• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STCOR 151/2015 (Tribunal de Corts, 2 décembre 2015)

Faits et procédure

Les faits, tels que constatés par le Tribunal, se sont déroulés dans la nuit du 8 décembre 2014, vers 2 h 20, à la sortie d'un établissement désigné dans la décision par le sigle « XXXX ». Le prévenu, de nationalité espagnole, sans antécédents, se serait approché d'agents du Service de police, identifiables comme tels après leur identification, qui effectuaient une ronde en tenue civile. Il leur aurait proposé du produit stupéfiant de type speed. Les agents ont saisi un emballage contenant 0,6 gramme de cette substance. Le reste de la drogue aurait été fourni au prévenu par un tiers non identifié, et le prévenu en aurait lui-même consommé une partie.

Le Ministère public a qualifié les faits de délit majeur de fourniture illicite de drogue toxique, en tentative, au sens des articles 282.1 et 284.3 du Code pénal, et de délit mineur de consommation de produit stupéfiant, au sens de l'article 284.1. Il a requis dix-huit mois d'emprisonnement conditionnel, un sursis de quatre ans, une amende de 400 euros et le paiement des dépens, ainsi que la confiscation de la drogue saisie.

La défense a contesté la relation des faits et la qualification. Elle a soutenu, à titre principal, la nullité des déclarations auto-incriminantes du prévenu, faites sans lecture préalable de ses droits constitutionnels, et sollicité son acquittement. À titre subsidiaire, elle a invoqué une erreur vencible sur l'identité des destinataires de l'offre, qui aurait dû conduire à retenir une infraction commise par imprudence. À l'audience, elle a demandé l'application de la circonstance atténuante de pleine collaboration, avec une peine maximale de quinze mois.

Le prévenu n'a pas comparu. Il a été jugé par défaut (en rebel·lia processal), la défense assurant sa représentation.

Question de droit

La décision pose plusieurs questions, dont trois structurent le raisonnement :

1. La validité des déclarations du prévenu. Des déclarations faites devant les agents, puis devant la Batllia, sont-elles valables alors que leur recueil est contesté au motif que les droits constitutionnels n'auraient pas été lus ?

2. L'incidence de la qualité des destinataires de l'offre. Le fait que l'offre ait été adressée à des policiers en civil constitue-t-il une erreur vencible au sens de l'article 14 du Code pénal, excluant l'intention délictuelle et ouvrant la voie à une qualification d'imprudence ?

3. La qualification et les circonstances. Les faits relèvent-ils de la fourniture de drogue en tentative, et une circonstance atténuante de collaboration peut-elle être retenue ?

Solution et dispositif

Le Tribunal écarte l'ensemble des moyens de la défense.

Sur le premier point, il relève que les

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Jacques Richiardi

Andorra la Vella, dos de desembre del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000056/2015 seguida pels presumptes delicte major de proporcionar il·lícitament droga tòxica, en grau de temptativa, i menor de consum de producte estupefaent speed, contra Carretero, nascut el dia 28 de juny del 1982 a València (Espanya), fill de Anaya i de Araujo, de nacionalitat espanyola, no resident al Principat, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat i defensat per la Lletrada Sra. Herrera, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Ramirez i actuant de ponent el Magistrat Sr. Jacques Richiardi, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER: són fets provats que, vers les 02.20 hores del dia 8 de desembre de 2014, el processat Carretero, nascut el dia 28 de juny de 1982, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, trobant-se a la sortida del XXXX, s'apropà als agents del Servei de Policia, titulars dels carnets professionals números 349 i 392, que es trobaven fent una ronda, vestits de paisà, i els oferí producte estupefaent del tipus speed, identificant-se aleshores els agents, els qualls van incautar un embolcall amb 0,6 grams de dit producte estupefaent, sent la resta del que li havia proporcionat una tercera persona que no és a disposició del Tribunal i havent-ne consumit el mateix processat.

RESULTANT SEGON: el Ministeri Fiscal qualifica els fes com a constitutius d'un delicte major de proporcionar il·lícitament droga tòxica, en grau de temptativa, i d'un delicte menor de consum de producte estupefaent speed, tipificats, respectivament, als articles 282.1, en relació al 284.3, i 284.1 del Codi Penal, sent responsable l'acusat en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana se li imposi la pena de divuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, multa en la quantia de 400 EUR, així com el pagament de les despeses processals causades, sol·licitant, també, el comís de la droga incautada.

