Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 18 février 2021 (n° 6000017/2019) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
(art. 268.1), que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
(art. 268.1) (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Jurisprudence · Reproduction exacteLlei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
· art. 268.1
Tribunal de Corts (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal de Corts, STCOR 8/2021 (18 février 2021)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), sentence n° 8/2021, 18 février 2021, ROJ : STCOR 8/2021, ECLI:AD:TCORAD:2021:8, recours n° 6000017/2019 (Lire sur source officielle). La référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des métadonnées figurant dans le texte.
Faits et procédure
Le 11 novembre 2016, vers 23 heures 03, M. Raya, conducteur d'un véhicule Seat Ibiza, perd le contrôle de celui-ci et heurte l'arrière d'un véhicule Renault Mégane stationné, dans lequel se trouvaient Mme Montenegro et M. Gomila. Le choc projette le véhicule stationné contre une jardinière en fer.
Par ordonnance pénale (Ordenança Penal) du 12 novembre 2016, rendue dans la procédure n° 5080089/2016, M. Raya est condamné pour deux infractions : conduite sous l'empire d'un état alcoolique (1,19 g/l de sang) et lésions par imprudence grave (article 117.2 du Code pénal) au préjudice de Mme Montenegro. M. Gomila, qui avait déclaré sur place ne pas vouloir être assisté par un médecin, n'était pas partie à cette procédure.
Le 12 octobre 2017, M. Gomila dépose une querelle criminelle (querella) pour lésions par imprudence grave à raison des mêmes faits, des douleurs ne s'étant manifestées que quelques jours après l'accident. Le ministère public retient la qualification d'article 117.2 et requiert deux mois d'arrêts nocturnes conditionnels avec un sursis de deux ans, dix mois de retrait du permis de conduire et les dépens. La défense de M. Raya soulève, à titre préalable, l'exception de chose jugée, tirée du principe non bis in idem. Par un aute du 29 mars 2019, le tribunal décide que cette question sera tranchée dans la sentence.
Le jugement mentionne également la société assureur, défenderesse en qualité de responsable civil, qui se déclare solidairement tenue en cas de condamnation.
Question de droit
La juridiction devait déterminer si une condamnation pénale définitive prononcée pour une conduite imprudente ayant produit des lésions à une première victime fait obstacle à des poursuites ultérieures du même chef à raison des lésions subies par une seconde victime, lorsque ces lésions résultent de la même action du prévenu.
Plus précisément, la question était double : d'une part, les critères d'identité requis par l'exception de chose jugée en matière pénale ; d'autre part, la qualification de la pluralité de résultats issus d'une même conduite, entre concours réel (article 58 du Code pénal) et concours idéal (article 60).
Solution et dispositif
Le tribunal retient l'exception de chose jugée. Il rappelle que celle-ci constitue une manifestation du principe non bis in idem, rattaché au principe de légalité pénale (article 9.4 de la Constitution, tel qu'interprété par le Tribunal constitutionnel) et consacré par l'article 14.7 du Pacte international relatif aux droits civils et politiques.
Il énonce que deux conditions sont requises : une décision définitive et ferme, condamnatoire ou d'acquittement, rendue par une juridiction compétente dans une autre cause pénale, et une identité parfaite, subjective et objective, entre les faits jugés et ceux poursuivis. Les sentences et les ordonnances pénales acceptées ont, à ce titre, l'autorité de la chose jugée (articles 88 de la Constitution, 129 et 165.1 du Code de proc
Enric Anglada Fors (ponent)
Concepció Baron Mora
Anna Estragués Armengol
Andorra la Vella, divuit de febrer del dos mil vint-i-ú.
VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000017/2019 seguida per un presumpte delicte menor de lesions per imprudència greu.
Acusat:
Raya, nascut el dia 23 d'agost de 1985 a Andorra la Vella, fill de Juan Carlos i Purificación, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables, amb domicili a lla vila d'Andorra la Vella, i defensat pel Lletrat Sr. Gálvez.
Responsable civil:
ORG_0, representada pel Lletrat Sr. Diez.
Part acusadora pública:
El Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Tamarit.
