• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 258/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:258)

Faits et procédure

Par jugement du 24 mai 2005, le Tribunal de Corts a condamné MM. Machado et Marti, pour un délit majeur continué d'escroquerie (art. 248 du Codi Penal), à quinze mois de prison conditionnelle et à une amende de 1 500 euros, outre les dépens. Les faits déclarés prouvés couvrent la période de mars 1997 à octobre 1998. Les deux prévenus, employés ou dirigeants de la société « C. SA », auraient réalisé, dans le cadre de ventes de véhicules pour le compte de cette société, trois types de manœuvres :

1. la substitution, dans la documentation, du véhicule d'occasion remis par le client en reprise par un véhicule de moindre valeur appartenant à l'un des prévenus, ou la simulation d'une telle reprise, pour une dizaine de cas au moins ;
2. la consentie d'une remise inférieure à celle autorisée au client, la différence étant conservée et partagée entre les prévenus ;
3. une majoration de 400 000 pesetas du prix de vente d'un véhicule neuf, somme partagée entre les deux prévenus.

Le profit illicite est évalué à 1 700 000 pesetas (10 217,21 euros) au minimum pour chacun.

M. Machado a seul interjeté appel. Il soutenait que le Tribunal de Corts avait fondé la condamnation sur l'acte d'accusation du ministère public, sans preuve de charge ni même indice ; que les témoignages et expertises produits par la défense établissaient une organisation défaillante de la société et l'absence de tromperie ; que n'étaient démontrés ni l'engagement économique, ni le préjudice, les acheteurs n'ayant pas été entendus. Le ministère public a conclu au rejet du recours.

Question de droit

La Sala Penal devait trancher deux questions :

• la condamnation pour escroquerie, fondée sur les reconnaissances de faits des coprévenus et de l'appelant, respecte-t-elle la présomption d'innocence garantie par l'article 10.2 de la Constitution andorrane et l'article 6.2 de la Convention européenne des droits de l'homme ?
• les expertises produites par la défense, portant sur la régularité formelle des dossiers de vente, sont-elles de nature à remettre en cause cette condamnation ?

La décision ne développe pas expressément, dans sa motivation, l'analyse de chacun des éléments constitutifs de l'escroquerie (manœuvres frauduleuses, erreur, remise, préjudice) ; elle se concentre sur l'existence d'une preuve de charge suffisante.

Solution et dispositif

La Cour rappelle que la présomption d'innocence exige que toute déclaration de culpabilité repose sur une activité probatoire de charge, valablement obtenue et régulièrement administrée, dont il résulte la réalité des faits imputés et la participation de l'accusé. Elle estime cette exigence satisfaite. Elle relève que :

• l'appelant a reconnu les faits devant le Service de police, les a confirmés à l'audience, puis les a réitérés devant le juge d'instruction ; ses déclarations sont « reiterades i acompanyades de precisions i indicacions objectives » ;
• ces aveux s

I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 24 de maig de 2005, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem com autors responsables del delicte major continuat d'estafa tipificat a l'article 248 del Codi Penal, sense la concurrència de circumstàncies modificadores de la responsabilitat penal, a Marti i a Machado cadascun d'ells a la pena de QUINZE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i multa en la quantia de MIL CINC-CENTS EUROS (1.500 EUR) així com al pagament de les despeses processals causades."

II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets que declara provats: "que entre el mes de març de 1997 fins el mes d'octubre de 1998, els processats Machado, nascut el 19 de maig de 1960, de nacionalitat espanyola, empleat com a venedor de l'empresa ORG_0 i Marti, nascut el 20 d'abril de 1966, de nacionalitat espanyola, sense antecedents penals i director de la mateixa empresa "C. SA" posats de comú acord per obtenir un il·lícit benefici que ascendí com a mínim a l'import total de 1.700.000 pessetes (10.217,21 Euros) per cadascun, realitzaren tres tipus de maniobres en el marc d'operacions de compravenda de vehicles que ells mateixos efectuaven per compte de "C. SA".

