• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 168/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:168)

Faits et procédure

Par demande déposée le 11 juillet 2001, la société andorrane « Badía » réclamait à M. Daza, titulaire administratif de l'entreprise « Pulido », la somme de 8 874 684 pesetas, outre les dommages-intérêts liés à l'abandon de chantier, au titre de compensations et de diverses factures. M. Daza a répondu le 26 septembre 2001 en reconnaissant seulement 1 400 000 pesetas et a formé une demande reconventionnelle en paiement de 25 944 494 pesetas, correspondant au solde de ses créances.

Le Tribunal de Batlles, par sentence du 10 novembre 2004, a partiellement accueilli la demande principale et intégralement accueilli la demande reconventionnelle. Il a condamné M. Daza à payer 152 343,72 euros à « Badía », sans intérêts, et mis à la charge de « Badía » les dépens de la demande reconventionnelle.

« Badía » a interjeté appel. Dans ses conclusions du 15 mars 2005, elle demandait l'annulation de sa condamnation au paiement de 152 343,72 euros, le maintien d'une condamnation de M. Daza à hauteur de 12 000 euros et la mise à sa charge de l'ensemble des dépens. Elle produisait en outre, en appel, un document bancaire censé établir le paiement d'une lettre de change de 64 818,33 euros, correspondant à la facture 016-01 selon la demande reconventionnelle, que M. Daza contestait comme se rapportant en réalité à la facture 017-01.

L'appelante critiquait par ailleurs l'appréciation des preuves : factures établies « par administration » sans détail de travaux ni acceptation préalable, rapport d'expertise qualifié d'« estimatif », et heures facturées excédant, selon elle, les limites admissibles.

Question de droit

La décision soulève plusieurs questions, que la Sala Civil traite successivement :

1. Le paiement d'une créance par voie de lettre de change, descomptée auprès d'une banque, éteint-il la dette à l'égard du bénéficiaire initial ? Cette question impose de déterminer si l'escompte de l'effet vaut paiement et si la preuve nouvelle produite en appel peut être recevable.

2. La charge de la preuve et la valeur probante des factures et du rapport d'expertise permettent-elles de retenir la créance invoquée par la demande reconventionnelle, lorsque le débiteur conteste la régularité formelle et l'exactitude des prestations facturées ?

3. La compensation entre la somme payée et la condamnation éventuelle peut-elle être invoquée au stade de l'appel ?

4. La condamnation aux dépens de la demande reconventionnelle est-elle fondée lorsque le montant de la créance reconventionnelle n'est pas réduit ?

Solution et dispositif

Sur le premier point, la Cour écarte l'argument du paiement sans trancher formellement la recevabilité de la pièce nouvelle. Elle retient que, « par molt que le Sr. Daza hagués descomptat la lletra abans de presentar la demanda reconvencional, aquest fet no comporta que hagués cobrat la quantitat deguda », dès lors que la banque pouvait se retourner contre l'endosseur de l'effet en cas de non-paiement à l'échéance, ce qui paraît s'être produit. Le paiement ultérieur de « Badía », intervenu après la contestation de la demande reconventionnelle, ne peut selon elle fonder une opposition à celle-ci.

Sur la preuve, la Cour relève que la deman

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data onze de juliol del 2001 la representació processal de la societat mercantil andorrana "Badía" va presentar demanda en reclamació de la quantitat de 8.874.684 ptes., més aquella quantitat que resultés acreditada en el procediment pels danys i perjudicis ocasionats a l'obra H.S.P., més costes, contra el Sr. Daza titular administratiu del negoci "Pulido" que argumentava li eren degudes en part en compensació als danys i perjudicis produïts per l'abandonament de les obres per la demandada i en part per diverses factures i conceptes.

II.- El dia 26 de setembre del 2001 la representació processal del Sr. Daza va contestar a la demanda acceptant únicament la reclamació de 1.400.000 ptes. feta per "Badía" i rebutjant la resta i presentant reconvenció sol·licitant es condemnés a la demandada reconvencional al pagament de la suma de 25.944.494 ptes., més interessos i costes, suma que resultava de restar de les 27.344.494 ptes., que la demandada li devia, les 1.400.000 ptes. que ella reconeixia deure-li a "Badía".

III.- L'Honorable Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 10 de novembre del 2004 estimant parcialment la demanda principal i de forma íntegra la reconvenció i condemnant al Sr. Daza al pagament de la quantitat de 152.343,72 euros, sense donar lloc als interessos d'aquesta suma, sense fer especial pronunciament respecte de les costes de la demanda i imposant les de la demanda reconvencional al defenent en la mateixa.

