• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 36/2007 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 avril 2007)

Faits et procédure

Le 23 mars 2001, M. Machado souscrit auprès de la compagnie d'assurances Pérez une police garantissant, en cas de maladie ou d'accident, une indemnité journalière de 5 000 pesetas, assortie d'une franchise de cinq jours. Le 14 janvier 2002, l'assuré est placé en arrêt de travail pour hépatite B. L'arrêt se prolonge jusqu'au 5 septembre 2002. La compagnie règle 56 jours d'indemnisation, puis, par lettre du 30 mai 2002, notifie à l'assuré qu'il est réputé guéri à compter du 8 mai 2002. Elle cesse en conséquence tout versement.

Selon le médecin-conseil de la compagnie, l'hépatite était guérie à cette date, et la prolongation de l'arrêt relevait d'une asthénie, état subjectif sans base physique objectivée. Le médecin traitant, le Dr Escolano, confirme la guérison de l'hépatite en mai 2002, mais atteste d'une asthénie invalidante jusqu'au 31 août 2002. La caisse nationale de sécurité sociale (CASS) fixe, de son côté, la date de reprise au 30 août 2002.

Saisi par M. Machado, le Tribunal unipersonnel des batlles (section civile), par jugement du 6 octobre 2006, condamne solidairement M. Bernat, délégué de la compagnie, et la compagnie Pérez à payer 3 395,65 EUR avec intérêts légaux à compter du 17 février 2006, ainsi que des intérêts au taux légal sur 1 682,80 EUR pour la période du 17 février au 10 avril 2006, outre les dépens. Le montant de 5 078,45 EUR réclamé en demande est mentionné dans le résumé de la décision ; le mode de calcul de la différence avec la condamnation n'est pas précisé dans la décision.

M. Bernat et la compagnie Pérez interjettent appel. La Sala Civil est composée de MM. Jean Louis Vuillemin (président et magistrat rapporteur), Joan Manel Abril Campoy et de Mme Eulàlia Amat Llari.

Question de droit

L'arrêt doit trancher deux questions distinctes.

Première question : la légitimation passive du délégué. M. Bernat peut-il être condamné personnellement à exécuter une obligation née d'un contrat d'assurance conclu par la compagnie qu'il représente ?

Seconde question : la garantie des subsides pour asthénie postérieure à la guérison de la pathologie causale. La police couvre-t-elle l'incapacité de travail résultant d'une asthénie subjective, alors que l'affection initiale est déclarée guérie ? Plus précisément, à qui incombe la charge de prouver que l'assuré pouvait reprendre son activité, en tout ou partie ?

Solution et dispositif

Sur la première question, la Cour retient l'argumentation de l'appelant. Elle rappelle que l'article 5 de la loi du 11 mai 1989 relative à l'activité des compagnies d'assurances dans la Principauté définit le délégué comme l'entité qui, dûment autorisée, produit et contracte des assurances « per ordre i compte i en representació » de la compagnie, munie de pouvoirs commerciaux suffisants pour l'obliger. Elle en déduit que le seul nexus contractuel existe entre M. Machado et la compagnie. Le délégué agit au nom d'autrui et l'oblige, sans être lui-même partie au contrat. La Cour accueille donc l'exception et écarte les prétentions dirigées contre M. Bernat pour défaut de légitimation passive.

Sur le fond, la Cour confirme le jugement de première instance. Elle relève que la police ne distingue pas entre pathologie objective et pathologie sub

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Machado va presentar davant de l'Hble. BATLLIA, demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra la companyia d'assegurances Pérez i contra el Sr. Bernat en reclamació de la quantitat de 5.078,45 EUR amb els interessos legals corresponents, en concepte de subsidis per causa de baixa medica per malaltia.

II.- El Sr. Bernat va contestar que no podia ser condemnat a pagar cap quantitat atès que no es mes que el delegat de la companyia Pérez. Sobre el fons la companyia Pérez es va oposar a les pretensions de l'agent en raó de que es va donar d'alta el Sr. Machado el dia 8 de maig de 2002 en considerar, d'acord amb el parer mèdic de la companyia, que a partir d'aquesta data la causa de la baixa ja no era la hepatitis B, sinó una astènia que no es pròpiament una malaltia i que ja no podia tenir com a causa la hepatitis per quant aquesta es trobava completament recuperada.