Part acusadora particular:
El senyor Gomila, representat per la Lletrada Sra. Marcos.
Magistrat ponent: Sr. Enric Anglada Fors.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: El dia 11 de novembre del 2016, vers les 23 hores 03', el processat Raya, nascut el dia 23 d'agost de 1985, de nacionalitat andorrana, i amb antecedents penals no computables a efecte de reincidència en el marc de la present causa, circulava per l'XXXX, direcció La Massana vers Andorra la Vella, conduint el vehicle de la seva propietat, marca Seat, model Ibiza 1.9 TDI, matrícula XXXX, degudament assegurat prop de la companyia d'assegurances M..
En arribar a l'alçada del núm. 107 de l'esmentada avinguda, el processat perdé el control del seu vehicle, anant a topar la seva part davantera dreta contra la part posterior esquerra del vehicle marca Renault, model Megane 1.9 TDI, que estava estacionat en la zona blava d'aquella via, i a l'interior del qual es trobaven la Sra. Montenegro i el Sr. Gomila. A conseqüència d'aquesta topada el vehicle marca Renault sortí projectat vers endavant, anant a topar amb la seva part frontal amb una jardinera de ferro, que fou bolcada fruit de l'impacte.
Pels fets descrits, l'encausat Raya fou condemnat per Ordenança Penal dictada el dia 12 de novembre del 2016 com a autor responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior als 0,8 g/l de sang de l'article 268.1 del Codi Penal, havent donat un resultat positiu de 1,19 g/l de sang, i com a autor responsable d'un delicte menor de lesions per imprudència greu de l'article 117.2 del Codi Penal, en relació a la fuetada cervical soferta, en el marc del referit accident, per la Sra. Montenegro.
El Sr. Gomila, que el dia de l'accident, l'11 de novembre del 2016, va explicar als agents del Servei de Policia que es personaren al lloc, que estava bé i que no volia ser assistit per cap metge, formulà, en data 12 d'octubre del 2017, una querella criminal per un delicte menor de lesions per imprudència greu de l'article 117.2 del Codi Penal en base als mateixos fets, dient que el dolor se li manifestà uns dies després de l'accident d'autes, i que un cop realitzades proves mèdiques, se li diagnosticà, arran d'aquest accident, que patia ferides consistents en forta contusió a l'espatlla dreta, fuetada cervical amb dolor a la zona c3-c7, dolor als trapezis sobretot al costat dret, inestabilitat i contusió a la barbeta, que necessitaren diagnòstic radiològic per descartar ferides més greus.
RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera que els fets d'autes són constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, tipificat a l'article 117.2 del Codi Penal, del que n'estima responsable en concepte d'autor al processat Raya, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana que s'imposi a l'acusat M. la pena de dos mesos d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos anys, i privació del permís de conduir per un termini de deu mesos i el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, i de conformitat a les disposicions de l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el processat M., solidàriament amb la companyia M., indemnitzarà al perjudicat Gomila pels conceptes que restin acreditats, havent exercit el mateix les accions penals i civils al seu abast.
En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional.
RESULTANT TERCER. La lletrada Sra. Marcos, actuant en qualitat d'advocada defensora designada del Sr. Gomila, i com acusadora particular, es mostra plenament d'acord amb la relació dels fets i la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal, al considerar que el processat Raya és responsable del delicte menor de lesions per imprudència greu de l'article 117.2 del Codi Penal, en concepte d'autor, en haver realitzat ell la conducta que produí les lesions del seu representat. També es mostra d'acord amb la pena interessada pel Ministeri Públic de dos mesos d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos anys, i privació del permís de conduir per un termini de deu mesos i el pagament de les despeses processals causades, incloses les de l'acusació particular. En concepte de responsabilitat civil, assenyala que el processat M., solidàriament amb la companyia M., haurà d'indemnitzar al seu representat en la quantitat de 1.700EUR, en concepte de pretium doloris determinat en la pericial medico forense d'1-1,5/7.
RESULTANT QUART. El lletrat Sr. Gálvez, advocat defensor de Raya, planteja, mitjançant escrit de data 21 de maig del 2019, com a qüestió prèvia, que el procediment penal està viciat per haver-se realitzat amb infracció, abús o frau a les normes processals.
