• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 194/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:194)

Note de saisie : la référence canonique fournie en métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte de la décision (identifiant ROJ et ECLI).

Faits et procédure

Le requérant, ressortissant d'un État ne bénéficiant pas du principe de priorité, avait obtenu une autorisation de résidence et de travail sur le fondement de l'article 40.2 de la Llei qualificada d'immigració du 14 mai 2002, dans le cadre de la quota fixée par le Reglament du 13 novembre 2002. La date de délivrance de cette autorisation initiale et sa durée ne sont pas précisées dans la décision (non précisé dans la décision).

Engagé en qualité de technicien en recyclage, l'intéressé cessa, quelques mois après le début de son activité et en raison des difficultés économiques de son employeur, de travailler à temps plein pour celui-ci. Il continua toutefois à exercer une activité d'informaticien à horaires déterminés et occupa un second emploi d'emmagatzemador (magasinier) auprès d'une autre entreprise. Selon les constatations de la juridiction, la somme des revenus tirés de ces deux activités était comparable à celle perçue initialement.

Par résolution du 22 juin 2004, l'Administration refusa le renouvellement de l'autorisation, au motif que les conditions de fait ayant justifié son octroi n'étaient plus réunies. Le Tribunal de Batlles, Section administrative, rejeta le recours par sentence du 19 novembre 2004. Le requérant interjeta appel, soutenant que les conditions d'octroi subsistaient, qu'il conservait un emploi exigeant une haute spécialisation, et que la perte de tâches à temps plein résultait de difficultés économiques non imputables à sa personne. Le Gouvernement conclut à la confirmation intégrale du jugement de première instance. La cause fut mise en délibéré sans administration de nouvelles preuves en appel.

Question de droit

La question posée était double.

En premier lieu, il s'agissait de déterminer si le renouvellement d'une autorisation de résidence et de travail accordée au titre de l'exception de l'article 40.2 de la Llei qualificada d'immigració est subordonné au maintien, pendant toute la durée de validité de l'autorisation initiale, d'un emploi requérant une haute spécialisation ou une expérience professionnelle particulière, et d'une rémunération en adéquation avec cette qualification.

En second lieu, la juridiction devait apprécier l'incidence, sur le renouvellement, de la circonstance que la perte d'un emploi qualifié résulte des difficultés économiques de l'employeur, et non d'un fait imputable au salarié.

Solution et dispositif

Le Tribunal Superior de Justícia rejette l'appel et confirme la décision de première instance.

Sur le premier point, la juridiction rappelle que le renouvellement suppose la preuve du maintien des circonstances ayant fondé l'oct

1r.- La sentència de 19 de novembre de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Zapata contra el M.I. Govern, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 22 de juny de 2004, mitjançant la qual es va denegar la renovació de la seva autorització de residència i treball.

2n.- La representació de l'agent va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, al·legant que s'han mantingut els supòsits de fet que van determinar que li fos atorgada inicialment l'autorització de residència i treball, ja que manté un lloc de treball que precisa una alta especialització, encara que no el desenvolupa a ple temps en la mateixa empresa, com a conseqüència de les dificultats econòmiques que ha patit aquesta, les quals no li són en definitiva imputables.

3r.- La representació del Govern va impugnar el recurs formulat per l'agent, i va demanar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la primera instància, així com una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i, en haver-se denegat la pràctica de proves en aquesta instància, el recurs va quedar conclòs per a deliberació i decisió.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'agent va obtenir una autorització de residència i treball a l'empara del que disposa l'article 40.2 de la Llei qualificada d'immigració i el Reglament de quota general d'autoritzacions de residència i treball i d'autoritzacions de treball de fronterer, aprovat per Decret de 13 de novembre de 2002.

Segons estableix el primer dels preceptes esmentats, els nacionals dels estats que no es beneficien del principi de prioritat que estableix l'article 39 de la Llei, només poden obtenir una autorització d'immigració si l'interessat acredita la seva alta especialització i/o experiència professional per al lloc de treball que desitja ocupar o si percep un salari en relació amb la qualificació acreditada, sempre que això es justifiqui per les necessitats del mercat de treball. Aquestes autoritzacions es lliuren dins del límit de les quotes fixades pel Govern, que en aquest cas venen determinades pel Reglament de 13 de novembre de 2002, abans esmentat.

