• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 111/2004)

Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 22 juillet 2004, n° de recours 57/04, rapporteur Jean Louis Vuillemin. Le texte source est rédigé en catalan ; les citations ci-dessous sont des traductions libres.

Faits et procédure

Le Sr Bonet, mécanicien, a été employé par la société Amador à compter du 10 janvier 1994. Il a été congédié par lettre du 18 mars 2003. Cette lettre se bornait à invoquer des « réitérées fautes graves » commises dans l'exercice de son emploi, sans autre précision. Le salarié avait antérieurement reçu un avertissement écrit daté du 15 janvier 2003.

Le 26 mars 2003, le salarié a saisi la Batllia d'une demande en trois chefs : une indemnité pour licenciement irrégulier ou injustifié de 14 150,82 EUR ; une indemnité supplémentaire de 4 597,74 EUR pour caractère brutal et vexatoire du licenciement ; une indemnité de préavis de 7 152,04 EUR. La société s'est opposée à la demande.

Par jugement du 19 mars 2004, le Tribunal unipersonnel des batlles (section civile) a fait droit partiellement à la demande. Il a condamné la société au paiement de 14 150,82 EUR, assortis des intérêts légaux à compter de la contestation, ainsi qu'aux dépens.

Les deux parties ont interjeté appel. La Sala civil du Tribunal superior de justícia était saisie des recours principaux et incidents.

Question de droit

La Cour devait trancher quatre points :

1. Le licenciement pour faute grave, fondé sur l'article 9 du Décret sur le contrat de travail du 15 janvier 1974, est-il valable lorsque la lettre de congé n'expose aucun fait précis ?
2. Le défaut de motivation formelle ouvre-t-il droit à une indemnité de licenciement irrégulier, et sur quel fondement ?
3. Un préavis est-il dû lorsque le licenciement est irrégulier en la forme mais justifié au fond ?
4. Le caractère brutal et vexatoire du licenciement, invoqué pour l'indemnité supplémentaire, est-il établi ?

S'y ajoutait la question accessoire de la répartition des dépens.

Solution et dispositif

Sur le cadre légal.

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Bonet va començar a treballar pel compte de la Amador, el dia 10 de gener de 1994, en qualitat de mecànic, i va ésser acomiadat per carta de data 18 de març del 2003.

II.- El dia 26 de març del 2003, el Sr. Bonet va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra l'entitat Amador en reclamació de la quantitat: de 14.150,82 EUR més els interessos legals, en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda o injustificat; de 4.597,74 EUR més els interessos legals en concepte d'indemnització suplementària amb el motiu del caràcter brutal i vexatori de l'acomiadament; de 7.152,04 EUR en concepte de preavís.

III.- La societat Amador es va oposar a les pretensions de la part actora.

IV.- Per sentència de data 19 de març del 2004, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant parcialment la demanda de l'agent, va condemnar la societat Amador a pagar al Sr. Bonet l'import de 14.150,82 EUR amb els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, i les costes processals causades.

V.- Contra aquesta resolució, ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Decret sobre el contracte de treball de data 15 de gener de 1974, preveu dos tipus d'acomiadament d'un treballador: l'acomiadament amb preavís regulat per l'article 8 del Decret i l'acomiadament per culpa greu, sense necessitat d'indemnització ni de preavís, regulat per l'article 9 del dit Decret. En cas d'autes, la societat Amador ha acomiadat el Sr. Bonet de manera estranya, barrejant els procediments legals, posant fi a la relació laboral per culpa greu, però donant al treballador un termini de preavís de un mes i mig, el que jurídicament no té cap sentit i enfosca la naturalesa jurídica de l'acomiadament intervingut.

II.- En el cas que es consideri que l'acomiadament fou fet en base de l'article 8 del Decret sobre el contracte de treball, el mateix vulnera les disposicions relatives a la durada legal del preavís, per donar un termini d'un mes i mig aproximadament, quan pertocava al Sr. Bonet, que portava més de 5 anys al servei de l'empresa, gaudir d'un preavís de 6 mesos. Per tant es tractaria d'un acomiadament incorrecte donant lloc a la indemnització establerta en l'article 11 del Decret.

III.- Si al contrari es considera que l'acomiadament es fonamenta en una culpa greu del treballador, ha de respectar els requisits de l'article 9 del Decret sobre el contracte de treball, que estipula que l'avís de comiat deurà fer-se amb exposició de la seva causa per escrit, mitjançant carta certificada amb acusament de rebuda... La carta certificada del dia 18 de març del 2003, enuncia: "Degut a les reiterades faltes greus comeses en l'exercici de la seva feina dins la nostra Empresa, sentim comunicar-li, que ens veiem obligats a acomiadar-lo". Encara que el formalisme processal no hagi d'impedir l'aplicació justificada d'una norma de dret i que sempre s'ha de privilegiar el fons sobre la forma, sí que s'ha de respectar estrictament el formalisme quan el seu objecte és la garantia d'uns drets d'una de las parts. El dret laboral que és un dret d'elaboració recent d'essència social, desconegut del dret romà o dels antics usos i costums del Principat, té per destinació la protecció dels treballadors en situació de feblesa enfront de l'empresari i per tant, posa a càrrec de l'empleador uns requisits formals per tal de garantir a l'assalariat els mitjans de defensar-se i de no ser objecte d'actuacions arbitràries.

És en aquest sentit que s'ha de considerar l'obligació de l'empresari de motivar l'acomiadament per falta greu per una exposició de la seva causa, que encara que sigui succinta, ha d'expressar suficientment els fets imputats al treballador per que el mateix sigui completament assabentat del motiu del comiat i pugui defensar-se. En cas d'autes, no existeix en la carta d'acomiadament del Sr. Bonet, cap fet concret que li sigui imputable. Encara que el treballador hagi estat destinatari d'una carta del dia 15 de gener del 2003, imputant-li un comportament culpable, l'empresa per respectar l'obligació d'exposició de la causa d'acomiadament, havia, al menys, de comunicar al treballador que els fets objectes de l'advertiment del dia 15 de gener s'havien continuat i de fer referència a la carta de greuges. Sense aquestes indicacions elementals, no es pot considerar que la carta d'acomiadament, en fer només al·lusió a faltes greus sense més precisions i sense concretar aquestes faltes, deixant el treballador en total indefensió, hagi respectat el requisit d'exposició de la causa de l'acomiadament de l'article 9 del Decret sobre el contracte de treball, el que fa que l'acomiadament fou del tot improcedent. Per tant, d'acord amb les disposicions de l'article 11 del Decret sobre el contracte de treball, que preveu que l'acomiadament fet en forma indeguda dóna lloc a una indemnització d'un mes de salari per any de servei a l'empresa, s'ha de confirmar la condemna de la societat Amador a satisfer a l'agent, la quantitat de 14.150,82 EUR.

IV.- No consta en autes la més mínima prova que l'acomiadament fou fet de manera brutal i vexatòria, sinó que al contrari es va produir desprès d'un advertiment per escrit, sense cap motiu humiliant i a més amb un preavís. Per tant la demanda del Sr. Bonet corresponent a una indemnització suplementària, no tant sol apareix sense cap fonament, sinó que és abusiva.

V.- Pel que fa al preavís, en el cas que sigui degut al treballador, només li faltaria complir 4 mesos i 20 dies, tenint en compte el mes i 10 dies ja efectuats. Ara bé, un acomiadament realitzat en base de l'article 9 del Decret, encara que sigui fet de manera indeguda en la forma, només dóna dret a preavís en el supòsit que sigui injustificat en el fons. Resulta de les proves que consten en autes, que el Sr. Bonet va ésser objecte de molts advertiments per mancaments a les obligacions relatives al bon ordre de l'empresa. Malgrat això queda acreditat pels testimoniatges dels Srs. Ayuso i Martin, que el treballador durant els mesos de febrer i de març del 2003, és a dir desprès de la darrera carta d'advertiment, es va presentar al seu lloc de treball en estat d'embriaguesa i que va abandonar el seu lloc de treball per anar al bar, fets que constitueixen motius d'acomiadament per culpa greu, sense necessitat de preavís, previst en l'article 9 apartat 5 i 6 del Decret sobre el contracte de treball. Per tant essent l'acomiadament litigiós justificat en el fons;, el Sr. Bonet no pot reclamar cap indemnització en concepte de preavís.

VI.- Respecte a les costes processals, és just i equitatiu que el treballador que fou acomiadat de manera indeguda no hagi de pagar les despeses ocasionades per obtenir la reparació del perjudici que va patir, és doncs de manera encertada que la sentència impugnada posa les costes judicials a càrrec de l'empresari. Al contrari la desestimació d'ambdós recursos d'apel·lació imposa de no fer especial condemna en costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació de la societat Amador i el recurs del Sr. ENTITY_4; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 19 de març del 2004, en tots els seus extrems; sense fer especial condemna en costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 8 del Decret i l'acomiadament per culpa greu.