IV.- La representació de la societat "Badía" interposa recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància i en data 15 de març del 2005 presenta escrit de conclusions en el què sol·licita pels arguments que en elles es recullen que es deixi sense efecte la condemna de la seva representada al pagament de la suma de 152.343'72 euros, mantenint però la condemna envers el Sr. Daza al pagament de la quantitat de 12.000 euros i imposant-li a ell totes les costes judicials. Per altressí demana igualment que es tingui per presentada com a prova del pagament de la lletra de canvi injustament reclamada el document bancari que s'adjunta al recurs.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació de "Badía" centra el seu recurs en l'estimació que la sentència d'instància fa de la demanda reconvencional, acceptant pel contrari l'estimació parcial de la seva pròpia demanda.

En primer lloc al·lega la recurrent que la Sentència d'instància no ha apreciat el pagament de la suma de 64.818'33 euros, equivalents a 10.784.862 ptes., que el demandant reconvencional reclamava a "Badía" pel fet d'haver acceptat aquesta entitat una lletra per aquest import. Argumenta la recurrent que el Sr. Daza va cobrar la citada lletra gairebé tres mesos abans del seu venciment descomptant-la al Banc i que aquest, en ser retornada la lletra perquè la recurrent pretenia no pagar-la i embargar aquest import, va iniciar les actuacions judicials corresponents sota el número de causa 186-1/01 contra el Srs. Daza, Ayuso, Espada i Campillo, raó per la què "Badía" com acceptant de la lletra, va decidir pagar-la. En prova d'aquest fet aportava, junt amb l'escrit de conclusions, un certificat del "Castilla" manifestant que en data 8 de març del 2001 va ser descomptada la lletra que es reproduïa a la fotocòpia adjunta amb un import de 10.784.682 ptes. amb venciment 1 de juny i que en data 17 de febrer del 2003 la representació de "Badía" la va pagar, certificat que, segons el seu parer, acreditava aquests fets.

Pel contrari, la representació del Sr. Daza rebat aquest punt a les seves conclusions, afirmant que és totalment inadmissible la presentació d'aquest document en segona instància, que suposa al·legar un argument no emprat fins aquest moment i finalment que la lletra de canvi que aporta la recurrent correspon a la factura 017-01, mentre que la que es reclama és la 016-01 aportada amb la demanda reconvencional.

II.- Atesos els arguments de les parts, cal posar de relleu que, amb independència que la quantitat reclamada per raó de la factura 016-01 sigui o no la que es va documentar en la lletra de canvi la fotocòpia de la qual s'aporta amb aquest recurs, que es refereix a la factura 017-01, i que el recurrent acredita haver pagat, el present procediment s'ha de resoldre sobre la base de què aquesta quantitat no ha estat pagada i els fets que el document presentat pogués acreditar no poden ser tinguts en compte. En efecte, per molt que el Sr. Daza hagués descomptat la lletra que el recurrent considera referida a la factura 016 abans de presentar la demanda reconvencional aquest fet no comporta que hagués cobrat la quantitat deguda, ja que si finalment la part deutora no l'hagués pagat al seu venciment el Banc podia reclamar la quantitat avançada al que l'havia descomptat, com finalment sembla que va succeir i si el recurrent la va pagar després de contestada la demanda reconvencional ja no podia oposar-se per aquest motiu a la mateixa.

Per aquestes raons no es pot estimar aquest motiu del recurs, ja que si amb posterioritat a la contesta a la demanda reconvencional la societat "Badía" va pagar la suma que devia al Sr. Daza podria si es donés el cas intentar compensar la suma per ell pagada amb aquella a la qual eventualment se la condemnés en aquest procediment, però aquesta compensació no es pot portar a terme en aquest moment processal.

III.- Com a segon motiu del recurs al·lega la recurrent que no s'han apreciat correctament les proves aportades a les actuacions ja que, en general, les factures reclamades es realitzen per administració i sense detall de treball real, ni acceptació prèvia d'aquestes per la part contrària, el peritatge és estimatiu sense precisar realment si la factura és o no correcta, manca valorar l'aportació de "Badía" en les obres compartides doncs aquestes no han estat realitzades únicament pels treballadors del Sr. Daza, mentre que s'aporten detalls d'hores de treballadors que justifiquen presumptivelment les factures reclamades i que en realitat superen amb escreix el límit d'allò admissible.

Pel que fa a aquests arguments de caire general, cal posar de relleu que ha quedat acreditat a les actuacions que l'entitat "Pulido" va portar a terme una sèrie de treballs per compte de "Badía" i en l'abundant documentació que aporta la primera es fan constar hores de treball, data en què es van fer, persones que el van portar a terme i material emprat. D'altra banda, l'informe pericial que consta als folis 913 a 929 de les actuacions no contradiu la petició de l'actora reconvencional, ja que destaca que és impossible saber si les hores que es facturen són moltes o poques, donat que en això intervenen diversos factors i que no pot afirmar si els preus són ajustats a la quantitat dels materials i treballs perquè desconeix quins han estat els treballs efectuats i sols destaca que troba improbable que en un mes es fessin el doble d'hores que en els anteriors, afirmació que no obstant no resulta rellevant perquè el número d'hores depèn del número d'operaris que hi treballen, encara que sí afirma que els preus facturats estan dins dels preus de mercat i que en les obres citades hi van participar operaris de "Pulido".

Per aquestes raons entenem que l'esforç probatori de la demandant reconvencional ha estat notable i considerem que resulta suficient per recolzar la seva demanda, mentre que el de la recurrent no ha aconseguit desvirtuar les proves aportades per l'adversa en aquells punts que precisament ara discuteix en aquest motiu del recurs. En aquest sentit, cal posar de relleu que la recurrent no ha provat en quina mesura els treballs en els què va participar la demandant reconvencional no van ser duts a terme exclusivament per ella, i sense justificar la veracitat de les seves afirmacions recrimina a l'adversa que no provi una al·legació que li correspon acreditar a la recurrent, ni que s'hagués pactat que els pagaments no es farien per administració, o que calia una acceptació prèvia de les factures o albarans per part de la recurrent, sinó que pel contrari "Badía" va pagar altres factures de "Pulido", com es pot veure a les lletres de canvi que consten als folis 457 a 463 i no ha provat que en aquell cas s'hagués actuat de manera diferent a la present reclamació, prova que no hauria estat difícil. Tampoc ha donat al perit la informació necessària per tal de resoldre el problema de si els treballs realitzats es corresponen o no amb les hores facturades, mentre que critica que el dictamen sols sigui estimatiu i encara que és cert que en alguns casos les hores que es declaren a les factures superen la jornada laboral permesa o es refereixen a operaris que ni tan sols s'identifiquen amb el nom com ara "polacos" o "checos", el compliment o incompliment de la normativa laboral per part de l'entitat agent no són objecte del present procediment.

IV.- Pel que fa a les al·legacions respecte de factures concretes que difereixin d'aquestes generals, manifesta el recurrent que la factura 016-01 va ser pagada per ell al pagar la lletra que consta al recurs, raó per la què entén que la reclamació està mancada de fonament, però com hem posat de relleu el fet que la demandant reconvencional hagués descomptat la lletra en qüestió en el moment de presentar la demanda no equival a haver-la cobrat. En relació a altres factures manifesta que no en tenia coneixement fins el moment en què es va formular la demanda reconvencional i que s'havien elaborat unilateralment, però en el context de les relacions entre les parts que s'han acreditat la recurrent no ha provat que els treballs facturats no responguin a les obres fetes per "Pulido". Tampoc resulta rellevant l'argument que s'aporta respecte d'un altre de les factures en el sentit que l'adversa pretenia garantir-se un salari alt, ni tampoc que en alguna d'elles faltava la data, quan se sap en quines dates es va portar a terme l'obra o que no es detallava el treball exacte que s'havia portat a terme en les hores de treball que es reclamaven, quan aquestes precisions difícilment es poden trobar en els albarans.

En conclusió, si la recurrent volia contradir la reclamació que se li ha fet en el present procediment fonamentada en una documentació prou àmplia havia d'intentar contradir-la provant les seves afirmacions i en els punts concrets que ara recorre considerem que no ho ha fet, ja que s'ha limitat a negar la procedència de totes i cada una de les factures que se li reclamen argumentant l'existència de defectes formals en les mateixes o l'incompliment d'acords previs no provats o de la normativa laboral, que en aquest procediment no s'examina.

V.- Pel que fa a la condemna en costes de la demanda reconvencional que la sentència recorreguda imposa a la recurrent, cal posar de relleu que, al no estimar que la lletra per import de 64.818,33 euros que la demandant reconvencional havia descomptat al Banc es pogués considerar pagada per aquest fet, s'ha d'entendre estimada íntegrament la reconvenció i per tant procedent la citada condemna.

VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent en virtut del principi de venciment objectiu que recull el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la societat "Badía" contra la Sentència dictada per l'Honorable Tribunal de Batlles en data deu de novembre del 2004, confirmant íntegrament la mateixa amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.