• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STCOR 20/2023 (Tribunal de Corts, 20 mars 2023)

Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte de la décision (ROJ STCOR 20/2023, ECLI:AD:TCORAD:2023:20). Le texte mentionne par ailleurs une date d'achèvement de la rédaction du jugement au 23 février 2023, distincte de la date de résolution indiquée dans les métadonnées (20 mars 2023).

Faits et procédure

La décision rendue par le Tribunal de Corts concerne une procédure pénale relative à des faits allégués de violences exercées sur un mineur dans le cadre familial. Le père de l'enfant, né en 2005, avait eu une relation avec la mère, la séparation étant intervenue avant la procédure ; la garde était confiée à la mère, et un accord de mesures paterno-filiales prévoyait que l'enfant passe la moitié de ses vacances chez son père. Ce dernier était marié à la prévenue, Querol, avec laquelle il avait un enfant de bas âge.

Il était reproché à la prévenue, dans une période non déterminée comprise entre le 3 et le 19 juillet 2015, d'avoir, à son domicile, saisi fortement le mineur par les poignets, de l'avoir immobilisé contre un mur et de lui avoir donné des coups de poing à l'estomac. Le mineur, alors âgé de neuf ans, a été examiné aux urgences le 21 juillet 2015 ; aucune marque ni hématome susceptible de résulter des faits dénoncés n'a été constaté.

La mère a déposé plainte et s'est constituée partie civile, en son nom propre et au nom de l'enfant. Le ministère public a, dans son écrit de conclusions, estimé qu'aucun élément à charge ne justifiait l'accusation et a conclu à l'absolution. L'avocat des parties civiles a en revanche qualifié les faits de délit mineur de mauvais traitements dans le cadre domestique sur mineur (article 114.1 du Code pénal) et de contravention de mauvais traitements (article 476 du même code), sollicitant une peine unique de treize mois d'emprisonnement avec sursis, ainsi que des dommages-intérêts pour préjudice moral et douleur physique.

La défense a conclu à l'absolution, en invoquant le principe in dubio pro reo et en faisant valoir que, à défaut de responsabilité pénale, aucune responsabilité civile ne pouvait être retenue.

Question de droit

La question posée au Tribunal était de savoir si la preuve produite au cours de l'audience de jugement permettait d'établir, au-delà de tout doute raisonnable, la participation matérielle et intentionnelle de la prévenue aux faits de violences sur mineur, au regard de la présomption d'innocence.

Une question accessoire se posait quant aux conséquences d'une éventuelle absolution sur l'action civile exercée par les parties civiles.

Solution et dispositif

Le Tribunal retient que la prévenue ne peut être déclarée coupable. Il relève que « la prova practicada a l'acte del judici oral no ha permès acreditar sense dubtes que l'acus

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, 23 de febrer de 2023

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000090/2017 seguida per un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic (violència sobre menors).

Acusada:

Querol, nascuda el 26 d'octubre del 1981 a Andorra la Vella (Andorra), filla de Esteban i de Araujo, de nacionalitat andorrana, defensada per la lletrada Sra. Luís.

Parts acusadores:

El lletrat Sr. Campillo, en nom i representació dels perjudicats, Escolano i Jover.

El Ministeri Fiscal representat per les Sres. Bueno i Sainz

És ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- SÓN FETS PROVATS:

Escolano va tenir una relació de parella amb Puig, fruit de la qual va néixer el seu fill comú, Jover, el 20 de setembre de 2005.

Amb posterioritat a la ruptura de la parella, tenint la mare la custodia del menor i d'acord amb el conveni de mesures paterno-filials recollit a la sentencia de data 12 de novembre de 2009 dictada en el plet civil número B-1355-4/2009, aquest passava la meitat de les seves vacances amb el seu pare, casat amb la processada Querol -nascuda el 26 d'octubre de 1981, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals-, amb la quina té una filla de curta edat.

No ha resultat acreditat que l'acusada, Querol, en un dia no determinat entre el dilluns dia 3 i el diumenge dia 19 del mes de juliol de 2015 i trobant-se en el seu domicili, agafés el menor Jover fortament pels canells, immobilitzant-lo contra la paret i li donés cops de puny a l'estomac.

