• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 20 décembre 2004 (ROJ STSJAD 234/2004)

Faits et procédure

Le requérant, M. Tamarit, était titulaire d'une autorisation de résidence et de travail en Principauté d'Andorre. Par résolution du ministre de la Justice et de l'Intérieur du 8 mars 2004, cette autorisation a été annulée au motif qu'elle avait été obtenue au moyen de documents falsifiés. Le recours hiérarchique formé contre cette décision a été rejeté par le Gouvernement le 2 juin 2004.

Saisie par l'intéressé, la Section administrative du Tribunal de Batlles a, par sentence n° 2004-112 du 23 septembre 2004, rejeté la demande et déclaré conformes au droit tant la résolution ministérielle que la décision gouvernementale. Le juge de première instance a notamment refusé d'ordonner la production de la procédure pénale TC-244-3/00, estimant cette pièce inutile à la solution du litige.

Devant le Tribunal supérieur, l'appelant soutient, en premier lieu, que l'appréciation de la connaissance de la fausseté supposait la production de la procédure pénale, et sollicite à ce titre la mise en œuvre de l'article 64 a) de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. Il invoque, en second lieu, la violation du principe d'égalité, au motif qu'une autre personne ayant présenté de faux documents aurait régularisé sa situation sous une autre identité. Le Gouvernement conclut à la confirmation du jugement.

Les faits retenus par la juridiction administrative sont les suivants. Dans la demande de carte de résidence et de travail présentée le 24 juillet 1996, l'intéressé avait déclaré être le fils de M. Castrillo, présenté comme son frère, et désigné comme ses tantes Mmes Vives, Valverde et Jover, alors qu'elles sont en réalité ses sœurs. Ce lien de parenté a été déterminant pour l'octroi de l'autorisation, au titre du regroupement familial. La décision ne précise pas l'issue de la procédure pénale, sinon que l'intéressé n'y a pas été condamné.

Question de droit

Trois questions étaient soumises au Tribunal :

1. La constatation de données fausses dans la demande d'autorisation de résidence et de travail justifie-t-elle l'annulation administrative de l'autorisation indépendamment de toute qualification ou condamnation pénale ?
2. La juridiction administrative doit-elle, à la demande d'une partie, verser au dossier une procédure pénale connexe pour apprécier la connaissance de la fausseté ?
3. Le principe constitutionnel d'égalité est-il méconnu par le traitement différencié de deux personnes ayant présenté de faux documents ?

Solution et dispositif

1. Sur le fondement de l'annulation. Le Tribunal rappelle que l'article 71

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2004-112, de 23 de setembre de 2004, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Tamarit i va declarar ajustada al Dret tant la resolució del Ministre de Justícia i Interior de 8 de març de 2004 que havia anul·lat la seva autorització de residència i treball per haver estat obtinguda mitjançant documents falsos, com la resolució del Govern de 2 de juny de 2004, que desestimava el recurs d'alçada interposat contra la primera.

2.- Contra la sentència interposa un recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Tamarit adduint que per valorar les circumstàncies de fet que justifiquen l'anul·lació del permís de residència i treball calia haver incorporat a les actuacions la causa penal seguida davant el Tribunal de Corts, com va demanar en la primera instància i se li va denegar per considerar-la el Batlle innecessària per resoldre la qüestió litigiosa, petició que formula en aquesta segona instància; addueix també vulneració del principi d'igualtat ja que una altra persona que va presentar documents falsos ha regularitzat la seva situació al Principat sota una altra identitat.

3.- De l'escrit d'apel·lació se n'ha donat trasllat a la representació del Govern, que l'impugna, demanant la confirmació de la sentència en haver-se acreditat que l'agent va obtenir la residència i treball a partir de dades falses.

4.- Trameses les actuacions anteriors de la Batllia a aquesta Sala i feta la designació del magistrat ponent han quedat vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 71 c) de la Llei Qualificada d'immigració de 14 de maig de 2002 considera motiu d'anul·lació d'una autorització d'immigració vigent el fet que es constati el falsejament de dades en l'expedient que va motivar la concessió de l'autorització o la seva renovació, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual hagi pogut incórrer el titular.

De les dades que consten a l'expedient administratiu d'anul·lació se'n desprèn que en la sol·licitud de carta de residència i treball que l'apel·lant va presentar al Govern el 24 de juliol de 1996 va fer constar que era fill de Castrillo, que és el seu germà, i que les Sres. Vives, Valverde y Jover eren les seves ties, quan en realitat també son germanes seves, i aquesta relació de parentiu fou determinant a l'hora de concedir-li l'autorització demanada, per raó de reagrupament familiar.

Tercer.- La part apel·lant centra tot l'argument del seu recurs en aquesta segona instància en remarcar que per valorar la consciència de la falsedat per part del Sr. Tamarit calia haver aportat a les actuacions la causa penal TC-244-3/00, prova que va demanar en la primera instància i que li fou denegada per considerar-la innecessària per resoldre sobre la legalitat de les resolucions administratives impugnades davant aquesta jurisdicció; en conseqüència demana novament la pràctica de la prova esmentada a l'empara d'allò establert en l'article 64 a) de la Llei de la jurisdicció administrativa.

Aquesta petició no es pot atendre perquè, com ha sostingut el Tribunal de Batlles en la primera instància, és innecessària: en primer lloc perquè l'apel·lant es limita a dir que no se'l va condemnar en la causa penal, sense explicar quins elements de la mateixa convé valorar, el que fa impossible determinar si la no incorporació de la causa penal el situa en indefensió en aquest litigi; i en segon lloc perquè de la causa penal consta en aquestes actuacions tant la declaració que ell mateix va prestar el 20 de desembre de 2000 davant la Policia d'Andorra sobre la seva intervenció en la redacció de la sol·licitud de residència i treball, com la sentència dictada el 29 d'abril de 2004 pel Tribunal de Corts, documents que són suficients per valorar la incidència que allò constatat en la causa penal pugui tenir en la present.

L'article abans exposat de la Llei Qualificada d'immigració diu que la constatació de dades falses en la sol·licitud de residència i treball, amb independència de la seva valoració penal, determina l'anul·lació, i havent-se constatat, en ambdues instàncies processals, un fet -la manipulació de dades personals en la sol·licitud de residència treball presentada el 24 de juliol de 1996-que la pròpia part agent no nega, sinó que només n'al·lega desconeixement, s'ha desestimar el recurs d'apel·lació, sense que la circumstància de que el Sr. Tamarit no fos condemnat en la causa penal esmentada tingui transcendència a l'hora de valorar les dades que s'examinen en aquesta jurisdicció administrativa.

Quart.- Finalment, el què en l'esmentada causa fos condemnada la cosina de l'apel·lant i que, segons diu, hagi regularitzat la seva situació sota una identitat falsa, a més de que no consta la certesa d'aquesta dada, cap transcendència te en aquest litigi, i la disparitat de circumstàncies d'una i altra persona impedeixen l'anàlisi de les mateixes des de la perspectiva del principi d'igualtat constitucional.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Tamarit contra la sentència número 2004-112 de 23 de setembre de 2004, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma, sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).