Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 28 mars 1994 (n° 93/039) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de Codi Administracio (art. 59.3), que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de Codi Administracio (art. 59.3) (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
▸Texte intégral de la décision officielle (10 210 caractères)
Sentència
Núm. de Protocol: 93-039
S E N T E N C I A NUM: 94-03
PARTS:
Apel.lant: Ayuso
Representant: Canals
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 23/1994 (ECLI:AD:TSJADAD:1994:23)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 23/1994, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 28 mars 1994, n° de protocole 93-039 (ECLI:AD:TSJADAD:1994:23) (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte intégral a été retenue.
Faits et procédure
Le litige trouve son origine dans deux conventions de cession de terrains conclues avec le Gouvernement andorran (Govern) pour l'élargissement d'une avenue et la réalisation de voies publiques, dans le cadre du Plan viaire et du plan de canalisation du Gran Valira. Par la première convention, signée le 5 février 1991 avec le conseiller aux services publics, M. Ayuso cédait gratuitement une partie de sa parcelle. Par la seconde, conclue le 3 avril 1992 avec M. Amorós, propriétaire d'une parcelle contiguë, la cession était compensée par l'engagement du Gouvernement d'exécuter, à sa charge et jusqu'à concurrence de 100 millions de pesetas, des travaux de construction de murs périmétriques et de fondations sur la partie restante de la parcelle du cédant.
M. Ayuso estimait que cette différence de traitement, non justifiée par des motifs légitimes, constituait une rupture du principe d'égalité devant la loi et ouvrait une action en responsabilité administrative fondée sur l'article 59.3 du Code de l'administration.
Le Tribunal administratif et fiscal (Jutjat Administratiu i Fiscal) a déclaré la demande irrecevable au motif que la convention litigieuse était de nature civile et non administrative, sans examiner le fond. Le demandeur a interjeté appel le 8 octobre 1993. L'audience s'est tenue le 18 février 1994.
Question de droit
La Cour devait trancher plusieurs questions, que la sentence énumère sans toutes les résoudre dans le même ordre :
Le juge de première instance pouvait-il déclarer la demande irrecevable pour incompétence matérielle alors qu'il s'était initialement déclaré compétent ?
Quelle est la qualification, civile ou administrative, des conventions de cession versées au dossier ?
La responsabilité patrimoniale de l'administration pour rupture de l'égalité relève-t-elle de la compétence de la juridiction administrative ?
Le Tribunal supérieur, saisi en appel, peut-il statuer sur le fond sans méconnaître le principe du double degré de juridiction ?
Quelle méthode retenir pour analyser une rupture du principe d'égalité devant la loi ?
Le principal enjeu procédural tient donc à l'articulation entre compétence juridictionnelle, double degré de juridiction et évocation du fond en appel.
Solution et dispositif
Sur la qualification de la convention. La Cour rejette la motivation du premier juge. Elle rappelle que, pour qualifier un contrat susceptible d'être civil ou administratif, il ne suffit pas d'examiner sa dynamique obligationnelle : il faut identifier ses éléments essentiels, c'est-à-dire ses éléments subjectifs, objectifs et finalistes. Appliquant ce critère, elle relève que l'une des parties est l'administration générale, que
Advocat: Duque
Apel.lada: M.I.Govern
Representant i Advocada: Durán
COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:
Albert Andrés Pereira
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de març de
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 93-039.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Jutjat Administratiu i Fiscal va dictar sentència, en data de 21 de setembre de 1993, en la part dispositiva de la qual decideix: "De declarar inadmissible la demanda formulada per la Sra. Canals, actuant en nom del Sr. Ayuso, en data de 29 de març de 1993, inscrita en el llibre de protocol amb el múm. 93-039".
2.- Contra aquesta sentència va interposar recurs d'apel.lació la demandant, mitjançant escrit de 8 d'octubre de 1993, del qual se'n va donar trasllat al M.I. Govern, que el va contestar el 29 d'octubre de 1993.
3.- L'acte de la vista va tenir lloc el 18 de febrer de 1994, i les parts van fer les al·legacions que van tenir per convenients per a la defensa de llurs interessos.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La pretensió processal que la part agent exerceix en aquest litigi és la de responsabilitat administrativa pel trencament, per part del M.I. Govern, de la igualtat davant la llei, a l'empara de l'article 59.3 del Codi de l'Administració.
