• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 84/2007 (ECLI:AD:TSJADAD:2007:84)

Faits et procédure

Par acte du 9 février 2004, Mme Sainz a assigné la société d'assurances « D. » et M. Palmer, délégué de cette société en Principauté, en paiement de la somme de 1 502,53 euros. Cette somme correspondait à l'indemnité journalière d'incapacité temporaire prévue au contrat, couvrant une période d'arrêt de travail du 2 mai au 4 septembre 2003. La demanderesse réclamait en outre intérêts et dépens.

La société D. a conclu au rejet, en soutenant que l'arrêt de travail résultait d'une pathologie antérieure à la souscription de l'assurance et que M. Palmer, simple agent, n'avait pas à répondre de la demande.

Par jugement du 20 juin 2006, le Batlle a rejeté la demande dirigée contre M. Palmer, l'a condamné aux dépens, et a fait droit à la demande contre la société D., qu'il a condamnée à payer la somme réclamée, majorée des intérêts et dépens. (La décision mentionne deux montants différents pour la somme allouée : 1 502,53 euros dans l'exposé des antécédents de la demande, 1 503,53 euros dans le jugement de première instance et dans les conclusions d'appel. L'écart n'est pas relevé par la juridiction et n'affecte pas la solution.)

Mme Sainz a interjeté appel, en demandant la condamnation solidaire de M. Palmer avec la société d'assurances. Elle soutenait que ce dernier était un prête-nom de la société étrangère.

Question de droit

La question posée à la Sala Civil était la suivante : le délégué en Andorre d'une compagnie d'assurances étrangère, personne physique de nationalité andorrane désignée en application de la loi, peut-il être qualifié de prête-nom et être condamné solidairement avec la compagnie au titre des obligations contractées pour le compte de celle-ci ?

Le débat supposait de confronter deux régimes : celui, jurisprudentiel, du prête-nom (fiducia cum amico), fondé sur une interposition de personne, et celui, légal, de la représentation par un délégué d'entreprise d'assurance soumise à la loi du 11 mai 1989.

Solution et dispositif

La Sala Civil écarte la qualification de prête-nom. Elle relève d'abord que le prête-nom repose sur un pacte, généralement secret, par lequel le titulaire formel agit en son nom devant les tiers tout en étant dépourvu de tout intérêt économique réel. Il en résulte que la titularité formelle n'est qu'une apparence, inopposable au titulaire réel, et que les tiers peuvent ignorer cette interposition. La jurisprudence andorrane impute alors les obligations nées de l'activité à la fois au titulaire réel et au titulaire formel (SSTSJA des 18 décembre 1997, 19 février 1998, 29 juin 2000 et 24 janvier 2002, citées dans la décision).

La Cour distingue cette hypothèse de celle du délégué d'assurances. Selon elle, le délégué, en vertu de l'article 5 de la loi du 11 mai 1989, produit et contracte des assurances « pour le compte et au nom » de la compagnie. L'article 10.1 e) de la même loi impose, pour une compagnie étrangère, la désignation d'un délégué de nationalité andorrane ou résidant en Principauté, inscrit au Registre de commerce et de l'industrie, et doté de pouvoirs suffisants pour engager la compagnie à l'égard des tiers. La représentation est donc « explicite et manifeste » et non dissimulée ; les bénéfices de l'activité reviennent à la compagnie, qui rémunère le délégué ; et l'exigence de nationalité andorrane relève d'une condition légale d'accès à l'activité, non d'un artifice contractuel destiné à contourner la restriction.

La Cour en tire une règle de responsabilité : le délégué ne répond pas des obligations de la compagnie lorsqu'il agit en son nom, sauf, d'une part, s'il exécute ou permet, par dol ou faute lourde, des opérations

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 9 de febrer del 2004 la representació processal de la Sra. Sainz va formular demanda contra la companyia d'assegurances "D." i el Sr. Palmer, delegat de l'esmentada companyia, en reclamació de la suma de 1.502,53 euros, import del subsidi diari per incapacitat temporal pactat entre les parts al que creia tenir dret en haver estat en situació de baixa laboral des del dia 2 de maig del 2003 fins el dia 4 de setembre del mateix any, més interessos i costes.

II.- La representació processal de la companyia d'assegurances D. va contestar a la demanda en data1 de març del 2004, al·legant que la baixa laboral de la Sra. Sainz va ser deguda a una patologia prèvia a la contractació de l'assegurança i que, en tot cas, el Sr. Palmer no havia de respondre de la demanda, ja que es tractava d'un agent de la companyia.

III.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 20 de juny del 2006 desestimant la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Sainz contra el Sr. Palmer, imposant a l'agent les costes ocasionades, i estimant la demanda formulada per la primera contra la companyia D. i condemnant-la a pagar a l'agent la suma de 1.503,53 euros, més interessos i costes.

IV.- Contra l'esmentada Sentència formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Sainz i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de condemnar al Sr. Palmer solidàriament amb la companyia d'assegurances al pagament de la suma de 1.503,53, més interessos i costes.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La recurrent fonamenta el seu recurs en l'argument que en els registres del M.I. Govern es constata que "D." Societat anònima espanyola està inscrita com a comerç amb el número 913876 H i consta com a titular el Sr. Palmer, raó per la què entén que el citat senyor està actuant com prestanoms de la societat espanyola demandada i, per tant, d'acord amb la jurisprudència dels Tribunals andorrans, ha de ser condemnat solidàriament amb la companyia ORG_0 de la qual és delegat a Andorra.