El menor, de nou anys en aquell moment, fou atès pel Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Sra.de Meritxell el dia 21 de juliol de 2015 no havent-se constatat marques o hematomes que poguessin derivar dels fets denunciats.

La mare, Sra. Escolano, va presentar denúncia per davant del Servei de Policia i s'ha constituït en acusació particular en nom propi i en representació del menor.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, considerà que no hi havia elements de càrrec per formular acusació contra Querol evacuant, en data 1 de març de 2022, escrit de conclusions absolutòries que ha elevat a definitiu a l'acte del judici oral.

RESULTANT TERCER.- El lletrat Sr. Campillo, en representació de Escolano i del seu fill menor Jover, en el seu escrit de data 27 de gener de 2022 qualifica els fets com a constitutius d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic sobre un menor, tipificat a l'article 114 .1 del Codi Penal, i d'una contravenció penal de maltractament, prevista a l'article 476 del Codi Penal, dels que n'és responsable penal en concepte d'autora la processada, demanant se l'imposi la pena única de 13 mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys.

En concepte de responsabilitat civil reclama la quantitat de 1.500 euros pel "pretium doloris" fixat en 0,5 /7 segons l'informe forense que obra en autes (foli 118), i la quantitat de 40.000 euros en concepte de perjudici moral per quan dita agressió fou el detonant i motiu que la víctima no hagi tingut gairebé relació amb el seu pare al llarg d'aquests anys i ni, sobre tot, amb la seva germana O.. Reclama també les despeses processals causades inclosos els honoraris d'advocat .

Considera que la declaració del menor és suficient com a prova de càrrec, que l'acció de l'acusada no es pot enquadrar en un joc doncs no ho era i així el menor ho va percebre, per quan tant aviat aquest va arribar al seu domicili ho va explicar a la seva mare. Remarca que al llarg del procediment l'acusada sempre ha negat els fets inclòs ha negat haver actuat amb el menor ni que fos un joc, fins, sorprenentment, el dia d'avui que ha declarat que tot era un joc, essent plenament factible que al Servei d'Urgències no es constatés cap lesió hagut compte que no s'ha pogut determinar el dia concret de l'agressió. Afegeix que la psicòloga que el va tractar per uns altres temes, Sra. Briones, dona plena credibilitat al seu testimoni i exposa que és freqüent en menors riure davant de situacions en les que no saben o no poden gestionar les seves emocions, essent una reacció purament nerviosa. Al·lega el lletrat que el fet que Jover, avui de disset anys d'edat, no recordi clarament el succeït s'explica perquè han passat gairebé vuit anys des d'aleshores. No obstant remarca que la seva declaració sempre ha estat consistent al llarg del procediment, inclòs en el plet civil. Considera que la prova practicada és suficient per enervar la presumpció d'innocència que empara l'acusada, demanant la seva condemna en el sentit interessat en el seu escrit de qualificació provisional que confirma i eleva a definitiu.

RESULTANT QUART.- La defensa de l'acusada, la lletrada Sra. Luís, manifesta el seu acord amb la tesis del Ministeri Fiscal i discrepa del relat i qualificació efectuada per l'acusació particular. Posa de relleu que els fets que avui es jutgen van succeir al mes de juliol del 2015, que la seva defensada sempre ha negat haver maltractat el menor amb el qual tenia una bona relació, des de que aquest tenia tant sols un any i mig d'edat, tal i com així ho tenen declarat els testimonis Sr. Vélez i Sr. Raya. Recorda que durant els mateixos dies de vacances hi havia hagut un problema amb el canvi d'uns diners per berenar, cosa que va enrarir la situació. Querol va estar jugant amb el menor fent-li pessigolles sense cap altra intenció i, tot que el menor manifesti que no li agradaven les seves bromes, això no implica una agressió. Subratlla que el menor no ha portat bé la separació dels pares qüestionant, la lletrada, el termes -adjectius- que aquest utilitza en les seves declaracions durant les exploracions dels especialistes, tal com "sinistra" i "tafanera" (foli 137), dels quals dubta conegués el seu significat, plantejant l'existència d'una possible alienació parental i que les fotos aportades als autes mostren un nen feliç i somrient, recordant que aquest ja havia estat atès psicològicament per problemes derivats de la separació del seus pares.

