• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 51/1998 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 12 mai 1998)

Note de référence : la référence canonique fournie est incomplète. Les identifiants figurant dans le texte (ROJ, ECLI, numéro de recours AD-082-1/97, sentence n° 98-23) sont donc reproduits ici.

Faits et procédure

Un ressortissant philippin, M. Pino, a sollicité une autorisation de séjour et de travail. Par résolution du 12 février 1997, confirmée sur recours gracieux le 4 juin 1997, le Gouvernement a rejeté cette demande au motif que l'activité envisagée ne relevait pas des hypothèses prévues par l'article 1.c) de la Loi qualifiée de quota d'immigration du 16 octobre 1996, pour la période du 1er juin 1996 au 31 mai 1997.

La société ORG_0 SA, qui agissait pour le compte de l'intéressé, a formé un recours contentieux administratif. Par jugement du 19 novembre 1997, la Section administrative du Tribunal de Batlles a rejeté la demande d'annulation.

L'appelant a interjeté appel le 12 décembre 1997, formalisé le 15 janvier 1998. Il invoquait quatre moyens : a) le rejet illégitime d'une preuve dite de « requeriment judicial » ; b) le défaut de motivation des décisions administratives, en violation des articles 39 et 43 du Code de l'administration ; c) la violation du principe d'égalité consacré par l'article 6 de la Constitution ; d) à titre subsidiaire, une interprétation erronée de l'article 1.c) de la loi qualifiée.

Le Gouvernement a conclu au rejet de l'appel le 28 janvier 1998. Les parties ont substitué à l'audience orale une procédure par conclusions écrites. La décision a été rendue par le magistrat rapporteur Albert Andrés Pereira.

Question de droit

La Sala Administrativa devait trancher quatre questions :

1. Le juge de première instance pouvait-il écarter, comme non pertinente, une mesure d'instruction tendant à connaître le nombre d'autorisations accordées à des ressortissants de pays tiers ?
2. Le niveau de motivation d'un acte administratif de refus est-il suffisant lorsque la décision se borne à une référence synthétique aux fondements factuels et juridiques ?
3. La différence de traitement entre ressortissants de l'Union européenne ou de l'AELE et ressortissants d'États tiers, instituée par la loi elle-même, constitue-t-elle une discrimination prohibée par l'article 6 de la Constitution, impliquant le cas échéant une question préjudicielle d'inconstitutionnalité ?
4. L'activité déclarée entre-t-elle dans le champ de l'article 1.c) de la loi qualifiée ?

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'ensemble des moyens.

Sur la preuve (second considérant). La Sala rappelle que, selon sa jurisprudence antérieure (sentence 95-33 du 6 septembre 1995), « le principe d'égalité reste subordonné au principe de légalité ». La question litigieuse étant une question de stricte légalité, les décisions prises par l'Administration dans d'autres dossiers ne sauraient déterminer

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de data 19 de novembre de 1997 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada per l'entitat ORG_0, SA. contra el M.I. Govern, en que es demanava que s'anul·lés la resolució de 12 de febrer de 1997, confirmada en tràmit de reposició el 4 de juny del mateix any, que va desestimar la sol·licitud d'autorització de sojorn i treball presentada pel Sr. Pino, de nacionalitat filipina, ja que no es trobava compresa en els supòsits de l'article 1.c) de la Llei qualificada de quota d'immigració per al període comprés entre l'1 de juny de 1996 i el 31 de maig de 1997.

2.- Disconforme l'agent amb aquesta sentència, va interposar recurs d'apel·lació el 12 de desembre de 1997, el qual fou formalitzat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia el 15 de gener de 1998. El recurs es fonamenta en les següents al·legacions: a) denegació improcedent de la prova "de requeriment judicial que havia proposat l'agent en la primera instància; b) falta de motivació de les resolucions administratives, amb infracció dels articles 39 i 43 del Codi de l'Administració; c) vulneració del principi d'igualtat que reconeix l'article 6 de la Constitució, com a conseqüència del tractament desigual que fa la Llei qualificada de quota d'immigració de 16 d'octubre de 1996 dels nacionals de països que no pertanyen a la Unió Europea i a l'E.F.T.A., front als ciutadans dels Estats membres d'aquestes organitzacions; i d) amb caràcter subsidiari, incorrecta interpretació de l'article 1.c) de la Llei qualificada a què abans s'ha fet referència.

