• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 67/2001 (ECLI:AD:TSJADAD:2001:67)

Faits et procédure

La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a accordé à M. Rius, par résolution du 26 février 1999, une pension d'invalidité maladie de groupe II. Le montant a été calculé à partir du salaire moyen perçu pendant les douze mois précédant la date de la première constatation médicale de la maladie ayant provoqué l'invalidité, fixée au 23 juin 1998. Le requérant a contesté cette date et demandé qu'elle soit fixée au 8 octobre 1996. La CASS a rejeté cette demande par résolution du 2 août 1999.

Saisie du recours, la Sección Administrativa de la Batllia, par sentence 2000-72 du 15 septembre 2000, a annulé les résolutions litigieuses. Elle a reconnu au requérant le droit à ce que la date de la première constatation médicale soit fixée au 8 octobre 1996, avec effets à compter du 1er mars 1999.

La CASS a interjeté appel, en soutenant que la preuve administrée établissait que la constatation du caractère invalidant de la maladie datait du 23 juin 1998. L'intimé a conclu à la confirmation du jugement. Les parties ayant renoncé à l'audience orale, l'affaire a été mise en délibéré.

La décision ne précise pas la nature exacte des dispositions réglementaires de la CASS applicables au calcul de la pension (non précisé dans la décision). Elle vise en revanche la compétence de la Sala Administrativa au titre de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia, ainsi que l'article 76 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, relatif à la transmission des pièces après exécution.

Question de droit

La question posée était de déterminer à quelle date doit être fixée la « constatation médicale, comme invalidante, de la pathologie » servant de référence au calcul de la pension d'invalidité maladie. Plus précisément, il s'agissait de savoir si l'aggravation de l'état de santé constatée en octobre 1996, qui coïncidait avec un licenciement, pouvait être retenue comme point de départ de l'invalidité, alors que l'assuré avait continué à travailler jusqu'à son arrêt définitif du 23 juin 1998.

Le litige portait donc moins sur le principe de l'invalidité, qui n'était pas contesté, que sur la date à laquelle le caractère invalidant de la maladie devait être tenu pour établi. Le texte précise que « la patologie qui affecte l'agent mérite la classification dans le groupe II d'invalidité maladie », point admis par les parties (fundament segon).

Solution et dispositif

La Sala Administrativa retient la date du 23 juin 1998. Son raisonnement repose sur trois éléments.

Premièrement,

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social, en resolució de 26 de febrer de 1999, acordà atorgar al Sr. Rius una pensió d'invalidesa malaltia del grup II, tenint en compte, pel càlcul de l'import, el salari mitjà percebut durant els dotze mesos anteriors a la data de la primera constatació mèdica de la malaltia que ha provocat la invalidesa, el 23 de juny de 1998. Interposat recurs contra l'esmentada resolució, sol·licitant que el càlcul es fes des d'una altra data, concretament des del 8 d'octubre de 1996, la parapública va desestimar la petició en resolució de 2 d'agost de 1999.

2.- Contra les resolucions esmentades va interposar demanda el Sr. Rius i la Secció Administrativa de la Batllia, en la sentència 2000-72, de 15 de setembre de 2000, estima les pretensions del demandant, declarant nul·les les resolucions citades i declarant el dret de l'agent a que li sigui comptabilitzada com a data de la primera constatació mèdica la del 8 d'octubre de 1996, amb les conseqüències en dret inherents, i amb efectes a partir del dia 1 de març de 1999.

3.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social formula recurs d'apel·lació contra la sentència citada, considerant que de la prova practicada apareix que la data de la constatació, com a invalidant, de la malaltia que pateix l'agent és la de 23 de juny de 1998 i no la que reconeix la sentència, de la qual en demana la revocació.

4.- Un cop feta la designació del magistrat ponent, de l'anterior escrit se'n donà trasllat a la representació de l'agent, que l'ha impugnat mitjançant escrit presentat el dia 17 de novembre de 2000, demanant la confirmació de la sentència.

5.- Havent renunciat al tràmit de vista oral, les parts presenten escrits de conclusions i les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Partint del fet no controvertit de que l'agent sofreix una patologia que per les limitacions que comporta mereix la classificació en el grup II d'invalidesa malaltia, en aquesta segona instància es reprodueix la controvèrsia de la primera, és a dir, la de la data de referència pel càlcul de la pensió atorgada, que per la CASS és el 23 de juny de 1998 i que la sentència, en coincidència amb la part agent, situa el 8 d'octubre de 1996.

L'informe de l'assessoria mèdica de la CASS que consta als folis 127 a 132 de les actuacions, emès a partir del reconeixement del pacient fet el dia 28 de gener de 1999, explica que el Sr. Rius, si bé l'any 1992 inicia un quadre d'opressió toràcica amb sensació disneica, i és diagnosticat de cardiopatia hipertensiva, inicia un tractament amb molt bon resultat i resolució del quadre fins 1997 en què novament apareixen les molèsties, i aquest informe constata com data de l'inici de la malaltia el 23 de juny de 1998. En el mateix sentit, l'informe de la mateixa assessoria de 20 de juliol de 1999 (folis 135 i 136 de les actuacions) indica clarament que la patologia d'insuficiència cardíaca de l'agent és de llarga evolució i li ha comportat un empitjorament lent i progressiu, però ha esdevingut invalidant a comptar del 23 de juny de 1998.

Enfront aquestes dades, la sentència de la Batllia considera que si no hagués estat per la situació de desprotecció que li va suposar l'acomiadament de l'empresa on treballava i la manca de cotitzacions durant els sis mesos posteriors a la comunicació de la decisió empresarial, l'agent no s'hauria vist obligat a treballar i que si ho va fer va ser determinat per la necessitat de no quedar desprotegit per una eventual manca de cotitzacions, quan el seu estat de salut no li permetia treballar, com considera demostrat pels documents mèdics aportats pel propi agent.

Tercer.- Amb independència de què els informes mèdics als quals es refereix la sentència han estat valorats per l'assessoria mèdica de la CASS amb les conclusions a les que hem fet referència, el cert és que durant els anys 1997 i 1998 l'agent va treballar, i el que ho fes en un règim horari reduït no elimina la circumstància de que va treballar, fet incompatible amb un estat patològic realment invalidant en el grau que finalment li fou reconegut.

Per tant, tot i que la cardiopatia se li havia manifestat l'any 1992, no es pot afirmar el seu caràcter invalidant fins la baixa definitiva, que tingué lloc el 23 de juny de 1998, de manera que encara que el mes d'octubre de 1996, coincidint amb el recent acomiadament de l'empresa, la malaltia comencés a empitjorar, va seguir treballant a partir d'abril de 1997 fins la baixa esmentada, i per tot això no es pot considerar com a data de la constatació, com a invalidant, de la patologia que sofreix, la data que recull la sentència.

Quart.- En conseqüència del que ha estat exposat, cal estimar el recurs d'apel·lació interposat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència de la Batllia, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, ha decidit estimar el recurs d'apel·lació interposat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia, 2000-72, de 15 de setembre de 2000, que es revoca, amb desestimació de la demanda i confirmació de les resolucions objecte del recurs. No es fa cap pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).