Per tot l'exposat i en absència de prova concloent, considera que és de aplicació al cas el principi "in dubio pro reo" i demana en conseqüència la lliure absolució de la seva representada, entenent que si no hi ha responsabilitat penal no pot haver-hi responsabilitat civil.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats no són constitutius del delicte de maltractament tipificat a l'article 114 .1 del Codi Penal recollit a l'aute de processament ni de la contravenció penal de maltractament de l'article 476 del Codi penal afegit per l'acusació particular en el seu escrit d'acusació. Aquest Tribunal estima que la prova practicada a l'acte del judici oral no ha permès acreditar sense dubtes que l'acusada Querol hagi agredit el menor, Jover, fill de la seva parella i marit, Sr. Puig. Ens trobem amb dues versions sense elements objectius per determinar quina de les dues correspon a la veritat. El resultat de la prova practicada no permet al Tribunal arribar al ple convenciment de la participació de l'acusada en els fets que se l'imputen.

En primer lloc, s'ha de senyalar una dada estrictament objectiva, com és que ocorreguts els fets, presumiblement en el domicili patern, el menor fou portat per la seva mare al Servei d'Urgències de l'Hospital no havent pogut constatar els metges que el van atendre cap rastre de lesió, erosió o hematoma, tot i que, malgrat no es coneix amb certesa la data de producció dels presumptes fets, aquesta es descriu com una agressió de certa entitat.

Convé igualment ressenyar que l'informe, folis 39 a 43, de la psicòloga Sra. Briones aportat amb la querella, (que ja havia tractat al menor amb anterioritat per uns problemes de comportament a l'escola i patiment emocional per la situació, -separació-, familiar que no sabia gestionar, entre els anys 2012 i 2014), i que a petició de la mare el va tornar a visitar al setembre del 2015, ho fou per tal de valorar l'estat psicològic del menor partint de l'experiència (agressió) que declara haver viscut, així com l'informe realitzat al mes de juliol de 2016 per la també psicòloga Sra. Barberá, que figura als foli 124 i següents, efectuat en el marc d'un procediment civil arran de la petició de la suspensió del règim de visites realitzada per la Sra. Escolano que fou desestimada, no permeten concloure la realitat de l'agressió patida ja que el que es valora és l'estat emocional del menor sense qüestionar-la. I finalment, l'informe evacuat en el marc del present procediment penal per la perit forense, Dra. Galván, al mes de setembre del 2016 i que obra als folis 115-118 de les actuacions, tampoc permet extreure cap dada significativa, tota vegada que la mateixa perit refereix l'informe inicial d'urgències on es recull que l'exploració clínica fou anodina.

CONSIDERANT SEGON.- El principi de presumpció d'innocència garantit en la nostra Constitució en el seu article 3.4 de conformitat amb els postulats de l'article 6.3 del Conveni Europeu per la protecció dels Drets Humans i Llibertats fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1950, de vigent aplicació al Principat, suposa que tota persona acusada d'una infracció criminal es presumeix innocent mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment i, exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada. És un dret fonamental que vincula a tots els poders públics i suposa, entre d'altres aspectes, que correspon a l'acusació acreditar, mitjançant prova, el fet típic, antijurídic i penat per la llei, que pugui ser atribuït, en sentit objectiu i subjectiu, a l'acusat/da.

Així les coses i d'acord amb l'exposat, no s'ha pogut establir prova de culpabilitat contra Querol, essent bàsica l'aplicació de la presumpció d'innocència com a principi cardinal en el procediment penal de qualsevol estat de dret, principi del qual el principi "in dubio pro reo" és una expressió particular, s'escau declarar l'absolució de l'acusada dels il·lícits penals, delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic sobre menor i contravenció penal de maltractament dels que venia acusada.

CONSIDERANT TERCER.- En absència de responsabilitat penal no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil

CONSIDERANT QUART.- De conformitat amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'escau declarar d'ofici les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

DECIDEIX

ABSOLDRE Querol del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic sobre menor i contravenció penal de maltractament dels que venia acusada, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.

NOTIFICACIÓ

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença, es notifica la precedent sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents. En dono fe

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .