Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 28 juillet 2015 (n° 65/2015) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
(art. 114), que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
(art. 114) (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Jurisprudence · Reproduction exacteLlei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
· art. 114
Tribunal de Corts (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
▸Texte intégral de la décision officielle (13 752 caractères)
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Enric Anglada Fors
Jacques Richiardi
Anna Estragués Armengol
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STCOR 77/2015 (Tribunal de Corts, Penal, 28 juillet 2015)
Le condamné avait été sanctionné à plusieurs reprises par des ordonnances pénales, en 2013, pour des faits de violences et de menaces commis au préjudice de son épouse, puis de son ex-compagne. Une peine d'abstention de contact avec la victime lui avait été imposée. Dans ce cadre, la juridiction de première instance relève qu'il a été vu à proximité du domicile de la victime, qu'il l'a approchée dans la rue à trois reprises entre le 13 et le 19 septembre 2013, et qu'il a tenu, depuis le centre pénitentiaire où il était incarcéré, des propos menaçant de la frapper à sa sortie.
Par jugement du 9 mars 2015 (cause 5300070/14), le Tribunal de Batlles a déclaré le condamné coupable de délit mineur continué de bris de condamnation (crebanta-me'n) et de délit mineur continué de menaces non conditionnelles. Il l'a condamné à vingt-deux mois de prison ferme, assortis d'une interdiction de contact avec la victime pendant six ans. Il a également été condamné à verser à la victime 1 000 euros au titre du préjudice moral, ainsi qu'aux dépens.
Deux appels ont été formés. Le ministère public sollicitait une peine de deux ans de prison ferme, soit vingt-quatre mois, ainsi qu'une interdiction de contact de six ans. La partie civile, par l'intermédiaire de son avocate, contestait le rejet de l'indemnisation des arrêts de travail et des frais médicaux. Le Tribunal de Corts, statuant en formation d'appel, a joint les deux recours dans une même sentence.
Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
La première porte sur le contrôle, par la juridiction d'appel, de la quantum de la peine prononcée en première instance. Il s'agissait de déterminer si une peine de vingt-deux mois, inférieure à celle requise par le ministère public, pouvait être réformée au motif de son insuffisance, et dans quelle mesure l'appelant pouvait invoquer les finalités de prévention générale et spéciale.
La seconde question concerne la réparation du dommage : la juridiction d'appel devait apprécier si la victime rapportait la preuve d'un lien de causalité certain entre les infractions et les dépenses médicales et les pertes de salaire qu'elle réclamait, et si le préjudice moral pouvait être évalué de manière forfaitaire en l'absence d'expertise psychologique.
Solution et dispositif
Le Tribunal de Corts rejette l'ensemble des recours et confirme intégralement le jugement de première instance.
Sur la peine. La juridiction rappelle que la fixation de la peine, entre les bornes légales, relève du pouvoir d'appréciation du juge du fond. Ce pouvoir se fonde sur l'immédiateté propre au premier degré de juridiction, qui permet un contact direct avec les faits et la personnalité du prévenu. La cour admet que la peine d'appel peut être révisée, mais seulement avec mesure et de manière motivée, lorsque la sanction apparaît disproportionnée au regard de la gravité des faits et des circonstances. Elle juge que tel n'est pas le cas en l'espèce, et écarte le grief du ministère public.
Sur la réparation. Le
Andorra la Vella, vint-i-vuit de juliol del dos mil quinze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, els recursos d'apel·lació formulats pel Ministeri Fiscal representat per I. A. S. i per Elías, constituïda en acusació particular i els interessos de la qual són defensats per la lletrada Sra. Vara, contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 9 de març del 2015 en el marc de la causa 5300070/14 (anteriorment DM- 070-5/14), sent part apel·lada Vilar, el qual és defensat per la lletrada Sra. ENTITY_6; és ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER : El Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:
"que són fets provats i així es declara que Vilar fou condemnat en data 21 d'agost del 2013, mitjançant Ordenança Penal, en el marc de la causa registrada sota el número OPG- 187-4/13, com autor responsable de tres delictes menors de lesions doloses que requereixen d'assistència mèdica per a la seva curació, com autor responsable d'un delicte menor continuat de maltractaments en l'àmbit domèstic i com autor d'un delicte menor continuat d'amenaces no condicionals efectuades de forma reiterada a l'esposa, imposant-li la pena de dos mesos d'arrest nocturn condicional i qualificat a seguir tractament mèdic per deshabituació a l'alcohol amb un termini de suspensió de la condemna per un període de dos anys per cada delicte menor de lesions i la pena de sis mesos de presó condicional qualificada a no entrar en contacte amb la víctima i a seguir tractament mèdic de deshabituació de l'alcohol, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, i la pena complementària d'abstenció d'entrar en contacte amb la víctima per un període de tres anys, en relació als fets ocorreguts en data 20 d'agost del 2013, 25 de juliol del 2012 i 17 d'octubre del 2012. Que, en execució de la referida Ordenança Penal, per Aute de data 7 d'octubre del 2013, li fou revocada la condemna imposada.
