• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 46/2005, ECLI:AD:TSJADAD:2005:46)

Faits et procédure

Par sentence du 10 janvier 2005, le Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, réformant partiellement une résolution du Tribunal de Batlles du 18 mai 2004, a condamné M. Roda à payer à Mme Salamanca la somme de 7 055 EUR, avec intérêts légaux courant depuis la contestation de la demande. Cette condamnation était assortie d'une déduction éventuelle, en phase d'exécution, d'une somme à fixer dans le cadre de la cause B-1144-9/2001.

Mme Salamanca, qui était associée de la société constituée avec M. Roda, a formé contre cette sentence un incident de nullité d'actuacions et un recours d'aclariment (recours en éclaircissement). La chambre civile du Tribunal Superior de Justícia, composée des magistrats Jean Louis Vuillemin (rapporteur), Antoni Bruguera Mantè et Joan Manel Abril Campoy, a statué par la présente sentence du 17 mars 2005 (recours n° 113/04).

Selon le résumé des moyens figurant dans la décision, la requérante soutenait que le raisonnement du tribunal, qui limitait sa part aux bénéfices de la société à 10 % en contrepartie de la valeur de ses apports, n'était fondé ni sur le droit civil andorran, ni sur les droits voisins. Elle invoquait la violation de l'article 10 de la Constitution, en particulier du droit à la juridiction, du droit à une décision judiciaire fondée en droit, du droit à un procès équitable et du droit à un juge impartial. Par ailleurs, elle sollicitait l'aclariment de la sentence, en contestant notamment la déduction de paiements effectués au cours de l'année 2000.

Le texte ne précise pas la nature exacte des rapports contractuels entre les parties au-delà de leur qualité d'associés, ni les montants d'apports respectifs.

Question de droit

La décision soulève deux questions distinctes.

Première question : une décision qui répartit les bénéfices d'une société entre associés, en l'absence de pacte, selon une règle d'équité fondée sur la contribution effective de chacun, et qui écarte une règle d'égalité issue du Digeste, méconnaît-elle les droits fondamentaux à la juridiction et à une décision fondée en droit ?

Seconde question : quel est le champ du recours d'aclariment, et peut-il servir à remettre en cause le raisonnement adopté par la juridiction ?

Solution et dispositif

Le tribunal rejette l'ensemble des prétentions. Sur l'incident de nullité, il estime que le droit à la juridiction est respecté dès lors que toutes les prétentions ont été examinées, sans qu'il soit requ

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per sentència de data 10 de gener del 2005, aquest Tribunal Superior, reformant parcialment una resolució de l'Honorable Tribunal de Batlles del dia 18 de maig del 2004, va condemnar el Sr. Roda a pagar a la Sra. Salamanca, la quantitat de 7.055 EUR, menys, el cas escaient, a deduir en tràmit d'execució de sentència, la quantitat que es determinarà per resolució ferma en el marc de la causa B-1144-9/2001, en el cas que s'estimi la reclamació de la Sra. Salamanca, amb els interessos legals meritats a comptar de la contesta a la demanda.

II.- Contra aquesta resolució la Sra. Salamanca ha interposat incident de nul·litat d'actuacions i recurs d'aclariment

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Pel que fa a l'incident de nul·litat d'actuacions, la part que recorre manifesta que el raonament del Tribunal Superior segons el qual la Sra. Salamanca, en la seva qualitat de soci de la societat constituïda amb el Sr. Roda, només pot pretendre un 10% dels beneficis de la mateixa societat, en contraprestació del valor de les seves aportacions a la societat, no està fonamentada en el sistema de dret civil andorrà, ni per extensió en cap dels sistemes de dret del nostre entorn cultural més immediat. Per aquest motiu, la Sra. Salamanca considera que la sentència de referència ha vulnerat els drets continguts en el article 10 de la Constitució, i en especial, els drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió judicial fonamentada en Dret i per extensió a un judici just i a un jutge imparcial a l'haver-se transgredit el dret que disposa el jutjador a interpretar les normes que es troben en el sistema de prelació de fonts del dret andorrà. Aquesta impugnació ha d'ésser desestimada per manca total de fonament.

