• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 3/2006, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 octobre 2006

Note de méthode : la référence fournie dans les métadonnées de la saisine (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral de la décision (titre, numéro de recours et identifiant ECLI).

Faits et procédure

Un propriétaire, M. S., avait fait édifier un muret de clôture de pierre, d'une hauteur de 0,60 mètre, sur sa parcelle située dans l'environnement de protection de l'église de Sant Miquel d'Engolasters (Escaldes-Engordany). La commune d'Escaldes-Engordany avait autorisé les travaux par décret du 22 octobre 2003, sans que le ministère compétent en matière de culture n'ait été associé à la procédure.

Après le début des travaux, le ministère de l'Éducation, de la Culture, de la Jeunesse et des Sports a adressé à l'intéressé, le 16 novembre 2004, un courrier demandant le projet de construction au regard de la disposition transitoire de la loi 9/2003 du 12 juin 2003 relative au patrimoine culturel d'Andorre. Par communication du 10 janvier 2005, le ministère a indiqué que l'ouvrage, édifié sans l'avis préalable du ministère de tutelle, n'était pas autorisé. Cette communication constitue l'acte attaqué.

Le recours administratif interne contre cet acte ayant été rejeté par le Gouvernement, M. S. a saisi le Tribunal de batlles. Par jugement n° 2006-07 du 28 avril 2006, la Section administrative a partiellement fait droit à sa demande et déclaré conforme au droit la décision de rejet du recours de réformation. Le Gouvernement a interjeté appel. L'audience s'est tenue le 15 septembre 2006.

Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, a rejeté l'appel dans l'arrêt commenté, qui confirme le jugement entrepris.

Question de droit

La décision soulève deux questions principales.

Première question : l'objet du litige. Le Gouvernement soutenait que le muret ne respectait pas la réglementation applicable aux usages et constructions dans les environnements de protection. Il invoquait également la nullité de plein droit de la licence communale, son caractère non régularisable a posteriori, ainsi que sa caducité. Il s'agissait de savoir si le juge administratif pouvait connaître de ces moyens, dirigés contre l'autorisation communale, alors que le recours portait sur l'acte ministériel.

Seconde question : la légalité de l'acte attaqué. Il convenait de déterminer si la communication ministérielle du 10 janvier 2005, qui refusait de tenir l'ouvrage pour autorisé faute d'avis préalable, était conforme au droit, au regard :

• du régime transitoire fixé par la disposition transitoire de la loi 9/2003 ;
• des critères généraux d'intervention dans les environnements de protection posés par l'article 15.6 de la même loi, en l'absence de décret délimitant ces environnements.

Solution et dispositif

Sur le premier point, le Tribunal écarte l'examen de la licence communale. Il relève que « l'actuació del Comú d'Escaldes-Engordany no és objecte d'aquesta causa » et qu'il n'est donc pas possible d'analyser la caducité du dossier ni la nullité de plein droit de la licence. Selon lui, admettre le contraire « es desvirtuarien completament les regles dels procediments jurisdiccionals », lesquelles ne permettent d'apprécier que la conformité au droit des actes objets des recours formés par la partie demanderesse.

Il précise en outre que l'irrégularité éventuelle de l'autorisation communale peut être dénoncée par toute personne exerçant l'action publique prévue à l'article 4.4 de la loi 9/2003, ou par le ministère compétent. Le manquement de la commune à l'exigence de l'avis préalable de l'article 14 est qualifié d'infraction grave au sens de l'article 39.3.f) de la même loi, dont la sanction relève de la compétence du Gouvernement.

Sur le fond, le Tribunal retient que la communication minist

Representant: S.G.

Advocat: Palomo

Apel·lada: Soriano

Representant: Moliner

Advocat : Expósito

A la vila d’Andorra la Vella, el 25 d’octubre de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-089-1/05.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles número 2006- 07, de 28 d’abril de 2006, va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Soriano i va declarar que la desestimació pel Govern del recurs de reposició formulat per l’agent contra la resolució del Ministre de Cultura de 10 de gener de 2005, que l’havia informat que el Ministeri no autoritzava la construcció del muret de tancament de la seva propietat, situada en l’entorn de protecció de l’església de Sant Miquel d’Engolasters, era ajustada al Dret.

2.- El Govern interposa un recurs d’apel·lació contra la sentència argumentant que si el que cal és analitzar si el muret construït pel Sr. S. és contrari a la normativa que regula els usos i construccions en els entorns de protecció, aquest ho és, contràriament al que indica la sentència, i d’una altra banda raona que l’atorgament d’una llicència d’obra pel Comú sense haver donat coneixement de l’expedient al Ministeri competent en matèria de Cultura equival a una llicència nul·la de ple dret, no legalitzable a posteriori, indicant, finalment, que la llicència estava caducada.

3.- De l’escrit d’apel·lació se n’ha donat trasllat ala representació de la part agent, que el contesta fent valer el dret legítim de tot propietari de tancar la seva propietat i que el muret és compatible amb l’entorn de protecció perquè ni perjudica el caràcter arquitectònic ni la visualització de l’església.

