• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 44/2000 (ECLI:AD:TSJADAD:2000:44)

Faits et procédure

La décision commentée émane de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre. Elle statue en appel sur un litige opposant la société Bernat, S.L. à la commune d'Encamp (Comú d'Encamp) et à la société Canals, entreprise liée à la commune.

Les faits, tels que résumés par le texte, sont les suivants. Bernat, S.L. est titulaire d'une concession portant sur un local commercial de 21,50 m² destiné à une boutique de photographie, située dans l'immeuble communal du Grau Roig, station de ski. Un accord conclu le 20 mai 1998 entre Bernat, S.L. et la commune (ci-après « le convenio ») lui confère une exclusivité pour la vente de produits photographiques. Une fois l'exploitation engagée, la société Canals a installé, « à peu de pistes », une cabane en bois où sont notamment vendus des produits photographiques.

Par une demande du 26 mars 1999, Bernat, S.L. a sollicité de la commune qu'elle fasse respecter l'exclusivité et la réglementation relative à l'ouverture de commerces à l'encontre de Canals. Le silence gardé par la commune a valu décision implicite de rejet. Saisie d'un recours, la Secció administrativa de la Batllia a rejeté la demande par jugement du 24 novembre 1999.

Bernat, S.L. a interjeté appel, enregistré le 28 janvier 2000. Elle soutenait que l'exclusivité couvrait l'ensemble de l'édifice communal et devait être étendue à ses abords immédiats. La commune a conclu à la confirmation, en faisant valoir que l'exclusivité ne visait que l'édifice. L'audience s'est tenue le 16 avril 2000.

La décision n'indique pas la qualification précise du contrat de concession (contrat administratif ou de droit privé), ni la base légale détaillée du régime de la concession domaniale. Ces points sont (non précisé dans la décision).

Question de droit

Le problème posé à la juridiction d'appel est circonscrit. Le tribunal relève que l'objet du second degré « se réduit à déterminer si l'interprétation que le jugement attaqué fait du convenio du 20 mai 1998 est conforme au droit ». La question est donc celle de l'étendue spatiale de l'obligation de la commune de faire respecter une exclusivité commerciale : cette obligation vise-t-elle le seul bâtiment communal, ou s'étend-elle aux espaces extérieurs qui l'entourent, où se trouvait l'installation de Canals ?

Cette question engage deux types de contrôle. Le premier porte sur la lettre de la clause. Le second concerne la méthode d'interprétation de l'acte, appréciée au regard de la volonté des parties et du principe selon lequel les contrats s'interprètent d'après le sens de leurs clauses.

Solution et dispositif

Le tribunal estime que l'exclusivité est circonscrite à l'édifice. Il retient que « l'exclusivité concédée à Bernat, S.L. ne se réfère qu'à l'édifice communal et ne s'étend pas aux abords extérieurs », et il rejette la thèse de l'appelante. Son raisonnement repose sur trois éléments :

1. La littéralité du pacte. Le second paragraphe de la clause huitième attribue à Bernat, S.L. le droit d'exercer « de forme exclusive et excloent » l'activité de photographie « dans tout l'édifice communal du Grau Roig ». La clause précise que la commune fera respecter cette exclusivité à « tout autre occupant de l'édifice communal » ainsi qu'à la société Canals.
2. Le principe d'interprétation selon le sens des clauses. L'interprétation défendue par l'appelante, selon laquelle la volonté des signataires aurait été d'étendre l'exclusivité à « toute la station de ski », est jugée contraire à la littéralité du convenio

1.- La Secció administrativa de la Batllia, en la sentència 99.84, de 24 de novembre de 1999, va desestimar la demanda interposada per Bernat, S.L. contra la desestimació tàcita, per part de l'Hble. Comú d'Encamp, de la sol·licitud presentada el 26 de març de 1999 de que la corporació fes respectar a Canals la normativa en matèria d'obertura de comerços així com l'exclusiva comercial conferida en matèria de venda o prestació de serveis fotogràfics.

2.- Contra la sentència citada, la representació processal de la demandant va interposar recurs d'apel·lació que tingué entrada en la secretaria d'aquesta Sala el 28 de gener de 2000, al·legant que la sentència de la Batllia infringia l'esperit de l'acord subscrit entre Bernat, S.L. i el Comú, el 20 de maig de 1998, pel qual el primer gaudia de l'exclusiva de l'exercici de l'activitat de fotografia en tot l'edifici comunal, que havia d'entendres estesa a les immediacions del mateix.

3.- Un cop feta la designació del magistrat ponent, de l'anterior escrit se'n donà trasllat a la representació del Comú, que el va contestar el 16 de febrer de 2000, demanant la confirmació de la sentència, en la mesura que l'exclusiva derivada del conveni només es refereix a l'edifici comunal i no es pot estendre en el sentit que demanen els apel·lants.

4.- La vista oral tingué lloc el dia 16 d'abril de 2000 i en ella les parts van fer les manifestacions més adients a llurs interessos, quedant posteriorment les actuacions vistes per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'objecte d'aquesta segona instància es redueix a determinar que la interpretació que la sentència apel·lada fa del conveni subscrit entre l'apel·lant Bernat, S.L. i l'Hble. Comú d'Encamp el 20 de maig de 1998 és ajustada al Dret o no.

Convé recordar que Bernat, S.L. té adjudicada la concessió d'un local destinat a botiga de fotografia, d'una superficie de 21,50 m2 en l'immoble comunal del Grau Roig, i que iniciada l'explotació, Canals, que és una empresa vinculada al Comú, ha instal·lat una caseta de fusta, a peu de pistes, en la que ven, entre altres coses, productes de fotografia.

La tesi de la part apel·lant, no compartida per la sentència, és que de les clàusules del conveni de 20 de maig de 1998 es desprèn que l'exclusiva que Bernat, S.L. té atribuïda per la venda de productes de fotografia no se circumscriu a l'edifici comunal sinó que s'estén a les immediacions exteriors de l'edifici i el Comú hauria de fer respectar-la, obligant a Canals a tancar la instal·lació abans citada.

El pacte vuitè del contracte, en el seu segon paràgraf, atribueix a Bernat, S.L. el dret a exercir, de forma exclusiva i excloent, l'activitat de fotografia en tot l'edifici comunal del Grau Roig, exclusiva que, com diu el pacte, el Comú d'Encamp farà respectar a tot altre ocupant de l'edifici comunal on se situa el local durant tota la concessió, així com a la societat Canals.

La interpretació que proposa la part apel·lant, de que la voluntat dels qui van signar el contracte era la de que els drets d'exclusiva s'estenguessin a tota l'estació d'esquí és contrària a la literalitat del conveni i va contra el principi de que els contractes s'han d'interpretar segons el sentit de les seves clàusules. A més, si fos acceptat introduiria factors d'inseguretat a l'hora d'aplicar-lo en la mesura que no se sabria fins a quina extensió de l'exterior de l'edifici arribaria el dret d'exclusiva que protegeix el contracte. Per tant, l'obligació del Comú de fer respectar l'exclusiva a la que es refereix el seu pacte vuitè se circumscriu a l'edifici i no a l'exterior del mateix, la qual cosa determina la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Bernat, S.L. contra la sentència de la Secció administrativa de la Batllia, número 99-84, de 24 de novembre de 1999, que es confirma, sense fer pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).