• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 49/2000)

Faits et procédure

Par une demande du 13 novembre 1998, la requérante, héritière de feu Mossèn Pérez, ancien recteur de la paroisse de Sant Julià, sollicite de la commune de Sant Julià un duplicata du titre délivré à son auteur comme titulaire des niches n° 37, 38, 39 et 40 du cimetière ancien. Par réponse du 9 mars 1999, la commune indique qu'elle ne peut attester que le lien existant entre le défunt et ces niches, sur la base d'un inventaire et d'un croquis rattachant les niches à des personnes déterminées.

Saisie d'un recours contre ce refus, la Section administrative du Tribunal des Batlles rejette la demande par sentence n° 98-83 du 3 décembre 1999 (le dispositif mentionne toutefois la sentence « n° 9-83 », numérotation dont la concordance avec l'antécédent n'est pas établie par le texte). Le juge de première instance retient que, faute de documentation originale établissant la propriété des niches, la demanderesse ne pouvait exiger de la commune la délivrance d'un titre de propriété sur la seule base des pièces versées au dossier.

La requérante interjette appel. Si sa demande initiale portait sur un duplicata du titre de propriété, elle sollicite en appel un titre de « pertinence », c'est-à-dire, selon la précision apportée à l'audience, un titre attestant soit la propriété, soit la concession, temporaire ou perpétuelle. La vista orale se tient le 16 mai 2000. Le Tribunal supérieur de justice, Sala administrativa, statue par sentence n° 2000-24 du 20 juin 2000, rapporteur M. Lluís Saura Lluvia.

Question de droit

La décision soulève deux interrogations connexes.

En premier lieu, l'absence de documentation originale établissant la titularité de niches funéraires fait-elle obstacle à ce que l'administration communale se prononce sur la demande d'un héritier justifiant d'un intérêt à agir ?

En second lieu, quelle est la portée de la compétence communale en matière d'administration des cimetières, au regard de la qualification juridique des titres accordés sur les sépultures ? Se pose enfin la question des limites de l'office du juge d'appel, tenu par le principe de congruence entre la demande et le litige tel que défini par les parties.

Solution et dispositif

Le Tribunal supérieur retient, sur le premier point, que « la manque de constància [...] d'una documentació que acrediti la titularitat dels nínxols no l'eximeix de dur a terme un pronunciament al respecte » (fondement 4). L'héritier dispose d'une légitimation « indiscutible », et le défunt disposait, à titre de propriété ou de concession, de facultés de disposition sur l'usage des niches, ce que le fait qu'il y ait été inhumé lui-même, ainsi que sa gouvernante et une tante de celle-ci, établissait selon la Cour.

Sur le second point, la Cour rappelle que l'article 4.10 d) de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, du 4 novembre 1993, attribue aux communes l'administration des cimetières. Cette compétence « els obliga a determinar, de manera inequívoca, la naturalesa dels títols jurídics que atorguen sobre els nínxols i el règim jurídic dels mateixos » (fondement 5). La Cour précise qu'il ne lui appartient pas, dans la présente instance, de qualifier la nature des droits sur les niches.

Sur le troisième point, la Cour, se plaçant dans une « perspective d'estricta congruència », relève qu'il n'a

1.- L'apel·lant Sra. Ramirez, en la seva qualitat d'hereva del que havia estat rector de la parròquia de Sant Julià, Mossèn Pérez, va demanar al Comú el 13 de novembre de 1998, un duplicat del títol que en el seu dia s'estengué a favor de Mn. Pérez com a titular dels nínxols números 37, 38, 39 i 40 del cementiri vell. El Comú va respondre, el 9 de març de 1999, en el sentit que només podia certificar la relació que Mn. Pérez tenia amb els nínxols esmentats a partir d'uns documents que relacionaven els nínxols del cementiri vell amb persones determinades.

2.- Contra aquesta resposta va formular demanda sol·licitant de la Secció administrativa de la Batllia el dret a obtenir del Comú un duplicat del títol de propietat dels nínxols. La Batllia va desestimar la petició en la sentència 98-83, de 3 de desembre de 1999 ja que si el Comú no trobava la documentació original acreditativa de la propietat dels nínxols la demandant no podia legítimament exigir-li l'expedició d'un títol de propietat en base a la documentació constant a les actuacions.

3.- Contra la sentència citada va interposar recurs la part agent, demanant la condemna al Comú a establir un duplicat del títol originari de pertinença dels nínxols a favor de Mn. Pérez. De l'esmentat recurs d'apel·lació se n'ha donat trasllat a la representació del Comú, que l'ha contestat demanant la confirmació de la sentència.

4.- La vista oral tingué lloc el dia 16 de maig de 2000 i les parts van fer les manifestacions més adients a llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Tot i que en el suplica de la demanda presentada davant la Batllia la part agent demana el dret a obtenir del Comú un duplicat del títol de propietat dels nínxols, en el recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia sol·licita un duplicat del títol de pertinença, ja sigui aquesta -com es va concretar en la vista-la propietat o la concessió, temporal o perpètua.

Davant aquesta petició, el Comú reitera els arguments de la via administrativa i de la primera instància jurisdiccional en el sentit de que als arxius administratius només hi consten els documents aportats a les actuacions, és a dir, l'inventari que relaciona noms de persones amb nínxols, sense indicar de quina classe de relació es tracta, i un croquis en el mateix sentit, de la qual cosa no es pot deduir el títol jurídic que podia existir entre Mn. Pérez i els nínxols 37, 38, 39 i 40. Aquesta manca de constància és l'argument que recolza el sentit desestimatori del fallo contra el qual recorre la part apel·lant.

La manca de constància, per part del Comú, d'una documentació que acrediti la titularitat dels nínxols no l'eximeix de dur a terme un pronunciament al respecte, quan li ho demana una persona que gaudeix d'una legitimació indiscutible per a fer-ho, com l'és l'hereva de Mn. Pérez, i és ben cert que, ja sigui a títol de propietat o de concessió, Mn. Pérez gaudia de facultats per disposar sobre l'ús dels nínxols, com ho demostra que hi és enterrat ell mateix i, amb anterioritat, la seva majordoma i una tia de la mateixa, restant-ne només un per ocupar en l'actualitat.

Tot i que en aquestes actuacions -compte tingut quina fou la petició inicial davant el Comú per part de la Sra. ENTITY_2- no correspon decidir la naturalesa dels drets sobre els nínxols, no s'ha d'oblidar que l'article 4.10 d) de la Llei Qualificada de delimitació de competències dels comuns, de 4 de novembre de 1993 els atribueix la relativa a l'administració de cementiris, la qual cosa els obliga a determinar, de manera inequívoca, la naturalesa dels títols jurídics que atorguen sobre els nínxols i el règim jurídic dels mateixos, per tal d'evitar situacions d'incertesa com la que, tant per la Sra. Ramirez com pel propi Comú s'ha produït en aquest cas.

En el marc d'aquest litigi, el contingut del qual ve definit en la forma abans exposada, queda ben clar que Mn. Pérez gaudia en exclusiva, almenys del dret a decidir qui podia ser enterrat en els nínxols, i aquest dret fou transmès a la Sra. Ramirez amb la mort del rector, per la qual cosa ara és a ella, com hereva, a qui correspon.

Des d'una perspectiva d'estricta congruència entre allò que desitja la part agent i les limitacions d'aquest procés en la forma en que havien estat exposades, és a dir, tenint en compte que mai s'ha demanat una declaració de propietat dels nínxols i a partir de la petició de la part agent, que en la segona instància va demanar el dret a obtenir no un títol de propietat sinó un títol de pertinença, aquesta Sala estima parcialment el recurs i considera que el Comú té l'obligació d'emetre a favor de la Sra. Ramirez un certificat de que com hereva de Mn. Pérez gaudeix de la facultat de decidir qui ha de ser inhumat en els nínxols de constant referència.

Tot això amb independència de que, en l'expedient oportú, i en exercici de les competències que té legalment atribuïdes, el Comú de Sant Julià estableixi el règim jurídic dels nínxols del cementiri vell i atorgui a les persones que figuren en l'inventari que s'ha aportat a aquestes actuacions els títols jurídics que corresponguin.

Tercer.- No apreciem circumstàncies determinants d'un especial pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Ramirez contra la sentència número 9-83 de 3 de desembre de 1999, dictada per la Secció administrativa de la Batllia, que es revoca, i reconèixer a l'apel·lant el dret a que per l'Hble. Comú de Sant Julià li expedeixi un títol en el que se li reconegui el dret a decidir qui ha de ser inhumat en els nínxols números 37, 38, 39 i 40 del Cementiri Vell. No es fa cap pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).