• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 11/2005 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 10 janvier 2005)

Note méthodologique : la mention « Référence canonique » fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») est incomplète. La référence ci-dessus reprend l'identifiant ROJ et l'ECLI figurant dans le texte intégral de la décision.

Faits et procédure

Selon l'exposé de la demanderesse, Mme Cañete et M. Sarabia auraient constitué, à la mi-avril 1998, par pacte verbal, une société exploitée sous la dénomination commerciale ORG_1, les bénéfices et les pertes devant être répartis à parts égales (50 %). Mme Cañete a saisi le tribunal des Batlles d'une demande en paiement de 67 039,25 EUR, avec intérêts, au titre de sa part de bénéfices.

M. Sarabia a contesté l'existence de tout lien societaire. Selon lui, Mme Cañete n'aurait été que titulaire fiduciaire de l'entreprise, c'est-à-dire un prête-nom, et aurait perçu 120 000 pesetas pour les tâches administratives accomplies.

Par jugement du 18 mai 2004, le tribunal des Batlles a rejeté la demande et mis les dépens à la charge de la demanderesse. Celle-ci a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était saisie de la seule question de savoir si une société de fait avait existé entre les parties, avec participation des associés aux bénéfices et aux pertes.

Question de droit

La décision pose, en substance, trois questions :

1. La qualification. La relation entre les parties relève-t-elle du contrat de société, du contrat de prête-nom ou d'un contrat de prestation de services ? Le tribunal rappelle la définition du contrat de société, « aquell pel qual dues o més persones s'obliguen a posar en comú, diners, bens o indústria, amb ànim de repartir-se els guanys entre ells » (fondement I), et distingue le prête-nom, par lequel une personne (prestataire) prête son nom à une autre (prêteur) pour accomplir des actes que celle-ci ne pourrait accomplir seule (fondement III).

2. La détermination de la part de bénéfices. En l'absence de convention expresse sur la répartition des bénéfices, quelle est la part revenant à chaque associé ? La charge de la preuve d'une telle convention pèse sur la partie qui la invoque (fondement VI).

3. Les dépens. Quel traitement leur réserver eu égard à la complexité du litige (fondement VII) ?

Solution et dispositif

Le tribunal écarte la qualification de prête-nom et retient l'existence d'une société de fait. Il juge que les parties ont apporté, l'une son industrie (le travail technique de M. Sarabia dans le secteur de la construction), l'autre la titularité administrative de l'entreprise et sa gestion effective (Mme Cañete), et qu'elles ont toutes deux contribué à l'exploitation. Il relève en particulier que Mme Cañete tenait la comptabilité, détenait l'unique compte bancaire de l'entreprise, signait les bulletins de salaire et souscrivait la police d'assurance, ce que M. Sarabia lui-même a reconnu en partie lors de son interrogatoire. L'absence d'opposition de M. Sarabia à une lettre du 17 septembre 2001 réclamant la répartition des bénéfices « que en el seu moment vàrem acordar » est également retenue.

Sur le quantum, le tribunal estime que la participation de Mme Cañete ne peut excéder 10 %, au motif que l'activité principale était assurée par M. Sarabia et que Mme Cañete n'a pas pu exercer une gestion continue, dès lors qu'elle travaillait parallèlement pour une autre entité. Ce pourcentage correspond à la somme de 7 055 EUR, sous réserve des sommes déjà versées mensuellement en 2000 et de la décision à intervenir dans la cause B-1144-9/

ANTECEDENTS DE FET

I.- Exposant que a mitjans del mes d'abril de 1998, va constituir segons pacte verbal, amb el Sr. Sarabia, una societat sota el nom comercial de ORG_1, amb participació de cada soci al 50% dels beneficis i de les pèrdues de la societat, la Sra. Cañete va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra el Sr. Sarabia, en reclamació de la quantitat de 67.039,25 EUR, amb els interessos corresponents, en concepte de part de beneficis.

II.- El Sr. Sarabia va contestar que mai les parts van estar unides per un vincle de societat, sinó que la demandant era titular fiduciària del negoci ORG_1 i es va oposar a les pretensions de la part actora.

III.- Per sentència de data 18 de maig del 2004, l'Honorable Tribunal de Batlles va desestimar en tots els seus termes la demanda de la Sra. Cañete, imposant a aquesta darrera les costes del judici. Contra aquesta resolució la Sra. Cañete ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La qüestió cabdal que s'ha de resoldre, és la de determinar si ha existit entre les parts una societat de fet amb participació dels socis als beneficis i pèrdues de la societat. El contracte de societat és aquell pel qual dues o mes persones s'obliguen a posar en comú, diners, bens o indústria, amb ànim de repartir-se els guanys entre ells. Segons les afirmacions de la part actora, el Sr. Sarabia va aportar a la societat el seu treball personal consistint únicament en els seus coneixements tècnics que disposava en el sector de la construcció i la Sra. Cañete va aportar la titularitat administrativa, una habitació del seu domicili per tal d'ubicar el despatx del negoci, la gestió del compte bancari del negoci obert prop de l'entitat ORG_0 i la gestió comptable atesos els seus coneixements en comptabilitat per tal de portar l'explotació de l'empresa.

II.- No és negat l'aportació del treball del Sr. Sarabia, ni tampoc, la titularitat administrativa de la Sra. Cañete. Queda acreditat en autes, que la Sra. Cañete va participar al funcionament del negoci realitzant actes de comptabilitat com el pagament mensual de les cotitzacions dels assalariats a la CASS, ingressos al compte del negoci, firma dels butlletins de salaris dels empleats, subscripció de la pòlissa d'assegurança del negoci, titularitat de l'únic compte bancari de l'empresa; a més a més, la comunicació de la quasi total comptabilitat del negoci per la part agent, suposa que la mateixa va, al menys, participar de manera important a la gestió de ORG_1, fet corroborat per les declaracions dels Srs Pulido, Pombo, Elías i Gutierrez. En canvi, si és cert que la Sra. Cañete va posar a disposició del negoci, una habitació del seu domicili, això no pot ser considerat com una aportació seva a l'explotació de l'empresa, atès que en contraprestació de l'ús d'aquesta habitació, se li pagava un lloguer mensual.

