• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 92/2003 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 13 novembre 2003)

Faits et procédure

Dans une instance en divorce introduite par M. Seco à l'encontre de Mme Pulido, selon la procédure déclarative abrégée, celle-ci a formé une demande reconventionnelle. Le jugement rendu en première instance par le Batlle le 22 novembre (année non précisée dans la décision) comportait, dans son dispositif, quatre séries de dispositions : le prononcé du divorce ; la condamnation de M. Seco à verser à Mme Pulido la somme de deux cent quarante euros mensuels « en concepte de pensió compensatòria per haver-se dedicat al seu matrimoni i a les obligacions de la llar » ; l'ordre de restitution des objets personnels de Mme Pulido, situés dans un appartement de Sabadell ; l'ordre d'inscription du divorce au registre de l'état civil. Aucune condamnation aux dépens n'avait été prononcée.

M. Seco a interjeté appel contre le point b) de l'alinéa 2 et contre le point 3 de ce dispositif. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était composée du président M. Nuñez, des magistrats Antoni Bruguera Manté (rapporteur) et Joan Manel Abril Campoy.

Les faits pertinents, tels qu'exposés par la juridiction, sont les suivants. Mme Pulido, dans sa demande reconventionnelle, réclamait à M. Seco, à titre de « preu alçat », la somme de cinq millions de pesetas, correspondant selon elle à la moitié des plus-values produites par un appartement acquis par M. Seco à Sabadell, le 14 octobre 1982, alors qu'il était célibataire, en vue de son mariage. Le mariage a été célébré le 7 avril 1985 sous le régime de la séparation de biens. Le Tribunal relève que cette prétention était fondée sur la répartition des plus-values et non sur les critères de l'article 57 de la Llei qualificada del matrimoni.

Question de droit

La décision soulève deux questions distinctes.

La première porte sur la finalité de la pension compensatoire prévue par l'article 57 de la Llei qualificada del matrimoni en cas de divorce. Le juge de première instance l'avait fondée sur la contribution de l'épouse aux charges du mariage et du foyer. La question est donc de savoir si cette pension peut rémunérer des services passés rendus pendant l'union, ou si elle doit répondre à une fonction différente.

La seconde question concerne la congruence entre les demandes des parties et le dispositif de la décision, c'est-à-dire la règle selon laquelle le juge ne peut statuer au-delà de ce qui lui est demandé (pronunciament extra petita).

Solution et dispositif

La Sala Civil a fait droit à l'appel et a retenu deux motifs. Le premier tient à la finalité de la pension compensatoire : selon la juridiction, cette pension « no té per objecte indemnitzar » l'épouse pour son activité passée au sein du mariage, mais vise à compenser le déséquilibre économique futur résultant de la rupture, par rapport à la situation antérieure au mariage. Le second motif tient à l'incongruence : la pension ne pouvait être accordée sur la base d'une demande de versement en capital tirée des plus-values immobilières, et l'apartat 3 ne pouvait être justifié par aucune prétention formulée dans la demande reconventionnelle.

Le dispositif est rédigé en catalan. Dans sa version originale, il énonce :

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Nuñez, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes del judici civil núm. B-0270- 8/2001 en demanda de divorci, tramitats pel procediment declaratiu abreujat, instat pel Sr. Seco contra la Sra. Pulido amb reconvenció d'aquesta darrera, en data 22 de novembre passat va recaure-hi Sentència en la part dispositiva de la qual es va decidir:

"1) Estimar la demanda de divorci promoguda pel Sr. Seco contra la Sra. Pulido,

Declarar:

el divorci entre ells,

el pagament per part del Sr. Seco a la Sra. Pulido, de la quantitat de DOS-CENTS QUARANTA EUROS MENSUALS en concepte de pensió compensatòria per haver-se dedicat al seu matrimoni i a les obligacions de la llar;

Ordenar el retorn dels objectes personals de la Sra. Pulido, existents al pis planta primera, porta quarta del carrer Plini el Vell núm. 25 de la ciutat de Sabadell;

Ordenar la inscripció del seu divorci al Registre Civil;

No fer especial pronunciament respecte de les costes processals."

II.- Disconforme el Sr. Seco amb el pronunciament b) de l'apartat 2 i amb el pronunciament 3, ambdós de la part dispositiva transcrita de la Sentència del Batlle, ha interposat aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat substanciat en aquest Tribunal segons les prescripcions legals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- La pensió compensatòria que estableix l'art. 57 de la Llei Qualificada del matrimoni en el cas de divorci no té per objecte indemnitzar a l'esposa "per haver-se dedicat al seu matrimoni i a les obligacions de la llar" com ha determinat el Batlle en la decisió i en el 5 CONSIDERANT de la Sentència apel·lada; perquè no es tracta de retribuir-li els treballs que ha realitzat durant el matrimoni sinó que, com diu el precepte, de compensar al "cònjuge que experimenti un desequilibri econòmic en relació a l'altre que li ocasioni un empitjorament de la seva situació anterior en el matrimoni"; es tracta, doncs, de compensar un cònjuge del possible desequilibri econòmic futur que pugui sofrir com a conseqüència de la ruptura del matrimoni en relació a la situació que tenia en el matrimoni. No s'ha de retribuir doncs la situació passada, i això obliga a establir com a paràmetres que aquesta pensió no pot excedir del nivell de vida de què gaudien els cònjuges durant el matrimoni ni del que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament; i per fixar el seu import cal atendre tots els aspectes que assenyalen els apartats a) a h) del mateix art. 57 (edat i estat de salut d'ambdós, qualificacions professionals, probabilitats d'accés a un lloc de treball, recursos econòmics, necessitats de l'un i l'altre, duració del matrimoni i de la convivència, dedicació passada i futura a la família, etc.)

II.- Sense prendre en consideració cap d'aquestes bases, i per tant, sense fonament legal, la Sra. Pulido, en la demanda de reconvenció, "reclama a l'actor com a preu alçat, el pagament de CINC MILIONS DE PESSETES" (foli 27 primer paràgraf) que diu corresponen a la meitat dels imports de les plusvalues que ha generat el pis que l'actor havia comprat a Sabadell de solter (el 14 d'octubre de 1982) en vistes a la celebració del seu matrimoni (en règim de separació de béns) que tingué lloc el 7 d'abril de 1985.

III.- El fonament anterior de la reconvenció per reclamar el preu alçat de 5.000.000.-Ptes com a pensió compensatòria, està totalment fora dels paràmetres de l'art. 57 de la Llei Qualificada del Matrimoni; pensió que, per tant, no podia atorgar-se sense les bases d'aquell precepte cap de les quals ha estat acreditada en autes ni considerada pel Batlle per fixar, sorprenentment, la quantitat de DOS-CENTS QUARANTA EUROS MENSUALS en aquest concepte de pensió compensatòria, cosa totalment diferent d'allò que se li havia sol·licitat; sense que l'apartat 3 de l'art. 57 l'autoritzés fer aquesta inescaient transformació com es desprèn del redactat del precepte.

Tant, doncs, per la incongruència evident d'aquest pronunciament del Batlle, com perquè no han estat demostrats els condicionants per a la concessió d'una pensió compensatòria, i a més a més per l'error del Batlle d'atorgar-la per voler retribuir uns serveis passats en contra de la seva essència i finalitat, caldrà revocar el pronunciament de l'apartat b) del punt 2) de la decisió de la Sentència apel·lada.

IV.- I caldrà igualment deixar sense efecte l'apartat 3) d'aquella decisió perquè també es tracta d'un pronunciament "extra petita" ja que la petició objecte d'aquell apartat no es va fer a la demanda de reconvenció, únic lloc en què, si de cas, s'havia d'efectuar, i va ser totalment improcedent formular-la en l'escrit de conclusions que no permetia prova ni contradicció.

V.- Atesa la naturalesa del procediment, no es farà pronunciament de les costes del recurs.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR aquest recurs d'apel·lació; REVOCAR parcialment la Sentència del Batlle i SUPRIMIR de la seva decisió l'apartat b) del seu punt 2) i el seu punt 3). NO ES FA pronunciament de les costes de l'apel·lació

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995 (text refós).