3.- Del recurs d'apel·lació formulat per l'agent se'n va donar trasllat a la representació del M.I. Govern, la qual el va contestar mitjançant escrit presentat el 28 de gener de 1998, en que sol·licita la seva desestimació i la confirmació íntegra de la sentència impugnada, per entendre que aquesta resulta plenament ajustada a Dret.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van donar substancialment per reproduïdes les al·legacions formulades anteriorment.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Quant a la denegació de la prova de "requeriment judicial", mitjançant la qual la part agent pretenia conèixer el nombre d'autoritzacions de sojorn i treball concedides a ciutadans d'origen altre que els països de la Unió Europea i l'E.F.T.A. durant el període de vigència de la Llei qualificada de quota d'immigració de 16 d'octubre de 1996, convé recordar que, com ja va declarar aquesta Sala en la sentència 95-33, de 6 de setembre de 1995 (F. c. Govern), el principi d'igualtat "resta subordinat al principi de legalitat, de manera que no es pot pretendre vàlidament que no es procedeixi a l'aplicació d'una norma jurídica a un supòsit particular, pel fet de que, per qualsevol circumstància, aquella no hagués estat aplicada a d'altres casos d'anàloga significació".

En aquest procés es discuteix la validesa de la resolució denegatòria de la sol·licitud de sojorn i treball formulada per un ciutadà filipí, i aquesta qüestió d'estricta legalitat s'ha de resoldre d'acord amb el contingut de la Llei qualificada de quota d'immigració de 16 d'octubre de 1996. Les resolucions que l'Administració hagi pogut adoptar en altres casos no poden determinar el sentit de la decisió que resulti procedent en aquest litigi i, en conseqüència, la prova que va ser rebutjada pel Tribunal de Batlles era certament irrellevant. Cal desestimar, doncs el present motiu d'impugnació.

Tercer.- L'article 39 del Codi de l'Administració disposa que han d'ésser obligatòriament motivats, entre d'altres supòsits, els actes administratius que produeixin un efecte desfavorable a aquells a qui s'apliquen. La motivació ha de comportar l'enunciat de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.

Com ja va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 95-43 ), de 27 de novembre de 1995, el requisit de la motivació dels actes administratius respon a una doble finalitat, ja que d'una banda té l'objectiu d'evitar la indefensió de l'interessat, fent-lo sabedor dels motius determinants de la resolució administrativa de que és destinatari per tal de que pugui articular els mitjans de defensa més convenients al seu interès, i, d'altra banda, fer possible la revisió de la legalitat d'aquests motius o fonaments per part dels organismes encarregats de resoldre els corresponents recursos administratius o jurisdiccionals que en cada cas siguin procedents.

En conseqüència, el requisit de la motivació no pot ser considerat de forma ritualista, sinó que el seu abast dependrà de les circumstàncies del cas, les quals exigiran una major o menor amplitud per tal de satisfer les finalitats que abans han quedat esmentades.

En aquest supòsit, les resolucions administratives impugnades contenen una referència suficient, encara que sintètica, als fonaments fàctics i jurídics que determinen la denegació de l'autorització de sojorn i treball que l'interessat havia sol·licitat. Així, es recull el fet de que el peticionari és nacional d'un país aliè a la Unió Europea i a I'E.F.T.A, i que l'activitat laboral que pretén desenvolupar no es troba compresa entre les que contempla l'article 1.c) de la Llei qualificada de quota d'immigració. En conseqüència, l'interessat ha pogut conèixer amb tota precisió les raons que han determinat la desestimació de la seva sol·licitud, i ha pogut fer ús dels mitjans de defensa que ha considerat adients, de manera que ha de ser desestimat el present motiu d'apel·lació.

