• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD, Sala Penal, 22 juin 1995 (ROJ : STSJAD 23/1995 ; ECLI:AD:TSJADAD:1995:23)

Faits et procédure

Par une sentence du 20 juin 1994, le Tribunal de Corts a déclaré M. Guerrero responsable pénalement, en qualité d'auteur, d'un délit majeur d'émission de chèque sans provision, sans circonstance modificative de la responsabilité pénale. Il l'a condamné à une amende de cent mille pesetas et aux dépens. Au titre de la responsabilité civile, il l'a condamné à verser à la société Querol cinquante et un mille francs français convertibles.

Un AUTE du 22 octobre 1994 a corrigé une erreur matérielle affectant le second chef du dispositif. Le juge a constaté que le montant du chèque avait déjà été acquitté le 15 avril 1993, pendant l'instruction menée devant la Batllia. La demande de la partie civile ne tendait donc pas au paiement du chèque, mais à des intérêts et des honoraires d'avocat. La sentence avait d'ailleurs expressément rejeté cette prétention. Le dispositif rectifié se lit en conséquence comme suit : « Désestimant la reclamació civil de la Societat Querol ».

La société Querol a formé un recours de suplicació fondé sur un moyen unique, tiré de la violation des règles relatives à la responsabilité civile (article 3.9 du décret du 13 juillet 1990). Elle soutient que le chèque avait été remis en paiement de marchandises livrées en exécution d'un contrat de franchise. Elle réclame, sur le fondement des articles 18 du Code de procédure pénale, 73 et 74 du Code pénal, la somme de 72 339 francs français, au titre d'intérêts et d'honoraires. Le prévenu s'est opposé au recours, en faisant valoir que le chèque avait été payé pendant l'instruction et qu'il n'existait aucun lien juridique entre ce titre et le contrat de franchise. Une audience de plaidoiries a eu lieu. Les conseils des deux parties ont maintenu leurs écritures.

Les éléments relatifs au contenu exact du contrat de franchise, à la nature précise des marchandises livrées et aux modalités de calcul des intérêts réclamés ne sont pas précisés dans la décision.

Question de droit

La responsabilité pénale n'étant pas discutée, la question posée à la Sala Penal était de savoir si, lorsqu'un chèque sans provision a été payé pendant l'instruction, la sentence pénale peut prononcer une condamnation civile couvrant des sommes réclamées au titre d'intérêts, d'honoraires d'avocat ou de « dommages et intérêts » plus généraux, qui ne correspondent pas au montant du titre.

Plus précisément, il s'agissait de déterminer l'étendue de l'action civile exercée au procès pénal. Cette question implique de définir l'intérêt protégé par l'incrimination et le critère de rattachement des préjudices réparables, c'est-à-dire le lien entre le dommage et l'infraction.

Solution et dispositif

La Sala Penal répond par la négative au second terme de la question et confirme la sentence. Le fondement de sa solution est énoncé au considérant II, dont la formulation mérite d'être reproduite :

I.- RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en data 20 de juny de 1994, la qual conté la següent part dispositiva: "FALLEM, que hem de condemnar i condemnem a Guerrero, com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte major d'emissió de xec sense provisió de fons, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal a la pena de multa de CENT MIL(100.000)PESSETES, i al pagament de les despeses processals causades.

I com a responsable civil el condemnem a abonar a la Societat Querol la quantitat de CINQUANTA UNA MIL(51.000)FRANCS FRANCESOS convertibles."

II.-RESULTANT: Que advertit un error material en el FALLEM de la sentència esmentada, el M.I. Tribunal de Corts va ordenar rectificar mitjançant AUTE de 22 d'octubre de 1994, ja que el segon pronunciament de la sentència condemnava a pagar el import del xec per no haver-se adonat que a la causa constava de manera fefaent que aquest import del xec ja havia estat satisfet el 15 d'abril de 1993 durant les actuacions instructores de la Batllia, per aquesta raó el mateix escrit de qualificació de la part perjudicada, no es demanava la condemna al pagament del xec sinó una condemna diferent al pagament dels interessos i dels honoraris del lletrat, condemna que la sentència havia expressament rebutjat el seu cinquè Considerant. Per aquestes raons, l'esmentat AUTE va disposar la correcció de l'errada material advertida al pronunciament segon del FALLEM de la sentència, el qual hauria d'entendre's redactat en els següents termes: "Desestimant la reclamació civil de la Societat Querol".

III.-RESULTANT: Que notificades a les parts la sentència i l'aute complementari, va interposar recurs de suplicació la representació de la Societat francesa Querol, fonamentat en un únic motiu de suplicació, el qual està regulat per Decret de 13 de juliol de 1990:

-per infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la sentència.(article 3.9).

