• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 65/2000 (ECLI:AD:TSJADAD:2000:65)

Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte de la décision a été retenue.

Faits et procédure

Un assuré, M. Julián, a été victime d'un accident du travail le 20 juin 1995. Il a sollicité de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) une pension d'invalidité. Par des décisions des 22 avril et 19 mai 1999, la CASS a rejeté ses prétentions.

Saisie du litige, la Secció Administrativa de la Batllia a, par sentence du 15 février 2000, annulé ces décisions et reconnu à l'assuré le droit à une pension d'invalidité pour accident du travail d'un taux de 47,5 % à compter du 1er mai 1999.

La CASS a interjeté appel le 8 mars 2000, formalisé le 5 avril suivant. Elle contestait le taux retenu en soutenant qu'il devait être fixé à 45 %, conformément au rapport de son service médical. L'assuré a également interjeté appel le 10 mars 2000, formalisé le 31 mars suivant. Il reprochait au premier juge de ne pas avoir pris en compte l'élément professionnel, faute de pouvoir reprendre son emploi habituel ou un autre emploi adapté à son handicap.

La vista orale ayant été remplacée par une procédure par conclusions, les parties ont reproduit leurs moyens par écrit. Le Tribunal Superior de Justícia a statué le 18 octobre 2000.

Question de droit

Le litige soulevait deux questions distinctes, relatives à la détermination de l'invalidité par accident du travail en droit andorran.

La première portait sur l'élément objectif : il s'agissait de déterminer le degré d'atteinte à l'intégrité corporelle de l'assuré. Le Tribunal devait arbitrer entre l'évaluation de l'expert judiciaire (47,5 %) et celle du médecin conseil de la CASS (45 %).

La seconde concernait l'élément professionnel : il fallait savoir selon quelles modalités cet élément est apprécié et sur qui pèse la charge de la preuve. Le Tribunal devait déterminer si l'assuré devait démontrer la perte effective de ses émoluments ou si les éléments médicaux pouvaient suffire à établir cette perte.

Sur le plan procédural, la question de la compétence de la Sala Administrativa était également soulevée. Le Tribunal l'a tranchée au visa de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Solution et dispositif

Sur l'appel de la CASS. Le Tribunal relève que les deux expertises concordent substantiellement sur les séquelles. Elles ne divergent que sur leur quantification, en raison d'une appréciation différente des manifestations neurologiques de la pathologie. Il constate en outre que le rapport d'expertise ne comporte aucune erreur dans la détermination des lésions et que son évaluation se situe dans la marge prévue par le guide-barème applicable (guide-barème de Padovani). Il en déduit la prévalence des dictámens des experts judiciaires sur les rapports produits par les parties, en raison du caractère impartial et contradictoire de ce moyen de preuve. L'appel est rejeté.

Sur l'appel de l'assuré. Le Tribunal rappelle la jurisprudence const

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 15 de febrer de 2000 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Julián contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 22 d'abril i 19 de maig de 1999, i va declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per accident de treball d'un 47'5% des de l'1 de maig de 1999.

2n.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social va interposar recurs d'apel·lació el 8 de març de 2000, que fou formalitzat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia el 5 d'abril següent. La impugnació es concreta en la determinació de l'element objectiu, és a dir, en el grau de minva de la integritat corporal que ha patit l'agent, que la CASS considera que ha de ser fixat en un 45% d'acord amb l'informe de la seva assessoria mèdica.

La representació del Sr. Julián va impugnar aquest recurs adduint que la sentència es fonamenta correctament en l'informe que han emès els metges forenses, el qual s'ajusta plenament a les previsions de la guia-barem de Padovani.

3r.- L'assegurat va formular igualment recurs d'apel·lació en data 10 de març de 2000, el qual formalitzà davant d'aquesta Sala el 31 de març següent. Es discuteix en aquest recurs el fet que el Tribunal a quo no ha pres en consideració l'element professional, malgrat que l'interessat no s'ha pogut reincorporar al seu treball habitual ni a cap altre adequat a la seva minusvalidesa.

La CASS impugna aquesta pretensió pel fet que l'agent no es troba incapacitat per a desenvolupar algun tipus de treball que no requereixi una activitat física important, i que no s'ha acreditat la minva de retribucions que pretén compensar l'element professional.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Quant al recurs interposat per la CASS

La discrepància que manifesta la representació de la CASS amb la sentència apel·lada es circumscriu a la determinació de l'element objectiu de la invalidesa per accident de treball, és a dir, del grau de minusvalidesa que pateix l'interessat. Tanmateix, la mera comparació del dictamen pericial practicat en primera instància amb l'informe de l'assessoria mèdica de la CASS permet apreciar que ambdós coincideixen substancialment en la determinació de les seqüeles de l'accident i tan sols manifesten una lleu diferència en la seva quantificació, que el primer xifra en un 47'5% mentre que el segon ho fa en un 45%, conseqüència de la diversa consideració que atribueixen a les manifestacions neurològiques de la patologia.

Resulta indiscutible, tanmateix, que el dictamen pericial no conté cap errada en la determinació de les lesions sofertes per l'interessat, i que la seva valoració es mou dins del marge que preveu la pròpia guia-barem per aquest tipus de patologies, de manera que no hi ha raons que puguin justificar una revocació de la sentència apel·lada en aquest punt, que es fonamenta sens dubte en la prevalença dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.

En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel.lació que formula la CASS.

Tercer.- Quant al recurs que interposa l'assegurat.

Segons han declarat les sentències d'aquesta Sala números 96-35, de 6 de setembre de 1996, 96-46, de 20 de novembre del mateix any, 97-09, de 28 de febrer de 1997, i 97-31, de 14 de juliol de 1997, "l'element professional es valora en funció de la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assegurat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el que percebia abans de produir-se l'accident i la valoració d'aquests elements requereix una activitat probatòria mínima".

De la mateixa manera, les sentències 96-46, de 20 de novembre de 1996, i 97- 09 ja esmentada, declaren que "l'aportació a l'expedient administratiu o a les actuacions judicials dels elements de fet en que se sustenta l'element professional correspon, en principi, a l'assegurat", ja que és aquest qui realment pot acreditar aquesta circumstància. Igualment, la sentència 98-38, de 21 de setembre de 1998, afegeix que l'interessat "segons un principi clàssic de contenciós administratiu, ha d'aportar els elements precisos que li permetin justificar la seva pròpia avaluació en la pèrdua d'emoluments".

Tanmateix, aquesta regla general té una excepció, que igualment ha recollit la jurisprudència d'aquesta Sala (entre d'altres, sentència núm. 00-37,de 18 de setembre de 2000), que es dóna quan els propis informes mèdics permeten apreciar que la patologia que pateix l'interessat li ha impedit reprendre la seva activitat laboral. És important assenyalar que, a diferència del que succeeix en la invalidesa-malatia, en que l'atribució del grup II requereix trobar-se incapacitat per a qualsevol tipus d'activitat, l'element professional de la invalidesa-accident de treball deriva de la pèrdua concreta d'emoluments que experimenta l'interessat com a conseqüència de l'accident que ha patit.

En el present supòsit, els perits mèdics conclouen que la patologia que sofreix l'interessat li provoca una incapacitat pràcticament total per a desenvolupar la seva anterior activitat laboral en el ram de la construcció, o qualsevol altre similar que requereixi una activitat física important. En conseqüència, l'agent ha experimentat una pèrdua completa de retribucions que justifica l'atorgament de l'element professional en un 20% de la tarifa objectiva, d'acord amb l'article 6 del Reglament d'aplicació núm. 18, el que suposa un total del 57% d'I.P.P. [47'5% + (20% de 47'5%)], i en aquest sentit s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació formulat per l'agent.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

2n.- Estimar el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Julián i, en conseqüència, revocar l'apartat tercer de la part dispositiva de la sentència apel·lada i declarar que l'agent té dret a que li sigui reconegut un grau d'I.P.P. del 57%, derivat de l'accident de treball que va patir el 20 de juny de 1995.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).