• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (ATSJAD 76/2004)

Faits et procédure

Les époux Gálvez et Carretero se trouvent engagés dans une procédure de séparation. Par une décision du 27 février (année non précisée dans le texte, mais la procédure se situe en 2004), le Batlle, statuant en tribunal unipersonnel, a prononcé une séparation provisoire à effets civils, dispensé les époux du devoir de cohabitation et maintenu l'autorité parentale conjointe sur la fille commune. Il a attribué la garde à la mère, ainsi que la jouissance du domicile conjugal (le « Xalet La Margussa »), avec son mobilier. Il a mis à la charge du père une contribution aux frais d'entretien et d'alimentation de l'enfant de 7 515,65 EUR par mois, indexée chaque mois de février sur l'indice des prix publié par le Gouvernement. Il a également mis à sa charge les frais médicaux, les frais d'entretien de deux domiciles et d'un véhicule. Enfin, il a organisé un droit de visite limité à deux heures les mercredis et à des samedis alternés, ainsi qu'à la moitié des vacances scolaires et à certaines fêtes.

Les deux parties ont interjeté appel. Le ministère public est intervenu. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre, présidée par M. Jean Louis Vuillemin, avec pour magistrat rapporteur M. Antoni Bruguera Mantè, a statué par un aute du 23 septembre 2004 (recours n° 62/04). Le texte ne précise pas la date exacte de la procédure de première instance, ni le contenu complet des conclusions d'appel.

Question de droit

La décision soulève plusieurs questions, relatives à l'office du juge d'appel saisi de mesures provisoires :

1. Quelle est la nature des mesures provisoires de séparation et quels critères doivent guider leur fixation, par rapport aux mesures définitives ?
2. Le droit de visite du père peut-il être élargi et selon quelles modalités d'exercice ?
3. La contribution alimentaire peut-elle être révisée, et l'indexation prévue par le premier juge doit-elle être modifiée ?
4. Les frais de justice peuvent-ils être mis à la charge de l'une des parties ?
5. La décision d'appel peut-elle produire des effets rétroactifs ?

Solution et dispositif

Le tribunal a rappelé, dès l'entame de sa motivation, que les parties raisonnaient « comme si » elles étaient dans une instance tendant aux mesures définitives attachées à un jugement de séparation, de nullité ou de divorce. Il a rétabli la perspective : seules des mesures provisoires, dont la durée est limitée à celle de la procédure principale (art. 63 et 51 de la Llei qualificada del matrimoni), étaient en cause (fonament I).

Sur les points successifs, le tribunal a statué comme suit :

• Jouissance du domicile : l'attribution à l'épouse n'étant pas contestée, la demande de nouvel accès aux terrains voisins a été rejetée faute de preuve de sa faisabilité, sous réserve d'un examen ultérieur lors des mesures définitives (fonament II et IV) ; la décision du Batlle, jugée « claire », n'a pas été précisée.
• Droit de visite : le juge d'appel a réformé le premier alinéa du point SIX, en substituant aux visites initiales un droit de visite hebdomadaire les lundis et jeudis, de 17 h à 19 h, en dehors des horaires scolaires et du domicile maternel, ainsi que des samedis alternés de 10 h à 18 h, avec l'aide des personnes qui s'occupent habituellement de l'enfant (fonament III et VIII). Ces modalités reprennent un accord provisoire des parties du 19 février 2002. La demande d'une « pension » spécifique pour les vacances a été rejetée, la Cour considérant que l'exercice du droit de visite pendant les vacances était admis par les deux parties et validé par le ministère public (fonament III).
• Indexation : la demande de révision de l'indexation a été écartée (fonament IV).
• Contribution alimentaire : le montant de 7 515,65 EUR a été ramené à 6 500 EUR par mois, la cour relevant l'insuffisance de justification de la somme initiale par la mère et les éléments invoqués par le père, sans préjudice de la décision définitive (fonament VIII).
• **Frais médic

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Carretero Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions de núm. B-0208-5/002, sobre mesures provisionals de separació conjugal de l'art. 63 de la Llei qualificada del matrimoni, instades per la Sra. Gálvez i pel Sr. Carretero, en data 27 de febrer passat l'Hble. Batlle, actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar un Aute en què va decidir:

"PRIMER.- Declarar la separació provisional a efectes civils dels consorts Srs. Carretero i Gálvez, els quals queden dispensats del deure de convivència.

SEGON.- Declarar que ambdós consorts conserven la pàtria potestat de la filla nascuts del matrimoni, anomenada Serra.

