• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 72/2005 (Tribunal superior de justice d'Andorre, Sala civil, 19 mai 2005)

Note de référence : le champ « référence canonique » fourni (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplet, la référence ci-dessus est reprise du texte de la décision (ROJ et ECLI).

Faits et procédure

Le Service de Telecomunicacions del Principat d'Andorra (désigné « ORG_0 (S.T.A.) » dans le texte) a saisi la Batllia d'une demande, datée du 1er septembre 2004, tendant à la condamnation de Mme Alcalá au paiement de 840,47 euros, assortis des intérêts légaux et des dépens. La défenderesse n'a pas comparu et a été placée en situation de rebellion processuelle.

Par jugement du 24 novembre 2004, l'Honorable Batlle a rescindé le contrat conclu entre les parties (la date de conclusion figure dans le texte sous la forme tronquée « 28 d'agost del 201 », l'année complète n'étant pas précisée dans la décision) et condamné la défenderesse à payer 822,87 euros, avec intérêts légaux, ainsi que les dépens « conformément au dernier considérant ». Le jugement rejetait implicitement la demande de majoration pour reincidència, sans en exposer les motifs.

La demanderesse a interjeté appel et sollicité la révocation du jugement. Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy. La Sala civil, présidée par M. Jean Louis Vuillemin et composée également de M. Antoni Bruguera Mantè, était saisie de deux griefs principaux : la nullité du jugement pour défaut de motivation sur le recargo et l'exclusion des honoraires d'avocat des dépens. Elle était également saisie d'une demande de condamnation de la défenderesse aux dépens d'appel.

Question de droit

La décision soulève quatre questions distinctes :

1. Motivation et nullité : un jugement qui rejette une prétention sans motivation est-il nul, et le juge d'appel peut-il corriger cette carence ?
2. Calcul du recargo pour reincidència : quelle est l'étendue de la majoration prévue par le règlement d'impayés du prestataire ?
3. Dépens et honoraires d'avocat : les honoraires d'un avocat (lletrat) sont-ils recouvrables au titre des dépens dans une procédure de minime quantité, lorsque l'intervention de l'avocat n'est pas obligatoire ?
4. Dépens d'appel : la partie qui obtient une réformation partielle peut-elle obtenir la condamnation de l'adverse partie aux dépens de l'instance d'appel ?

Solution et dispositif

Sur la motivation (considérant II). Le Tribunal relève que le considérant II du jugement de première instance rejette la demande de recargo « per no ser procedent » sans en expliciter les raisons. Il en déduit que la décision est « mancada de fonamentació », ce qui contrevient aux articles 10 et 86 de la Constitution et place le justiciable en situation d'indéfense, dès lors que la finalité du devoir de motivation est précisément de permettre au justiciable de connaître les motifs qui conduisent le tribunal à accueillir ou à rejeter ses prétentions.

Toutefois, la Sala refuse de prononcer la nullité. Elle estime que la prétention peut être examinée en appel, qui peut ainsi « subsanar » la carence de motivation constatée en première instance.

Sur le recargo (considérant III, premier paragraphe). Le Tribunal applique l'article 5 du Règlement d'impayés du prestataire, dans sa rédaction issue du décret du 8 janvier 2002. Ce texte fixe le recargo à 3 euros par mensualité imp

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del ORG_0 (S.T.A.) va formular demanda, de data 1-9-2004, envers la Sra. Alcalá, segons la qual sol·licita que es condemni a la defenent al pagament de la quantitat de 840,47 Euros, amb més els interessos legals i la imposició de les costes processals.

La part defenent es trobà a la instància en situació de rebel·lia processal.

II.- L'Honorable Batlle va dictar sentència, de data 24-11-2004, i en la seva part decisòria establia: "DECIDEIX: que estimant en la seva major part la demanda formulada pel ORG_0, ha de declarar i declara rescindit el contracte celebrat el 28 d'agost del 201 entre ambdues parts litigants, i ha de condemnar i condemna a la Sra. Alcalá, al pagament a aquell de la quantitat de vuit-cents vint-i-dos euros amb vuitanta cèntims d'euro (822,87.- Euros), més els interesso legals meritats des del dia disset de novembre d'enguany i fins que sigui íntegrament satisfeta, imposant- li les costes processals causades de conformitat amb el que es preveu el darrer Considerant de la present resolució".

III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 17-3-2005, va presentar llur escrit de conclusions, on, pels arguments continguts en el mateix, demanava la revocació de la sentència.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent fonamenta el seu recurs en els següents greuges o motius. En primer terme, postula la nul·litat de la resolució d'instància tota vegada que no es concedeix el recàrrec per reincidència i s'argumenta que esdevé improcedent, sense que existeixi cap altra motivació a la sentència que justifiqui la desestimació d'aquesta pretensió. I, de forma subsidiària, considera que si no es declara la nul·litat es condemni a la part apel·lada al pagament del recàrrec per reincidència. En segon terme, afirma que la sentència no inclou dins de la condemna a l'abonament de les costes processals els honoraris de Lletrat, per no ésser preceptiva la seva intervenció. Afegeix que la sentència diferencia entre la intervenció del Procurador que, malgrat no ser preceptiva, es considera un perjudici raonable i la del Lletrat que s'exclou. En aquest sentit, afegeix que la Batllia inclou els honoraris d'advocat en altres processos i aquesta divergència atempta contra la seguretat jurídica. Per últim, sol·licita la condemna de la part defenent a l'abonament de les costes d'aquesta segona instància.