4.- El dia 15 de setembre de 2006 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per situar l’objecte d’allò que es discuteix en el present procediment jurisdiccional cal tenir en compte els antecedents que consten en el mateix, i que sintèticament són els que segueixen:

Després de diverses incidències procedimentals iniciades l’any 2001 i que no és el cas avaluar ara, el Comú d’Escaldes-Engordany, amb el Decret 1387/2003, de 22 d’octubre de 2003, va autoritzar al Sr. J.S. dur a terme els treballs d’acondicionament i tancat, amb un muret de pedra de 0,60 m d’altura, de la parcel·la de la seva propietat, que se situa confrontant la carretera d’Engolasters, molt a prop de l’Església de Sant Miquel.

Iniciades les obres, el 16 de novembre de 2004 el Ministeri d’Educació, Cultura, Joventut i Esports, va adreçar-li una carta manifestant que havent detectat l’inici de la construcció i l’existència d’un permís d’obres menors, els Serveis de Patrimoni Cultural demanaven el projecte constructiu compte tinguda la Disposició Transitòria de la Llei 9/2003, de 12 de juny de patrimoni cultural d’Andorra.

Mitjançant una comunicació del Ministeri 10 de gener de 2005 s’informa a l’agent que l’obra, construïda sense l’informe previ del Ministeri titular de la cultura, no queda autoritzada en virtut d’allò establert en la Disposició Transitòria de la Llei, que prohibeix noves construccions en els entorns de protecció sense l’informe favorable previ dels serveis de Patrimoni cultural, comunicació que constitueix l’acte recorregut i que la sentència apel·lada ha declarat ajustada al Dret.

Tercer.- En aquest procediment no es discuteixen els efectes d’una autorització comunal per construir en un entorn de protecció sense l’informe previ del Ministeri competent en matèria de cultura; aquesta irregularitat, si existeix, correspon denunciar-la a qualsevol persona que exerceixi l’acció pública prevista en l’article 4.4 de la Llei 9/2003 o al propi Ministeri competent en matèria de cultura, compte tingut que l’atorgament pels comuns de llicències d’obres en entorns de protecció incomplint el que disposa l’article 14 de la Llei (la falta de l’informe previ de Cultura) és constitutiu d’una infracció greu, prevista en l’article 39.3.f) de la mateixa Llei, per sancionar la qual te competència el Govern.

Per tant, com l’actuació del Comú d’Escaldes-Engordany no és objecte d’aquesta causa, no es pot analitzar la caducitat de l’expedient en el qual es va atorgar la llicència comunal d’obres que addueix el Govern en l’escrit d’impugnació de l’apel·lació ni la nul·litat de ple dret de la mateixa llicència, que també sosté, doncs si s’analitzés es desvirtuarien completament les regles dels procediments jurisdiccionals, que només permeten avaluar l’ajustament al Dret dels actes que són objecte dels recursos interposats per la part activa del procés.

Quart.- L’objecte d’aquest litigi -i el d’aquesta apel·lació- se cenyeix a l’acte recorregut pel Sr. S., és a dir, a si la carta del Ministeri de cultura de 10 de gener de 2005 que l’informava que no quedava autoritzada l’obra s’ajusta o no al Dret, amb independència de que la dita carta fos emesa fora del procediment d’autorització d’obres comunal i fins i tot un cop finalitzada l’obra autoritzada, de construcció del muret.

La Llei 9/2003, que va entrar en vigor el 17 de juny de 2003, estableix un règim transitori de dos anys -Disposició final primera- per tal que el Govern aprovi els decrets dels entorns de protecció del monuments que declara protegits, l’Església de Sant Miquel d’Engolasters entre molts d’altres; mentrestant, la Disposició transitòria considera entorns de protecció els espais compresos dins un radi de cent metres comptats des del perímetre exterior del monument, en el qual es troba la propietat del Sr. S. i el muret que ha construït. Com el règim transitori establert -punt 2 de la Disposició transitòria- és el de prohibició de tota construcció sense l’informe favorable previ dels serveis de patrimoni cultural, les autoritzacions comunals donades sense aquesta intervenció són susceptibles de les mesures a les que ens hemos referit en el primer paràgraf del fonament de Dret anterior.

Tanmateix, i com ja hem posat en relleu, l’objecte d’aquest recurs és exclusivament si la carta-informe desfavorable a la construcció del muret és ajustada al Dret, ja que equival a l’informe al que es refereix el punt 2 de la Disposició transitòria.

A l’hora de determinar si l’informe del Ministeri de cultura s’ajusta el Dret o no, cal tenir en compte quins són, a falta dels decrets que delimiten els entorns de protecció, els que la Llei 9/2003 considera criteris generals sobre les intervencions en els entorns de protecció, i no poden ser altres que la prohibició d’obres que puguin perjudicar el caràcter arquitectònic o paisatgístic de l’àrea o pertorbar la visualització del bé, que recull l’article 15.6.

De la prova documental fotogràfica que consta a les actuacions, on es constata com ha quedat l’obra ja acabada, no se’n pot deduir, en absolut, que el muret vulneri allò previst en l’article 15.6; es tracta d’un mur de pedra, de 0,60 metres d’altura, construït en el límit exterior de la propietat del Sr. S., que no solament no impedeix la visió de l’església ni en perjudica el seus valors sinó que impedeix la presència en el terreny d’elements que sí la poden pertorbar, com passava abans de la construcció del muret, tals com vehicles aparcats, persones, etc.

La sentència apel·lada raona detalladament en aquests mateixos termes i s’ha de confirmar, amb desestimació del recurs d’apel·lació interposat pel Govern.

Cinquè.- No s’aprecien circumstàncies determinats d’un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la representació del Govern contra la sentència 2006-07, de 28 d’abril de 2006, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).