inclosos el honoraris d'advocat, hauran de ser imposades a la part recurrent.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la lletrada Sra. Duque contra l'Acord de data 4 de març del 2014 dictat per l'Hble. Tribunal Col·legiat de Menors, en la causa JM-001-3/12, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dit Acord, imposant a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta instància, inclosos honoraris d'Advocat de la part apel·lada.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Fonaments de dret

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la lletrada Sra. Duque contra l'Acord de data 4 de març del 2014 dictat per l'Hble. Tribunal Col·legiat de Menors, en la causa JM-001-3/12, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dit Acord, imposant a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta instància, inclosos honoraris d'Advocat de la part apel·lada.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi de procediment penal (text refós).