Que per Ordenança Penal de data 13 de setembre del 2013, en el marc de la causa penal registrada sota el número OP-211- 37213, fou novament condemnat com autor responsable d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, com autor d'un delicte menor de crebanta-me'n de condemna i per una contravenció penal de lesions doloses, a la pena d'un any de presó condicional i qualificada a no entrar en contacte amb la víctima i a seguir tractament mèdic per a la seva addicció a l'alcohol, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i a la pena complementària d'abstenció d'entrar en contacte amb la víctima per un període de tres anys, pels fets ocorreguts en data 12 de setembre del 2013, 27 d'agost del 2013 i 30 d'agost del 2013.
Que en data 13 de setembre del 2013 (el mateix dia de la imposició de la darrera Ordenança Penal), Vilar malgrat tenir la seva residència habitual a Sant Julià de Lòria, circulava amb el seu vehicle a proximitats del domicili de Elías, radicat a Andorra la Vella, sobre la quina tenia una pena d'abstenció d'entrar en contacte. Que igualment el dia 16 de setembre del 2013, Vilar anà a l'encontre de Elías, mentre aquesta es trobava passejant el seu gos per la vila d'Andorra la Vella, la quina en veure'l, tornà al seu domicili, sortint-ne uns minuts més tard, tornant a trobar-se amb Vilar a l'interior del seu vehicle, mentre ella passejava per la vila d'Andorra la Vella. Que en data 19 de setembre del 2013, mentre ella passejava novament al seu gos a l'alçada dels apartaments D. O. M. U. S., Vilar es va acostar a ella, tot dient-li "tenemos que hablar", marxant ella dels llocs.
Que d'ençà que Vilar ingressà al Centre Penitenciari en compliment de la pena que li va ser revocada per Aute de data 7 d'octubre del 2013, de forma reiterada i constant ha manifestat a altres interns amb els que ha tingut contacte, que tan bon punt quedi en llibertat, anirà a buscar a Elías, dient que "li fotrà d'osties fins que l'arrebenti, que la esclataré quan surti de la presó i la trobi a Galicia".
RESULTANT SEGON : La part dispositiva de la resolució conté el següent pronunciament:
"DECIDIM:
Primer.- Que hem de condemnar i condemnem a Vilar com autor responsable d'un delicte menor continuat de crebanta-me'n de la pena complementària d'abstenir-se d'entrar en contacte amb la víctima, i del delicte menor continuat d'amenaces no condicionals, essent la víctima una de les persona definides a l'article 114 del Codi Penal, tipificats i penats als articles 428.6 i 143 en relació a l'article 143 bis del Codi Penal, a la pena de VINT-I-DOS MESOS (22 mesos) DE PRESÓ FERMA, i la pena complementària de NO ENTRAR EN CONCTACTE AMB LA VÍCTIMA EN UN PERÍODE DE SIS ANYS.
Segon.- Que hem de condemnar i condemnem a Vilar a indemnitzar a Elías en la quantia de 1.000.- euros en concepte de perjudici moral causat arrel dels fets.
Tercer.- Que hem de condemnar i condemnem a Vilar al pagament de les costes processals causades."
RESULTANT TERCER : Contra la referida sentència el Ministeri Fiscal interposa recurs d'apel·lació en temps i forma, per quant entén que la pena imposada no s'adiu a la gravetat dels fets ni a les circumstàncies personals i de conducta del condemnat; és ensems insuficient per donar satisfacció a la finalitat de prevenció general i especial que ha de complir, essent la pena de dos anys de presó ferma sol·licitada pel Ministeri Fiscal més ajustada als fets, a les circumstàncies i sobretot a la necessitat d'evitar la reiteració del delicte, per tot el què demana la revocació de la sentència en el sentit d'imposar al condemnat Vilar la pena de dos anys de presó ferma i la pena complementària de no entrar en contacte amb la víctima per un període de sis anys així com al pagament de les despeses processals causades.