Així esmenta que per Ordenança Penal de data 12 de novembre del 2016, en el marc de la causa J-5992/16 i 5080089/2016, es va condemnar al seu representat com autor responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior als 0,8 g/l i com a autor responsable d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna per un període de dos anys, així com la imposició d'una pena de 9 mesos de privació del permís de conduir, com a resultes de l'accident que va provocar en data 11 de novembre del 2016, vers les 23 hores i 03 minuts, fixant-se i fent-se efectives les indemnitzacions econòmiques a favor de la Sra. Montenegro i a favor de la CASS.
Aquesta representació lletrada vol palesar que el Sr. Gomila no va aparèixer en cap moment en tant que perjudicat en el marc de la causa penal 5080089/2016, ni tampoc va constituir-se en part, ni va formular cap tipus de reclamació, ni va denunciar cap tipus de lesió com a resultes de l'esmentat accident.
Per querella criminal de data 12 d'octubre del 2017 el Sr. Gomila presenta una nova acció penal pels mateixos fets, interessant la condemna de Raya pel mateix delicte que va tenir lloc en data 11 de novembre del 2016 i en mèrits del qual el seu defensat ja havia estat anteriorment condemnat per Ordenança Penal de data 12 de novembre del 2016, en el marc de la causa J-5992/16 i 5080089/2016.
En base a dites consideracions, estima que el querellant no podia novament impetrar un nou procediment judicial penal per tal que el seu patrocinat tornés a ésser novament jutjat i condemnat pels mateixos fets i pel mateix delicte pel qual va ésser condemnat en l'Ordenança Penal de data 12 de novembre del 2016, atès que comportaria que en el present cas ens trobaríem davant un clar supòsit de "non bis in idem".
En el cas que ara ens ocupa, el seu representat ja estat jutjat i condemnat una primera vegada pels fets que van tenir lloc el dia 11 de novembre del 2016, motiu pel qual no pot ésser novament el subjecte passiu (sic) d'un nou procediment penal en relació als fets que van succeir en aquella data i que ja han estat jutjats.
Aquesta part entén que amb l'obertura d'aquest nou procediment judicial per part del querellant, el que pretén és tornar a jutjar més d'una vegada a una persona pels mateixos fets. Aquesta pretensió és totalment arbitrària i contrària als principis i finalitats dels drets i llibertats consagrats en la Constitució.
Per tant, considera que el querellant no podia interessar una nova condemna de Raya, des del moment en que el seu representat ja havia estat jutjat i condemnat pels fets que van portar lloc a l'Ordenança Penal de constant referència.
A la llum dels raonaments esmentats, aquesta representació lletrada entén que a partir de l' Ordenança Penal de data 12 de novembre del 2016 el querellant està desvirtuant el Codi de Procediment Penal i el Codi Penal, atès que impedeix que es garanteixi al seu defensat el dret fonamental a la seguretat jurídica reconegut a l'article 9.1 de la Constitució i resulta contrari als principis reconeguts en l'article 3.2 de la Carta Magna.
Aquests mateixos raonaments, ja foren emprats per la direcció lletrada de Raya, en el seu escrit de data 21 de febrer del 2019, en el que, en mèrits de l'explicat, interessava s'acordés el sobreseïment definitiu i/o provisional de la causa. Dita petició, a la que s'adherí la representació lletrada de M. A., S.A., fou resolta per Aute d'aquest Tribunal de data 29 de març del 2019, en el sentit de no donar lloc a la sol·licitud de sobreseïment, atès que "una possible situació de cosa jutjada no pot prosperar en el estadi processal en que ens trobem, doncs és una qüestió que s'ha de resoldre en sentència, com es col·legeix del disposat a l'article 124 del Codi de Procediment Penal".