II.- Com ho declara la jurisprudència del Tribunal Constitucional, el dret a la jurisdicció consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que aquesta decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. En el present cas queda fefaent que el Tribunal va examinar totes les pretensions formulades per la Sra. Salamanca i va pronunciar-se sobre les mateixes de manera completa. Per tant no existeix cap vulneració del dret a la jurisdicció, perquè el Tribunal va donar solució a totes les peticions de la demanda formulades per la part que avui recorre.

III.- Com a principi general, qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es pugui desprendre que la decisió no és arbitrària. Encara que el Tribunal s'hagi equivocat en aplicar-se unes normes diferents a les vigents al Principat, com ho sosté la Sra. Salamanca, això no implicaria una infracció al dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, llevat pot ser, el cas on el raonament sigui tant absurd o contrària al més elemental sentit jurídic, que fa que es podria dubtar de la imparcialitat del jutjador. Però no és la situació d'autes. En efecte, si és cert que en el Digest, es pot llegir que si no ha estat pactada de cap dels socis la part que tindrà cadascun en la societat, queda clar que les parts han d'ésser iguals, d'una banda, no es tracta d'una norma absoluta i imprescindible, sinó orientadora, i d'altra banda és d'aplicació només en el cas on els socis han fet aportacions d'un mateix valor o d'un valor equivalent a la societat. El dret civil català al contrari, més adaptat a la societat moderna preveu de manera més ajustada a l'equitat i a la realitat socio-econòmica, que "a falta de pacte els guanys es distribueixen proporcionalment a les aportacions respectives" (Dret Civil vigent a Catalunya del Sr. ENTITY_6). També està la solució adoptada pel Reglament de les societats mercantils de 1983. En el litigi resolt per la sentència impugnada, com ho ha expressat el Tribunal, front a la diferència importantíssima entre les aportacions de cada soci en la societat, si la part demandant no acredita cap pacte establint que malgrat aquesta desproporció, els beneficis s'han de repartir a parts iguals entre les parts, s'ha d'aplicar una justa repartició en funció de les actuacions de cada soci en el marc de la societat. Pot ser que aquest raonament no convé a la Sra. Salamanca, però existeix i aquest Tribunal considera que està del tot ajustat al dret vigent a Andorra. De cap manera, la sentència ha vulnerat el dret de la Sra. Salamanca a obtenir una resolució fonamentada en dret, i pretendre el contrari resulta de la mala fe o d'un abús processal patent.

IV.- Respecte al recurs d'aclariment interposat per la Sra. Salamanca, també s'ha de desestimar, perquè la sentència en res n'és obscura o ambigua. S'ha de posar de manifest que com ho ha declarat a moltes vegades la jurisprudència d'aquest Tribunal, el recurs d'aclariment té com finalitat exclusiva i única, aclarir algun concepte fosc o suplir qualsevol omissió respecte a punts discutits en el litigi, sempre amb la limitació de no modificar ni alterar la resolució inicial. En el cas d'autes, força és de constatar que la part recorrent, vol tornar fer jutjar una qüestió ja resolta segons els criteris aplicats pel Tribunal, amb el motiu que la sentència, en el seu càlcul dels beneficis que ha de cobrar la Sra. Salamanca, va tornar a descomptar novament els pagaments efectuats per l'adversa els mesos de gener, març, abril, maig, juny, agost, setembre, octubre, novembre i desembre del 2000, que ja havien estat objectes de càlcul per tal de determinar el benefici net de la societat. És particularment fefaent que no es tracta aquí d'un qualsevol aclariment d'una disposició fosca de la sentència, sinó que el recurs interposat per la Sra. Salamanca té per objectiu de revisar la sentència, cosa antinòmica amb un procediment d'aclariment.

V.- La desestimació dels recurs de la Sra. Salamanca imposa de condemnar-la al pagament de les costes processals.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar, tant l'incident de nul·litat d'actuacions, com el recurs d'aclariment formulats per la Sra. ENTITY_5; condemnar la Sra. Salamanca al pagament de les costes processals causades.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).