• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

STCOR 67/2019 (ECLI:AD:TCORAD:2019:67)

Note de l'éditeur : la référence « Juridiction andorrane, — » figurant dans les métadonnées fournies est incomplète. La référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI).

Faits et procédure

Les faits retenus par le Tribunal de Corts concernent un conflit de voisinage à Andorra la Vella. Le 30 octobre 2016, M. Villalba, conducteur d'un véhicule Volkswagen Golf, arrive à son domicile avec sa mère et sa compagne. Il s'arrête à proximité de M. Escolano, fils de voisins avec lesquels il entretient des relations tendues à la suite d'une fuite d'eau. Le tribunal constate que M. Villalba doit déposer sa mère, qui présente des problèmes de mobilité, devant l'immeuble. Il effectue alors un freinage « sobtada i brusca ». Le tribunal relève qu'il n'est pas établi que l'intéressé ait eu l'intention de heurter M. Escolano, lequel a néanmoins éprouvé un sursaut au bruit des freins.

Le Ministère public a qualifié ces faits de délit majeur de lésions dolosives causées avec des objets ou moyens présentant un danger de causer la mort ou des lésions plus graves à la victime, en degré de tentative, prévu à l'article 115.2 du Code pénal. Il a requis seize mois de prison avec sursis conditionné à l'interdiction de tout contact avec le dénonciant, assortis d'un délai de suspension de quatre ans. Lors de l'audience, il a maintenu ses conclusions sans demande en responsabilité civile.

La défense a contesté la matérialité de l'intention criminelle. Elle a soutenu que le conducteur avait freiné brusquement en raison de la nécessité de déposer sa mère, sans aucune intention de heurter quiconque. Elle a sollicité la relaxe pure et simple.

Le dénonciant, M. Escolano, n'a pas comparu à l'audience. Le tribunal relève que sa dénonciation a été déposée quatre mois après les faits. Le témoin Plaza, qui entretenait une relation d'amitié avec le dénonciant, a présenté des contradictions. Les autres témoins, riverains du quartier, ont confirmé le freinage brusque, mais aucun n'a indiqué que le conducteur avait accéléré et dirigé le véhicule vers M. Escolano.

Le Tribunal de Corts, composé de MM. Enric Anglada Fors (rapporteur), Mme Concepció Baron Mora et Mme Anna Estragués Armengol, a rendu une sentence d'acquittement.

Question de droit

La question posée au tribunal était de savoir si l'élément intentionnel de l'infraction de lésions dolosives en degré de tentative, telle que visée à l'article 115.2 du Code pénal, était établi à l'égard de l'accusé. Plus précisément, il s'agissait de déterminer si le freinage brusque, seul constaté, permettait de conclure à la volonté de l'intéressé de heurter la victime potentielle.

Le tribunal devait, en second lieu, apprécier la charge et la valeur de la preuve, notamment lorsque la version de l'accusation repose sur une déposition non soumise à la contradiction à l'audience.

Solution et dispositif

Le tribunal relève que la preuve administrée à l'audience ne permet pas de déduire que M. Villalba ait voulu ou tenté d'heurter le dénonciant. Il juge que l'absence de comparution de ce dernier a privé la défense de la contradiction nécessaire à la validation de sa version. Il retient également les contradictions du témoin Plaza et l'absence de témoignage corroborant un mouvement d'accélération dirigé contre la victime.

Le tribunal rappelle le principe de présomption d'innocence, garanti par l'article 3.4 de la Constitution et par l'article 6.2 de la Convention européenne des droits de l'homme. Il en déduit l'exigence d'une déclaration de culpabilité fondée sur une activité probatoire à charge,

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, disset d'abril del dos mil dinou.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000063/2018 seguida per un presumpte delicte major de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, en grau de temptativa.

Acusat:

Villalba, nascut el dia 15 de juny de 1960 a Sabadell (Espanya), fill de Rafel i Encarnació, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, defensat pel Lletrat Sr. Cepeda.

Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Bonet.

Magistrat ponent: Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: En data 30 d'octubre del 2016, el processat Villalba, nascut el 15 de juny de 1960, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, arribava al seu domicili radicat a la XXXX, conduint el seu vehicle Volkswagen Golf (AND) XXXXX, en el que hi anaven també la seva mare i la seva parella, trobant-se aturat allà i dempeus fora del vehicle Escolano, essent aquest el fill d'uns veïns del mateix immoble amb els que no hi té massa bona relació com a conseqüència d'haver-se produït una fuita d'aigua, el qual es trobava descarregant maletes del turisme mentre estava parlant amb una noia.

