• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 53/2000 (ECLI:AD:TSJADAD:2000:53)

Note de méthode : la mention « Référence canonique » fournie avec la décision était incomplète (« Juridiction andorrane, — »). La référence retenue en tête est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 53/2000, ECLI:AD:TSJADAD:2000:53).

Faits et procédure

Mme Pera, assurée auprès de la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS), a bénéficié d'une pension de vieillesse par une résolution de la CASS du 29 décembre 1997, calculée sur le fondement des articles 35 et 37 du Règlement technique. Elle n'a pas formé de recours contre cette décision.

Le 29 septembre 1998, l'intéressée a présenté une nouvelle demande, tendant au versement de la pension minimale de 5 000 points. Elle soutenait qu'au moment de la retraite elle remplissait les conditions de l'article 41 du Règlement technique. La CASS a rejeté cette demande par une décision du 27 octobre 1998, confirmée le 18 décembre 1998. Elle retenait que le travail accompli avant le 1er avril 1968 devait être qualifié de « clandestin », l'intéressée n'ayant pas obtenu l'autorisation administrative requise, son inscription au service d'immigration étant datée du 22 avril 1964. Selon la décision, les cotisations de la période postérieure au 1er avril 1968 ne permettaient pas de remplir la condition de durée.

Par la sentence n° 99-81 du 29 octobre 1999, la Section administrative du Tribunal des bailliages (Batllia) a rejeté la demande et déclaré la décision de la CASS conforme au droit. Mme Pera a interjeté appel, enregistré le 22 décembre 1999. La CASS a conclu à la confirmation. Les parties ont sollicité la substitution de l'audience orale par des conclusions écrites, et l'affaire a été mise en délibéré.

Question de droit

La Sala administrativa devait trancher deux questions successives.

La première portait sur le sens de la notion de travail « clandestin » au regard de l'article 41 du Règlement technique de la CASS. Il s'agissait de savoir si une activité exercée sans autorisation administrative d'immigration ou de résidence peut être prise en compte pour la condition de durée de travail ouvrant droit à la pension.

La seconde, soulevée d'office et reprise par la CASS en appel, portait sur la recevabilité même de la demande. Il s'agissait de déterminer si une nouvelle demande de pension, fondée sur des éléments de fait et de droit préexistants à une première décision devenue définitive, pouvait être portée devant le juge.

Solution et dispositif

Le Tribunal confirme le rejet sur le fondement de la seconde question, après avoir rappelé la solution sur la première.

Sur le fond du travail clandestin. Le Tribunal reprend l'argument de sa sentence n° 96-47 du 23 novembre 1996 : le travail accompli sans les autorisations administratives d'immigration ou de résidence « no computa als efectes de l'article 41 del Reglament Tècnic ». Il relève que l'intéressée ne justifie pas d'une activité salariée régulière en ce sens, et que les cotisations postérieures au 1er avril 1968 ne sont pas contestées. Le moyen de la première instance est jugé correct (fondement n° 4).

Sur la forclusion et l'acte ferme et consenti. Le Tribunal relève que la résolution du 29 décembre 1997, non contestée, est un acte ferme. La demande du 29 septembre 1998, bien que formellement nouvelle, « es basa en el

Es produeix quan s'addueixen, en la nova petició, elements de fet i de dret que ja existien quan es va produir la primera resolució i aquesta no es va recórrer.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció administrativa de la Batllia, en la sentència número 99-81, de 29 d'octubre de 1999, va desestimar en tots els seus termes la demanda formulada per la Sra. Pera i va declarar que la resolució de la CASS de 18 de desembre de 1998, que ratificava el contingut de la decisió de 27 d'octubre anterior, és conforme al dret.

2.- Contra la sentència citada, la representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació, que va tenir entrada en la secretaria d'aquesta Sala el 22 de desembre de 1999, demanant la revocació de la sentència i l'estimació de la demanda. De l'anterior escrit se'n va donar trasllat a la representació de la CASS, que el va contestar el 16 de gener de 2000, demanant la confirmació de la sentència.

3.- Ambdues parts han demanat la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions escrites, que han presentat el 4 i el 7 de febrer de 2000, respectivament, quedant posteriorment les actuacions vistes per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La part agent -avui apel·lant- va demanar una pensió de vellesa a l'empara de l'article 41 primer del Reglament Tècnic de la CASS, que li va ser denegada, i la sentència de la Batllia confirma la decisió de la parapública perquè tot i que la assegurada acredita més de cinc anys de treball abans del primer d'abril de 1968 (concretament des del novembre de 1962 fins el 30 de març de 1968) considera que la data d'inscripció de la treballadora al Servei d'immigració és del 22 d'abril de 1964, per la qual cosa l'activitat anterior s'ha de considerar clandestina, i la resta, de 48 mesos, no li dona dret a la pensió que demana.

La sentència recorreguda fonamenta la seva decisió en la d'aquesta Sala de 23 de novembre de 1996 (sentència 96-47) que qualificava com clandestí, als efectes de l'article abans esmentat, el treball realitzat sense permís de treball. Cal reiterar aquest argument en el sentit de que el treball que en el seu dia es va realitzar sense gaudir de les pertinents autoritzacions administratives d'immigració o de residència no computa els efectes de l'article 41 del Reglament Tècnic.

En conseqüència, havent-se acreditat que la demandant no gaudeix d'una activitat laboral regular, en el sentit abans exposat, i no discutint-se les cotitzacions posteriors a l'1 d'abril de 1968, l'argument en el qual es va basar la sentència per desestimar la demanda és correcte.

Tercer.- Tanmateix, hi ha altres consideracions que porten a la desestimació del recurs i que són d'anàlisi obligada, no solament perquè es van adduir en la primera instància sinó perquè la CASS les al·lega novament en aquesta al contestat l'apel·lació i les fa valer com a motiu de desestimació del recurs.

La primera d'elles és la caducitat de l'acció o, més exactament, la impossibilitat de portar a la jurisdicció un acte ferm i consentit. L'assegurada va obtenir, per una resolució de la CASS de 29 de desembre de 1997, una pensió de vellesa, calculada d'acord amb els articles 35 i 37 del Reglament Tècnic, i no va recórrer la decisió. Amb molta posterioritat, el 29 de setembre de 1998 demana la pensió mínima de 5.000 punts adduint que en el moment de jubilar-se complia els requisits de l'article 41 del Reglament Tècnic, i la CASS, en les resolucions que han estat objecte d'aquestes actuacions, li nega el dret que sol·licita per no reunir els requisits exigibles.

Amb independència que els reunís o no, la qual cosa ha estat analitzada en el segon fonament de dret, el cert és que la petició de 29 de setembre de 1998 és formalment una petició nova però es basa en elements de fet i de dret que ja existien quan es va dictar la resolució de 29 de desembre de 1997 i, per tant, s'havien de fer valer en el recurs que es podia interposar dintre el termini de tretze dies a partir de la notificació.

Aquest criteri, que ha estat ja exposat en la nostra sentència número 99-35, de 29 de desembre de 1999, impedeix l'estimació de les pretensions de la part actora i apel·lant, i eximeix d'analitzar altres qüestions de fons que la part apel·lada reitera en la segona instància com motius de desestimació del recurs.

Quart.- No hi ha mèrits per a una especial imposició de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Pera contra la sentència número 99-81, de 29 d'octubre de 1999, que es confirma, sense fer especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).