Voisinage jurisprudentiel et doctrinal vérifié. Cliquez pour explorer.

• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

STCOR 20/2021 (ECLI:AD:TCORAD:2021:20)

Juridiction : Tribunal de Corts (Andorre), chambre pénale, siège d'Andorra la Vella. Date : 9 avril 2021. Affaire n° 6000036/2020. Magistrat rapporteur : Josep Maria Pijuan Canadell. Type de résolution : sentence (jugement de première instance).

Note de méthode : le champ « référence canonique » fourni à l'origine (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplet, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STCOR 20/2021, ECLI:AD:TCORAD:2021:20). Le résumé « I.A. » présent sur la page source n'appartient pas à la décision et n'est pas pris en compte dans le présent commentaire.

Faits et procédure

Le 3 décembre 2018, M. Espada déposa une plainte contre M. Quesada, qu'il accusait de l'avoir agressé le jour même, vers 7 h 30. Les faits ne furent pas considérés comme dûment établis par le tribunal (« sense que els fets denunciats hagin quedat degudament acreditats »).

Lors de l'audience de jugement, le Ministère public qualifia les faits de contravention pénale de lésions dolosives, prévue à l'article 476.2 du Codi Penal, et retint la responsabilité de M. Quesada en qualité d'auteur, en l'absence de circonstances modificatives. Il requit une peine d'un mois d'arrêt nocturne avec sursis, ainsi que, au titre de la responsabilité civile, la condamnation à verser 500 euros à M. Espada au titre du pretium doloris et 101,25 euros à la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS) au titre de frais médicaux, avec intérêts jusqu'au complet paiement.

La défense s'opposa à cette qualification et sollicita l'acquittement, faute de preuve à charge suffisante pour renverser la présomption d'innocence, les versions des parties étant contradictoires.

Le tribunal, saisi en jugement oral et public, prononça l'acquittement.

Question de droit

La question posée était la suivante : le témoignage de la victime, lorsqu'il est contredit par celui de l'auteur présumé et seulement partiellement corroboré par un élément médical, suffit-il à établir une infraction et à renverser la présomption d'innocence ?

Le tribunal devait, plus précisément, déterminer selon quels critères la déclaration de la victim­e peut constituer une preuve à charge, et apprécier si les éléments du dossier (certificat médical, témoignages) levaient le doute raisonnable.

Le cadre normatif invoqué est le suivant :

• l'article 6.2 de la Convention européenne des droits de l'homme (présomption d'innocence) ;
• l'article 10.2 de la Constitution, qui garantit le droit à la présomption d'innocence, et l'article 3.4, qui prévoit l'intégration des traités dans l'ordre juridique à compter de leur publication au Butlletí Oficial ;
• l'article 5 de la Constitution, qui proclame la vigueur de la Déclaration universelle des droits de l'homme ;
• l'article 160 du Codi de Procediment Penal, relatif à l'appréciation des preuves ;
• l'article 476.2 du Codi Penal, qui définit la contravention de lésions dolosives.

Solution et dispositif

Motifs retenus

Le tribunal rappelle que la présomption

Denunciat: Quesada, nascut el 7 de febrer de 1984 a Escaldes- Engordany, fill de Manel i de Maria Clara, de nacionalitat andorrana, defensat pel Lletrat Sr. Pombo.

Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Alcalá.

Magistrat ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: en data 3 de desembre del 2018 Espada formulà denúncia contra Quesada per una presumpta agressió de que hauria estat víctima vers les 07:30 hores del mateix dia 3 de desembre, sense que els fets denunciats hagin quedat degudament acreditats.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en l'acte del judici oral, va qualificar els fets com a constitutius d'una contravenció penal de lesions doloses, prevista a l'article 476.2 del Codi Penal, de la qual estima responsable penalment en concepte d'autor al denunciat Quesada, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, sol·licitant que li fos imposada la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional, amb el mateix termini de suspensió de la condemna i, en concepte de responsabilitat civil, la condemna a indemnitzar a Espada en la suma de cinc-cents euros en concepte de pretium doloris i a la CAIXA ANDORRA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) en la suma de 101,25 euros en concepte de despeses mèdiques, més els interessos fins el total pagament.

