• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 30/2001, ECLI:AD:TSJADAD:2001:30)

Faits et procédure

Par une décision du 22 septembre 2000, la Section administrative du Tribunal de batlles a rejeté la demande formée par les Srs Palomo, Nuñez et Estany contre le Comú de La Massana. Les demandeurs sollicitaient l'approbation d'un avant-projet d'ouverture d'une voie d'accès carrossable à leurs propriétés.

Les demandeurs ont interjeté appel le 31 octobre 2000. Ils soutenaient, en substance, que le chemin projeté n'avait pas d'impact environnemental défavorable, qu'il ne réalisait pas d'aliénation du domaine public puisqu'il conserverait ce caractère, que le refus du Comú était arbitraire faute de justification tirée de l'intérêt général, et que le principe d'égalité était méconnu, des voies ayant été autorisées à travers des terrains communaux dans d'autres cas.

Le Comú s'est opposé à l'appel le 20 novembre 2000. Il invoquait l'autorité de la chose jugée, en relevant qu'un litige antérieur avait porté sur le refus d'approbation du même avant-projet. Il faisait également valoir l'absence de dossier de délimitation des terrains communaux limitrophes, et l'impossibilité de grever le domaine public des charges résultant de la transformation d'un bois communal en route, avec les conséquences environnementales que cela impliquerait.

Les parties ont développé leurs moyens lors de l'audience. La juridiction de jugement n'est pas nommément identifiée dans le texte intégral au-delà de la mention de la Section administrative du Tribunal de batlles (non précisé dans la décision pour le détail de la composition de la formation de première instance).

Question de droit

Le Tribunal supérieur de justice devait trancher quatre questions :

1. La compétence de la Sala administrative pour connaître du recours, au regard de la loi qualifiée de la justice (art. 39.3, mentionné dans les métadonnées de la décision).
2. L'existence ou non d'une chose jugée résultant du litige antérieur.
3. Le point de savoir si des particuliers peuvent invoquer un droit à modifier l'état de biens communaux et si la commune peut, sur le fondement de ses pouvoirs dominicaux, refuser l'approbation d'un avant-projet affectant ces biens.
4. La portée du principe d'égalité devant la loi invoqué à partir de précédents favorables à d'autres administrés.

Solution et dispositif

Sur la compétence, la Sala administrative se déclare compétente, sans développement particulier.

Sur la chose jugée, la Cour confirme l'analyse de première instance. Le litige antérieur, clos par la sentence n° 98-57 du 17 décembre 1998, portait sur la légalité du refus d'autorisation de construire une voie. Le présent litige porte sur un avant-projet précis, prévu à l'article 5 du Reglament de normativa constructiva de la parròquia de La Massana. Il n'y a donc pas identité d'objet. La Cour relève par ailleurs que la première demande avait été rejetée pour de simples défauts formels, ce qui conduit à considérer la seconde demande comme ayant une substantivité propre.

Sur le fond, la Cour écarte le raisonnement fondé sur le régime des autorisations de construire. Elle relève que l'ouverture du chemin s'effectuera pour l'essentiel sur des terrains communaux. Elle en déduit que les demandeurs ne sont pas titulaires d'un droit à disposer de ces biens, ni, par conséquent, d'un droit à en imposer la modification de l'état actuel. Elle ajoute que la circonstance que la route conserverait la qualification de bien du domaine public ne modifie pas cette analyse. Selon ses termes, il ne s'agit pas d'un contrôle habituel d'un acte d'intervention dans la propriété privée, mais d'un refus fondé sur les « potestats dominicals » de la commune, qui ne peut être apprécié selon la même grille que l'exercice des pouvoirs de contrôle de l'édification.

Sur l'égalité, la Cour retient deux motifs. D'une part, aucun terme de comparaison n'est produit permettant d'établir une différence de traitement entre des situations d'identique signification. D'autre part, le principe d'égalité ne s'applique que dans le cadre de la légalité : il ne peut conduire à un résultat contraire au droit, du seul fait

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 22 de setembre de 2000 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada pels Srs. Palomo, Nuñez i Estany contra l'Hble. Comú de La Massana, en que sol·licitaven l'aprovació de l'avantprojecte d'obertura d'un vial d'accés rodat a les seves propietats.

2n.- La representació dels agents va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que fou formalitzat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia el 31 d'octubre de 2000. En síntesi, la impugnació es fonamenta en que el camí que es vol obrir no suposa cap impacte ambiental desfavorable; que no hi ha alienació del domini públic ja que el camí tindrà també aquest caràcter; que la negativa del Comú és arbitrària en no justificar-se raons d'interès general; i en que es vulnera el principi d'igualtat, ja que en altres casos s'ha autoritzat l'obertura de vials a través de terreny comunal.

3r.- El Comú de La Massana es va oposar al recurs mitjançant escrit presentat el 20 de novembre de 2000. Basa la seva pretensió en l'existència de cosa jutjada, ja que va ser objecte d'un anterior procés la denegació de l'aprovació de l'avantprojecte; en la manca d'expedient de delimitació dels terrenys comunals que limiten amb els dels agents; i en que resulta imposible establir càrregues sobre el domini públic, derivades de la transformació que produirien les obres d'un bosc comunal en una carretera, amb les conseqüències negatives que això comportaria per al medi ambient.

4t.- En l'acte de la vista oral els advocats de les parts van formular les al·legacions que van considerar més adients en defensa de llurs interessos.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com a qüestió prèvia, s'han de confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada que es refereixen a la inexistència de cosa jutjada. En efecte, en el procés anterior que va cloure la sentència d'aquesta Sala núm. 98-57, de 17 de desembre de 1998, s'examinava la legalitat del refús de l'autorització per a construir un vial, mentre que en l'actualitat la sol·licitud dels agents es concreta en l'avantprojecte previst en l'article 5 del Reglament de normativa constructiva de la parròquia de La Massana, de manera que entre ambdós processos no hi ha la identitat d'objecte que podria justificar l'apreciació de la cosa jutjada.

A més, no es pot oblidar que la primera sol·licitud va ser desestimada merament per defectes formals. En conseqüència, encara que es tractés en els dos casos del mateix instrument urbanístic (l'avantprojecte), s'hauria de considerar que la segona petició esmenada té substantivat pròpia respecte de la primera, per la qual cosa tampoc podria apreciar-se l'existència de cosa jutjada.

Tercer.- Pel que fa a la qüestió de fons, s'ha de partir del fet que, com insisteix en assenyalar la part agent, no es tracta en aquest cas de l'aprovació d'un avantprojecte de parcel·lació o urbanització, sinó merament de l'obertura d'un accés rodat a les propietats dels recurrents.

Ara bé, la sol·licitud que s'examina presenta una important singularitat front a les autoritzacions -i el corresponents avantprojectes- que regula el Reglament de normativa constructiva de la parròquia de La Massana. En aquesta disposició es contempla el règim d'autoritzacions com un sistema d'intervenció administrativa prèvia en l'activitat constructora que els interessats duen a terme sobre terrenys de la seva propietat o dels quals poden disposar per qualsevol títol habilitant.

En el present cas, ben al contrari, el contingut de l'avantprojecte que els agents han sotmès a l'autorització del Comú permet apreciar que l'obertura del vial que es pretén dur a terme s'ha de realitzar en la seva major part sobre terrenys comunals. Tanmateix, com bé diu la sentència apel·lada, els agents no són titulars d'un dret a disposar dels béns comunals ni, en conseqüència, a imposar la modificació del seu estat actual, per més que s'afirmi que la carretera que es vol construir continuarà tenint la consideració de bé de domini públic.

En definitiva, no ens trobem en aquest cas davant d'un supòsit habitual de control d'un acte administratiu d'intervenció en la propietat privada, sinó que, en realitat, el Comú ha denegat vàlidament l'aprovació de l'avantprojecte en base a les seves potestats dominicals, en constatar que afecta els béns de què és titular. L'exercici de les facultats dispositives sobre aquests immobles que pertoca a l'Administració no pot ser enjudiciat amb la mateixa perspectiva que ho seria l'ús de les potestats administratives de control de l'edificació en la propietat privada, que és el supòsit general que regula el Reglament de normativa constructiva de la parròquia de La Massana, que invoquen ambdues parts.

En conclusió, la desestimació de la sol·licitud dels agents resulta ajustada a dret, des del moment en què aquests no disposen d'un dret a modificar l'estat actual dels béns comunals que resulten afectats per l'avantprojecte, i el Comú pot decidir vàlidament, en base a les seves facultats dominicals, sobre el destí que pretén donar a aquests immobles.

Quart.- En darrer terme, els recurrents addueixen la vulneració del principi d'igualtat en base a que s'ha autoritzat en d'altres casos l'obertura de vials a través de terreny comunal, a diferència del que succeeix ara.

Aquesta al·legació ha de ser desestimada per un doble motiu. En primer lloc, perquè no s'aporta cap terme de comparació que permeti apreciar l'existència d'un tracte desigual en supòsits d'idèntica significació. I en segon terme perquè, com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, el principi d'igualtat només resulta aplicable dins del de legalitat, de manera que no es pot aconseguir un resultat contrari a dret, pel simple fet que es pugui invocar algun precedent en tal sentit.

En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la part agent.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

• Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la representació dels Srs. Palomo, Nuñez i Estany contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 22 de setembre de 2000, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).