III.- El Sr. Sarabia nega l'existència de tot vincle societari, pretenent que la part actora feia de prestanom i que a més, cobrava la quantitat de 120.000 pta. per les tasques administratives realitzades. Les prestacions de la Sra. Cañete superen les actuacions d'un prestador en el marc d'un contracte de prestanom, que és el pel qual una persona (prestadora), deixa a una altra (prestatària) el seu nom per poder efectuar actes que altrament aquesta darrera no podria efectuar. En cas d'autes, existeix unes veritables activitats de gestió del negoci, per part de la Sra. Cañete, que fan que es pot considerar que no tant sol la mateixa va aportar la seva titularitat administrativa a ORG_1, sinó que àdhuc, va participar de manera eficient al funcionament de l'empresa, com ho reconeix el Sr. Sarabia, quan va manifestar en la seva confessió en judici de proves (foli 261), que la comptabilitat la portava la Sra. Cañete.

IV.- Dit això, s'ha de constatar que la relació que va existir entre les parts és molt confusa i presenta elements que es poden relacionar, a un contracte de societat, a un contracte de prestanom o encara a un contracte de prestatari de serveis. Les mateixes parts no tenen un concepte precís d'aquesta relació, ja que d'una banda, en un plet anterior entaulat per la Sra. Cañete contra el Sr. Sarabia i la ORG_0, la mateixa va exposar que només havia autoritzat el Sr. Sarabia a utilitzar la determinació ORG_1 de la qual n'era titular única i exclusiva, sense fer referència a cap contracte de societat entre ambdues parts, i que d'altra banda, el Sr. Sarabia, reconeix que la Sra. Cañete portava la comptabilitat de l'empresa, mitjançant un salari mensual de 120.000 pta, cosa que suposaria que existia una relació laboral entre la Sra. Cañete i el negoci del qual n'era titular administratiu, el que no pot ser, si no es tracta d'una societat, atès que la Sra. Cañete no pot ser al mateix temps, empresària i assalariada d'ella mateixa.

V.- No obstant això, la relació entre les parts s'analitza més a un contracte de societat que a un contracte de prestanom. En efecte, hi ha hagut aportació d'indústria per cadascuna de les parts: el treball del Sr. Sarabia d'una banda, i la titularitat administrativa del negoci i la gestió del mateix per part de la Sra. Cañete d'altra banda; i ambdues parts han contribuït a l'explotació de l'empresa. A més a més, no consta en autes cap oposició del Sr. Sarabia a la carta que va enviar- li la Sra. Cañete el dia 17 de setembre del 2001, en la qual la mateixa reclamava la repartició del benefici "que en el seu moment vàrem acordar, amb motiu de l'obertura i explotació del negoci ORG_1". Per consegüent s'ha de considerar que hi ha hagut entre les parts, una voluntat de posar en comú, diners, bens o indústria o serveis, per obtenir lucre, elements que caracteritzen el contracte de societat. Pot ser que les parts havien convinguts que l'aportació i el treball de gestió de la Sra. Cañete, serien gratificats per una remuneració mensual a forfet, i no per una repartició dels beneficis realitzats, però aquesta prova no consta en autes de manera suficientment significativa.

VI.- Ara bé, encara que les parts siguin socis, això no vol dir que tots els beneficis hagin de ser repartits entre els socis a parts iguals. La prova d'un tal conveni l'ha de portar la part que demana, és a dir la Sra. Cañete, i això no ho fa. S'ha de determinar doncs, en funció de les aportacions realitzades par cadascun dels socis, el percentatge dels beneficis que correspon a cada part. És fefaent que l'activitat principal de l'empresa la portava el Sr. Sarabia que realitzava les obres de construccions encomanades, per tant la seva participació a la societat és molt més important que uns 50 %. La Sra. Cañete encara que hagi realitzat actes de gestió importants de la societat, no ho ha pogut fer de manera contínua i regular, ja que treballava igualment a STA; a més, no consta en autes que la denominació ORG_1, titularitat de la Sra. Cañete hagi estat molt coneguda a Andorra i hagi aportat, per la seva reputació, molts clients a la societat. S'ha doncs de considerar que la part de beneficis a la qual pot pretendre la Sra. Cañete en contraprestació del valor de les seves aportacions a la societat, no pot superar uns 10 %, el que correspon, tenint en compte les sumes ja pagades mensualment els mesos de gener, març, abril, maig, juny, agost, setembre, octubre, novembre i desembre del 2000, a la quantitat de 7.055 EUR, sota la reserva de la decisió que intervindrà en la causa B-1144-9/2001.

V.- La complexitat del litigi origina no fer especial imposició de costes d'ambdues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs de la Sra. ENTITY_4; revocar la sentència de l'Honorable Tribunal de Batlles de data 18 de maig del 2004; estimar en part la demanda de la Sra. ENTITY_4; condemnar el Sr. Sarabia a pagar a la Sra. Cañete, la quantitat de 7.055 EUR, -menys, el cas escaient, a deduir en tràmit d'execució de sentència, la quantitat que es determinarà per resolució ferma en el marc de la causa B-1144-9/2001, en el cas que s'estimi la reclamació de la Sra. ENTITY_4-, amb els interessos legals meritats a comptar de la contesta a la demanda; sense fer especial imposició de les costes d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.