En altre escrit del mateix dia 21 de maig del 2019 i amb caràcter subsidiari, el lletrat Sr. Gálvez, advocat defensor de Raya, formulà escrit de qualificació provisional, mostrant-se parcialment d'acord amb la correlació dels fets del Ministeri Fiscal i de l'acusació particular, i en concret en la forma de produir-se l'accident d'autes i en que, a resultes del mateix, tan sols la Sra. Montenegro va patir lesions que ja han estat degudament indemnitzades per M. A., S.A. Dits fets, com ja s'ha relatat, van ésser jutjats per Ordenança Penal de data 12 de novembre del 2016, en el marc de la causa penal 5080089/2016, motiu pel qual els fets pels quals es vol jutjar al seu representat no són constitutius de cap delicte de lesions per imprudència greu, tipificat a l'article 117.2 del Codi Penal. En base a tot això, interessa l'absolució de Raya.
En l'acte de la vista oral, insisteix en la qüestió prèvia de cosa jutjada plantejada al seu dia i, subsidiàriament, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.
RESULTANT CINQUÈ. El lletrat Sr. Diez, advocat designat per la defensa de M. A., S.A., manifesta plena conformitat amb el contingut de la qüestió prèvia, així com amb els fets i amb la qualificació jurídica realitzada per la representació lletrada de Raya, demanant l'absolució del susdit acusat.
De forma subsidiària i en el cas que el Tribunal considerés responsable penalment a M. i també civilment, M. A., S.A. en seria responsable solidari. I la suma de 1.250 EUR pel PD d'1-1'5/7 seria adequada.
En l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, precisant i afegint que ha de prosperar la qüestió relativa a la cosa jutjada, atès que no ens trobem davant d'un concurs real de l'article 58 del Codi Penal, sinó d'un concurs ideal de l'article 60 del referit Codi, i per tant, ara aquest ja no es pot aplicar a l'haver estat jutjada penalment l'acció duta a terme per l'encausat, el que comporta l'absolució de M. i de M. A., S.A. Subsidiàriament i en el cas que no prosperés la cosa jutjada i s'entrés a l'examen de l'il·lícit penal objecte d'acusació, no ens trobaríem davant d'un delicte menor, com sostenen les acusacions, puix que de l'informe emès per la Dra. PONS no en ressurt que el Sr. Gomila precisés cap tipus de tractament per a la seva curació, i, en conseqüència, els fets serien constitutius d'una contravenció penal de l'article 477.1 del Codi Penal, la qual, a més, estaria prescrita, a l'haver-se presentat la querella onze mesos després de l'accident automobilístic, el que determina així mateix que s'hagi de dictar una sentència absolutòria. Finalment i de manera molt més subsidiària, mostra conformitat en abonar al Sr. B., en concepte de responsabilitat civil, la quantitat de 1.250 EUR, en concepte de pretium doloris.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER. Com ja va dir aquest Tribunal en l'Aute de data 29 de març del 2019, la qüestió relativa a la cosa jutjada s'ha de resoldre en sentència, de conformitat al disposat en l'article 124 del Codi de Procediment Penal, reiterant-ho novament una vegada les parts defenents la tornaren a formular al començament del plenari, doncs, després de la pertinent deliberació, es decidí la celebració del judici oral als efectes de poder valorar i determinar si hi havia o no identitat fàctica entre els fets jutjats per l'Ordenança Penal de data 12 de novembre del 2016 i els fets objecte d'acusació en la present causa.
Doncs bé, dit això, cal deixar palès que, un cop iniciat el judici, totes les parts intervinents en la vista oral van convenir que ens trobàvem davant del mateix accident que fou jutjat al seu dia, mitjançant Ordenança Penal, i en la que ja fou condemnat l'avui acusat. Dits fets coincideixen plenament amb els que obren els tres primers paràgrafs de la resultància fàctica de la present resolució. En el que dissentiren les acusacions i les defenses, no és en què els fets relatats siguin exactament els mateixos, sinó en si existeix o no un segon delicte de lesions per imprudència, a l'haver-hi un altre persona perjudicada, que no es va incloure com a tal en la referida Ordenança Penal del dia 12 de novembre del 2016, atès que en aquella data encara no se li havien manifestat les lesions patides.
En definitiva, front a l'acusació formulada, el que demana la defensa de l'encausat és l'apreciació de l'excepció de cosa jutjada, en base a que Raya ja fou condemnat per Ordenança Penal de data 12 de novembre del 2016.