III.- Per sentencia de data 6 d'octubre del 2006 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, donant lloc a la demanda formulada per l'agent, va condemnar solidàriament el Sr. Bernat i la companyia d'assegurances Pérez a pagar al Sr. Machado l'import total de 3.395,65 EUR incrementat amb els interessos legals des del dia 17 de febrer del 2006, així com a pagar els interessos al tipus legals de la quantitat de 1.682,80 EUR des del dia 17 de febrer del 2006 al 10 d'abril del 2006, així com a l'abonament de les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Bernat i la companyia Pérez han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els punts de discrepància amb la sentencia impugnada resideixen en la condemna solidaria del Sr. Bernat, delegat de la companyia Pérez, i en el fet que el primer jutge va fer prevaldre el criteri del metge tractant tot i mancar cap comprovació objectiva de cap malaltia, i va donar per vàlid la baixa d'una persona pel fet que subjectivament relata astènia, quan la causa que la provocava anteriorment havia desaparegut des del mes de maig del 2002.

II.- En data 23 de març del 2001, el Sr. Machado va subscriure prop de la companyia Pérez, una pòlissa d'assegurances la qual garantia en cas de malaltia o accident, una indemnització de 5.000 ptes diàries, amb una franquícia de 5 dies. El dia 14 de gener del 2002, l'assegurat va ser donat de baixa per malaltia, mes concretament per hepatitis B, baixa laboral que fou prolongada de forma continuada fins el dia 5 de setembre del 2002. La companyia d'assegurances va satisfer al Sr. Machado el pagament de 56 dies de baixa, i per carta de data 30 de maig del 2002, va comunicar al assegurat que el considerava d'alta a comptar del dia 8 de maig del 2002, cessant a partir d'aquest dia tot pagament de les subsidis.

III.- S'ha prèviament de resoldre la qüestió de la legitimació passiva del Sr. Bernat. No es negat que el Sr. Bernat, titular del negoci conegut per ORG_0, radicat a ANDORRA, es únicament el delegat de la companyia Pérez. L'article 5 de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurances al principat, del dia 11 de maig de 1989, estableix que " Es delegat o delegació d'una companyia asseguradora aquella entitat que degudament autoritzada a operar al Principat, produeix i contracta assegurances per ordre i compte i en representació d'una companyia asseguradora, de la que esta investida de poders mercantils amplis i suficients per a obligar-la i representar-la enfront de qualsevol tercers, Autoritats i Tribunals". La pòlissa d'assegurança litigiosa fou pactada entre el Sr. Machado i la companyia Pérez, i per tant, el nexe contractual només existeix entre aquestes dues parts. El Sr. Bernat, en la seva qualitat de delegat, només ha actuat per ordre i compte i en representació de la companyia, obligant aquesta darrera, però no ell mateix, que no es part personalment al contracte. En conseqüència s'ha d'estimar l'excepció i desestimar totes les pretensions de l'agent en contra del Sr. Bernat per manca de legitimació passiva.

IV.- Sobre el fons, l'article 6 de les condicions generals de la pòlissa estipula que: " el assegurador garantiza al assegurado el pago del subsidio diario consignado en les condiciones particulares de la poliza, cuando a consequencia de una enfermedad cubierta por la misma, lleve consigno la interrupción de su actividad laboral o profesional de forma transitoria", i que :"la indemnización será devengable durante el período en que el assegurado esté incapacitado para el desarollo de su trabajo debiendo requerir y recibir asistencia médica adecuada al proceso por que el que se vea afectado. El derecho a devengo de la indemnización, cesará en el momento en que l'assegurado pueda reanudar( o reanuda) la activitat descrita en les condicions particulars, aún de manera parcial y a pesar de no haber alcanzado su total curación...". Per negar-se a continuar a pagar els subsidis a l'assegurat desprès del 8 de maig del 2002, la companyia d'assegurances fonamenta la seva decisió en l'informe mèdic realitzat pel Dr Caro el qual conclou que: " el 8 de maig del 2002 el Sr. Machado presentava una normalització analítica que, tal i com es reconeix en el informe de la Dra Escolano evidenciava la curació de la patologia. Es a dir, des de aquesta data no hi ha patologia objectivada. En relació a la prolongació de la baixa laboral a partir del 8 de maig del 2002, es fa esment de que va ser per astènia. Es tracta de una situació subjectiva, sense base física, es la sensació de cansament. El origen d'aquesta sensació no el podem buscar a l'hepatitis, perquè estava curada, ni a la citolisis, ja que les transaminases estaven normalitzades, al igual que les fosfatases alcalines i la gamma GT.". L'informe medic de la Dra Escolano confirma en part les conclusions del perit Caro manifestant que el 14 de gener del 2002 es va diagnosticar al sr Machado, una hepatitis aguda que fou curada en el mes de maig del 2002, tot i deixar una astènia invalidant fins que va poder reintegrar a la seva activitat laboral el 31 d'agost del 2002. Pel seu cantó, la CASS va acordar l'alta medica el dia 30 d'agost del 2002. D'aquests informes pericials se'n desprèn que la baixa del sr Machado no pot superar el dia 30 d'agost del 2002, reconegut com la data en la qual el assegurat pot reprendre el treball, per ambdós perits i la CASS. Nogensmenys, la problemàtica rau en el període compres entre el mes de maig del 2002, on els perits consideren que la hepatitis era curada, i el final del mes d'agost del mateix any, on la baixa del sr Machado esta originada per una astènia.

V.- L'astènia es caracteritza per una minva de les forces que comporta deixament i dificultat a l'esforç. Per tant, constitueix una patologia invalidant. En cas d'autes, l'astènia de que patia el sr Machado deriva d'una icterícia aguda amb infecció massiva d'hepatitis B, com se'n desprèn del informe pericial de la Dra Escolano. Per tant la relació entre l'hepatitis i l'astènia esta acreditada, la segona essent una consequencia de la primera per ser-ne una seqüela. La pòlissa subscrita pel sr Machado no fa cap diferencia entre una patologia objectiva i una patologia subjectiva, sinó que només exigeix per que s'apliqui la garantia, que hi hagi una alteració de l'estat de salut constatable medicalment i la interrupció de l'activitat laboral o professional del assegurat a consequencia d'aquesta malaltia. L'astènia fou medicalment constatada pel metge tractant i per la Dra Escolano. Pertoca doncs a la companyia Pérez, que nega la seva garantia, provar, que malgrat els certificats de baixa medica lliurats al sr Machado desprès del mes de maig del 2002, el mateix podia reprendre la seva tasca professional, fins i tot parcialment. Força es de constatar que aquesta prova no la fa la companyia Pérez. En efecte, encara que el Dr Caro afirmi que l'astènia no sigui una patologia objectiva i que es compatible amb treballs que poden ser parcials, s'ha de posar de manifest que el perit no va examinar la situació concreta del pacient al moment en que el mateix patia de l'astènia, i que contràriament al metge tractant que ha pogut comprovar l'estat d'invalidació del sr Machado, el seu parer només es basa en una presumpció no confirmada per cap examen o control mèdic concret.

VI.- En consequencia, s'ha de confirmar la sentencia apel·lada pel que fa al fons del litigi i condemnar a la part que recorre al pagament de les costes processals, llevat de les despeses relacionades a la intervenció del sr Bernat que quedaran a càrrec del sr Machado.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs del sr Bernat i de la companyia d'assegurances Pérez.

Reformar la sentencia del Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 6 d'octubre del 2006, en el sentit de desestimar la demanda formulada pel sr Machado en contra del sr Bernat, i absoldre aquest darrer de totes les pretensions de l'agent; confirmar-la per la resta de les seves disposicions.

Condemnar a la companyia d'assegurances Pérez al pagament de les costes processals d'ambdues instàncies, llevat de les costes derivats de l'intervenció del sr Bernat, que romandran a càrrec del sr Machado.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 5 de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurances al principat.