A l'esmentat únic motiu de suplicació, el recurrent impugna la sentència perquè estableix el cinquè Considerant de la sentència, "no procedeix concedir a la perjudicada la quantitat de 72.339.- franc francesos que reclama perquè aquesta quantitat no és conseqüència del delicte d'emissió del xec sense provisió de fons, sinó que procedeix del incompliment d'un contracte civil de franquícia i per tant la seva reclamació hauria de fer-se exercitant les accions civils davant la jurisdicció civil". En contra argumenta el recurrent que el xec fou lliurat pel processat en pagament de les mercaderies subministrades i que aquest subministrament va produir-se precisament en execució del contracte de franquícia". Entén el recurrent que de conformitat amb l'article 18 del Codi de Procediment Penal és possible exercitar dintre del procés penal l'acció civil per a reclamar danys i perjudicis causats pel delicte, establint l'article 73 del Codi Penal que la sentència condemnatòria podrà ordenar la reparació dels danys i la indemnització dels perjudicis, precepte que completa el següent article 74 establint els interessos que produïa la condemna quan es tracta d'una quantitat líquida. Per aquest concepte el recurrent sol·licita la condemna al pagament de 72.339 francs francesos.

IV.-RESULTANT: Que en l'esmentat recurs formula oposició el processat, qui recorda sobretot que durant l'etapa d'instrucció de la causa va ésser pagat el xec de 51.000.- francs francesos, que s'havia lliurat sense fons, i que a més de no existir relació entre el xec i el contracte de franquícia, recordava la jurisprudència d'aquest Tribunal, en el sentit de que essent el bé jurídic protegit en el delicte de xec sense fons, no el patrimoni del que el rep sinó la confiança i seguretat en el tràfic mercantil, no procedia establir la condemna sol·licitada, quan no és tracta de l'import del xec sinó de quantitats corresponents a interessos i honoraris de l'advocat.

V.-RESULTANT: Que admès el recurs de suplicació és va assenyalar Vista Oral en la qual van comparèixer els advocats de la Societat Querol, del Sr. Guerrero, els quals han insistit en les al·legacions i peticions ja exposades als seus respectius escrits.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT : Que l'única qüestió a resoldre en el present recurs ja que la responsabilitat penal no es discuteix, és la relativa a si havent-se lliurat pel processat un xec sense fons que va ésser abonat durant el tràmit d'instrucció de la causa a la Batllia, la sentència a més de la condemna penal corresponent hauria de contemplar la condemna civil, a indemnitzar les quantitats que és reclamen en concepte d'interessos i honoraris professionals o qualsevol altre concepte que com a "danys i perjudicis" al·legui la part perjudicada.

II.- CONSIDERANT: Que la resposta a la qüestió plantejada en aquest recurs ha d'ésser necessàriament negativa, doncs -com ha proclamat la Jurisprudència d'aquest Tribunal i del seu antecessor el Tribunal Superior de Corts - essent el bé jurídic penalment protegit en el delicte de xec sense fons no el patrimoni de qui rep el xec sinó la seguretat del tràfic mercantil i la confiança que es diposita en aquest mitjà de pagament, si és dubtós i discutible que quan és pronuncia sentència condemnatòria pugui incloure's la condemna a pagar l'import del xec lliurat, ha de resultar molt més difícil admetre que la condemna civil pugui referir-se i comprendre quantitats reclamades en altres conceptes, com succeeix en la present causa (interessos, honoraris del lletrat, danys i perjudicis en general), l'acció civil que pot exercitar-se al procés penal no és concedeix per a reclamar qualsevol dany o perjudici sinó solament aquells que directa o indirectament derivin del fet delictiu i no és consideren perjudicats pel delicte aquells que ho siguin a causa del incompliment d'un contracte civil o mercantil amb ocasió del qual s'hagi pogut cometre el fet delictiu. Els incompliments del contracte podent originar conseqüències indemnitzatòries per a quina reclamació la via processal adient és el judici a seguir davant la jurisdicció competent. D'acceptar-se la tesi del recurrent, a tota causa per xec sense fons s'hauria d'investigar l'estat d'acompliment o incompliment dels contractes o relacions jurídiques privades entre les parts com si és tractes d'un delicte contra el patrimoni. Per això és correcta la solució donada per la sentència recorreguda al segon paràgraf del seu cinquè Considerant, procedint la seva integra confirmació.

III.- CONSIDERANT: Que havent d'ésser desestimat el recurs han d'imposar-se al recurrent les despeses processals causades.

Decisio

Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

Desestimar el recurs de suplicació interposat per la Societat Querol, en la present causa.

Confirmar íntegrament la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts amb data 20 de juny de 1994 amb la rectificació de l'error material per Aute de 22 d'octubre de 1994.

Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi de procediment penal (text refós).