CONSIDERANT SEGON. Entrant en l'anàlisi de dita qüestió, s'ha d'indicar que aquest Tribunal té declarat (sentències de 29 de gener del 2003, causa núm. TC-180-3/00, de 27 d'abril del 2016, causa núm. 6000012/2014, i 26 de juny del 2018, causa 6000064/2017, entre altres) que la cosa jutjada és una manifestació del principi non bis in idem. Podem dir que és una conseqüència inherent de dit principi que, com ha afirmat el Tribunal Constitucional, s'integra dins del principi de legalitat penal de l'article 9.4 de la Constitució (sentències de 15 de juny del 2015, causa 2015-6-RE, 4 de juny del 2012, causa 2011-1-PI i 7 de setembre del 2007, causa 2007-3 i 6-RE). I aquest principi es troba expressament recollit a l'article 14.7 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, fet a Nova York el 16 de desembre de 1966, signat per Andorra el 5 d'agost del 2002.
El significat de l'efecte material de la cosa jutjada és que un mateix fet criminal no pot ésser sancionat dues vegades, exigint els requisits de l'existència d'una resolució definitiva i ferma condemnatòria o exculpatòria dictada per Tribunal competent en altra causa criminal, i la perfecta identitat subjectiva o objectiva entre els fets ja jutjats i els que són objecte d'enjudiciament en la causa en que es vol fer valer l'excepció. Són dos, doncs, els requisits: una resolució definitiva i ferma, d'una banda, i la perfecta identitat subjectiva i objectiva, de l'altra.
En quan al primer requisit, referit a les resolucions que poden donar lloc a l'excepció de cosa jutjada, el Tribunal de Corts té declarat que les sentències i els autes de sobreseïment definitiu tenen el valor de la cosa jutjada, amb els atributs de la invariabilitat, irrevocabilitat i irrepetibilitat inherents a la cosa jutjada material, i així ho disposen l'article 88 de la Constitució, respecte de les sentències, i l'article 129 del Codi de Procediment Penal, respecte del sobreseïment definitiu, doncs, com disposa aquest darrer precepte, el sobreseïment definitiu és irrevocable i deixa fermament tancat el judici, contràriament amb el que succeeix en el cas del sobreseïment provisional que deixa el sumari obert fins a l'aparició de noves dades o comprovants, llevat del cas de prescripció (Tribunal de Corts, sentència de 9 de gener del 2001, causa núm. 185-1/97). Òbviament, també tenen aquesta eficàcia les Ordenances Penals acceptades, en tant que es tracta d'una resolució amb el valor d'una sentència de condemna, de conformitat alb el que disposa l'article 165.1, paràgraf segon, del Codi Penal.
Per tant, perquè operi la cosa jutjada, s'hauran de tenir en compte quins són els elements identificadors de la mateixa en l'àmbit del procés penal, doncs front a la identitat subjectiva, objectiva i causa petendi, que s'exigeix en el procés civil, queden restringits els requisits per apreciar la cosa jutjada en l'àmbit penal, puix que, segons una reiterada i pacífica doctrina jurisprudencial, són suficients els dos primers, el que fa que no tingui cap significació al respecte, tant la qualificació jurídica, com el títol pel que s'acusa, quan aquella es basa en els mateixos fets. Així, n'hi ha prou amb la concurrència d'una perfecta identitat subjectiva i objectiva, és a dir, l'exigència en el procés penal és que hi hagi identitat pel que fa a la persona inculpada o acusada i identitat respecte dels fets objecte d'imputació o d'acusació, no essent una dada determinant a aquests efectes la diversitat de subjectes passius.
Així les coses, en el supòsit d'autes, no es pot ignorar, ni obviar que estem davant d'un sol accident de circulació -identitat objectiva-, i per tant, davant d'una sola conducta imprudent per part del conductor del turisme marca Seat, model Ibiza 1.9 TDI, matrícula XXXX, el qual circulava per l'XXXX, direcció La Massana vers Andorra la Vella, quan en arribar a l'alçada del núm. 107 de l'esmentada avinguda, perdé el control del seu vehicle, anant a topar la seva part davantera dreta contra la part posterior esquerra del vehicle marca Renault, model Megane 1.9 TDI, que estava estacionat en la zona blava d'aquella via, i a l'interior del qual es trobaven la Sra. Montenegro i el Sr. Gomila. És a dir, ens trobem davant d'una única acció o actuació del conductor inculpat, Raya -identitat subjectiva-, amb la producció, en el seu cas, de resultats diferents.