Com destaca, entre moltes altres, la Sentència d'aquesta Sala de 26 de febrer del 2003, la figura del prestanoms constitueix una modalitat dels anomenats negocis fiduciaris, en concret el que es coneix com fiducia cum amico, mitjançant la interposició real de persona, en virtut del qual una persona de nacionalitat andorrana cedeix el seu nom a una persona estrangera, que és el titular real del negoci, a canvi o no d'una contraprestació, amb la finalitat que aquesta darrera pugui exercir una activitat comercial o empresarial al Principat que d'altra manera no podria portar a terme, atesa la normativa que restringeix l'exercici del comerç a aquelles persones que no gaudeixin de la nacionalitat andorrana.

És a dir l'existència del prestanoms es fonamenta en un pacte, habitualment secret, i que per tant els tercers poden desconèixer, entre una persona de nacionalitat estrangera, que és el titular real del negoci i el que el gestiona i administra, i una de nacionalitat andorrana que esdevindrà el titular formal i mitjançant el qual el primer legitima al segon per tal que posi a nom seu un determinat negoci, quan en realitat aquest li pertany a ell. Per tant, el titular formal actua en nom propi davant de tercers, però en interès del titular real del negoci al què els tercers poden desconèixer, i és aquest el que rep directament els efectes del contracte. Per tant, la titularitat del prestanoms és una mera aparença, mancada d'eficàcia front el titular real de l'empresa, del qual el prestanoms no rep instruccions, infringint d'aquesta manera les disposicions vigents. Per aquestes raons, la jurisprudència dels Tribunals andorrans ha estat constant en el sentit de fer responsables de les obligacions generades per l'actuació del negoci o empresa tant al seu titular real com al formal (SSTSJA 18 de desembre del 1997, 19 de febrer del 1998, 29 de juny del 2000 i 24 de gener del 2002 entre moltes altres).

II.- En el supòsit objecte del present litigi existeixen certes similituds amb la situació abans descrita, però en el fons és radicalment diferent. L'actuació del Sr. Palmer com a delegat de la societat ORG_0 al Principat troba la seva raó de ser en allò que disposa l'article 5 de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurança al Principat de 11 de maig del 1989, quan defineix que el delegat o delegació d'una companyia asseguradora és aquella entitat que, degudament autoritzada a operar al Principat, produeix i contracta assegurances per ordre i compte i en representació d'una companyia asseguradora. D'altra banda, es fonamenta en la norma que recull l'article 10.1 e) de la mateixa Llei, que exigeix que si les citades companyies són estrangeres nomenin com a delegat per Andorra una persona andorrana o bé estrangera amb residència al Principat i dret d'exercir el comerç, dotada de poders mercantils suficients per obligar a la companyia enfront de tots tercers i per a representar-la davant de totes Autoritats i Tribunals, havent de figurar inscrit el delegat al Registre de Comerç i Indústria.

És a dir el Sr. Palmer, com qualsevol delegat d'una companyia d'assegurances, no actua en nom propi quan gestiona o celebra un contracte, sinó en nom de la companyia a la què representa (com es pot observar als documents que consten als folis 72 a 74), i de la qual rep un sou o unes comissions, havent de seguir les instruccions que rebi de la mateixa. En cap cas aquesta representació és secreta, ni té com a finalitat crear una aparença fictícia de titularitat en front de tercers, sinó explícita i manifesta, de tal manera que els beneficis de l'actuació de l'agent corresponen a la companyia, que en tot cas el retribueix segons s'hagi pactat. El fet que el delegat de la companyia hagi de ser una persona de nacionalitat andorrana, no pretén evitar mitjançant un pacte privat que s'apliqui una determinada normativa que restringeix la possibilitat de que les persones o entitats de nacionalitat estrangera exerceixin el comerç a Andorra, sinó que és precisament la Llei la que autoritza aquesta actuació amb el requisit que el necessari representant a Andorra de la companyia sigui andorrà. D'altra banda, si el delegat consta inscrit al Registre de Comerç i Indústria hi consta com a titular de la delegació d'una companyia estrangera.

III.- Per totes aquestes raons entenem que el delegat al Principat d'una companyia d'assegurances no és un prestanoms de la mateixa, ni respon de les obligacions de la companyia d'assegurances quan actua en nom seu, a menys que per dol o negligència greu executi o permeti operacions que infringeixin la Llei ocasionant per aquest motiu danys i perjudicis als assegurats o a la pròpia empresa a conseqüència de les infraccions o accions i omissions culposes en la contractació de les assegurances i assumpció de riscs i en la gerència i administració de l'empresa (article 19 de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurances al Principat de 11 de maig del 1989) o exerceixi de manera abusiva i il·lícita les facultats derivades del contracte (STSJA de 11 d'octubre del 2001).

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Sainz contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 20 de juny del 2006 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquest recurs a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 5 de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurança al Principat de 11 de.