II.- Si s'analitza el Considerant II de la sentència d'instància, en el mateix es rebutja la pretensió relativa al recàrrec per reincidència per no ésser procedent, però no s'expliciten quines són les raons que justifiquen aquesta inviabilitat o improcedència de la pretensió. I, per això, s'ha de concloure amb la part recurrent que la sentència en aquest extrem es troba mancada de fonamentació, el que suposa contravenir allò disposat als articles 10 i 86 de la Constitució i situar en indefensió al justificable, tota vegada que se li nega una pretensió adequadament articulada i no se li manifesten els motius que justifiquen la negativa, que és precisament la finalitat que cerca el deure de motivació de les resolucions judicials, consistent en que el ciutadà pugui conèixer els motius que porten al Tribunal a acollir o refusar les seves pretensions.

Nogensmenys el que s'ha asseverat, aquest Tribunal no considera que procedeixi la declaració de nul·litat de la resolució, tota vegada que la pretensió articulada per la part agent pot ésser analitzada per aquesta Sala i decidir si s'escau o no la seva procedència, subsanant d'aquesta forma la manca de motivació, en aquest punt, de la sentència d'instància. I, al respecte, s'ha de posar de manifest que l'esmentat recàrrec es contempla a l'article 5 del Reglament d'impagats del ORG_0, modificat pel Decret de modificació del Reglament d'impagats, de data 8-1-2002, que el xifra en tres euros per cada mensualitat impagada, entenent-se per reincidència, segons la norma reglamentària, l'impagament a partir de la tercera mensualitat, aquesta inclosa, sempre que els dos impagaments previs estiguin inclosos dins els dotze mesos immediatament anteriors a l'impagament de la tercera (L'article 5 del Reglament d'impagats del ORG_0, de data 11 d'octubre del 2000, queda redactat com segueix: "Article 5 : Ultra la totalitat de la suma facturada i impagada, el client està obligat a satisfer:1. Recàrrec per reincidència, una quantitat fixa de 3 euros per cadascun dels rebuts impagats. S'entén per "reincidència" l'impagament de qualsevol rebut que es produeixi a partir de la tercera mensualitat -aquesta inclosa- en què tingui lloc l'impagament d'un o diversos rebuts per mensualitat per part del client, i sempre que les dues anteriors mensualitats en què s'hagin produït els impagaments previs estiguin incloses dintre dels dotze mesos immediatament anteriors al d'aquella tercera mensualitat inclosa.2. Per l'aixecament de la restricció dels serveis, una quantitat fixa de 6 euros per cada servei."), per la qual cosa si s'ha acreditat a les actuacions (folis 7 i ss) la manca de pagament de sis mesos (setembre a febrer), s'escau la procedència del recàrrec per quatre mensualitats, el que dóna la quantitat de 12 euros i no els 18 sol·licitats. Correspon, per tant, revocar en aquest punt, la resolució d'instància.

III.- Pel que fa a la inclusió dins de les costes processals de la partida relativa als honoraris de Lletrat, convé posar de manifest que si bé la part recurrent mostra la diferenciació que s'efectua entre la intervenció del Procurador que es considera un perjudici raonable i la de Lletrat, que no s'inclou per la sentència recorreguda, la partida relativa al Procurador no pot ésser analitzada per aquesta Sala, tota vegada que no és objecte de recurs la seva concessió i inclusió en les costes processals. En canvi, respecte de la partida dels honoraris de Lletrat, la manca de criteris idèntics per part dels òrgans judicials d'instància si bé pot generar manca de seguretat jurídica, pot ésser solventada a través del recurs a aquest Tribunal Superior, que té encarregada la tasca de crear jurisprudència i d'aquesta forma procurar la consecució d'una certa estabilitat jurídica (Exposició de Motius de la Llei Qualificada de la Justícia) a través de la seva doctrina. I aquest, precisament, esdevé un d'aquells supòsits on la doctrina de la Sala pot abonar una o altra de les interpretacions que es fan a la instància i eliminar aquesta manca de seguretat jurídica quant a l'existència de solucions divergents. En aquest ordre d'idees, la Sala considera que el criteri establert per la resolució que es combat s'ha de mantenir i l'argument rau en el propi article 97 de la Llei Qualificada de la Justícia, que estableix que en els procediments de mínima quantia la intervenció del Lletrat esdevindrà facultativa. Aleshores, si la part agent ha decidit emprar una defensa lletrada no pot repercutir aquesta despesa a la part defenent, tota vegada que la intervenció del Lletrat en el procés de mínima quantia no esdevé preceptiva. S'escau, per tant, confirmar en aquest extrem la sentència d'instància.

IV.- Per últim, sol·licita la part recurrent la imposició a la part defenent a l'abonament de les costes processals d'aquesta alçada. Però aquest argument no pot prosperar, tota vegada que l'estimació en part del recurs justifica, en consonància amb allò que es preveu a la Novel·la 82, capítol X, que no es faci imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal del ORG_1 contra la sentència, de data 24-11-2004 i revocar la seva part decisòria en el sentit de fixar la quantitat a abonar per la defenent en l'import de 834,87 Euros, i mantenir la resta dels seus pronunciaments. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei Qualificada de la Justicia.