1.- En el marc de vendes de vehicles nous amb represa per part de ORG_0 del vehicle d'ocasió del client, el processat Machado substituïa en la documentació relativa a l'operació el vehicle d'ocasió del client per un vehicle d'ocasió de la seva propietat i d'inferior valor quedant-se amb el vehicle d'ocasió aportat pel client que posteriorment revenia pel seu compte i quedant-se també amb la diferència del valor existent entre els dos vehicles, repartint-se els beneficis amb el processat Marti, havent realitzat aquesta acció com a mínim en 6 ocasions obtenint en cada una d'elles un beneficis d'entre 50.000 Pessetes (300,51 Euros) i 220.000 Pessetes (1.322,23 Euros). Altres vegades, en cas de venda sense vehicle a canvi, el processat Machado introduïa fictíciament dins aquesta operació un vehicle de segona mà de la seva propietat i cobrava per aquesta operació l'import del valor del vehicle de segona mà, i ORG_0 es quedava amb aquest vehicle i amb la diferència del valor del vehicle nou.

2.- En el marc de vendes de vehicles nous, els processats decidien de no fer el descompte autoritzat pel concessionari amb el client comprador d'un vehicle nou, de fer-li un descompte inferior al que els hi era permès i per cara de l'empresa justificaven un descompte que es quedaven, repartint-se entre ambdós l'import corresponent al client, havent obtingut en la realització d'aquestes operacions un benefici de 1.300.000 Pessetes (7.813,16 Euros) aproximadament cada un d'ells.

3.- En una sola ocasió, el processat Marti va vendre al Sr. Pina, persona de nacionalitat portuguesa per quina identitat completa es desconeix, un vehicle Citröen XXXX valorat en 5.200.000 Pessetes (31.252,61 Euros) incrementant el preu de venda de 400.000 pessetes (2.404,05 Euros) que el client pagà de més, repartint-se les 400.000 pessetes (2.404,05 Euros) amb el processat Machado."

III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Sr. Machado ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que fonamenta en que el Tribunal de Corts ha fet cas omís de les proves documentals i testificals aportades per la Defensa de l'acusat, havent-se basat exclusivament en l'escrit d'acusació del Ministeri Fiscal, en que no existeix cap prova, ni tan sols indicis, que conclogui la comissió del delicte d'estafa pel que ha estat condemnat el Sr. Machado, doncs les sospites i els dubtes no fan prova. Afegeix que l'empresa ORG_0 tenia una pèssima organització, circumstància abastament acreditada per les declaracions dels empleats i per les pericials aportades als autes per la Defensa, i que, ben contràriament, les dues proves pericials han conclòs que l'acusat Sr. Machado no va cometre cap estafa. La part apel·lant entén que no hi ha hagut ni l'engany ni el quantum econòmic d'aquest engany, ni cap perjudici econòmic, doncs l'empresa sabien com feia el Sr. Machado la seva feina de comprar i vendre vehicles, no s'ha determinat quin és l'import defraudat no quin perjudici ha resultant per ORG_0 o pels compradors els vehicles, que ni foren citats ni han estat escoltats. Motius tots pels que demanà la revocació de la sentència dictada pel Tribunal de Corts i l'absolució del Sr. Machado.

IV.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal oposant-se al recurs i interessant la confirmació de la sentència apel·lada.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que totes les al·legacions que formula la part apel·lant en el seu escrit del recurs venen a confluir en una consideració, la manca de prova de càrrec suficient per condemnar a l'acusat Sr. Machado com autor d'un delicte major d'estafa, doncs ni la prova documental ni la pericial practicades abonen l'existència de l'estafa objecte d'acusació, no havent-hi tampoc la testifical dels compradors dels vehicles, presumptes perjudicats per l'actuació de l'esmentat acusat. I dóna la part apel·lant especial valor exculpatori a la prova pericial practicada a instancia de la Defensa. Amb aquestes al·legacions es denuncia, si bé implícitament, que la sentència condemnatòria dictada pel Tribunal de Corts vulnera el dret fonamental a la presumpció d'innocència que a tothom reconeix l'article 10.2 de la Constitució i l'article 6. 2 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, que també és d'aplicació al Principat d'Andorra. El significat del dret a la presumpció d'innocència és l'exigència de que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, vàlidament obtinguda i practicada, i de la que en resulti la realitat dels fets imputats i la participació de l'acusat en els fets.