Villalba, que havia de deixar la seva mare davant de l'edifici on habiten, degut als problemes de mobilitat que té, va realitzar una frenada sobtada i brusca, sense que hagi quedat acreditat que tingués intenció d'atropellar a Escolano, tot i haver sofert aquest un ensurt fruit del soroll produït pel frens del vehicle.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d'un delicte major de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, en grau de temptativa, tipificat a l'article 115.2 del Codi Penal, del que n'estima responsable en concepte d'autor el processat Villalba, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana que s'imposi a l'acusat Villalba la pena de SETZE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA A L'ABSTENCIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB EL DENUNCIANT Escolano, amb un termini de suspensió de la condemna de QUATRE ANYS, així com el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el processat indemnitzarà al perjudicat en la quantia que pugui restar acreditada el dia del judici oral.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint que no es fa cap reclamació en concepte de responsabilitat civil.

RESULTANT TERCER. El lletrat Sr. Cepeda, advocat defensor d'Villalba, es mostra en desacord amb l'exposició dels fets exposats pel Ministeri Fiscal, doncs aquest anava conduint al seu vehicle amb la seva mare i la seva parella i es va despistar, no aturant el vehicle perquè baixés la seva mare, que té problemes de mobilitat, davant mateix de l'edifici on viu. A l'esser avisat per la seva parella de que s'aturés, ho feu de manera sobtada i una mica brusca. El seu vehicle es va aturar en paral·lel a un altre que hi havia aturat a l'alçada de l'entrada de l'edifici. A certa distància, hi havia un noi i una noia, però en cap moment, el meu defensat va intentar atropellar a Escolano. Per tant, no queda constituït el delicte major de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, en grau de temptativa, previst i penat a l'article 115.2 del Codi Penal. Demana la lliure absolució del seu defensa i no hi ha lloc a declarar responsabilitat civil ex delicto del meu defensat.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint que sobta molt que el referit intent d'atropellament fos el mes d'octubre i no ho denunciés fins al mes de gener del 2017. És cert que el seu defensat va frenar bruscament, el qual va fer que s'espantessin els nois que hi havien allà, però això no té res a veure amb un intent d'atropellament.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats no s'estimen que constitueixin un delicte major de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, en grau de temptativa, previst i penat a l'article 115.2 del Codi Penal, doncs de la prova practicada al plenari no es pot col·legir que el processat Villalba volgués o intentés atropellar al denunciant Escolano, el qual ni ha comparegut a l'acte del judici oral a mantenir la seva versió donada en la denúncia, que, curiosament va ser presentada quatre mesos després d'haver succeït els fets que ara són objecte d'enjudiciament, i, per tant, no hi ha pogut portar-se a terme la contradicció necessària que podés avalar la seva versió.

Endemés, no es pot obviar que la testimoni Plaza, a més d'expressar que mantenia una relació d'amistat amb el denunciant, ha incorregut en certes contradiccions, cosa que no ha succeït amb els altres testimonis que han deposat a la vista oral, tots ells veïns de la zona i que si bé tots sostenen que l'encausat va frenar de forma brusca, cap d'ells ha indicat que el conductor del cotxe accelerés l'últim moment i es dirigís directament contra Escolano, com assenyalà aquest en la seva denúncia.

CONSIDERANT SEGON. El principi de presumpció d'innocència garantit en la nostra Constitució, en el seu article 3.4, de conformitat amb les postulats de l'article 6.2 del Conveni Europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre del 1950 i de vigent aplicació al Principat, suposa que tota persona acusada d'una infracció criminal es presumeix innocent mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment i exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada.

Una manifestació del principi de presumpció d'innocència és el principi "in dubio pro reo" segons el qual no poden perjudicar a l'imputat els fets objecte d'acusació que no han estat degudament acreditats, defecte de prova que sempre ha d'afavorir a l'encausat, i més quan l'onus probandi correspon a la part acusadora.

Així doncs, existeixen dubtes raonables en el Tribunal de que Villalba tingués intenció d'atropellar a Escolano, com sosté el Ministeri Fiscal, atès que, com s'ha explicitat, de la prova practicada en el plenari, que no ha pogut ser contrastada amb el denunciant, atesa la seva incompareixença, en resulta tot el contrari, l'existència només d'una frenada brusca i sobtada, però no un animus de causar cap dany a Escolano, ço ha de comportar, sense necessitat de més consideracions, la lliure absolució del il·lícit penal pel que Villalba venia essent acusat, amb tots els pronunciaments favorables.

CONSIDERANT TERCER. D'acord amb el que disposen els articles 174, 175 i 181.1 del Codi de Procediment Penal, es declaren d'ofici les despeses processals causades.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

D E C I D I M :

ABSOLDRE Villalba del delicte major de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, en grau de temptativa del que venia essent acusat pel Ministeri Fiscal, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .