• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 19/2000 (ECLI:AD:TSJADAD:2000:19A)

Faits et procédure

Le 1er décembre 1965, M. Luís i Esparza a formé un recours en queixa (recours gracieux de nature administrative) devant les Délégations permanentes des Coprinces contre un ordre du Síndic General des Vallées d'Andorre du 18 novembre 1965. Cet ordre enjoignait l'arrêt immédiat de travaux entrepris près de la chapelle de Santa Coloma, sans autorisation du Conseil général, en méconnaissance de l'Ordonnance n° 2 du 13 juillet 1964, qui interdit l'édification autour des chapelles romanes et autres monuments artistiques. Selon la décision, le recours n'avait pas été résolu à la date du 6 novembre 1976, à laquelle il fut réitéré auprès des Délégations (le texte mentionne en un endroit 1975 et en un autre 1976, la date exacte de réitération n'étant pas établie de façon univoque).

Le 23 février 2000, Mme Alvarado et MM. Zurita, Jover et Vall ont saisi la Section administrative du Tribunal de batlles en reproduisant le recours de 1965. Ils soutenaient que les Délégations ne l'avaient jamais formellement accepté à tramitació et n'avaient pas notifié son renvoi, conformément à l'article 2.a).2 de la Loi d'institution de la juridiction administrative et fiscale du 7 décembre 1991. Le délai de reproduction devant les juridictions administratives n'aurait donc pas été épuisé.

Par aute du 1er mars 2000, la Section administrative a déclaré la demande irrecevable à la tramitació. Elle a retenu que le recours de 1965 relevait de la Disposition transitoire quatrième de la loi régissant la juridiction, qui en réservait la résolution aux Délégations permanentes, et qu'il n'entrait pas dans le champ de l'article 2.a).1. Le Gouvernement a conclu à la confirmation de l'aute et à la condamnation des appelants aux dépens. Les appelants ont interjeté appel. Le Tribunal supérieur de justice a rejeté cet appel par la décision commentée.

Question de droit

La question posée est double.

Première question : un recours en queixa formé devant les Délégations permanentes avant l'entrée en fonctionnement des tribunaux administratifs, mais non formellement accepté à tramitació, peut-il être reproduit devant les tribunaux administratifs au titre de l'article 2.a).2 de la loi de 1991 ? Ou bien relève-t-il de la compétence résiduelle des Délégations en vertu de la Disposition transitoire quatrième ?

Seconde question : à supposer que le recours soit reproductible, dans quel délai doit-il l'être, dès lors qu'il n'a été ni résolu ni renvoyé à son auteur à la date d'entrée en vigueur de la Constitution ?

Solution et dispositif

Le Tribunal supérieur de justice répond à la première question en confirmant l'analyse de la Section administrative. Il relève que, si le recours n'avait pas été formellement accepté « dans la forme et avec les effets prévus » par les décrets de 1933 et 1934, les Délégations avaient néanmoins instruit le recours selon la pratique suivie pour des procédures de même nature, en sollicitant des informations du Conseil général. Le recours relevait donc des recours « non compris » à l'article 2 de la loi, et devait être résolu par les Délégations.

Sur la seconde question, le Tribunal considère que la disparition de la figure des Délégués permanents, consécutive à l'entrée en vigueur de la Constitution, interdisait à l'intéressé d'attendre une quelconque action ultérieure de leur part. Il en déduit qu'un délai lég

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Els Srs. Luís i Esparza va interposar, l'1 de desembre de 1965, un recurs en queixa davant les Delegacions Permanents dels Coprìnceps contra l'ordre del Síndic General de les Valls d'Andorra, de 18 de novembre de 1965, per la qual se li ordenava, sota la pena del Recot de la Terra, l'aturada immediata de les obres que estava realitzant al costat de la Capella de Santa Coloma, per quan s'estaven duent a terme sense l'autorització del M.I. Consell General en contravenció de l'Ordinació número 2 del 13 de juliol de 1964, que prohibeix l'edificació al voltant de les capelles romàniques i demés monuments artístics.

2.- El 6 de novembre de 1976, el Sr. Porras reiterà, prop de les Delegacions Permanents, l'anterior recurs, que no havia estat resolt fins aquella data.

3.- La Sra. Alvarado i els Srs. Zurita, Jover i Vall, ara apel·lants, van formular demanda el 23 de febrer de 2000 davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, reproduint el recurs en queixa abans esmentat i al·legant que les Delegacions Permanents no el van acceptar a tràmit expressament en cap moment i tampoc van notificar el retorn de l'escrit del recurs, tal com preveia l'article 2 a) 2 de la Llei d'instauració de la jurisdicció administrativa i fiscal de 7 de desembre de 1991, de manera que encara continuava obert el termini per a reproduir el recurs davant els tribunals administratius.