Malgrat tot el que es diu en l'escrit del recurs, en el cas d'autes s'ha produït aquesta prova de càrrec, i així ho expressa el Tribunal de Corts en el quart Considerant de la seva sentència dient que la participació de l'acusat Sr. Machado "resulta acreditada pel reconeixement deis fets pels dos processats en les seves declaracions tant davant del servei de policia com del Batlle instructor, declaracions que són reiterades i acompanyades de precisions i indicacions objectives que no poden resultar d'una espècie de pressió en relació amb la detenció".

L'examen de les actuacions permet comprovar que, efectivament, l'acusat Sr. Machado va reconèixer els fets delictius en la seva declaració al Servei de Policia, que en l'acte del judici oral va confirmar, com de manera clara palesa l'acta del judici, encara que tot seguit intentà exculpar-se dient que tot ho feien amb l'autorització i d'acord amb l'empresa, la qual cosa ha estat reiteradament negada pel legal representant de ORG_0. Si, com sembla dir l'acusat Sr. Machado en el judici oral, era una pràctica comercial habitual de l'empresa, no s'entén perquè l'altre empleat que, junt amb els dos acusats, es dedicava a la venda de cotxes nous i d'ocasió, el Sr. Vara, no actuava de la mateixa manera que els acusats. Ben al contrari, el Sr. Vara en l'acte del judici oral i a preguntes del Tribunal va manifestar que "ell no substituïa un vehicle d'ocasió per un seu" i que "no aplicava descomptes diferents al que marcada la casa".

En la seva declaració al Servei de Policia, el Sr. Machado va reconèixer que, mogut per una necessitat de diners, va efectuar substitucions del vehicle d'ocasió que portava el client de ORG_0 per un vehicle de la seva propietat, d'un valor inferior, o bé simulava el lliurament d'un vehicle d'ocasió pel client quan, en realitat, aquest vehicle d'ocasió era propietat el mateix acusat, i en ambdós casos feia seu el benefici, que repartia amb l'altre acusat, i també reconegué que en altres ocasions va vendre vehicles nous sense els descomptes addicionals, que feia seus i repartia amb l'altre acusat. I l'acusat Sr. Marti també en la seva declaració al Servei de Policia reconegué els fets del lliurament per l'acusat Sr. Machado d'un vehicle d'ocasió de la seva propietat, simulant com si fos del client que comprava el vehicle nou, operacions per les que l'acusat Sr. Marti cobrava uns diners de l'acusat Sr. Machado, i també reconegué les vendes de vehicles nous fent-li al client menys descompte del que estava permès per l'empresa, quedant-se la diferència que repartia amb el Sr. Machado. I fou l'acusat Sr. Marti qui també va confessar al Servei de Policia el fet que també es declara provat a la sentència apel·lada de la venda d'un vehicle nou incrementant en 400.000 pessetes el preu de venda, increment que es repartiren entre ell i el Sr. Machado. L'acusat Sr. Marti va reconèixer els fets davant de la Hble. Sra. Batlle instructor, declaració que no es pot considerar feta amb un ànim d'auto exculpació tota vegada que també incrimina directament al mateix declarant. I el mateix acusat avui apel·lant, Sr. Machado, en una segona declaració davant de la Hble. Sra. Batlle també va reconèixer els fets delictius.

Pel que fa a les proves pericials, ambdues proves no tenen cap rellevància tota vegada que foren fetes sobre la realitat formal dels expedients de compra venda dels vehicles i, és clar, que l'acusat Sr. Machado tenia cura de que en l'expedient no aparegués cap indici que donés lloc a sospitar de les operacions fraudulentes que realitzava en ocasió d'aquelles vendes, en connivència amb l'altre acusat i en perjudici de ORG_0 o del client de dita societat, com fou el cas de la venda del vehicle Citroen XXXX al senyor Pina, fet recollit en l'apartat 3) del Resultant de fets provats de la sentència apel·lada.

II.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de l'acusat Sr. Machado.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 24 de maig del 2005 en la causa TC-193-3/98.

3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .