• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 6 février 2002 (ROJ STSJAD 31/2002)

Note méthodologique : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des mentions figurant dans le texte intégral de la décision.

Faits et procédure

Le requérant, M. Esteban, a sollicité auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) la reconnaissance d'une pension de vieillesse de 5 000 points, sur le fondement de l'article 41, premier alinéa, du Règlement technique de la CASS. Il soutenait avoir résidé et travaillé en Andorre à compter du 15 mai 1961, ce que attestaient un certificat de la commune de Sant Julià de Lòria et celui de son employeur.

Par jugement du 14 mai 2001, la Section administrative de la Batllia a rejeté la demande. Elle a retenu que l'intéressé n'établissait pas une activité salariée régulière pendant les soixante mois précédant la mise en œuvre du régime andorran de sécurité sociale, fixée au 1er avril 1968, dès lors qu'il n'était inscrit aux registres du Service d'immigration qu'à compter du 14 juillet 1965.

M. Esteban a interjeté appel le 31 mai 2001, formalisé le 24 juillet suivant. Il faisait valoir que l'exigence d'une inscription au Service d'immigration constituait une condition supplémentaire, non imposée aux travailleurs andorrans ni aux frontaliers. La CASS a conclu à la confirmation intégrale du jugement, le 13 septembre 2001. La Sala a substitué l'audience orale par une procédure écrite de conclusions, les parties ayant reproduit leurs moyens.

Question de droit

La décision soulève deux questions :

1. Question principale : une activité salariée exercée par un ressortissant étranger, sans autorisation administrative d'immigration ou de résidence, peut-elle être qualifiée de « régulière » au sens de l'article 41 du Règlement technique de la CASS ?

2. Question subsidiaire : l'exigence de ces formalités administratives constitue-t-elle une discrimination à l'égard des étrangers, dès lors qu'elle ne s'applique pas aux nationaux andorrans ?

Solution et dispositif

La Sala rejette l'appel en s'appuyant sur sa jurisprudence antérieure, citant expressément ses sentences n° 96-46 du 20 novembre 1996, n° 00-28 du 20 juin 2000 et n° 00-50 du 18 octobre 2000. Ces décisions posent que le travail accompli par des étrangers sans autorisations administratives d'immigration ou de résidence « ne peut être computé comme travail régulier » aux fins de l'article 41.

Appliquant ce principe, la Sala retient que, bien que l'intéressé réside au Principat depuis mai 1961, il n'a été inscrit comme résident qu'à compter du 14 juillet 1965. C'est donc à partir de cette date que son activité peut être considérée comme régulière pour l'application de l'article 41. S'agissant de la discrimination alléguée, elle écarte le moyen au motif que « le requisit de la

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de 14 de maig de 2001 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Esteban contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava el reconeixement d'una pensió de vellesa de 5.000 punts, a l'empara de l'article 41, primer paràgraf, del Reglament Tècnic de la ORG_0 La desestimació es fonamenta en que l'agent no acredita una activitat assalariada regular de seixanta mesos abans la posta en marxa del règim andorrà de seguretat social, el 1r. d'abril de 1968, ja que no consta inscrit als registres del Servei d'Immigració fins al 14 de juliol de 1965.

2.- Disconforme amb aquesta resolució, l'interessat va interposar recurs d'apel·lació el 31 de maig de 2001, que es va formalitzar davant d'aquesta Sala el 24 de juliol següent. La impugnació es fonamenta en què consta acreditat que l'agent va residir i treballar a Andorra dels del 15 de maig de 1961, com resulta dels certificats de l'Hble. Comú de Sant Julià de Lòria i de l'empresa on va prestar serveis, i en què l'exigència de la inscripció al Servei d'Immigració constitueix un requisit addicional que no es demana als treballadors andorrans ni als fronterers.

3.- La representació de la ORG_0 va impugnar el recurs mitjançant escrit presentat el 13 de setembre de 2001, en què demana la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquest procés ha de ser resolta d'acord amb els criteris que es contenen en les sentències d'aquesta Sala núms. 96-46, de 20 de novembre de 1996, 00-28, de 20 de juny de 2000, i 00-50, de 18 d'octubre del mateix any, en què s'afirma que el treball desenvolupat per ciutadans estrangers sense gaudir de les pertinents autoritzacions administratives d'immigració o de residència no es pot computar com a treball regular als efectes de l'article 41 del Reglament Tècnic de la ORG_0

En el cas que ara s'examina, malgrat que l'agent resideix al Principat des del mes de maig de 1961, segons resulta del certificat que ha emès el Comú de Sant Julià de Lòria, consta acreditat que no es va inscriure com a resident al registre d'immigració fins al 14 de juliol de 1965, tal i com ho fa constar el Servei de Policia a petició de l'interessat (foli 50 de les actuacions de primera instància). És doncs, des d'aquesta darrera data que s'ha considerar la seva activitat laboral com a regular, des de la perspectiva de l'aplicació de l'article 41 del Reglament Tècnic, per la qual cosa la sentència apel·lada resulta ajustada a dret, de manera que s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació.

El requisit de la regularitat del treball resulta del propi enunciat d'aquell precepte, i s'ha d'aplicar en funció de les circumstàncies del cas, per la qual cosa no es pot considerar discriminatòria l'exigència en aquest supòsit del compliment de les formalitats administratives en matèria de residència i treball d'estrangers que, per definició, no són aplicables als ciutadans andorrans.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

• Desestimar el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Esteban contra la sentència impugnada de 14 de maig de 2001 de la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).