TERCER.- Atribuir la guarda i custòdia de la filla a la mare, amb la que conviurà en el domicili fins ara conjugal que comprèn únicament la vivenda, jardí i piscina denominat "Xalet La Margussa", l'ús del qual s'atribueix també a aquesta darrera, amb els seus mobles, parament i instal·lacions, podent acabar de retirar el Sr. Carretero del mateix els seus efectes personals.

QUART.- Establir que el Sr. Carretero contribuirà a les despeses d'aliments i manutenció de la filla -amb l'abast previst al Considerant VI- en l'import de SET MIL CINC-CENTS QUINZE EUROS AMB SEIXANTA CINC CÈNTIMS (7.515'65.-EUR) mensuals, que remetrà directament a la mare o ingressarà en el compte que aquesta indiqui. Aquest import serà actualitzat cada mes de febrer amb el percentatge corresponent a l'I.P.C. publicat pel Govern o per l'organisme encarregat del mateix.

CINQUÉ.- El Sr. Carretero es farà càrrec igualment de les despeses mèdiques derivades dels tractaments que segueix la menor, de manteniment dels domicilis radicats al Principat i a Barcelona i del vehicle automòbil que és utilitzat per desplaçar la Serra.

SISÉ.- Acordar que el pare podrà tenir la seva filla en la seva companyia:

dues hores els dimecres a partir de les 18 hores, fora de l'horari escolar de la menor, i dels dissabtes alterns, de les 10 a les 18 hores. Les visites es practicaran en el domicili on viu l'infant i es restringiran al perímetre físic determinat per aquelles estances que utilitza habitualment l'infant.

la meitat de les vacances escolars de la menor, aniversaris, onomàstiques i dates familiars assenyalades del pare. Aquestes visites es duran a terme fora del propi domicili de la menor amb l'ajut de les persones que l'assisteixen de forma habitual.

SETÈ.- Desestimar les restants pretensions de les parts, i no establir especial condemna en costes judicials."

II.- Disconformes les dues parts amb les decisions anteriors, van interposar sengles recursos d'apel·lació els quals han estat tramitats en aquest Tribunal d'acord amb les disposicions legals; havent intervingut el Ministeri Fiscal.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ambdues parts actuen aquí tal com si estiguessin en un procés per a l'adopció de les mesures definitives que van inherents a les Sentències de separació, nul·litat o divorci; sense prendre en consideració que ara només es tracta de l'adopció d'unes mesures provisionals amb una vigència limitada a la durada de la tramitació del procés principal de separació, nul·litat o divorci (art. 63 i 51 de la Llei qualificada del matrimoni).

Aquesta observació resulta important per a comprendre el contingut i l'abast que aquest Tribunal ha de donar a la present resolució.

II.- Sobre l'atribució de l'ús de la vivenda conjugal a l'esposa no hi ha divergència entre les parts.

Pel que fa a la pretensió de l'esposa d'obligar al Sr. Carretero a fer una nova obertura per a l'accés als seus terrenys circumdants al Xalet per a la plena intimitat d'aquella senyora, no s'ha facilitat la prova de la possibilitat, facilitat o dificultat que es pogués dur a terme tal mesura, raó per la qual no escau accedir-hi en aquest moment, sens perjudici del que es pugui resoldre si es compta amb els elements probatoris necessaris quan es decideixin les mesures definitives.

L'Aute del Batlle (extrem TERCER) atribueix a l'esposa l'ús del Xalet "amb els seus mobles, parament i instal·lacions, podent acabar de retirar el Sr. Carretero del mateix els seus efectes personals".

Res s'ha de precisar d'aquesta clara decisió, i per tant no escau donar lloc a la innecessària que sol·licita la recurrent.

III.- La Sra. Gálvez dissenteix de les disposicions del Batlle sobre els contactes del pare amb la filla comuna Serra, perquè considera que són massa limitats (pocs dies) i, a més, entén que el lloc de manteniment dels contactes hauria de ser fora del domicili de la mare i filla.

Vistes les al·legacions de les parts sobre aquests punts, i vist l'acord provisional a què les mateixes havien arribat el 19 de febrer de 2002, escau deixar sense efecte en part l'apartat primer de l'extrem SISÉ de la decisió del Batlle i acordar, en el lloc del mateix, que amb l'ajut de les persones que assisteixen la nena habitualment, el pare podrà gaudir setmanalment de la companyia de la Serra dues hores tots els dilluns i dijous de les 17H a les 19H fora de l'horari escolar de la menor i del domicili de la mare, havent de cercar-la al domicili matern (o si fos el cas a la sortida de l'escola) i reintegrar-la a ell a la finalització del referit període. Igualment podrà gaudir de la companyia de la seva filla els dissabtes alterns de les 10 hores fins a les 18 hores fora del domicili de la menor amb l'ajut de les persones que l'assisteixen de forma habitual.