A l'acte del judici oral ha ratificat la seva qualificació provisional.

RESULTANT TERCER: la defensa del processat, la lletrada Sra. Herrera, discrepa de la relació de fets i la qualificació jurídica dels mateixos, efectuada pel Ministeri Fiscal.

Manifesta, en primer lloc, que les declaracions inculpatòries efectuades pel seu representat al lloc dels fets, sense que se li hagin fet lectura dels drets constitucionals són nul·les demanant amb caràcter principal la seva lliure absolució.

De manera subsidiària al·lega l'existència d'un error vencible de la part del seu representat, doncs no podia aquest conèixer que les persones a les quines oferí la droga eren agents de policia considerant aleshores l'il·lícit penal comès amb caràcter imprudent.

A l'acte del judici oral sol·licita que li sigui d'aplicació la circumstància de plena col·laboració, demanant que la pena a imposar sigui màxim de 15 mesos de presó condicional, fixant el termini de suspensió en 1 any i multa de cent euros.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER: la defensa de l'acusat, el qual no ha comparegut a la vista oral, impugna les declaracions inculpatories de l'encausat fetes per davant dels agents a l'entendre que aquestes serien nul·les per haver estat efectuades sense lectura de drets; per contra els agents han manifestat que tant bon punt el processat els oferí la droga li demanaren d'acompanyar-los al vehicle, lloc on una vegada identificats, atès que els agents es trobaven patrullant de paisà, li exposaren verbalment els drets constitucionals que l'emparen, coneixement que es formalitzà degudament per escrit una vegada foren al Despatx Central. Consta també en autes que les declaracions que aquest prestà tant al Servei de Policia primer (foli 20) com després a la Batllia (foli 37) el dia 8 de desembre realitzades amb unes poques hores de diferència (10.00 hores la primera i a les 17.35 hores la segona) i a les mateixes va ser degudament assistit del lletrat de guàrdia, havent-se respectat plenament i en tot moment els seus drets.

CONSIDERANT SEGON: els fets declarats provats són legalment constitutius del delicte major d'oferir il·lícitament producte estupefaent a persona major d'edat, tipificat a l'article 284.3, en relació amb el tipus bàsic de l'article 282.1 del Codi Penal, i en grau de temptativa, apartat 4 del mateix article 284, tota vegada que l'acusat s'apropà a dues persones, una parella que era a l'exterior en una zona d'oci prou coneguda, i els oferí producte estupefaent speed pel seu consum, trobant-se així reunits els elements constitutius del tipus penal.

La circumstància de què les persones en qüestió eren agents de paisà no te rellevància penal, ni molt menys es pot encabir dins del supòsit d'error vencible de l'article 14 del Codi Penal que al·lega la seva defensa, per a castigar el fet delictiu a títol d'imprudència. És evident que si l'encausat hagués sabut que les dites persones eren agents de policia no els hi hagués ofert però aquesta circumstància és mes un element de mala sort o col·loquialment dit "mala pata" però no constitueix ni pot constituir mai un error sobre els elements del tipus ja que l'acusat sabia i coneixia perfectament el producte que estava oferint del qual ell mateix havia consumit una part.

CONSIDERANT TERCER: del referenciat delicte major n'és responsable en concepte d'autor l'acusat per haver realitzat personalment el fet punible, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi de Procediment Penal, participació que resulta, malgrat la seva no assistència a l'acte del judici oral, de les declaracions dels agents intervinents als quals oferí el producte estupefaent incautat.

CONSIDERANT QUART: no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, no podent apreciar aquest Tribunal l'atenuant de col·laboració al·legada per la defensa a l'acte del judici oral, en cap dels supòsits contemplats als apartats 5 i 6 de l'article 29.

CONSIDERANT CINQUÉ: en el present cas no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil.

CONSIDERANT SISÉ: d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat Carretero el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Carretero, en rebel·lia processal, com a responsable penal en concepte d'autor del delicte major de proporcionar il·lícitament producte estupefaent, en grau de temptativa, i d'un delicte menor de consum de producte estupefaent speed, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUINZE (15) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en tres (3) anys, i al pagament de les despeses processals causades.

Acordem el comís i destrucció de la droga incautada.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies següents a la notificació, salvat el processat que, donada la seva situació de rebel·lia processal, podrà formular recurs d'audiència.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .