• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 246/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:246)

Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») ne permettant pas d'identifier la décision, la référence ci-dessus est reprise du texte lui-même (ROJ et ECLI).

Juridiction : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa Date : 7 octobre 2005 (sentència 2005-62) Recours : n° 74/03 Rapporteur : Lluís Saura Lluivia Matière : Activité de gestion et d'intermédiation immobilière, sanction administrative

Faits et procédure

La société commerciale andorrane Montenegro exploitait un établissement d'intermédiation et de gestion immobilière. Le 9 septembre 2002, un inspecteur de commerce du Gouvernement s'y est présenté. En présence du président du conseil d'administration, il a consigné dans un procès-verbal que « la société titulaire du négoce ne dispose pas de représentant capacitat i/o registrat al col·legi professional » (la société ne dispose pas d'un représentant habilité et/ou inscrit au collège professionnel). Ce constat a fondé l'ouverture d'une procédure de sanction, aboutissant à une amende de 1 502,53 EUR et à un ordre de cessation immédiate de l'activité, par résolution du ministre de l'Économie du 12 mai 2003. Le recours gracieux a été rejeté par résolution du Gouvernement du 20 août 2003.

Saisie du recours, la Sección Administrativa du Tribunal de Batlles a, par sentence n° 2005-032 du 21 février 2005, annulé ces décisions. Elle a relevé qu'aucune personne liée à Montenegro ne réunissait la qualification ou l'autorisation requises, mais a estimé que l'exercice effectif de l'activité d'intermédiation ou de gestion immobilière n'était pas démontré dans l'établissement. Or l'article 9 de la loi sur les agents et gestionnaires immobiliers du 15 décembre 2000 sanctionne la personne morale qui agit « professionnellement » (actuï professionalment) sans remplir les conditions de son article 4. Le premier juge en a déduit l'absence de tipicité des faits.

Le Gouvernement a interjeté appel. Il soutenait que l'exercice de l'activité résultait de l'entrée de l'inspecteur dans l'établissement et de ce que l'agent n'avait jamais nié exercer l'activité, ni en voie administrative ni en première instance. L'audience s'est tenue le 19 septembre 2005.

Question de droit

La question posée à la Sala était circonscrite à l'élément constitutif de l'infraction : déterminer si, dans les locaux de Montenegro, l'activité de gestion ou d'intermédiation immobilière était exercée « professionnellement » au sens de l'article 9 de la loi du 15 décembre 2000. La Sala précise que, la qualification des personnes étant acquise, le débat portait exclusivement sur la preuve de l'exercice de l'activité (considérant 4).

Deux sous-questions en découlent :

1. La preuve de l'exercice de l'activité peut-elle résulter d'un procès-verbal d'inspection dressé en présence du président de la société, et de l'absence de contestation de l'activité par l'intéressé, en l'absence de démonstration directe d'opérations immobilières ?
2. La qualification de l'activité relève-t-elle du champ d'application de la loi, lorsque l'objet social et l'activité déclarée entrent dans les opérations visées par son article 1.3 ?

Solution et dispositif

La Sala répond positivement à ces deux questions. Elle retient

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2005-032, de 21 d febrer de 2005, va estimar la demanda formulada per la societat mercantil andorrana Montenegro i va anul·lar la resolució del Ministre d'Economia de 12 de maig de 2003, que li havia imposat una multa de 1.502,53 EUR i li ordenava el cessament immediat de l'activitat, i també la resolució del Govern de 20 d'agost de 2003 que desestimava el recurs de reposició interposat contra l'anterior, en considerar que els fets sancionats no es troben tipificats en la Llei dels agents i gestors immobiliaris, de 15 de desembre de 2000 ja que no s'ha demostrat que l'agent exercís l'activitat de gestió o intermediació immobiliària.

2.- La representació processal del Govern formula un recurs d'apel·lació posant en relleu que el fet sancionat consisteix en què en l'empresa demandant cap de les persones que la representen disposa de la titulació necessària per poder exercir la professió d'agent i gestor immobiliari, i l'empresa mai ha indicat que no exercís l'activitat esmentada, per la qual cosa es de suposar que l'exercia, demanant en conseqüència la revocació de la sentència i la confirmació de les resolucions impugnades.

3.- La representació de la part agent estima que, com diu la sentència, no hi ha proves de que en la seu de Montenegro s'exercís l'activitat de gestió o intermediació immobiliària i insisteix en els seus arguments de la demanda inicial, en el sentit de que després de l'acta d'inspecció els representants de l'empresa van abordar la modificació dels estatuts de la societat per adaptar-los a la Llei.

4.- L'acte de la vista oral tingué lloc el dia 19 de setembre de 2005, i en ella les parts van fer les manifestacions més adients als seus interessos, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sanció imposada a Montenegro te origen en l'acta que l'inspector de Comerç del Govern va aixecar el 9 de setembre de 2002 a l'establiment propietat de l'entitat citada en la que, en presència del president, fa constar que "la societat titular del negoci no disposa de representant capacitat i/o registrat al col·legi professional", i en aquesta constatació es basa la incoació del posterior expedient sancionador i la imposició de la sanció prevista en l'article 9 de la Llei dels Agents i Gestors Immobiliaris, de 15 de desembre de 2000, que indica que incorre en infracció administrativa la persona jurídica que actuï professionalment en l'àmbit de la intermediació immobiliària sense complir els requisits establerts en l'article 4, que exigeix a les societats mercantils l'objecte de les quals sigui l'exercici de la professió d'agent o gestor immobiliari, que els administradors, els directors, els gerents o el president hagin obtingut la prèvia autorització del Govern, i que tots els treballs que es realitzin dins l'àmbit d'activitat de l'entitat jurídica siguin dirigits i signats per una persona autoritzada a exercir com a agent i gestora immobiliària.

La sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, tot i reconeixent que cap persona de Montenegro reuneix la titulació o autorització indicada, anul·la les resolucions administratives en raó a que no s'ha demostrat que en l'establiment de l'empresa s'exerceixi l'activitat de gestió o intermediació immobiliària, i compte tingut que l'article 9 de la Llei sanciona a qui "actuï professionalment" els fets objecte de la sanció no compleixen la tipicitat exigible.

Per tant, l'objecte d'aquesta segona instància se circumscriu a determinar si en la seu de Montenegro s'actuava professionalment o no en l'àmbit de la gestió o intermediació immobiliària.

Tercer.- La representació del Govern considera, en el seu recurs d'apel·lació, que l'exercici de l'activitat de gestió o intermediació immobiliària ve demostrat pel fet de que l'inspector va entrar a l'establiment de l'empresa, radicat al XXXX i en la circumstància de que la part agent, ni en via administrativa ni durant la primera instància jurisdiccional va negar l'exercici de l'activitat.

La mera circumstància de que l'inspector de Comerç de Govern acudís al centre on Montenegro te establiment obert i fos rebut per les persones que hi treballaven signant l'acta el mateix president del consell d'administració, palesa que s'hi exerceix una activitat, que no pot ser altra que la del seu objecte social, és a dir, la gestió o intermediació immobiliària, i en aquest punt és força significatiu que ni en el recurs de reposició ni en la demanda ni en el tràmit de conclusions l'agent hagi negat que exerceix l'activitat d'intermediació i gestió immobiliària; l'argument utilitzat en la seva defensa ha estat exclusivament el de que després de la visita de l'inspector ha intentat adaptar els seus estatuts a la Llei de 15 de desembre de 2000, i que si no ho ha pogut fer amb més celeritat ha estat per causes de força major.

Circumscrita en aquesta segona instància la qüestió debatuda a l'element constitutiu de la infracció, és a dir, l'exercici de l'activitat, de la valoració conjunta dels elements que consten a l'expedient administratiu i a les actuacions de la primera instància es desprèn clarament que no hi cap raó per dubtar que en la seu de Montenegro s'hi exercia l'activitat de gestió i intermediació immobiliària, cosa que, a més, fou reconeguda pel lletrat de la part apel·lada en l'acte de la vista, en indicar que la seva activitat era la gestió d'immobles en règim de multipropietat, que és precisament una de les operacions -administració i gestió de tot tipus d'immobles per compte de tercers, sigui quina sigui la seva naturalesa, així com tota mena de drets sobre aquests béns- que defineixen l'àmbit d'aplicació de la Llei (article 1.3).

En conseqüència, la sentència del Tribunal de Batlles s'ha de revocar, amb estimació del recurs d'apel·lació interposat pel Govern.

Quart.- Convé finalment, recordar que aquesta Sala, en un supòsit similar, resolt en la sentència número 10-2005, de 5 de maig, va anul·lar resolucions administratives que imposaven sanció a una entitat per infracció dels mateixos preceptes que els que s'analitzen en aquest cas, en constatar- se que no exercia l'activitat, però en el litigi tot l'argument se cenyia precisament a això, és a dir, a la prova de l'exercici de l'activitat a partir d'una data determinada, element de debat i prova, la valoració del qual ofereix un resultat diferent en aquest litigi.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'un especial pronunciament pel que fa al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Govern contra la sentència núm. 2005-032, de 21 de febrer, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca.

Declarar ajustades al Dret les resolucions recorregudes.

No fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).