Al cap d'uns mesos d'iniciar-se la prestació de serveis com a tècnic en reciclatge per a l'empresa que el va contractar, i per problemes econòmics d'aquesta, l'interessat va deixar de treballar a ple temps per compte de la mateixa, si bé va continuar realitzant treballs com a informàtic a hores determinades, i va obtenir un segon treball com a emmagatzemador en una altra empresa. La suma dels ingressos obtinguts pel desenvolupament d'ambdues tasques suposa una quantitat total similar a la que percebia inicialment com a tècnic en reciclatge.

En advertir l'Administració que havia variat la situació laboral de l'interessat, va denegar-li la renovació de l'autorització inicial de residència i treball, considerant que ja no concorrien els supòsits de fet que havien permès la seva concessió, d'acord amb el que disposa l'article 40.2 de la Llei qualificada d'immigració.

Tercer.- L'article 56 de la referida Llei disposa que, per obtenir la renovació d'una autorització de residència i treball, la persona que n'és titular ha d'haver residit i treballat al Principat d'Andorra de manera permanent i efectiva. D'altra banda, l'article 65 del mateix text legal enumera com a motiu de denegació de la renovació, entre d'altres que no són del cas, el supòsit d'incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d'immigració que contempla la pròpia llei.

Com bé diu la sentència apel·lada, es recull en aquests preceptes el principi segons el qual, per a renovar una autorització d'immigració, resulta necessari acreditar que s'han mantingut les circumstàncies que van donar lloc al seu atorgament inicial, especialment pel que fa a la residència efectiva i el treball al Principat. A això cal afegir que, quan es tracta d'una autorització concedida a l'empara de l'excepció prevista a l'article 40.2 de la Llei qualificada, la renovació exigeix igualment que el treball desenvolupat reuneixi les característiques que contempla el propi precepte, és a dir, que es tracti d'un lloc de treball que requereixi una alta especialització o experiència professional, percebent un salari adequat en relació amb la qualificació que es demana.

Quart.- En el cas que ara s'examina, es desprèn del contingut de les actuacions que l'agent no ha mantingut, durant el període de vigència de l'autorització inicial de residència i treball que li va ser concedida, un lloc de treball que reuneixi les condicions de qualificació professional que en van justificar el seu atorgament. Mentre que la sol·licitud formulada inicialment feia referència a un treball com a tècnic en reciclatge, posteriorment ha prestat serveis com a emmagatzemador, el qual ha complementat amb la realització a hores d'un altre treball com a informàtic, cap dels quals es justifica que faci necessària una alta especialització o una especial experiència professional, com exigeix l'article 40.2 de la Llei qualificada d'immigració. En el mateix sentit, els salaris que percep pel desenvolupament d'ambdós llocs de treball no es corresponen amb la prestació d'uns serveis que facin necessària una específica qualificació professional.

En conseqüència, s'ha de concloure, tal com ho fa la sentència apel·lada, que l'agent no ha mantingut, durant el període inicial de vigència de la seva autorització de residència i treball, els pressupòsits de fet en què es va basar l'atorgament de la mateixa, per la qual cosa resulta ajustada a dret la denegació de la renovació sol·licitada per l'interessat.

A més d'això, un cop valorades les circumstàncies que concorren en aquest cas, i en especial el lapse de temps de només uns mesos durant els quals l'agent va realitzar les tasques tècniques per a les quals va ser inicialment contractat, s'ha de considerar irrellevant que la pèrdua d'aquest lloc de treball obeeixi o no a les vicissituds econòmiques de l'empresa, per la qual cosa s'ha de desestimar igualment la pretensió subsidiària que formula el recurrent.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

• Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Zapata contra la sentència dictada el 19 de novembre de 2004 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei IS.