4.- La Secció Administrativa de la Batllia, per aute de primer de març de 2000, declara la inadmissibilitat a tràmit de la demanda per què el recurs en queixa formulat en el seu dia no es troba comprès entre aquells als que fa referència l'article 2.a) 1 de la Llei d'instauració de la jurisdicció administrativa i fiscal perquè havia estat en el seu dia admès a tràmit per les Delegacions Permanents i d'acord amb la Disposició Transitòria Quarta de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, l'havien de resoldre.

5.- De l'escrit de recurs se n'ha donat trasllat a la representació processal del Govern , que ha demanat, en un escrit de 18 d'abril de 2000, la confirmació de l'aute i la imposició a la part recorrent de les costes del recurs.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- L'article 2.a) de la Llei d'instauració de la Jurisdicció administrativa i fiscal de 7 de setembre de 1991, va regular el tractament que s'havia de donar als recursos interposats abans de l'entrada en funcionament dels tribunals administratius, a l'empara de la Disposició transitòria del Codi de l'Administració, distingint entre els que havien estat formalment acceptats per les Delegacions Permanents dels Coprínceps, o al menys se n'havia requerit informació, i els que no complien cap d'aquestes dues condicions. Mentre que el coneixement dels primers continuava atribuït a les Delegacions Permanents, en els termes de la Disposició transitòria 4ª de la llei reguladora d'aquesta jurisdicció, de 15 de novembre de 1989, els segons havien de ser reproduïts davant els nous tribunals administratius, en el termini de 13 dies comptats des de la data en que es notifiqués als interessats el retorn de l'escrit de recurs.

Segon.- Amb independència de la renúncia que la part agent fa de la pretensió indemnitzatòria formulada, per falta de reclamació prèvia davant l'Administració, els arguments dels tres primers fonaments de Dret de l'aute recorregut sobre la no admissió a tràmit de la demanda, són incontrovertibles.

En efecte, el recurs en queixa que s'havia interposat l'1 de desembre de 1965 i que fou reiterat el 6 de novembre de 1975 per part del Sr. Porras a) R, tot i que no havia estat formalment acceptat per les Delegacions Permanents en la forma i amb els efectes previstos en els Decrets de 21 i 29 de març de 1933 i dels 8 i 24 de maig de 1934, les mateixes Delegacions actuaren en dit recurs, segons la pràctica seguida en tràmits de la mateixa naturalesa, requerint informació al M.I. Consell General de les Valls, el qual, al seu torn, la forní, segons certifica la Secretaria General dels Serveis del S.E. el Copríncep Episcopal.

Per tant, de fet, quan va entrar en funcionament la jurisdicció administrativa i fiscal, aquest era un dels recursos no compresos en l'article 2 de la Llei que la va instaurar i d'acord amb la Disposició Transitòria Quarta, s'havia de resoldre per les Delegacions Permanents i no es podia, per tant, reproduir-lo a l'empara de l'article 2 a) 2.

Tercer.- Ara bé, tot i no haver-se resolt expressament el recurs en queixa, va tenir lloc al Principat un fet de tanta transcendència jurídica com és l'entrada en vigor de la Constitució i la consegüent desaparició de la figura dels Delegats Permanents. És evident, doncs, com vam declarar en l'Aute 17-00 de 18 de setembre de 2000, que a partir d'aquell instant no podia esperar l'interessat cap actuació ulterior de les Delegacions. En conseqüència, s'ha d'entendre que el termini legal per a reproduir davant dels tribunals administratius els recursos en queixa que encara no s'haguessin resolt ni retornat als interessats en la data d'entrada en vigor de la Constitució, s'obria de manera general en el moment d'entrada en funcionament de les noves institucions judicials, el 2 de gener de 1994, com resulta d'una aplicació analògica de la Disposició transitòria 9ª, apartats 2 i 3, de la Llei qualificada de la Justícia.

En aquest cas, l'agent no tan sols no va actuar així, sino que ha deixat transcórrer més de sis anys fins al moment en que ha reproduït davant del Tribunal de Batlles el contingut del recurs de queixa formulat l'any 1966. S'ha de concloure, doncs, que la demanda resulta extemporània i que procedeix efectivament la seva inadmissió a tràmit.

Decisio

Correspon, per tant, la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de l'aute recorregut, sense fer cap pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de les Sres. Alvarado, Zurita, Jover i Vall contra l'aute de la Secció Administrativa de la Batllia, de primer de març de 2000 que va declarar la no admissió de la demanda.

2.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 2 de la Llei que la va instaurar i d'acord amb la Disposició Transitòria Quarta.