• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 96/2005, 9 juin 2005

Faits et procédure

La présente décision émane de la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, siégeant sous la présidence du magistrat Jean Louis Vuillemin, rapporteur, avec les magistrats Antoni Bruguera Mantecó et Joan Manel Abril Campoy. Le recours est enregistré sous le numéro 53/05.

Une professionnelle de la publicité, Mme Morales, avait travaillé pour la société ORG_0 pendant le mois de novembre 2003, en horaire de l'après-midi, tout en conservant un emploi auprès d'une autre société, R. Les parties avaient envisagé une collaboration à temps complet à compter du 1er janvier 2004, en qualité de directrice-gérente, moyennant une rémunération mensuelle et une participation aux revenus publicitaires. Cet accord n'a jamais été formalisé. Mme Morales a sollicité une mise en disponibilité auprès de R. le 24 novembre 2003, puis la relation s'est interrompue au début du mois de décembre suivant.

Devant le Batlle, Mme Morales a réclamé 21 986 EUR, se décomposant comme suit : 21 636 EUR au titre de la perte de son ancien emploi, 300 EUR au titre du préavis et 50 EUR au titre d'une indemnité pour licenciement injustifié, avec intérêts légaux, ainsi qu'une déclaration à la CASS (sécurité sociale andorrane) pour un montant de 600 EUR. La société ORG_0 a contesté toute relation de travail.

Par jugement du 1er février 2005, le Tribunal unipersonnel des Batlles a partiellement fait droit à la demande : il a condamné la société à verser 350 EUR avec intérêts légaux et à procéder à la déclaration CASS de 600 EUR, correspondant au mois travaillé, et a mis les dépens à sa charge. Les deux parties ont interjeté appel.

Question de droit

La décision soulève deux questions connexes.

La première porte sur la qualification juridique de la relation ayant existé entre les parties pendant novembre et décembre 2003 : contrat de travail ou contrat de prestation de services. Le tribunal rappelle que l'article 1 du Décret sur le contrat de travail du 15 janvier 1974 définit le contrat de travail comme celui par lequel une personne « se compromet, verbalement ou par écrit, à prestar un treball intel·lectual o manual sota la dependència o direcció d'una altra persona -empresari- mitjançant una remuneració de qualsevol naturalesa ». Le critère distinctif réside dans la dépendance et l'aliénabilité des services, en l'absence de contrat écrit, ce qui impose une appréciation des circonstances concrètes.

La seconde question concerne le fondement de la demande indemnitaire tendant à réparer la perte de l'ancien emploi, la frustration du projet professionnel et les conséquences personnelles et familiales du licenciement. Le tribunal doit déterminer si ce préjudice relève de la responsabilité contractuelle ou extracontractuelle, et si les conditions de la responsabilité extracontractuelle sont réunies.

Solution et disposit

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Morales va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra l'empresa ORG_0 en reclamació de la quantitat de 21.986 EUR, en concepte d'indemnització pels danys i perjudicis soferts com a conseqüència de la pèrdua del seu antic lloc de treball (21.636 EUR), de preavis (300 EUR), i d'indemnització per acomiadament improcedent (50 EUR), amb els interessos legals corresponents, com també en declaració a la CASS de la liquidació laboral per import de 600 EUR.

II.- La societat ORG_0 es va oposar a totes les pretensions de la part actora, contestant que mai ha existit cap relació laboral entre aquesta societat i la Sra. Morales.

III.- Per sentència de data 1 de febrer del 2005, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant parcialment la demanda de la part agent, va condemnar a ORG_0 a pagar a la Sra. Morales, l'import de 350 EUR amb els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, i a efectuar la declaració a la CASS de la liquidació laboral de la Sra. Morales per import de 600 EUR, corresponent al mes treballat per la part actora per compte de la societat defenent; fent imposició de costes a la societat ORG_0.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat ORG_0 reitera que mai ha existit una relació laboral entre les parts, sinó un contracte civil de prestació de serveis, exposant que la Sra. Morales va dur a terme unes actuacions professionals com publicista o especialista en publicitat per tal de renegociar uns contractes determinats; i quant la direcció de la societat va explorar la possibilitat de contractar-la de manera estable en la doble condició de sòcia i d'empleada de la societat, les parts no varen posar-se d'acord i per tant la relació societària i laboral no va arribar a néixer; i així van donar per conclosa la relació laboral civil de serveis fins aleshores existent, tot remunerant-li els que va prestar durant aquell mes de novembre del 2003; que la Sra. Morales aparentés ser la directora general de ORG_0 per mitjà de 10 targetes de visita amb l'ús i l'abús d'un telèfon mòbil de l'empresa en res altera ni determina la real i veritable relació civil de serveis que fins aleshores unia les parts.

II.- La Sra. Morales manifesta: que ha quedat acreditat que ORG_0, al cap de 3 setmanes d'haver contractat a aquesta part, va proposar-li ocupar el càrrec de Directora-Gerent d'alguns departaments de l'empresa; que al cap de tan sols 15 dies de la seva proposta, i quant aquesta part ja havia iniciat la seva sol·licitud d'excedència al seu antic empleador, la societat va acomiadar-la sense cap motiu justificable; que tant la pèrdua d'expectativa de guany, com la desestabilització personal i familiar que va patir com a conseqüència directa d'aquest acomiadament, constitueixen clars danys i perjudicis, que d'alguna manera li han de ser indemnitzats.

III.- La qüestió cabdal que s'ha de resoldre és la de determinar la naturalesa de la relació que va existir entre les parts. L'article 1 del Decret sobre el contracte de treball de data 15 de gener de 1974 enuncia que "es considera contracte de treball aquell pel qual una persona -obrer o empleat- es compromet, verbalment o per escrit a prestar un treball intel·lectual o manual sota la dependència o direcció d'una altra persona -empresari-mitjançant una remuneració de qualsevol naturalesa". En canvi, el contracte de prestació de serveis es caracteritza per una obligació pactada per una persona en front d'una altra, i que consisteix a donar, o fer alguna cosa, mitjançant un preu convingut o fins i tot sense cap remuneració. La característica fonamental que permet distingir el contracte de treball del contracte de serveis, consta en el criteri de dependència i d'alienabilitat existent en el primer. Com és malauradament sovint el cas en el Principat, no existeix entre les parts cap contracte escrit; s'ha doncs d'analitzar les circumstàncies particulars de la relació que es va lligar entre les parts per determinar el seu caràcter.

IV.- No és negat per cap de les parts, que hi ha hagut converses i tractes entre la Sra. Morales, que treballava a la societat R., i ORG_0, per que la primera s'encarregués a compta del mes de gener del 2004, de la gerència d'alguns departaments de l'empresa, cosa que no s'ha pogut dur a terme; i que abans d'aquesta data, més concretament durant curs del mes de novembre i desembre del 2003, la Sra. Morales va prestar els seus serveis a ORG_0, en horari de tarda, fins a l'inici del mes de desembre, en que es va trencar la relació. El litigi correspon a aquest període, que la Sra. Morales considera que va actuar en qualitat de venedora de publicitat, contractada per ORG_0, en quant l'empresa sosté que en la perspectiva d'un contracte de treball i d'associació futur, i per permetre a les parts "tastar-se" professionalment i recíproca, es va proposar a la Sra. Morales la realització d'un servei precís i concret, consistent en la renegociació d'alguns contractes subscrits per l'empresa amb entitats de l'audio-visual.

V.- Es acreditat en autes, els 3 elements fàctics següents: l'empresa P.S. va imprimir targetes de visita a nom de la Sra. Morales, Directora General de F. SL; l'empresa va donar a la Sra. Morales les claus del despatx de la societat; i ORG_0 va dotar la Sra. Morales d'un telèfon mòbil per la seva feina. Si la impressió de les targetes no té cap significació pel que fa a la relació entre les parts del mesos de novembre i desembre del 2003, atès que corresponen a una anticipació de la relació laboral que les parts projectaven a comptar del mes de gener del 2004 i que va fracassar, en canvi el lliurament de les claus i d'un telèfon mòbil s'aparenta a una voluntat de l'empresa d'incloure la Sra. Morales en el seu personal. A més a més la utilització pel prestatari de servei dels locals i dels mitjans professionals de l'empresa, concretitza el lligam de dependència característica del contracte de treball.

VI.- Si es considera els testimoniatges que consten en autes, cap dels mateixos desvirtuen l'existència del nexe de dependència entre les parts. Les declaracions del Sr. Oller manquen de precisions i coherència respecte a la feina que desenvolupava la Sra. Morales, en canvi el que afirma aquest testimoni, és que quan la Sra. Morales va marxar de l'empresa, ha tingut d'assumir més responsabilitat el que suposa que la part actora exercia unes activitats a l'interior de l'empresa, criteri antinòmic amb un contracte civil de prestació de servei. També resulta de les declaracions del Srs Sainz i Oller, que la Sra. Morales va tenir una reunió amb ORG_1 en la qual la mateixa va presentar-se com representant de ORG_0 acompanyada del Sr. Oller, agent comercial d'aquesta societat. Si la Sra. Morales hagués actuat de manera independent en el marc d'un contracte de serveis, no s'explica la presència d'un agent comercial de ORG_0 en les negociacions amb M.. Al contrari si que aquesta presència s'explica si la Sra. Morales i el Sr. Oller han actuat ambdós conjuntament com empleats de ORG_0 en l'àmbit d'una transacció sol·licitada per aquesta darrera societat. Encara que la Sra. Morales es presentava ocasionalment en el domicili social de ORG_0, no essent en dies ni en horaris fixes, com ho declara la Sra. Manso no té cap significació particular, des del moment que la feina de venedora de publicitat que desenvolupava la Sra. Morales, no necessitava una presència efectiva i permanent de la mateixa al despatx, sinó que exigia contactes amb clients que es produïen fora dels locals de la societat.

VII.- Per conseqüent resulta suficientment de tots aquests elements de proves, que la relació entre les parts, era una veritable relació laboral regulada per un contracte de treball verbal i que per tant l'empresari, no la podia resoldre sense respectar les disposicions de l'article 8 del Decret sobre el contracte de treball de data 15 de gener de 1974 que imposa de donar al treballador acomiadat, un preavis notificat per carta certificada amb acusament de rebut, formalitats que no va complir l'empresa. S'ha doncs de desestimar el recurs d'apel·lació de la societat ORG_0 i confirmar la sentència impugnada sobre aquest punt de la litis.

VIII.- Ara bé, la Sra. Morales sol·licita també una indemnització pels danys i perjudicis, econòmics i familiars, consecutius a la pèrdua del seu antic lloc de treball. Aquesta reclamació no es la conseqüència de l'acomiadament, ja que la feina que desenvolupava pel compte de l'empresa no era incompatible amb les seves prestacions per R., essent la mateixa en horari de tarda, i fins al 23 de novembre, la treballadora va comptabilitzar la nova i l'antiga feina, sinó que deriva de la seva frustració originada pel fracàs del seu projecte professional d'assumir la tasca de director general de ORG_0, com ho podia esperar. No es tracta doncs d'un problema de responsabilitat contractual, ja que resulta de les proves que consten en autes, que al cap de 3 setmanes d'estar la Sra. Morales al servei de l'empresa, hi ha hagut tractes per que la mateixa sigui contractada per treballar a temps complet, a partir del 1 de gener del 2004, en qualitat de directora gerent mitjançant un sou mensual de 1.803 EUR més un 10% dels ingressos en concepte de publicitat, però no cap acord formal, ferm i definitiu sobre obligacions recíproques de les parts, sinó que es tracta d'una responsabilitat extra contractual com a conseqüència d'una culpa d'una de les parts.

IX.- En dret andorrà la responsabilitat extra contractual exigeix que la part demandant justifiqui un perjudici, una culpa i un nexe causal entre la culpa i el perjudici. El perjudici és cert, la Sra. Morales va abandonar la seva feina a R., al mes de novembre del 2003, i va trobar-se sense treball en una situació de precarietat. En canvi la part actora no prova l'existència d'una culpa per part de ORG_0. En efecte, l'únic greuge que es podria imputar a l'empresa havent originat el perjudici, és el trencament dels tractes relatius al futur professional de la Sra. Morales en la societat, de manera injustificada i contrària al que fou promès. Aquesta prova a càrrec de la Sra. Morales, part demandant, no consta en autes. El Sr. Galan explica que ORG_0 va proposar a la part adversa, juntament amb el càrrec de Director-gerent, d'ésser sòcia de la societat amb un 10% de participació en la mateixa, cosa que no va interessar la Sra. Morales i que va originar el fracàs de l'acord. Res en autes permet de desvirtuar aquesta tesi, encara que no sigui acreditada per fets concrets, per tant, en l'absència de qualsevol element que pugui permetre imputar a l'una o l'altra de les parts el fracàs dels tractes que s'havien desenvolupats, s'ha de considerar que el projecte no s'ha pogut dur a terme a raó d'un desacord entre les parts, sobre el contingut o les condicions d'aquest projecte. En conseqüència, si la Sra. Morales va, d'ençà el dia 24 de novembre del 2003, - quan havia de començar a treballar a temps complet el dia 1 de gener del 2004-, sol·licitar de R., una excedència, ho va fer de manera precipitada i prematura, en quant es trobava encara en un període de converses i tractes amb ORG_0, i no una vegada el contracte de treball aprovat per totes les parts. Encara que aquesta actitud s'entengué d'una persona jove, activa i animada, desitjant millorar i encertar la seva vida professional, constitueix nogensmenys, una imprudència que ha d'assumir la Sra. Morales S'ha doncs també de confirmar la resolució recorreguda sobre aquest punt del litigi.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació de la Sra. Morales i el recurs d'apel·lació de la societat F. SL; Confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 1 de febrer del 2005, en tots els seus extrems; Sense fer especial condemna en costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 1 del Decret sobre el contracte de treball de data 15 de gener de 1974 enuncia que "es consi.