RESULTANT TERCER. La representació lletrada del denunciat s'oposà a la qualificació del Ministeri Fiscal, al·legant que el seu defensat no havia comès cap delicte, essent les versions contradictòries, per la qual cosa sol·licità la seva absolució per manca de prova de càrrec que desvirtués el principi de la presumpció d'innocència.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. L'article 6. 2 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1.950, diu que tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent mentre que la seva culpabilitat no sigui declarada legalment. I la Constitució en el seu article 10.2 garanteix a tothom el dret a la presumpció d'innocència, disposant a l'article 3.4 que els tractats i acords internacionals s'integren en l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, i a l'article 5 proclama la vigència a Andorra de la Declaració Universal dels Drets Humans.

La presumpció d'innocència, en ser proclamat per la Constitució com un dret fonamental de la persona, vincula a tots els poders públics i és d'aplicació immediata pels Tribunals de Justícia, i té l'efecte d'exigir que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, practicada amb totes les garanties que exigeix el dret de defensa, i de la que en resulti la realitat dels fets imputats a l'acusat i la participació d'aquest en els fets, avaluada d'acord amb el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal.

Com té declarat el Tribunal Constitucional, el seu significat és que ningú pot ser condemnat sense prova de càrrec suficient, valorada de manera raonable i practicada amb totes les garanties processals (sentències TC de 7 de setembre del 2010, causa 2010-6-RE, 15 de març del 2013, causa 2012-22- RE, 13 de març del 2014, causa 2013-45-RE).

Si bé la Jurisprudència té abastament declarat que la sola manifestació de la víctima val com a prova de càrrec per desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d'innocència, això és així sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat, que s'hagi sotmès a contradicció de les parts, que sigui ponderada pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers el denunciat que pugui comprometre la seva credibilitat, que vingui avalat per dades objectives perifèriques que el reforcin i que sigui persistent i reiterat en el temps, sense ambigüitats ni contradiccions. Tot això haurà de tenir en compte el Tribunal d'instància per valorar, gràcies a la immediació que permet el judici oral, de manera més acurada el grau de credibilitat de la víctima segons la fermesa mostrada en l'acte del judici.

En el present cas, consta que hi havia mala relació entre denunciant i denunciat, prèvia als fets objecte de enjudiciament, i les declaracions d'un i altre són clarament contradictòries, doncs Quesada sempre ha negat haver empentat a Espada, mentre que aquest afirma que el denunciat el va empènyer contra la paret.

Cert que la versió del denunciant Espada compte amb un aval, la documental mèdica amb el diagnòstic d'una contusió a la paret toràcica, però les manifestacions dels dos testimonis que han comparegut al judici oral aporten un dubte raonable sobre la veracitat de l'agressió doncs, d'una banda, Villegas, que estava al mateix búnquer on es trobaven denunciant i denunciat, té manifestat que no va veure cap altercat. Cert que dit testimoni es trobava d'esquenes a ells, assegut front les càmeres de seguretat, però també té declarat que els va sentir discutir però que no va sentir cap cop ni soroll, crit o queixa de Marco, referint-se al denunciant, i que no va veure que aquest adoptés actitud de dolor, que es toques el cos, i que tampoc li va dir res de que Cèsar l'hagués empentat, que mai li va fer cap comentari. D'altra, el testimoni Cano, que era el responsable i cap directe de denunciant i denunciat, al judici oral declarà que va fer un cafè amb Marco i li va explicar la discussió amb Cèsar, que no li va dir que hagués patit cap agressió. Cal tenir en compte que aquest cafè el varen fer tot seguit a ocórrer els fets, doncs Espada acabava el seu torn a les 08:00 hores, i resulta molt estrany que, essent Cano el cap directe d'ambdós, el denunciant no li digués res d'haver estat agredit pel seu company de feina Cèsar.

Per tot l'exposat, davant les versions contradictòries de denunciant i denunciat i a manca de suficients corroboracions que dotin de major credibilitat a la versió del denunciant, s'escau dictar sentència absolent al denunciat Quesada de la contravenció penal de lesions doloses que se li imputa.

CONSIDERANT SEGON. Atesa l'absolució del denunciat, s'escau declarar d'ofici les despeses processals causades.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà

D E C I D E I X O :

Absoldre al denunciat Quesada de la contravenció penal de lesions doloses, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta meva sentencia, ho mano i signo.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi de procediment penal (text refós).