• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 76/2000 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 13 novembre 2000)

Juridiction : Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa (Andorre la Vella) Recours : SS-090-2/99 Rapporteur : Lluís Saura Lluivia Nature : sentence (arrêt d'appel), ferme et exécutoire Matière : sécurité sociale, pension d'invalidité, date d'effet

Faits et procédure

M. Cañete a obtenu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) une pension d'invalidité de groupe III, par une résolution du 27 novembre 1998, avec effet au 1er novembre 1998. Il sollicitait, à titre principal, que cette pension prenne effet au 17 janvier 1994, date à laquelle les organismes espagnols lui avaient reconnu le statut de grande invalidité. À titre subsidiaire, il demandait que les effets remontent à la date de sa demande de révision du degré, présentée en Andorre.

La Sección Administrativa de la Batllia, par la sentence n° 2000-28 du 6 avril 2000, a rejeté la demande dirigée contre la résolution de la CASS. Le requérant a interjeté appel le 30 mai 2000. La CASS a conclu au rejet de l'appel et à la confirmation du jugement.

Le raisonnement du juge de première instance reposait sur le principe de territorialité : les décisions des organismes de sécurité sociale espagnols et des juridictions espagnoles ne lient pas les instances administratives et juridictionnelles andorranes. Le requérant contestait ce point, en soutenant que la pathologie retenue en Espagne justifiait une date d'effet antérieure.

Le texte fourni ne précise pas le contenu intégral du jugement espagnol invoqué, dont seul un résumé figure dans la décision (lésions lombaires, nécessité d'une aide pour les actes de la vie courante). Les dates des conclusions des parties sont mentionnées dans un ordre inversé (12 juillet et 22 juin 2000). La date de la demande de révision est elle-même divergente : le texte mentionne tantôt le 1er juin 1997, tantôt le 1er juin 1996 (non précisé dans la décision de façon certaine).

Question de droit

Deux questions étaient soumises à la Sala Administrativa :

1. La question principale : une décision d'invalidité rendue par un organisme de sécurité sociale étranger, qui fixe une date d'effet antérieure, peut-elle être opposée à la CASS et déterminer la date d'effet d'une pension andorrane ?
2. La question subsidiaire : la demande tendant à faire remonter les effets de la pension à la date de la demande de révision peut-elle être accueillie pour la première fois en appel ?

La décision relève également une « question nouvelle » dans son sommaire, qui porte sur les effets de la pension à la date de la demande de révision du degré.

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Il statue en deux temps.

Sur la valeur des décisions étrangères. Le Tribunal écarte l'effet liant des décisions espagnoles, mais il ne rejette pas pour autant l'argument sur le fond. Il examine la motivation de la CAS

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa de la Batllia d'Andorra, en la sentència núm. 2000-28, de 6 d'abril de 2000, va desestimar la demanda interposada per la representació processal del Sr. Cañete contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 27 de novembre de 1998, que li havia atorgat una pensió d'invalidesa del grup III amb efectes de l'1 de novembre de 1998.

2.- Contra aquesta sentència, la part agent ha interposat un recurs d'apel·lació, que ha tingut entrada en aquesta Sala Administrativa el dia 30 de maig de 2000. L'apel·lant considera que la data d'efectes de la pensió reconeguda ha de ser la de 17 de gener de 1994 enlloc de la que li fou reconeguda per la parapública, en raó a que aquesta és la data d'efectes de la pensió que té reconeguda a Espanya com gran invalidesa i, subsidiàriament, demana la data d'1 de juny de 1997, que fou la de la sol·licitud a Andorra.

3.- Feta la designació del magistrat ponent, de l'anterior escrit se n'ha donat trasllat a la representació de la CASS, que l'ha contestat el dia 20 de juny de 2000 oposant-se a les pretensions del recorrent en apel·lació i demanant la confirmació de la sentència.

4.- El dia 12 de juliol i el 22 de juny de 2000, la part apel·lant i l'apel·lada han presentat els seus respectius escrits de conclusions quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió que és objecte d'aquesta segona instància, com ho va ser en la primera, és la de la data a la qual es retrotrauen els efectes de la declaració d'invalidesa del Grup III que va ser reconeguda per la CASS en la resolució de 27 de novembre de 1998. La parapública la estableix en l'1 de novembre de 1998, l'assegurat la demana des del 17 de gener de 1994, en la petició que formula amb caràcter principal.

Els arguments de la part apel·lant deriven de que a Espanya té reconeguda, per l'ORG_0, una pensió equivalent a la del Grup III, que és la de gran invalidesa, precisament amb efectes del 17 de gener de 1994 i per patir - segons es declara en la sentència del Jutjat social de Màlaga que modificant el grau prèviament reconegut d'invalidesa absoluta atorgà el màxim grau- les següents lesions: enorme contractura paravertebral lumbar que impedeix la flexió anterior per petita que sigui, com defensa d'una lumbàlgia crònica i contínua, afegint que el malalt necessita ajut per a vestir-se, aixecar-se del llit i seure i incorporar-se.

En analitzar el valor que aquestes apreciacions puguin tenir al Principat, la sentència de la Batllia raona que pel principi de territorialitat les decisions dels organismes de la Seguretat Social espanyola i dels tribunals espanyols no són vinculants per les instàncies administratives i jurisdiccionals andorranes, i només per aquesta raó la causa petendi de la part agent no podria ser considerada.

Per tant, el reconeixement d'una pensió de grau III s'ha de dur a terme, per qui té les atribucions per fer-ho, a partir dels exàmens mèdics practicats amb el seus serveis i valorant la minusvalua que cada patologia comporti d'acord amb les normes del dret intern. Així, quan la CASS, en la resolució de 27 de novembre de 1998 va reconèixer el Grau III ho va fer tenint en compte els exàmens mèdics practicats pels propis serveis de la CASS i d'allò que costa al foli 132 se'n desprèn que per atorgar el Grau III no es va tenir en compte solament la patologia òssia que es va valorar a Espanya sinó també el linfoma de Hodgkin que obliga al pacient a un tractament amb quimioterapia i radioterapia que empitjora el seu quadre clínic.

Per tant, l'argument de que els efectes de la pensió s'han de retrotraure al 17 de febrer de 1994 seria valorable per aquest tribunal si la CASS hagués atorgat la pensió exactament en atenció a la mateixa patologia que a Espanya va determinar la gran invalidesa; però la CASS ha tingut en compte també una altra patologia, amb una gran incidència en la possibilitat de valer-se per sí sol de l'assegurat, i per aquesta raó els efectes de la pensió reconeguda són els de la constatació del caràcter invalidant de valoració global de l'estat patològic del pacient, no un moment anterior.

Tercer.- Com a petició subsidiària es demana, en l'escrit d'apel·lació, que els efectes de la pensió reconeguda es retrotreguin a l'1 de juny de 1996, que és la data en la que es va demanar la revisió del grau d'invalidesa, però aquesta petició no pot considerar-se perquè es tracta d'una qüestió nova, feta per primer cop en la segona instància jurisdiccional.

Tot el que s'ha exposat determina la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència de la Batllia.

Quart.- No hi ha mèrits per a un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Cañete contra la sentència número 2000-28, de 6 d'abril de 2000, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma íntegrament, sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).