I pel que fa a l'extrem segon del punt SISÉ de la decisió del Batlle (meitat de les vacances escolars de la menors, aniversaris, etc.) cal confirmar aquest extrem en estar-hi d'acord ambdues parts i veure'l adequat tant el Ministeri Fiscal com aquest Tribunal; sense que aquesta Sala consideri adient la petició de la Sra. Gálvez (ja rebutjada pel Batlle) d'imposar al pare una especifica "pensió corresponent a les vacances de la menor" independent de les obligacions econòmiques que se li imposen; per la qual cosa escaurà rebutjar aquesta pretensió de la recurrent.

IV.- En establir l'extrem QUART de la decisió del Batlle "l'actualització cada mes de febrer amb el percentatge corresponent a l'I.P.C. publicat pel Govern o per l'organisme encarregat del mateix" de la quantitat que fixa el punt QUART de la decisió (la qual serà rebaixada a 6.500 EUR com direm en el fonament VIII de la present), no és pertinent preveure una altra revisió com la pretesa per la recurrent a l'apartat SISÉ del seu escrit de conclusions d'aquesta 2a instància.

V.- Tampoc es pot acceptar la pretensió de la Sra. Gálvez que l'Aute apel·lat assoleixi el caràcter retroactiu que demana l'extrem SETÈ del seu escrit.

VI.- El punt CINQUÈ de l'Aute del Batlle posa a càrrec del Sr. Carretero "les despeses mèdiques derivades dels tractaments que segueix la menor, de manteniment dels domicilis radicats al Principat i a Barcelona i del vehicle automòbil que és utilitzat per desplaçar la Serra".

Cap precisió escau afegir a aquest punt a la decisió del Batlle, i serà si de cas en el tràmit d'execució quan caldrà discernir les despeses concretes de què s'haurà de fer càrrec el Sr. Carretero en mèrits del que disposa l'esmentat punt CINQUÈ el qual aquí es confirma.

VII.- Tampoc és assumible la petició de la recurrent que s'imposin al demandat les costes de la primera instància. Com bé diu el Batlle, "la complexitat del cas i la naturalesa del contenciós aconsellen de no fer un especial pronunciament respecte a les costes processals".

Per les mateixes raons, tampoc es farà pronunciament de les costes d'aquesta segona instància.

VIII.- El Sr. Carretero demana en el seu recurs que la quantitat de 7.515,65 EUR mensuals que el Batlle posa a càrrec del pare per a "despeses i manutenció de la filla", sigui rebaixada a la de 5.500 EUR mensuals que entén seria l'adequada.

Vistes les actuacions (acord de 19 de febrer de 2002 al foli 21, manca de justificació suficient per la Sra. Gálvez d'aquella quantitat mensual de despeses fixada pel Batlle d'acord amb la seva petició, raons adduïdes pel Sr. Carretero en el recurs, treball actual de la mare, etc.), aquesta Sala considera com a més adequada la quantitat mensual de 6.500 EUR "per despeses i manutenció de la filla" a càrrec del pare, sens perjudici del que s'hagi de decidir en la Sentència definitiva a la vista de les proves que s'hauran practicat en els autes principals.

IX.- Tal com determina el Batlle en el punt CINQUÈ de la seva decisió, el Sr. Carretero es farà càrrec de les despeses mèdiques derivades dels tractaments que segueix la menor, i escau ara afegir que la Sra. Gálvez tindrà l'obligació de lliurar tots els justificants al Sr. Carretero que acreditin tals despeses.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART ambdós recursos d'apel·lació; CONFIRMAR en tot les decisions del Batlle llevat pel que fa als contactes paterno-filials de l'apartat primer del punt SISÉ de la seva decisió, els quals tindran lloc de la manera que diu el fonament III de la present resolució incorporat a aquesta part decisòria. La quantitat que fixa l'apartat QUART de la decisió del Batlle queda reduïda a la de SIS MIL CINC-CENTS EUROS MENSUALS (6.500 EUR mensuals) els quals s'ingressaran i actualitzaran tal com determina el Batlle en el punt esmentat. I la Sra. Gálvez lliurarà al Sr. Carretero tots els justificants que acreditin les despeses mèdiques dels tractaments que segueixi la menor. ES DESESTIMEN totes les altres peticions d'ambdues parts recurrents; i NO ES FA, pronunciament especial de les costes d'aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995 (text refós).