• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 58/2001 (14 décembre 2001)

Note : la référence canonique fournie dans les métadonnées de la saisine est incomplète (« Juridiction andorrane, — »). La référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte de la décision.

Faits et procédure

Le requérant, M. Badía, percevait une pension d'invalidité pour maladie relevant du Groupe I, attribuée par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) par deux résolutions de sa commission contentieuse, datées respectivement du 9 décembre 1999 et du 19 janvier 2000. Ces résolutions avaient reconnu des effets à compter du 1er janvier 2000.

Il a saisi la Secció Administrativa de la Batllia. Par jugement n° 2001-35 du 13 juillet 2001, celle-ci a rejeté sa demande et déclaré les résolutions conformes au droit.

Au cours de la première instance, la CASS a, par une résolution du 23 août 2000, reconnu au requérant une invalidité pour maladie du Groupe II, avec effet au 1er septembre 2000. Le requérant a interjeté appel. Il demandait la reconnaissance du Groupe II et que les effets de cette pension remontent à la date de la première résolution contestée, et non à la date du nouveau classement. Il sollicitait également la condamnation de la CASS aux dépens d'avocat. La CASS concluait à la confirmation du jugement et au maintien des effets au premier jour du mois suivant, comme elle le versait déjà.

L'audience s'est tenue le 26 novembre 2001.

Question de droit

La décision soulève deux questions.

En premier lieu, il fallait déterminer la date d'effet d'une pension d'invalidité d'un groupe supérieur, reconnue en cours d'instance. Plus précisément, la juridiction devait qualifier la résolution du 23 août 2000 : s'agit-il d'un réexamen de la situation pathologique existant à la date des résolutions initiales, auquel cas ces résolutions seraient implicitement remplacées, ou d'une nouvelle appréciation fondée sur une aggravation survenue en 2000 ? Le tribunal reformule ainsi l'alternative : la résolution « se doit-elle à un nouvel examen » de l'état de 1999 ou « à une nouvelle considération » d'une « détérioration » intervenue durant l'année 2000 (fondement 4).

En second lieu, il fallait apprécier si la CASS, en tant que partie défenderesse, peut être condamnée aux frais d'avocat de l'assuré, eu égard à l'article 97 de la Llei qualificada de la Justícia, selon lequel la représentation par avocat n'est pas obligatoire dans les procédures contre la CASS.

Solution et dispositif

Sur la date d'effet, le tribunal retient que la résolution du 23 août 2000 « répond à l'aggravation de l'état physique » du requérant, telle qu'elle résulte de la preuve et de la résolution elle-même, qui vise « une nouvelle demande de l'intéressé » (fondement 5). La pension doit donc prendre effet « depuis le moment où le nouvel état invalidant est constaté », sans pouvoir être rétroactivement fixée à une date antérieure. Le tribunal ajoute q

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa de la Batllia, en la sentència núm. 2001-35, de 13 de juliol de 2001, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Badía contra les resolucions de la comissió contenciosa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 9 de desembre de 1999 i de 19 de gener de 2000 per les que se li atribuïa al demandant una pensió corresponent a una invalidesa malaltia del Grup I, declarant-les ajustades al Dret.

2.- Contra la sentència esmentada el Sr. Badía va interposar un recurs d'apel·lació demanant el reconeixement del Grup II, compte tingut que durant el transcurs del procés judicial en la primera instància la CASS li reconeix una invalidesa malaltia del Grup II i demanant que la data d'efectes del pagament d'aquesta sigui la de la primera resolució objecte d'aquest recurs i no la del reconeixement posterior.

3.- Donat trasllat de l'anterior escrit a la representació de la CASS, aquesta demana la confirmació de la sentència apel·lada i que es declari que la data d'efectes de la pensió posteriorment reconeguda sigui la del primer dia del mes següent, com se li ve pagant, i no la que demana l'apel·lant.

4.- La vista oral ha tingut lloc el dia 26 de novembre de 2001 i en ella les parts han pogut fer les al·legacions oportunes en defensa del seu dret.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En aquesta segona instància no es discuteix tant el grau d'invalidesa malaltia que correspon a l'apel·lant com la data a partir de la qual se li ha de fer efectiva la pensió que li correspon per raó del Grup II. Les resolucions recorregudes -que li atribuïen un Grup I- li reconeixen efectes des de l'1 de gener de 2000, però la resolució dictada durant la primera instància processal, el 23 d'agost de 2000, reconeixent-li el Grup II, atribueix els efectes de la nova pensió des de l'1 de setembre de 2000.

Per determinar si la data d'efectes de la pensió del Grup II ha de ser l'1 de setembre de 2000 o l'1 de gener de 2000 cal analitzar si la resolució de 23 d'agost de 2000 es deu a un nou examen de la situació patològica que el Sr. Badía tenia l'any 1999 i que implícitament equivaldria a deixar sense efecte les resolucions ara recorregudes o, cosa diferent, es deu a una nova consideració del seu estat en atenció a un empitjorament sofert durant l'any 2000 que obligui a una avaluació de les patologies que l'afecten.

De la prova practicada, i fonamentalment d'allò que diu la resolució de 29 d'agost de 2000, que es refereix a una nova petició de l'interessat, i tal com ho diu també la CASS en els seus escrits processals, el reconeixement del Grup II respon a l'empitjorament de l'estat físic del Sr. ENTITY_2; per tant, la pensió ha de tenir efectes des del moment en que es constata el nou estat invalidant i no es poden retrotraure a un moment anterior.

Tanmateix, queda per analitzar si malgrat el reconeixement posterior del 23 d'agost de 2000, quan es van dictar les resolucions de 9 de desembre de 1999 i de 19 de gener de 2000 el Sr. Badía ja era mereixedor del Grup II, compte tingut el seu estat físic. Però de la prova practicada no se'n desprèn que sigui així, i no correspon ara fer noves consideracions al respecte quan aquest argument no s'inclou en el recurs d'apel·lació, que es limita a sol·licitar la retroacció de la data d'efectes, sense tenir en compte que no és possible fer-ho per les raons exposades.

En conseqüència, la sentència de la Batllia és ajustada al Dret i s'ha de confirmar, amb desestimació del recurs d'apel·lació, i sense perjudici de que els efectes de la declaració d'invalidesa malaltia del Grup II que li fou reconeguda al Sr. Badía el 23 d'agost de 2000 siguin els que indica aquesta resolució, és a dir, l'1 de setembre de 2001.

Tercer.- L'apel·lant demana que es condemni a la CASS al pagament de les despeses d'advocat, compte tingut que se l'ha obligat a iniciar un procés que era innecessari. Tot i que, com estableix l'article 97 de la Llei Qualificada de la Justícia la defensa per mitjà d'advocat no és preceptiva sinó facultativa en els processos contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, l'opció per la defensa de l'assegurat mitjançant direcció lletrada és habitual perquè de fet és necessària i per tant, en matèria de costes processals els contenciosos de la CASS han de rebre el mateix tractament que la resta de procediments, en el sentit de que el principi que decideix la seva imposició és el de la temeritat.

En el cas que ens ocupa no és que la CASS hagi rectificat una resolució equivocada -cosa que efectivament faria innecessari aquest procés- sinó que n'ha dictat una nova en funció de noves circumstàncies consistents en l'empitjorament de l'assegurat, i ha estat l'assegurat qui ha volgut seguir litigant en defensa de la seva tesi, per la qual cosa no s'aprecia temeritat per part de la parapública i això determina la desestimació del recurs en aquest punt.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Badía contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia número 2001-35, de 13 de juliol de 2001, que es confirma íntegrament.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).