Per resoldre les qüestions que es plantegen en aquesta alçada cal sintetitzar el fet al qual es vincula la petició substantiva. El Sr. Ayuso va subscriure, el 5 de febrer de 1991, un conveni d'ocupació amb el M.I. Conseller de Serveis Públics, com a representant de l'Administració General, pel qual el primer cedia al M.I. Govern la part d'un terreny de la seva propietat necessària per poder eixamplar l'Avinguda Tarragona i per ubicar el vial contigu al riu Valira, de conformitat als objectius del Pla Viari i del de Canalització del riu Gran Valira.
El 3 d'abril de 1992, el Sr. Amorós, propietari d'una parcel·la contigua a la del Sr. Ayuso i afectada pel mateix Pla Viari, va signar un conveni anàleg, però amb la particularitat que en compensació als terrenys cedits, el M.I Govern es comprometia a executar, al seu càrrec, fins a un import total de 100 milions de pessetes, les obres de construcció dels murs perimètrics, de fonamentació i altres en una part de la parcel·la que restava propietat del cedent.
La part agent considera que s'ha produït una desigualtat de tracte entre els dos cedents per part de l'Administració que no queda justificada per motius legítims i que el trencament de la igualtat constitueix la causa de responsabilitat administrativa que motiva la seva pretensió.
La sentència del Jutjat no examina la pretensió que hem exposat perquè declara la inadmissibilitat de la demanda en raó a que el conveni subscrit entre l'agent i l'Administració és de naturalesa civil i no administrativa.
Segon.- Tenint en compte les al·legacions fetes per les parts en els seus escrits i en l'acte de la vista oral, examinarem el recurs de la forma que segueix:
Possibilitat de declarar en la sentència la inadmissibilitat de la demanda per raó d'incompetència material quan a l'inici del procediment el Jutjat s'ha declarat competent per a conèixer de l'assumpte.
Qualificació civil o administrativa dels convenis de cessió que consten a les actuacions.
Submissió de la pretensió processal de responsabilitat patrimonial de l'Administració a la jurisdicció d'aquest Tribunal.
Principi de la doble instància i possible indefensió de la part quan el Tribunal Superior examina el fons del litigi per primera i, per tant, per única vegada.
Mètode d'anàlisi del trencament de la igualtat davant la llei.
Tercer.- L'argument jurídic de la sentència recorreguda és el de considerar que el conveni de cessió signat entre el Sr. Ayuso i la Conselleria de Serveis Públics és de naturalesa civil i no administrativa.
Tot i que com veurem després, aquest no és ni directa ni indirectament el tema que calia analitzar, convé fer una breu precisió al respecte.
El Tribunal Administratiu i Fiscal, en la sentència de 13 de juliol de 1993 (M.I.Govern contra C.) ja va tenir l'ocasió d'indicar quins elements calia tenir en compte per esbrinar la naturalesa dubtosa d'un contracte, i deia que "per determinar si un contracte que pel seu clausulat pot ésser, en principi, civil o administratiu, no ens podem detenir en l'anàlisi, com hem fet, de la seva dinàmica obligacional, sinó que cal investigar els elements essencials del contracte, és a dir, els elements subjectius, objectius i finalistes, que són els que veritablement donen la pauta per la qualificació jurídica".
En el conveni exposat una de les parts és l'Administració general, l'objecte és una cessió sense contraprestació i es fa amb la finalitat d'urbanitzar uns vials públics, per la qual cosa el conveni no pot considerar-se de naturalesa civil.
Cinquè.- L'acció exercida per la part agent és, com ja hem dit, la de responsabilitat administrativa, regulada en el Capítol V del Codi de l'Administració.
Segons l'article 59.3 constitueix causa de responsabilitat administrativa "El trencament de la igualtat davant la llei i davant els serveis públics o pel fet de refusar a alguna o algunes persones els avantatges atorgats a d'altres que es trobin en la mateixa situació sense que aquesta desigualtat de tracte pugui justificar-se per motius legítims".
Per tant, si la demanda demana la responsabilitat patrimonial de l'Administració pel crebant del principi d'igualtat, només és això el que cal tenir en compte per determinar la competència i com que aquesta matèria és una de les que expressament preveia l'article 2.d) de la Llei reguladora de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal (avui article 39.3.d de la Llei Qualificada de la Justícia) com de la competència d'aquesta Jurisdicció, en la primera instància calia analitzar el fons de la demanda i haver dictat una sentència estimatòria o desestimatòria del recurs.