En l'acte de la vista oral, ratifica el recurs interposat.
RESULTANT QUART: La lletrada Sra. Vara, Advocada de Elías interposa igualment recurs d'apel·lació contra la sentència de data 9 de març del 2015 en no mostrar-se d'acord amb el pronunciament efectuat en concepte de responsabilitat civil per quan entén que s'ha de donar lloc a les quanties reclamades pels dies de baixa laboral i despeses mèdiques en tractar-se de perjudicis que són conseqüència directa dels fets d'autes, demanant la revocació de la sentència en aquest sentit i que es condemni tanmateix al Vilar al pagament de les costes processals de la segona instància, inclosos honoraris d'Advocat.
En l'acte de la vista oral, ratifica el recurs interposat.
RESULTANT CINQUÈ: La lletrada Sra. Talavera, Advocada defensora de Vilar s'oposa als recursos interposats.
Pel que fa al recurs del Ministeri Fiscal, indica que la pena imposada ja és molt elevada més si es té en compte que es va condemnar al Vilar en base a afirmacions úniques i exclusives de Elías i amb el sil·logisme que si ja havia comés aquest delicte una vegada, perquè no ho podia tornar a fer.
En quant a la responsabilitat civil , indica que ha quedat acreditat que Elías va estar de baixa laboral i va causar unes despeses mèdiques de visita al psicòleg però no ha quedat acreditat el nexe causal entre aquestes despeses i els fets pel que ha estat condemnat el seu defensat, no havent-hi coincidència temporal.
I per raó de tot l'exposat, demana la desestimació dels recursos i la confirmació de la sentència del Tribunal de Batlles de data 9 de març del 2015.
En l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de contesta als recursos interposats.
RESULTANT SISÈ: El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de contesta al recurs interposat per l'acusació particular manifesta que, tota vegada que aquest es circumscriu a les quanties atorgades en concepte de responsabilitat civil, ho deixa al millor criteri del Tribunal.
En l'acte de la vista oral, ratifica l'escrit de contesta al recurs de l'acusació particular.
Fonaments de dret
S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.
CONSIDERANT PRIMER : Pel que fa al recurs interposat pel Ministeri Fiscal, porta únicament sobre l'extensió de la pena imposada : 22 mesos de presó en lloc dels 24 sol·licitats.
Al respecte val a dir que la pena imposada s'ajusta als criteris legals i apareix com a proporcionada a la naturalesa i gravetat dels fets, havent-se de recordar ensems que és jurisprudència constant dels tribunals que la fixació de la pena, dins dels límits màxim i mínim establerts en la llei penal, és qüestió d'arbitri judicial que correspon al Tribunal que jutja els fets en la primera instància doncs té la immediació pròpia d'aquest primer grau de jurisdicció, la qual cosa li permet abastar un coneixement directe i personal dels fets i de l'acusat que és necessari per imposar la pena proporcionada a la naturalesa, la gravetat del delicte comès i la personalitat de l'acusat. Això no vol dir però que les penes imposades pel tribunal d'instància no puguin ser revisades en grau d'apel·lació, si bé aquesta facultat ha d'exercir-se amb mesura i justificadament quan es pugui considerar que la pena imposada és desproporcionada en relació a la gravetat dels fets i a les circumstàncies concurrents, el que no és en absolut el cas d'autes, per tot el què procedeix la desestimació del recurs interposat pel Ministeri Fiscal i en aquest sentit, la confirmació de la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 9 de març del 2015 .
CONSIDERANT SEGON : Pel que fa al recurs interposat per l'acusació particular, porta exclusivament sobre la responsabilitat civil i en concret sobre la desestimació de les quantitats reclamades en concepte de baixa laboral i despeses mèdiques.
Al respecte de la responsabilitat civil, la sentència del Tribunal de Batlles ha establert que :
"Vilar indemnitzarà a Elías en la quantia de 1.000.- euros corresponent al perjudici moral causat, atès que, i malgrat no resti acreditat en autes cap pericial psicològica que quantifiqui aquest perjudici, cal posar de relleu que no es pot obviar per part d'aquest aquest Hble. Tribunal, el fet que Elías ha estat seguida els dies 13, 16 i 19 de setembre del 2013 per la persona que ha estat la seva parella durant més de vint anys i la quina ha estat condemnada, entre d'altres, pel delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, contravenció penal de lesions i delicte menor de crebanta-me'n de pena complementària d'abstenció d'entrar en contacte amb la víctima, amb el trastorn psicològic que aquests fets provoquen en la persona que és víctima d'aquest tipus de delicte, pel què cal considerar que sí li ha comportat un perjudici moral, consistent en, com a mínim, la por causada. Així mateix, també és obvi, a criteri d'aquest Hble. Tribunal, que en la situació en la quina es trobava Elías (a l'haver estat víctima de violència de gènere) el fet de rebre i conèixer que la mateixa persona profereix amenaces vers la seva integritat física des del Centre Penitenciari, també comporta un perjudici, encara que sigui mínim, a la persona sotmesa a aquest tipus de violència.
En quant a les despeses mèdiques i l'abonament d'aquella quantitat que resulti acreditada en període d'execució de sentència en concepte dels dies que Elías no va poder anar a treballar per motiu de baixa laboral, no havent cobrat el 100% del salari, cal posar de relleu que no resta acreditat en autes, ni a través de cap informe psicològic, ni a través de cap altre mitjà idoni a aital efecte, que existeixi una relació directa entre els fets d'autes i un eventual menyscapte en la salut de na Elías que hagi requerit de tractament mèdic i baixa laboral (...)"
I aquest Tribunal no pot més que compartir aquesta argumentació per quan de l'examen de les actuacions se'n desprèn que efectivament, no consta en autes cap pericial psicològica de ENTITY_7; que per acreditar la seva reclamació, aquesta darrera ha aportat únicament un certificat mèdic inicial (foli XXX) on apareix que va causar baixa laboral per un període de set dies a comptar del 4 de setembre del 2014, i un certificat del Dr. OBIOLS, de data 27 d'agost del 2014 .
No obstant, els fets que porten causa ocorregueren en data 13, 16 i 19 de setembre del 2013 i a comptar del 7 d'octubre del 2013, per tant gairebé un any abans, el que no permet concloure, en defecte d'altra prova, que hi hagi relació de causa a efecte entre aquests fets i les despeses reclamades, relació que cal establir de forma indubitada per poder donar lloc a la quantitat reclamada.
Tot i així, la situació de la víctima ha estat degudament considerada pel Tribunal de batlles que, tot i constatar l'absència de pericial psicològica en la persona de Elías li atorga una quantitat forfetària en concepte de perjudici moral, per tot el què procedeix igualment la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència apel·lada.
CONSIDERANT TERCER : La desestimació dels recursos comporta, de conformitat amb el què disposen els articles 175 i 181.c del Codi de Procediment Penal, no efectuar especial condemna en costes.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que desestimant els recursos d'apel·lació interposats pel Ministeri Fiscal i la lletrada Sra. Vara, actuant en nom i representació de Elías, confirmem íntegrament la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles de data 9 de març del 2015, declarant d'ofici les despeses processals causades.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal de Corts, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (confirmation) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal de Corts.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision 65/2015.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), « STCOR ANDORRA, a 28 de juliol del 201…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « STCOR ANDORRA, a 28 de juliol del 2015 - ROJ: STCOR 77/2015 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-stcor-11520271.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) le 28 juillet 2015 en matière de jurisprudence, au regard notamment de Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
, Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
.
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal de Corts.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal de Corts le 28 juillet 2015 ?
Cette décision (STCOR ANDORRA, a 28 de juliol del 2015 - ROJ: STCOR 77/2015) précise les conditions d'application de Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
, Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
devant Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 2 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
, Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
.
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal de Corts, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 28 juillet 2015 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
, Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal de Corts.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, els recursos d'apel·lació formulats pel Ministeri Fiscal representat per I. A. S. i per Elías, constituïda en acusació particular i els interessos de la qual són defensats per la lletrada Sra. Vara, contra la sent…
Source : Tribunal de Corts · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
(art. 114)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
(art. 114)
3
Application
Confrontation par Tribunal de Corts des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal de Corts · Motifs de la décision (28 juillet 2015)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal de Corts (confirmation) tranchant le point de droit soulevé.
Source : STCOR ANDORRA, a 28 de juliol del 2015 - ROJ: STCOR 77/2015
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
.