Quart.- Les al·legacions relatives a la infracció del principi d'igualtat que garanteix l'article 6 de la Constitució es fonamenten en el tractament desigual que es fa dels treballadors procedents de països que no pertanyen a la Unió Europea i a I'E.F.T.A., respecte dels nacionals dels Estats membres d'ambdues organitzacions. La discriminació que es denuncia seria, doncs, predicable de la Llei qualificada de quota d'immigració de 16 d'octubre de 1996, ja que és aquesta llei la que conté una regulació diferenciada en funció de la nacionalitat dels peticionaris, mentre que les resolucions administratives impugnades es limiten merament a aplicar les previsions legals. Això suposa que, en el cas d'estimar-se fonamentats els raonaments de l'agent, seria necessari plantejar una acció incidental d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, d'acord amb el que disposen els articles 100.1 de la Constitució, 5 de la Llei qualificada de la Justícia i 52 i següents de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.

Cinquè.- El principi d'igualtat davant la llei no implica en tots els casos un tractament legal idèntic, amb abstracció de qualsevol element diferencial que tingui rellevància jurídica. Com ha declarat reiteradament el Tribunal Europeu de Drets Humans, no tota desigualtat constitueix necessàriament una discriminació, ja que la igualtat només resulta vulnerada si la desigualtat està desproveïda d'una justificació objectiva i raonable, i l'existència d'aquesta justificació s'ha d'apreciar en relació a la finalitat i efectes de la mesura considerada, de manera que hi hagi una relació raonable de proporcionalitat entre els mitjans utilitzats i la finalitat perseguida.

Sisè.- D'acord amb un principi de Dret internacional general, els Estats tenen el dret de controlar l'entrada i la permanència en el seu territori dels ciutadans estrangers, amb respecte als compromisos derivats dels tractats internacionals. En l'exercici d'aquesta potestat, poden regular les condicions en que serà admès el seu sojorn o residència, així com l'exercici d'activitats lucratives dins del territori nacional. Aquesta regulació dels fluxos migratoris pot prendre en consideració múltiples factors, tals com la situació del mercat de treball o les circumstàncies que facilitin una major integració dels nouvinguts en la societat.

Des d'aquesta perspectiva, no es pot considerar discriminatòria una normativa que atorga un tracte preferent en la concessió de permisos de sojorn i treball als ciutadans dels Estats que, per raons geogràfiques, històriques, econòmiques o culturals, mantenen una relació més intensa amb el Principat d'Andorra, tal com ho fa la Llei qualificada de 16 d'octubre de 1996 amb els nacionals dels països de la Unió Europea i de l'E.F.T.A., front als ciutadans de tercers Estats.

En conseqüència, no s'aprecien elements que puguin justificar el plantejament d'una acció incidental d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, en relació amb les previsions de la Llei qualificada de quota d'immigració.

Setè.- L'article 1.c) de la llei esmentada preveu l'atorgament de 15 autoritzacions prorrogables de sojorn i treball a treballadors provinents de països que no pertanyen a la Unió Europea o a l'E.F.T.A., que pretenguin dedicar-se a l'assistència domèstica continuada a persones grans o a disminuïts físics o psíquics, o bé es tracti de persones altament qualificades.

Una interpretació literal d'aquest precepte obliga a concloure que, evidentment, no es troben compresos en el seu àmbit d'aplicació aquells treballadors que volen desenvolupar activitats de servei domèstic, però sense que concorri la circumstància de que han d'atendre a persones grans o disminuïdes, la qual cosa constitueix un requisit necessari per a l'atorgament de l'autorització sol·licitada.

Per tot això, el present recurs d'apel·lació ha de ser íntegrament desestimat i confirmada la sentència apel·lada en els seus propis termes.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que formula l'entitat ORG_0 SA., contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles el 19 de novembre de 1997, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).