Sisè.- La part apel·lant considera que si en aquesta sentència es declara la competència de la Jurisdicció i tot seguit es resol sobre el fons, cas que el resultat li sigui desfavorable, perdrà una de les dues instàncies a que té dret i per això demana que la decisió del Tribunal sigui la de retornar les actuacions a la primera instància, per tal que el Tribunal de Batlles es pronunciï sobre el fons, amb dret de recórrer contra la sentència en apel.lació, si s'escau.
El Tribunal Administratiu i Fiscal, en la sentència de 26 de febrer de 1993 (Palomo contra Comú de ENTITY_11) va dir que "L'efecte jurídic processal més important, que comporta el sistema de recursos basat en la doble instància és el de que amb l'apel.lació es trasllada al Tribunal ad quem la plenitud de la competència per revisar i decidir totes les qüestions plantejades en la primera instància". Des d'aquesta posició, el Tribunal, un cop resolta la qüestió de competència, hauria d'analitzar la pretensió sobre el fons i la part perdedora no tindria possibilitat de recórrer a cap altra instància ordinària.
Tot i que aquest Tribunal considera que no resultaria vulnerada l'essència de la doble instància, ja que aquest és un concepte processal que -conforme al principi tantum devolutum quantum appellatum- no té altre abast que el que la causa, en sentit ampli, sigui vista per dos òrgans jurisdiccionals jeràrquicament relacionats, aquesta Sala, amb la intenció d'estendre al màxim la garantia substancial d'aquell concepte, creu adient, en aquest cas, retornar les actuacions al Tribunal de Batlles per que la Secció Administrativa dicti un pronunciament sobre el fons.
Setè.- A l'hora d'analitzar la qüestió de fons, caldrà situar-se en la perspectiva en què es basa la petició de l'agent, és a dir, el trencament del principi d'igualtat reconegut a l'article 6.1 de la Constitució i 21 del Codi de l'Administració, per haver actuat l'Administració general en la forma que descriu l'article 59.3 del mateix Codi, que recull un cas típic de desigualtat diacrònica, que suposa una comparació entre ciutadans en funció del dret de cadascú a ser tractat pels poders públics amb igualtat respecte a un altre en idèntica situació, referent al qual hi hagi una resolució o una actuació precedent en el temps. L'element de comparació seran els dos convenis signats, en la mesura que puguin revelar una asimetria pel fet d'haver atorgat un tracte diferent a una persona respecte d'una altra, que no pugi justificar-se per motius legítims.
Serà, doncs, important, que el Tribunal de Batlles, fent ús de la facultat que li atorga l'article 49 de la Llei de la Jurisdicció, intenti esbrinar la causa de la compensació atorgada en el segon conveni i, a partir d'aquí, fer les valoracions jurídiques que hem indicat.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: estimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal del Sr. Ayuso contra la sentència del Jutjat Administratiu i Fiscal de 21 de setembre de 1993 i en conseqüència la revoquem, ordenant al Tribunal de Batlles que dicti una nova sentència pronunciant-se sobre el fons de la qüestió plantejada en la demanda.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1994:23, issue : cassation_totale), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_fiscal.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:39A (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_fiscal.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
2 références analysées
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (cassation_totale) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (2)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision 93/039.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), « STSJAD ANDORRA,…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « STSJAD ANDORRA, a 28 de març del 1994 - ROJ: STSJAD 23/1994 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-stsjad-11520354.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) le 28 mars 1994 en matière de jurisprudence, au regard notamment de Codi Administracio, Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Constitucio del Principat d'Andorra (1993).
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra le 28 mars 1994 ?
Cette décision (STSJAD ANDORRA, a 28 de març del 1994 - ROJ: STSJAD 23/1994) précise les conditions d'application de Codi Administracio, Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Constitucio del Principat d'Andorra (1993) devant Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 4 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : Codi Administracio, Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Constitucio del Principat d'Andorra (1993).
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 28 mars 1994 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de Codi Administracio, Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Constitucio del Principat d'Andorra (1993) ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 93-039.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (Codi Administracio (art. 59.3)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : Codi Administracio (art. 59.3)
3
Application
Confrontation par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Motifs de la décision (28 mars 1994)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation_totale) tranchant le point de droit soulevé.
Source : STSJAD ANDORRA, a 28 de març del 1994 - ROJ: STSJAD 23/1994
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi Administracio.