Doncs bé, en el supòsit que aquí ens ocupa, resulta evident que el comportament vial del conductor Raya ja va ser degudament jutjat al seu dia, i aleshores, en el moment de l'Ordenança Penal, amb l'acreditació d'un sol resultat lesiu. Però en el cas, que hagués quedat provat que en aquell moment existien més persones ferides fruit de la mateixa conducta, estaríem davant d'un concurs ideal de l'article 60 del Codi Penal i no davant d'un concurs real de l'article 58 del mateix Codi, i en el present cas aquest seria homogeni, puix que la mateixa acció hauria produït diferents resultats de lesions. Per tant, a l'haver estat aquesta acció del conductor del turisme jutjada mitjançant l'Ordenança Penal de 12 de novembre de 2016 de constant referència, s'ha de concloure que, efectivament, estem davant d'una qüestió de cosa jutjada, atès que, com s'ha explicitat, una mateixa conducta, amb independència dels diferents resultats produïts, només pot ser jutjada una sola vegada i el subjecte actiu de l'il·lícit penal condemnat, per tant, un sol cop. En cas contrari, implicaria una vulneració del principi del non bis in idem, que constitueix una garantia de tot acusat de no poder ser condemnat penalment més d'una vegada pels mateixos fets.
CONSIDERANT TERCER. Conseqüentment amb el que fins aquí s'ha exposat i sense necessitat de majors consideracions, s'ha de decretar l'absolució del processat Raya, amb tots els pronunciaments favorables, respecte del delicte menor de lesions per imprudència greu de l'article 117.2 del Codi Penal, del que venia essent acusat pel Ministeri Públic i per la representació lletrada del querellant Gomila, a l'haver estat aquell jutjat -i condemnat- amb anterioritat pel mateixos fets, la qual cosa determina que s'hagi d'apreciar l'existència de cosa jutjada.
CONSIDERANT QUART. L'absolució de Raya, determina la impossibilitat de pronunciar-se en aquest procés respecte a la responsabilitat civil reclamada per la part querellant, sens perjudici de les accions civils que li puguin correspondre.
CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174, 175.1 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, es declaren d'ofici les despeses processals causades.
Decisio
V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,
D E C I D I M :
ABSOLDRE Raya del delicte menor de lesions doloses per imprudència greu, del que venia essent acusat pel Ministeri Fiscal i per l'acusació particular, a l'apreciar-se en el cas enjudiciat l'existència de cosa jutjada; declarant d'ofici les despeses processals causades.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.
Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal de Corts, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (rejet) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal de Corts.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision 6000017/2019.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), « STCOR ANDORRA, a 18 de febrer del 202…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « STCOR ANDORRA, a 18 de febrer del 2021 - ROJ: STCOR 8/2021 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-stcor-11530340.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) le 18 février 2021 en matière de jurisprudence, au regard notamment de Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
, Codi de procediment penal (text refós), Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
.
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal de Corts.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal de Corts le 18 février 2021 ?
Cette décision (STCOR ANDORRA, a 18 de febrer del 2021 - ROJ: STCOR 8/2021) précise les conditions d'application de Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
, Codi de procediment penal (text refós), Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
devant Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 14 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
, Codi de procediment penal (text refós), Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
.
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal de Corts, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 18 février 2021 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
, Codi de procediment penal (text refós), Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal de Corts.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Mobilisation de la norme de référence (Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
(art. 268.1)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
(art. 268.1)
3
Application
Confrontation par Tribunal de Corts des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal de Corts · Motifs de la décision (18 février 2021)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal de Corts (rejet) tranchant le point de droit soulevé.
Source : STCOR ANDORRA, a 18 de febrer del 2021 - ROJ: STCOR 8/2021
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
.