• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 12 juillet 2002 (STSJAD 58/2002)

Faits et procédure

Par une sentence du 7 janvier 2002 (n° 2001-83), la Section administrative du Tribunal des Batlles a rejeté la demande de Mme Miró tendant à la reconnaissance d'une pension de vieillesse de 5 000 points, fondée sur l'article 41, premier alinéa, du Reglament Tècnic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Le premier juge a retenu que l'intéressée avait cotisé pendant la majeure partie de sa vie active en qualité de « non salariée ». Le premier alinéa de l'article 41 ne lui était donc pas applicable, mais son troisième alinéa, qui organise un régime propre aux assurés non salariés. Le montant de la pension devait en conséquence être calculé selon les cotisations effectivement versées, conformément à l'article 35 du même Reglament.

Mme Miró a interjeté appel le 24 janvier 2002, formalisé le 26 février suivant. Son recours reposait exclusivement sur le caractère discriminatoire de l'article 41, jugé plus favorable aux salariés qu'aux non-salariés, et sur la violation du principe d'égalité consacré par l'article 6 de la Constitution. La Caixa Andorrana de Seguretat Social a conclu à la confirmation intégrale du jugement de première instance. La Sala a substitué l'audience orale par une procédure écrite, les parties ayant reproduit leurs moyens dans leurs conclusions.

Selon la décision, l'examen du dossier administratif révèle que l'intéressée a cotisé 250 mois en qualité d'assurée volontaire et seulement 63 mois en qualité de salariée.

Question de droit

Deux questions principales se posaient à la Sala.

La première était d'ordre qualificatif : le régime applicable à l'assurée devait-il être déterminé par la catégorie de cotisation majoritairement exercée ? La décision répond par l'affirmative. Elle juge que, l'intéressée ayant été rattachée pendant la majeure partie de sa vie professionnelle à la catégorie des assurés non salariés, le troisième alinéa de l'article 41 devait recevoir application.

La seconde portait sur le fond : la différence de traitement instaurée par l'article 41 entre salariés et non-salariés, notamment en matière de pension minimale, méconnaît-elle le principe d'égalité de l'article 6 de la Constitution ? La requérante sollicitait par ailleurs qu'une action incidente d'inconstitutionnalité soit portée devant le Tribunal constitutionnel, sur le fondement de l'article 52 et suivants de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.

Solution et

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 7 de gener de 2002 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada per la Sra. Miró contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava el reconeixement d'una pensió de vellesa de 5.000 punts, a l'empara de l'article 41, primer paràgraf, del Reglament Tècnic de la ORG_0 La desestimació es fonamenta en que l'agent va cotitzar durant la major part de la seva activitat laboral com a "no assalariada" i, en conseqüència, no li és aplicable el paràgraf primer d'aquell precepte, sinó el tercer, de manera que resulta superior l'import de la pensió que li correspon d'acord amb les cotitzacions que ha realitzat efectivament, segons el que disposa l'article 35 del Reglament Tècnic.

2n.- Disconforme amb aquesta resolució, la interessada va interposar recurs d'apel·lació el 24 de gener de 2002, que es va formalitzar davant d'aquesta Sala el 26 de febrer següent. La impugnació es fonamenta de forma exclusiva en el caràcter discriminatori que, a parer de la recurrent, presenta la regulació continguda en l'article 41 del Reglament Tècnic, que resulta més favorable per als assalariats que per als no assalariats, la qual cosa vulneraria el principi d'igualtat que consagra l'article 6 de la Constitució.

3r.- La representació de la ORG_0 va impugnar el recurs mitjançant escrit presentat el 18 de març de 2002, en què demana la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com bé diu la sentència apel·lada, resulta de l'examen de l'expedient administratiu que la interessada va cotitzar com assegurada voluntària durant 250 mesos, mentre que només ho va fer com assalariada durant altres 63, és a dir, durant un període de temps molt inferior. En conseqüència, ja que ha estat inclosa durant la major part de la seva vida laboral en la primera de les categories esmentades, ha de ser-li aplicat el règim que el paràgraf 3r. de l'article 41 del Reglament Tècnic de la ORG_0 estableix per als assegurats no assalariats, tal i com ja ha declarat aquesta Sala en nombroses ocasions (sentències 96-27, de 15 de juliol de 1996; 97-44, de 18 de novembre de 1997; i 97-45, d'11 de desembre de 1997, entre d'altres).

Tercer.- L'agent considera que el tractament que l'article 41 del Reglament Tècnic fa dels assegurats assalariats i no assalariats resulta discriminatori per a aquests darrers, per la qual cosa sol·licita que es plantegi una acció incidental d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, d'acord amb l'article 52 i següents de la seva Llei qualificada.

Tanmateix, com ja va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 98-23, de 12 de maig de 1998, el principi d'igualtat davant la llei no implica en tots els casos un tractament legal idèntic, amb abstracció de qualsevol element diferencial que tingui rellevància jurídica. Com ha declarat reiteradament el Tribunal Europeu de Drets Humans, no tota desigualtat constitueix necessàriament una discriminació, ja que la igualtat només resulta vulnerada si la desigualtat està desproveïda d'una justificació objectiva i raonable, i l'existència d'aquesta justificació s'ha d'apreciar en relació a la finalitat i efectes de la mesura considerada, de manera que hi hagi una relació raonable de proporcionalitat entre els mitjans utilitzats i la finalitat perseguida.

En el cas que ara s'examina, la diferent regulació que l'article 41 del Reglament Tècnic fa de la pensió mínima aplicable als treballadors assalariats i als assegurats voluntaris no resulta discriminatòria, si es tenen en compte les circumstàncies específiques que presenten, en general, cadascun d'aquests col·lectius, que justifiquen que el legislador hagi pogut preveure una més intensa protecció pel que fa als primers. En efecte, no es pot menystenir que les condicions econòmico-socials en què desenvolupen la seva activitat els treballadors per compte d'altri els converteixen en els destinataris principals de les normes de protecció social com la impugnada, al mateix temps que no resulta tampoc equiparable el règim de les cotitzacions dels treballadors autònoms i dels assalariats.

En conseqüència, no concorren en aquest cas elements de judici que puguin portar a la conclusió de què l'article 41 del Reglament Tècnic de la ORG_0 vulnera el principi d'igualtat que consagra l'article 6 de la Constitució, de manera que s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

• Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Miró contra la sentència núm. 2001-83, de 7 de gener de 2002, de la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).